LegalizeLlei 17/2004, del 3 de novembre, de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals
Llei 17/2004, del 3 de novembre, de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004 ha aprovat la següent:
llei 17/2004, del 3 de novembre, de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals Exposició de motius Atesa la necessitat de generalitzar la imposició indirecta a tots els sectors de l'economia andorrana, resulta convenient desenvolupar un impost indirecte que sotmeti a gravamen l'import dels serveis efectuats dins el territori andorrà.
La Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis, del 13 d'abril del 2000, estableix les bases d'una imposició indirecta sobre la prestació de serveis i preveu la refosa posterior de tots els impostos indirectes sobre el tràfic de béns i les prestacions de serveis realitzades en territori andorrà en un sol text que reguli el sistema general d'imposició indirecta, per tal d'obtenir una estructura impositiva indirecta més homogènia i comparable a la dels països veïns i altres països de la Unió Europea.
Per pal·liar la manca de neutralitat econòmica i impositiva que comporta la situació actual en què els impostos indirectes afecten principalment la importació de béns, els serveis prestats per entitats bancàries i financeres i els serveis prestats per les entitats asseguradores, es generalitza la imposició, amb aquesta Llei, a la resta de les prestacions de serveis.
Així mateix, aquesta Llei desenvolupa un sistema impositiu indirecte sobre els serveis prestats o efectuats en territori andorrà, regula la repercussió de l'impost sobre les prestacions de serveis i estableix una quota de liquidació, consistent en l'import que l'obligat tributari ha d'ingressar per aquest impost i que es determina tenint en compte l'import dels impostos que repercuteix, així com els que suporta en el desenvolupament de la seva activitat.
Les particularitats de l'economia andorrana fan que no es disposi d'una informació completa en relació amb els serveis prestats dins el Principat. És per això que s'ha considerat un model diferent al gravamen directament aplicat sobre les operacions realitzades i es presenta un model consistent en un sistema modular que estima el valor afegit total dels serveis quan aquests són prestats dins el territori del Principat. Per determinar aquest valor afegit final dels serveis prestats s'estima el valor afegit que cada sector incorpora com a conseqüència de la seva activitat de prestació de serveis.
La determinació objectiva de la quota de liquidació es calcula a partir de les variables que estimen el valor afegit que incorpora l'activitat de prestació de servei mitjançant l'aplicació sobre el valor de les mateixes variables d'uns coeficients específics per a cada activitat. Per a la selecció d'aquestes variables i els valors assignats a cadascuna d'elles, s'ha tingut en compte l'experiència recollida en altres països que han utilitzat aquest sistema de determinació objectiva per al càlcul de l'impost.
Atès que el càlcul del deute tributari mitjançant un sistema de determinació objectiva pot conduir a uns resultats diferents dels que se'n derivarien de la comptabilitat, i amb l'objectiu de donar cobertura als principis de justícia i equitat que han de presidir tot sistema fiscal, aquesta Llei preveu un règim alternatiu de determinació directa de la quota de liquidació. L'obligat tributari pot escollir aquest règim alternatiu, i hi queda sotmès per un període de tres anys.
En el cas de les activitats professionals liberals, vies de peatge i gestió d'estacions d'esquí, es preveu un tractament específic que grava de forma neutral i general el valor afegit final dels serveis prestats. Per aquestes activitats s'estableix un sistema de determinació quasi directa, consistent a determinar el valor afegit com a fracció dels ingressos reals d'acord amb l'estimació dels impostos suportats quan es fan aquests serveis.
Cal subratllar que aquesta Llei defineix, (i per tant sotmet a l'impost), les execucions d'obra fetes en el camp de la construcció, que en tot cas són considerades com a prestació de serveis.
Un altre supòsit que preveu aquesta Llei és el cas de les operacions en les quals es lliuren béns i, a més a més, es contracten serveis, i també la seva instal·lació. Per aquestes operacions mixtes és necessari establir un concepte que delimiti perfectament la diferència entre les activitats considerades com a lliurament de béns d'aquelles altres considerades com a prestació de serveis i subjectes a l'impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals. Per aquest motiu, també es defineix com a prestació de serveis les activitats d'instal·lació, condicionament, reparació o manteniment, quan l'import d'aquests tipus de serveis es trobi inclòs dins el preu dels béns objecte d'instal·lació o muntatge.
D'altra banda, i per tal de garantir la màxima neutralitat, es preveu el supòsit d'autoconsum, fent que tributin els serveis prestats en favor d'empresaris de la mateixa manera que ho farien si fossin subcontractats.
A l'últim, i atesa la implantació generalitzada de la imposició indirecta a la totalitat de l'economia andorrana, resulta necessari revisar el sistema de càlcul de la quota de liquidació prevista en els impostos sobre serveis bancaris, financers i d'assegurances vigents, de manera que dóna lloc a una nova estimació dels impostos suportats per les activitats esmentades.
S'estableix l'entrada en vigor d'aquesta Llei el primer de gener de l'any 2006, per tal que els agents econòmics disposin d'un temps d'adaptació i d'adequació suficient que els permeti el compliment correcte de les obligacions formals previstes.
Aquesta Llei es compon d'un capítol I, integrat per dos articles on s'estableixen les disposicions generals; un capítol II, on es determinen els elements essencials de l'impost, compost per dotze articles; un capítol III, amb cinc articles, on es recullen les obligacions dels obligats tributaris en relació amb aquest impost; un capítol IV on s'estableix el sistema de gestió, liquidació i control, amb tres articles, i un capítol V, relatiu a les infraccions i sancions, amb dos articles. Formen part també de la Llei dues disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals, i també els annexos 1, 2 i 3 relatius a les definicions de les variables, les activitats de serveis empresarials o professionals i els coeficients aplicables a les variables respectivament.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Naturalesa jurídica 1. L'impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals és un tribut de naturalesa indirecta i de caràcter estatal que grava les prestacions de serveis definides en aquesta Llei.
Aquest impost es regeix per les disposicions establertes en aquesta Llei, pels reglaments i altres disposicions que la desenvolupin, i per la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis, del 13 d'abril del 2000.
Article 2
Àmbit territorial 1. Aquest impost s'aplica a les prestacions de serveis definides en aquesta Llei i realitzades en territori andorrà.
Als efectes d'aquesta Llei, s'entén que són realitzades en territori andorrà les prestacions de serveis el prestador de les quals estigui establert a Andorra, les que siguin efectivament realitzades en territori andorrà, o les que siguin utilitzades o contractades dins el territori esmentat.
Capítol II. Elements essencials de l'impost
Article 3
Fet generador 1. Estan subjectes a l'impost les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, en l'àmbit territorial de l'impost, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament d'activitats empresarials o professionals, fins i tot si s'efectuen a favor dels mateixos socis, associats, membres o partícips de les entitats que les realitzen.
La subjecció a l'impost es produeix amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l'activitat empresarial o professional o en cada operació en particular.
Article 4
Operacions no subjectes No es troben subjectes a aquest impost les prestacions de serveis següents:
Els serveis públics que realitzen obligatòriament les administracions públiques en l'exercici de les funcions que tenen atribuïdes, així com els serveis públics en què es percebin contraprestacions de naturalesa tributària.
No obstant hi estan subjectes, en tot cas, les operacions que es realitzin en el desenvolupament de les activitats següents:
Transport de béns i persones.
ii) Explotació de fires i exposicions de caràcter comercial.
iii) Emmagatzematge i dipòsit.
iv) Ensenyament i serveis accessoris a aquesta activitat.
Les operacions comercials o mercantils dels ens públics de ràdio i televisió.
vi) Les operacions de l'escorxador.
Les concessions administratives.
Els serveis prestats per les persones físiques en règim de dependència laboral.
El lliurament de la totalitat del patrimoni empresarial o professional a favor d'una persona que continuï l'activitat.
Aquelles prestacions de servei que per la seva naturalesa es trobin subjectes a la Llei de l'impost indirecte sobre la producció interna, a la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig del 2002, o a la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis d'assegurança, del 14 de maig del 2002.
Article 5
Concepte d'empresari o professional Als efectes d'aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals:
Les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals.
Les societats mercantils i altres persones jurídiques, en tot cas.
Les societats civils, comunitats de béns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan efectuïn operacions subjectes a l'impost.
Qui faci prestacions de serveis que suposin l'explotació de béns corporals amb la finalitat d'obtenir ingressos continuats en el temps.
Article 6
Concepte d'activitats empresarials o professionals Són activitats empresarials o professionals les que impliquen l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d'algun d'aquests factors de producció, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns o realització de serveis.
Article 7
Concepte de prestació de serveis 1. Als efectes d'aquest impost, s'entén per prestació de serveis tota operació, realitzada per un empresari o professional, que no tingui la qualificació de lliurament de béns, en els termes que defineix l'article 5 de la Llei de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis.
En particular, i sense que tinguin caràcter limitatiu, es consideren prestacions de serveis:
L'exercici independent d'una professió, un art o un ofici.
També tenen aquesta consideració les prestacions de serveis en l'exercici de professions liberals i artístiques.
S'entén per serveis de professionals liberals totes aquelles activitats l'exercici de les quals requereixi, per la seva pròpia naturalesa o per exigència legal, el títol d'estudis acadèmics especialitzats corresponent.
L'arrendament de béns, indústria o negoci, empreses o establiments mercantils, amb opció de compra, o sense.
Les cessions d'ús o usdefruit de béns.
Les cessions i concessions de drets d'autor, llicències, patents, marques de fàbrica i comercials i altres drets de la propietat intel·lectual i industrial.
El traspàs de locals de negoci.
Els transports.
Els serveis d'hoteleria, restauració o acampament, així com la venda de begudes o aliments per al consum immediat en el mateix lloc.
Les prestacions de serveis hospitalaris.
El dret a utilitzar instal·lacions esportives o de lleure.
L'explotació de fires i exposicions.
Les operacions de mediació i les d'agència o comissió quan l'agent o comissionista actuï en nom aliè. Quan actuï en nom propi i faci d'intermediari en una prestació de serveis s'entendrà que ha rebut i prestat per si mateix els serveis corresponents.
El subministrament d'aplicacions informàtiques específiques, el lliurament del suport corresponent es considera accessori a la prestació de serveis.
Es consideren aplicacions informàtiques específiques les d'aquesta naturalesa que hagin estat produïdes amb encàrrec previ del client.
Les activitats d'instal·lació, condicionament, reparació o manteniment, quan l'import dels serveis es trobi inclòs dins el preu dels béns objecte d'instal·lació o muntatge. En aquest cas l'import del servei d'instal·lació o muntatge s'ha de valorar al preu de mercat.
Les execucions d'obra consistents en la construcció, la rehabilitació, el condicionament, les edificacions i la urbanització del sòl, amb aportacions de materials o sense, realitzades en el marc de les activitats de construcció immobiliària.
L'autoconsum de serveis; s'entén per autoconsum aquella activitat consistent en la prestació de serveis en benefici del mateix prestador per la qual no es percep cap contraprestació per la realització d'aquest servei.
En particular, és autoconsum de serveis en la construcció de béns immobles l'activitat consistent en la construcció, la rehabilitació, el condicionament, les edificacions i la urbanització del sòl, realitzada per un empresari o professional en els béns immobles de la seva propietat.
Article 8
Exempcions Resten exemptes de l'impost les operacions següents:
Les prestacions de serveis realitzades pels serveis públics postals.
Les prestacions de serveis hospitalaris o d'assistència sanitària i les que s'hi relacionen directament, efectuades per entitats parapúbliques o de dret públic.
Es consideren prestacions de serveis directament relacionades amb les hospitalàries i d'assistència sanitària les d'alimentació, allotjament, sala d'operacions, subministrament de medicaments i material sanitari i altres d'anàlegs prestats per les clíniques, els laboratoris, les residències i altres establiments hospitalaris i d'assistència sanitària.
L'exempció no s'estén a les operacions següents:
Els serveis veterinaris.
ii) L'arrendament de béns realitzats per les entitats a què es refereix aquest apartat.
L'assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l'acte estigui reemborsat, almenys parcialment.
A efectes d'aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l'ordenament jurídic, o reconeguts per l'Administració general.
Les prestacions de serveis d'assistència social i les altres que hi estan relacionades directament, realitzades en l'exercici de professionals socials, entitats parapúbliques, entitats de dret públic o altres organismes de caràcter social reconeguts per l'Estat, sempre que es tracti d'actes efectuats per professionals de la salut en conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, detallades a continuació:
Protecció de la infància i de la joventut ii) Assistència a la tercera edat iii) Educació especial i assistència a persones amb discapacitat iv) Acció social comunitària i familiar v) Reinserció social i prevenció de la delinqüència vi) Assistència a alcohòlics i toxicòmans A efectes d'aquest impost tenen la condició de professionals socials els considerats com a tals en l'ordenament jurídic, o reconeguts per l'Administració general.
L'educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d'infants, l'ensenyament escolar, universitari i de postgrau i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.