Llei 16/2008, del 3 d'octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

Rang Llei
Publicació 2008-10-26
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
Historial de reformes JSON API

Llei 16/2008, del 3 d'octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998 Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 d'octubre del 2008 ha aprovat la següent:

Llei 16/2008, del 3 d'octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998 Exposició de motius L'adequació de les normes penals als tractats internacionals signats o ratificats per Andorra obliga a fer una modificació puntual del Codi penal en certs articles per adaptar la normativa esmentada a les necessitats d'homologació internacional del nostre Estat, en especial en matèria de corrupció i finançament del terrorisme. La modificació de l'articulat del dit cos material comporta, necessàriament, la modificació i l'adequació a les variacions operades al cos punitiu de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, ja modificada anteriorment, també de forma parcial com ara, per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal. El text normatiu que ara s'aprova té aquesta primera finalitat.

La present Llei inclou també altres modificacions puntuals del vigent Codi de procediment penal, amb la finalitat de completar i adaptar el redactat d'alguns articles per fer-lo més segur en la seva aplicació i més garantista dels drets fonamentals dels ciutadans.

Article 1

Modificació de l'article 26 Es modifica l'article 26 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, modificada per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal (d'ara endavant Codi de procediment penal), que queda redactat com segueix:

"Article 26 1. Per reunir les proves necessàries, els agents del Cos de Policia, sempre que sigui necessari, han de:

a)

Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material, i fer, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent; fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest efecte;

prendre declaració a tota persona susceptible d'aportar indicacions; procedir a les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de la persona que ocupi el lloc i sempre amb l'obligació de notificar-li prèviament el dret que té de negar-s'hi.

En cas de negativa o d'absència de la persona interessada, la policia necessita autorització escrita del batlle.

L'autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on s'han d'efectuar els escorcolls i raonar la conveniència de l'escorcoll que s'ha de practicar. L'autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les dependències. En cas d'absència de l'ocupant, l'escorcoll s'ha de practicar en presència d'un secretari judicial que n'aixequi acta amb la llista de tots i cada un dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d'urgència, l'escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb l'autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l'autorització amb posterioritat.

b)

Retenir totes les peces i els objectes que es refereixin a la infracció, en particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o que en pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts s'han de precintar i s'han d'adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l'inventari complet. Quan pel seu volum o per altres característiques els béns requisats no puguin adjuntar-se a l'expedient, se n'ha de fer la llista corresponent indicant el lloc on es troba cadascun i la persona que se'n fa càrrec, i els béns han de quedar a disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser aixecat únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a la causa se'ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència l'article 79.

Fins i tot en cas que la policia no hagi tingut temps material d'examinar tots els objectes retinguts, aquests objectes s'han de lliurar al batlle, llevat que, mitjançant l'aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s'acordi la pràctica d'una prova pericial d'acord amb el que disposen els articles 80 i següents.

c)

Entrar en un domicili o en un altre lloc i escorcollar-lo quan un delinqüent immediatament perseguit s'hi amagui o s'hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti en la comissió d'un delicte. Si es procedeix a una perquisició s'han de complir les formalitats previstes als punts a) i b) anteriors.

d)

Intervenir les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres, amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l'apartat segon de l'article 87.

e)

Procedir als enregistraments tècnics audiovisuals oportuns, amb la prèvia i corresponent autorització judicial motivada.

2.

L'obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de la persona investigada requereix la prèvia autorització judicial motivada en cas de negativa o manca de consentiment exprés. S'exceptuen d'aquesta obligació, sempre que no hi hagi risc per a la salut ni comportin un tracte cruel, inhumà o degradant:

Article 2

Modificació de l'article 27 Es modifica l'article 27 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

"Article 27 1. Els agents del Cos de Policia tenen l'obligació de detenir:

a)

La persona que intenti cometre un delicte.

b)

El delinqüent in fraganti.

c)

L'escàpol de la presó.

d)

El processat en situació de presó provisional o el condemnat rebel al qual li quedi pena de presó per complir.

e)

La persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d'un delicte o de la qual es pugui presumir que no compareixerà quan sigui citada davant l'autoritat judicial.

2.

En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l'originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot alliberar els agents de policia de l'obligació de detenció i acordar que no es detinguin els sospitosos de la comissió del delicte o diferir-ne la detenció, amb la finalitat d'identificar les persones implicades o d'obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l'interès de la investigació i el perill que la manca de detenció pugui representar.".

Article 3

Modificació de l'article 40 Es modifica l'article 40 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

"Article 40 Quan amb els elements de fet que constin en l'atestat, en la denúncia o en la querella no se'n pot determinar la natura i les circumstàncies, les persones que hi hagin participat o el procediment oportú, el batlle ha d'instruir diligències prèvies, que han de ser registrades al llibre corresponent, i donar compte de la incoació al Ministeri Fiscal. La instrucció de les diligències prèvies s'ha d'efectuar de manera abreujada, precisa i amb celeritat.

El batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies incoades per delicte major, fins a una durada màxima d'un mes.

L'obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d'instrucció.".

Article 4

Modificació de l'article 66 Es modifica l'article 66 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

"Article 66 El batlle pot fer citar tota persona la declaració de la qual estimi útil, i particularment el denunciant. Fins i tot es pot traslladar prop del testimoni si al testimoni li és impossible comparèixer.

Si es tracta d'una de les persones definides a l'article 144 s'han d'adoptar les prevencions previstes en aquell article.".

Article 5

Modificació de l'article 87 Es modifica l'article 87 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

"Article 87 1. El batlle instructor s'ha d'esforçar, fins i tot en cas d'haver confessat l'inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l'inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència.

Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l'ocupació de l'objecte; a l'interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l'inculpat; ha d'ordenar els dictàmens, i finalment, ha d'examinar els indicis i les presumpcions.

2.

En matèria de delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors en el cas de corrupció o tràfic d'influències, si la pràctica d'intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:

a)

L'autorització es dóna mitjançant l'aute corresponent, que es notifica immediatament al Ministeri Fiscal. Se n'ha de portar un registre cronològic foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d'anotar immediatament les decisions que adopti sobre la matèria.

b)

L'aute del batlle ha de precisar el delicte major de què es tracta, les persones presumptament implicades, si n'hi ha de conegudes, així com els motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements d'identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l'escolta, que no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en les mateixes condicions.

c)

La intervenció la realitzen la persona o el servei designats pel batlle, els quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del batlle instructor.

d)

Les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l'acusació i la defensa pel batlle instructor o l'agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió.

e)

Les cintes no utilitzades s'han de ser conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l'autoritat judicial.

f)

Cap intervenció no pot tenir lloc quan es tracti del despatx d'un advocat o del seu domicili, sense que prèviament el batlle n'informi el degà del Col·legi d'Advocats.

3.

La mesura d'intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s'ha d'unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s'aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l'interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.

4.

En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d'una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha d'acordar per aute motivat.

5.

En matèria de delictes majors, l'obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d'acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l'adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l'interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l'afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial.

L'aute ha d'indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d'una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.

6.

Les mateixes garanties establertes en aquest article s'han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte major sigui una persona jurídica.".

Article 6

Modificació de l'article 108 Es modifica l'article 108 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

"Article 108 El termini de presó provisional o d'arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir els quatre mesos.

No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada, prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s'ha d'acordar preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. En el cas de causes seguides pels delictes d'homicidi, d'assassinat, de tortura, d'esclavatge, de violació, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d'infants, de tràfic il·legal d'armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de blanqueig de diners o valors, d'associació per atemptar contra el Principat o contra l'ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional hi cap una tercera pròrroga i excepcionalment una quarta, sempre que sigui a petició del Ministeri Fiscal, atesa l'especial gravetat dels delictes perseguits.

En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s'ha processat, tenint en compte el sistema d'acumulació de penes, i el termini d'arrest no pot excedir els vuit mesos.

Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir els divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s'ha d'acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.

Si després de la comissió del delicte, i l'encausat es troba en situació de presó o d'arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan s'obtingui l'alta mèdica i havent-ne informat prèviament l'autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior. L'internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l'arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l'abonament de la pena de presó o d'arrest. Contra la decisió d'internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d'acord amb el que disposen respectivament els articles 194 i 195 i següents.".

Article 7

Modificació de l'article 116 Es modifica l'article 116 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

"Article 116 Endemés de per garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha d'acordar per aute motivat l'embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o indirectament, del delicte, a l'efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l'article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d'acord amb el que disposen els articles 119 i 120.

A l'efecte d'aquest article, s'entén per fons els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l'electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.