LegalizeLlei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra
Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2003 ha aprovat la següent:
Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat d'un país. És un deure essencial de la societat i dels poders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures. Tal com disposa l'article 34 de la Constitució del Principat d'Andorra, l'Estat ha de garantir la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic.
El Principat d'Andorra disposa ja de legislació de protecció del patrimoni cultural. Les ordinacions del 13 de juliol de 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5 de juliol de 1988, i la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural, del 9 de novembre de 1983, han contribuït a la conservació dels béns culturals d'Andorra. No obstant això, el nou marc jurídic que va comportar l'aprovació, l'any 1993, de la Constitució del Principat d'Andorra fa convenient la promulgació d'aquesta nova Llei del patrimoni cultural, que reuneix i potencia la normativa sobre protecció dels béns que integren aquest patrimoni.
El capítol primer estableix un concepte ampli de patrimoni cultural, integrat no només pels elements de més relleu -que han de ser declarats béns d'interès cultural- sinó també per tots els béns que presenten els valors culturals que la Llei determina. Aquest capítol conté també la regulació del deure de les administracions públiques i de la societat en general de tutelar el patrimoni cultural, la regulació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural i les normes sobre projecció exterior.
El capítol segon, relatiu al règim general de protecció del patrimoni cultural, estableix les normes aplicables a les diferents categories de béns integrants del patrimoni esmentat i se centra especialment en els béns d'interès cultural. Pel que fa als immobles declarats d'interès cultural, la Llei regula especialment el règim de les obres que afectin directament el mateix bé o el seu entorn de protecció. En relació amb els béns mobles, l'instrument principal de protecció objecte de regulació és el control de les exportacions.
El capítol tercer regula els règims específics de determinades classes de béns:
el patrimoni arqueològic i paleontològic, el patrimoni etnològic, i el patrimoni documental i bibliogràfic. Aquests règims específics no són alternatius sinó complementaris del règim general del capítol segon, que és també plenament aplicable als béns regulats en el capítol tercer.
El capítol quart conté les normes relatives a arxius, biblioteques i museus i estableix una regulació específica de l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional.
El capítol cinquè regula les mesures de foment i difusió. Les mesures de foment pretenen, d'una banda, incentivar la contribució de la societat en la preservació del patrimoni cultural, donant suport a les associacions especialitzades, millorant la formació i la competència de professionals i empreses i, de l'altra, compensar els titulars de béns culturals de les càrregues i obligacions que la Llei els imposa. Les mesures de difusió tenen l'objectiu d'afavorir l'accés i garantir el coneixement del patrimoni cultural. Fomentar l'accés als béns culturals és una necessitat derivada de la concepció que la Llei té del patrimoni cultural com a riquesa col·lectiva; garantir l'ensenyament i la informació és potenciar l'efectivitat de la Llei, ja que la protecció del patrimoni cultural és efectiva en la mesura en què la ciutadania és conscient de la seva importància.
La Llei es clou amb el capítol sisè, que conté el règim sancionador, i les
disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals. Entre aquestes
disposicions destaca la disposició addicional primera, que inclou en la nova
categoria legal de béns d'interès cultural els béns declarats d'interès nacional per l'Ordinació II del 13 de juliol de 1964 i l'Ordinació I del 4 de juny de 1970, modificada per acord del Consell General del 5 de juliol de 1988.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Objecte 1. És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació-restauració, la conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni cultural d'Andorra. S'entén per conservació totes les operacions destinades a la comprensió d'una obra a conèixer-ne la història i el seu significat, a assegurar- ne la salvaguarda material i, eventualment, la restauració i la revalorització.
S'entén per restauració el conjunt d'operacions tècniques i científiques destinades a garantir, en el marc d'una metodologia crítica i estètica, la continuïtat d'una obra d'art. S'entén per conservació integrada el conjunt de mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patrimoni cultural immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït, ja sigui natural i per l'adaptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a les necessitats de la societat.
Integren el patrimoni cultural d'Andorra els béns materials i immaterials relacionats amb la història o la cultura d'Andorra que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics, arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.
Els béns que integren el patrimoni cultural d'Andorra es classifiquen en:
Béns d'interès cultural b) Béns inventariats 4. El ministeri titular de la cultura ha d'elaborar l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, immobles i immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat pública com de titularitat privada. L'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra consta de quatre seccions on s'inscriuen: en la primera, els béns d'interès cultural, mobles o immobles; en la segona, els béns immobles inventariats; en la tercera, els béns mobles inventariats, i en la quarta, els béns immaterials. Les persones titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni cultural han de facilitar al ministeri titular de la cultura l'examen dels béns i les informacions pertinents per a l'elaboració de l'Inventari, sempre que això no sigui contrari al dret a la intimitat i al respecte de la vida privada.
Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública són imprescriptibles i només es poden transmetre a d'altres entitats públiques d'Andorra.
Article 2
Béns d'interès cultural 1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d'Andorra han de ser declarats béns d'interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
El procediment de declaració d'un bé d'interès cultural s'inicia per resolució del ministre titular de la cultura, que s'ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l'expedient s'efectua o bé d'ofici o bé a instància de qualsevol persona o entitat interessada i comporta l'aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent.
Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l'expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
En la instrucció de l'expedient de declaració cal donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d'un bé immoble, cal donar també audiència al comú on es trobi radicat el bé i obrir un període d'informació pública d'un mes.
L'expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d'anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l'estat de conservació del bé.
L'expedient de declaració s'ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d'incoació. La caducitat de l'expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona interessada demana l'arxiu de les actuacions i l'Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents.
Una vegada caducat, l'expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d'aquest termini.
La resolució d'incoació de l'expedient i el decret de declaració s'han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
La declaració d'un bé d'interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d'aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l'expedient.
Article 3
Béns inventariats 1. Són béns inventariats els béns no declarats d'interès cultural següents:
Els béns immobles o les parts de béns immobles que, atès el seu interès històric, artístic o cultural, siguin integrats a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra per resolució del ministre titular de la cultura.
Els béns mobles compresos en alguna de les categories següents:
Primera Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic Segona Elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o religiosos Tercera Béns mobles d'interès artístic de més de cent anys d'antiguitat Quarta Béns integrants del patrimoni documental i bibliogràfic Cinquena Col·leccions i exemplars rars de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia Sisena Béns mobles integrants del patrimoni etnològic de més de cinquanta anys d'antiguitat Setena Els béns mobles restants de més de cent anys d'antiguitat que tinguin valor cultural Vuitena Els béns culturals mobles que, tot i tenir una antiguitat inferior a les que s'estableixen en les categories precedents, siguin integrats a l'Inventari per resolució motivada del ministre titular de la cultura c) Els béns immaterials inclosos a l'Inventari per l'òrgan del ministeri titular de la cultura competent en matèria de patrimoni etnològic.
La inclusió d'un bé moble o immoble a l'Inventari es fa per resolució del ministre titular de la cultura, amb audiència prèvia a les persones afectades i, si es tracta d'un bé immoble, al comú corresponent. La resolució s'ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Els béns compresos en l'apartat 1.c s'inscriuen a l'Inventari sense necessitat de tramitar prèviament un procediment administratiu. Tanmateix, la inscripció s'ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Tots els béns compresos en les categories de la primera a la setena de l'apartat 1.b tenen la consideració de béns inventariats, encara que no se n'hagi formalitzat la inscripció a l'Inventari.
El Govern pot per reglament excloure de les categories tercera, cinquena, sisena i setena de l'apartat 1.b els béns que no superin determinats valors econòmics.
Article 4
Tutela del patrimoni cultural 1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d'Andorra i n'han de fomentar el coneixement, l'acreixement i la difusió; entre altres accions, han de donar suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de protecció.
Els comuns han de cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació del patrimoni cultural comprès en el seu àmbit territorial, han de comunicar al ministeri titular de la cultura des del mateix moment de tenir-ne coneixement qualsevol situació de perill en què es trobi aquest patrimoni, i, si cal, han d'adoptar immediatament les mesures necessàries per evitar-ne el deteriorament, la pèrdua o la destrucció.
Cap poder públic no pot adoptar cap mesura que posi en perill la consecució dels objectius exposats en aquesta Llei.
Qualsevol persona que tingui coneixement d'una situació de perill o de la destrucció d'un bé integrant del patrimoni cultural d'Andorra ho ha de comunicar a l'Administració. Qualsevol persona física o jurídica està legitimada per exigir el compliment d'aquesta Llei davant l'Administració pública i els tribunals de justícia.
El ministeri titular de la cultura pot inspeccionar en qualsevol moment les obres i les intervencions que es facin en béns integrants del patrimoni cultural d'Andorra. Les persones propietàries o posseïdores d'aquests béns hi han de permetre l'accés del personal del ministeri. Si la inspecció requereix l'entrada en un domicili, cal autorització judicial prèvia.
En cas d'interpretació de la Llei preval sempre el principi de menor perjudici per al patrimoni cultural d'Andorra.
Article 5
Consell Assessor del Patrimoni Cultural 1. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural és l'òrgan consultiu del Govern en les matèries relacionades amb el patrimoni cultural.
El Consell Assessor del Patrimoni Cultural serà constituït sis mesos després i com a màxim de l'entrada en vigor de la present Llei. Serà presidit pel ministre titular de la cultura i integrat, a més, per dos vocals en representació d'aquest ministeri i entre un mínim de dos i un màxim de cinc vocals més, nomenats pel Govern d'entre persones tècniques de competència reconeguda en les diferents àrees del patrimoni cultural. Les vocalies són nomenades per un termini de tres anys, renovables. La secretaria del Consell, amb veu i sense vot, és exercida per la persona nomenada pel ministre d'entre els funcionaris del ministeri titular de la cultura.
Cal l'informe previ del Consell Assessor del Patrimoni Cultural per a l'adopció per l'òrgan competent de les resolucions, els actes i els acords següents:
La iniciació del procediment de declaració de béns d'interès cultural b) L'acord de deixar sense efecte la declaració d'un bé d'interès cultural c) La inclusió d'un bé immoble a l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra d) Les ordres d'execució d'obres, adreçades a les persones obligades a conservar els béns d'interès cultural d'acord amb l'article 7.2 e) Les ordres executives previstes a l'article 8 f) L'informe per al Govern previ a l'aprovació dels instruments d'ordenació urbanística previstos a l'article 16.1 g) L'autorització de l'exportació dels béns d'interès cultural i dels béns inventariats h) L'autorització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques prevista a l'article 24.1 i) Els estudis d'impacte 4. Correspon també al Consell Assessor del Patrimoni Cultural:
Emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria de patrimoni cultural b) Emetre la resta d'informes i dictàmens que disposi la normativa vigent i els que li sol·liciti el ministre titular de la cultura c) Proposar les iniciatives que consideri convenients per al millor compliment dels objectius d'aquesta Llei d) Avaluar un cop l'any l'aplicació de la llei i l'estat general del patrimoni, i fer públics els resultats 5. Perquè el Consell Assessor es pugui constituir vàlidament cal que hi assisteixi més de la meitat dels seus membres, entre els quals hi ha d'haver el president o presidenta. El Consell adopta els seus acords per majoria de vots.
El vot de la presidència és diriment en cas d'empat.
Article 6
Projecció exterior El Govern ha de promoure la difusió exterior del patrimoni cultural d'Andorra i els intercanvis culturals. Igualment, ha de col·laborar amb els governs d'altres estats i amb les organitzacions internacionals en la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural.
Capítol segon. Règim general de protecció del patrimoni cultural
Secció primera. Normes comunes als béns d'interès cultural mobles i immobles
Article 7
Deure de conservació 1. Les persones propietàries, titulars d'altres drets reals o posseïdores de béns d'interès cultural, estan obligades a conservar-los, mantenir-los i preservar-los.
En cas d'incompliment del deure establert a l'apartat 1, el ministeri titular de la cultura ha d'ordenar a les persones obligades l'execució de les obres o la realització de les actuacions que siguin necessàries per al compliment del deure esmentat. Si no s'executen les actuacions ordenades, el ministeri ha de fer-ne l'execució subsidiària. En cas de perill imminent per al bé, el ministeri titular de la cultura executarà directament les obres imprescindibles per salvaguardar el bé, sense necessitat de requeriment previ.
El cost de les obres i actuacions a què fa referència l'apartat 2 és a càrrec de la persona obligada, sempre que es puguin incloure en el deure ordinari de conservació establert a l'apartat 1.
És d'interès públic, a l'efecte d'expropiació, l'incompliment dels deures establerts a l'apartat 1 i, en qualsevol cas, el perill de destrucció, de deteriorament greu o d'exportació il·legal d'un bé d'interès cultural.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.