LegalizeLlei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha aprovat la següent:
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal Exposició de motius La promulgació del nou Codi penal obliga a derogar o a modificar certes normes del Codi de procediment penal, que ja havia estat modificat globalment mitjançant la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i parcialment per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, per adequar-lo a la nova normativa substantiva. Certs articles, especialment els que feien referència a les figures de la suspensió i la substitució de les penes, han hagut de ser derogats, en tractar el nou Codi penal aquestes figures punitives, i en d'altres, també relatius a les mateixes figures, però de contingut processal, s'han hagut de realitzar les modificacions oportunes.
Aprofitant l'oportunitat, s'han esmenat altres articles que presentaven petits defectes que s'havien fet palesos en el decurs de la seva aplicació i que entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions en la pràctica judicial. La inclusió de les dites modificacions, que no tenien un lligam directe amb la nova normativa material, i la mateixa extensió de les modificacions realitzades excloïa la possibilitat de procedir a les modificacions preteses mitjançant una disposició final del nou Codi penal, i per això s'ha cregut oportú promulgar de manera separada la present Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal.
Article 1
Derogacions Queden derogats els articles 215, 216, 217, 220, 222 i 223 del Codi de procediment penal vigent.
Article 2
Modificacions Es modifiquen els articles 2, 7, 14, 16, 21, 23, 26, 30, 31, 39, 41, 55, 77, 103, 104, 108, 110, 122, l'intitulat de la secció setzena del Capítol IV del Títol segon i els articles 122 bis, 122 ter i 122 quater, i els articles 123, 129, 130, 132, 163, 164, 165, 166, 196, 200, 202, 205, 208, 213, 214, 219, 221, 230, 232 i 264 del Codi de procediment penal vigent, que queden redactats com segueix:
"Article 2 La facultat d'administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, al Tribunal de Corts, al seu president, al Tribunal de Batlles i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en mèrits dels tractats corresponents establerts d'acord amb el que disposa l'article 65 de la Constitució." "Article 7 1. Els batlles i els magistrats han d'abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació;
tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l'objecte del plet; ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.
No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat.
Poden recusar el Ministeri Fiscal, el processat, l'actor civil o l'acusador particular, el responsable civil subsidiari o llurs advocats.
El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels batlles s'abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s'abstingui ho ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió.
El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat.
Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s'ha d'abstenir d'entendre la causa. Quan es tracti d'un batlle, el substitueix en la instrucció el batlle següent en el torn." "Article 14 L'acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal l'exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa.
No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
L'exercici de l'acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció perseguible d'ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l'article 39, la constitució en acusació particular, la designació d'advocat i de domicili al Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l'autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.
La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la instrucció de la causa fins que no s'hagi dictat aute de conclusió del sumari.
Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu representant legal." "Article 16 1. L'acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 158, 168, 179.2, 193, 232 i 514 del Codi penal, requereix la prèvia denúncia o querella de la persona ofesa, del seu representant legal o del Ministeri Fiscal, en els supòsits allí establerts, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L'exercici de l'acció penal pels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d'ofici a què fa referència l'article 14 anterior.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de l'ofès no extingeix l'acció ni la responsabilitat penal.
L'acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1, 242, 479, i 487 del Codi penal, així com les contravencions penals de danys en accident de circulació a què fa referència l'article 485 del Codi penal, requereix la interposició prèvia de querella del perjudicat o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l'exercici de l'acció penal s'efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l'article 14, i la renúncia a l'acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l'extinció i l'arxiu de la causa." "Article 21 L'acció penal s'extingeix per l'amnistia, la prescripció i la mort de l'inculpat, però subsisteix la civil contra l'infractor o els seus hereus i drethavents, que solament pot exercir-se davant la jurisdicció civil.
L'indult no comporta l'extinció de l'acció penal, però s'ha de tenir en compte en el moment de l'execució de la pena. Llevat que el decret d'indult prescrigui el contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d'un indult, s'apliquen tots de forma acumulada." "Article 23 1. L'atestat ha de contenir:
El lloc, l'hora, el dia, el mes i l'any en què s'inicia.
El nom, la professió, l'estat civil i el domicili de cada una de les persones que hi han intervingut.
Les declaracions, els informes i els resultats de qualsevol diligència i dictamen abreujats, tendents a obtenir no solament el coneixement complet del fet reputat criminal i de totes les circumstàncies, tant adverses com favorables, que contribuiran a la qualificació exacta del delicte, sinó també la referència de qualsevol presumpció, indici o sospita pels quals puguin arribar-se a descobrir els autors i els còmplices.
La signatura de tots els qui han intervingut en les diligències, o la menció del motiu pel qual no signen.
La determinació dels agents de policia que hi han intervingut i de les diligències practicades per cada un d'ells així com la llista completa de totes les armes, els instruments, els vehicles, els telèfons mòbils, els objectes, els documents i altres béns intervinguts amb indicació del lloc on es troben, quan no puguin ser units a l'expedient d'acord amb el que disposa el punt 2 de l'article 26. Igualment s'ha de precisar el lloc i la persona del dipositari en el cas de vehicles accidentats.
Els atestats i les manifestacions que efectuen els agents de policia a conseqüència de les indagacions que han practicat es consideren denúncies a efectes legals. En qualsevol cas, en l'atestat no s'ha de fer menció de la qualificació jurídica dels fets continguts." "Article 26 Per reunir les proves necessàries, els agents del Servei de Policia, sempre que sigui necessari, han de:
Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material, realitzant, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent;
fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest efecte; prendre declaració a tota persona susceptible d'aportar indicacions;
procedir a les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de la persona que ocupi el lloc i sempre amb l'obligació de notificar-li prèviament el dret que té de negar-s'hi.
En cas de negativa o absència de la persona interessada, la policia necessita autorització escrita del batlle.
L'autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on s'efectuaran els escorcolls i raonar la conveniència de l'escorcoll a practicar.
L'autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les dependències. En cas d'absència de l'ocupant l'escorcoll s'ha de practicar en presència d'un secretari judicial que n'aixequi acta amb la llista de tots i cada un dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d'urgència, l'escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb l'autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l'autorització amb posterioritat.
Retenir totes les peces i els objectes que es refereixin a la infracció, en particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o en pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts han de ser precintats i s'han d'adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l'inventari complet.
Quan pel seu volum o altres característiques els béns requisats no puguin ser adjuntats a l'expedient, se n'ha de fer la llista corresponent indicant el lloc on es troba cadascun i la persona que se'n fa càrrec, i els béns han de quedar a
disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser aixecat
únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a la causa se'ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència l'article 79.
Fins i tot en el cas que la policia no hagi tingut temps material d'examinar tots els objectes retinguts, aquests objectes han de ser lliurats al batlle, llevat que, mitjançant l'aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s'acordi la pràctica d'una prova pericial d'acord amb el que disposen els articles 80 i següents del present Codi.
Entrar en un domicili o un altre lloc i registrar-lo quan un delinqüent immediatament perseguit s'hi amagui o s'hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti en la comissió d'un delicte. Si es procedeix a una perquisició s'han de complir les formalitats previstes als punts 1 i 2 anteriors.
Intervenir les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres, amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l'apartat segon de l'article 87.
Procedir als enregistraments tècnics audiovisuals oportuns." "Article 30 La persona contra la qual no existeix cap indici que deixi suposar que ha comès o hagi intentat cometre una infracció penal només ha de romandre a les dependències policials o judicials el temps necessari per declarar en qualitat de testimoni.
Si de la declaració en resulten indicis de participació delictiva del testimoni en el delicte investigat o en un altre, s'ha d'aturar immediatament la declaració i procedir de la forma prevista a l'article 24 i següents del present Codi." "Article 31 Acabada l'enquesta preliminar, la totalitat de les diligències practicades han de ser trameses immediatament al batlle instructor. La tramesa de l'expedient i dels objectes personals de l'interessat no pot superar els terminis establerts a l'article 28 quan afectin una persona detinguda o s'hagi procedit a la retenció del seu permís de conducció, d'armes o una altra documentació personal." "Article 39 L'acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb les normes següents:
En l'escrit d'interposició s'han d'expressar les mencions d'identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l'exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat.
En el supòsit d'infraccions de calúmnia, injúria i difamació s'ha d'intentar prèviament la conciliació judicial, i quan hagin estat proferides en un judici, és necessari obtenir prèviament l'autorització del batlle o el tribunal corresponent.
La querella ha d'estar signada pel querellant o el seu procurador o representant, i el seu advocat. En tot cas el batlle ha de rebre amb posterioritat la declaració del querellant, si és una persona física, o del representant legal de l'entitat, si és una persona jurídica, mitjançant la comissió rogatòria corresponent o qualsevol altre mitjà al seu abast.
Presentada la querella, el batlle l'admet o la rebutja segons que els fets puguin ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en la quantia i la classe que es considerin necessàries." "Article 41 Quan sigui manifest que els fets són clarament constitutius de delicte o contravenció penal, o que no ho són, no és procedent incoar diligències prèvies. En aquest darrer supòsit s'ha de procedir a arxivar les actuacions com a diligències indeterminades." "Article 55 Abans de la primera declaració de l'encausat, el batlle l'ha d'informar davant d'advocat dels drets que té; a més, l'encausat ha de signar conforme li ho han notificat i ha de mencionar o ratificar la designació d'advocat. Si l'encausat no n'ha designat, actua sempre l'advocat de guàrdia.
Seguidament l'advocat de l'encausat, ja sigui el lletrat de guàrdia o aquell que hagi designat, pot entrevistar-se amb l'encausat i, simultàniament, tenir accés a les actuacions practicades, llevat que se'n decreti el secret sumarial, de totes o d'una part.
Posteriorment, es pren declaració a l'encausat." "Article 77 Si la perquisició s'efectua al domicili de l'inculpat, pot practicar-se a qualsevol hora del dia o de la nit, i en presència seva, si s'hi troba.
Si s'efectua al domicili de qualsevol altre ciutadà, i excepte que el batlle ho cregui imprescindible, solament pot realitzar-se de les 6 hores a les 21 hores.
L'interessat té dret a assistir-hi si es troba al domicili.
En cas d'absència de la persona interessada o de l'inculpat, o d'una persona designada per un d'ells, ha de ser-hi present el secretari judicial, que n'ha d'aixecar l'acta corresponent." "Article 103 El batlle pot decretar, en l'aute de processament o mitjançant aute posterior, raonant els motius d'aquesta mesura excepcional endemés d'aquells que consisteixin en la imputació del delicte al processat, la presó provisional o l'arrest provisional, en qualsevol de les seves tres modalitats, del processat per un delicte:
Quan la llibertat del processat presenti un perill per a la seguretat pública, o bé el fet hagi causat alarma social.
Si existeixen motius, tenint en compte les circumstàncies dels fets i la gravetat del delicte i la pena assignada, per creure que el delinqüent intentarà sostreure's a l'acció de la justícia.
Si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una caució o una fiança suficient.
Si la detenció és necessària per a la protecció del processat o per prevenir la reiteració del delicte.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.