LegalizeLlei 5/2008, del 15 de maig, d'acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d'obres públiques
Llei 5/2008, del 15 de maig, d'acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d'obres públiques Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de maig del 2008 ha aprovat la següent:
llei 5/2008, del 15 de maig, d'acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d'obres públiques Índex Exposició de motius
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d'aplicació
Article 3. Aplicació supletòria
Capítol primer. Contracte de concessió d'obra pública
Article 4. Contracte de concessió d'obra pública
Article 5. Estudi de viabilitat
Article 6. Avantprojecte
Article 7. Projecte i replanteig
Article 8. Contingut del plec de clàusules administratives del contracte de
concessió
Article 9. Execució del contracte de concessió
Article 10. Acta de comprovació i inici de l'explotació
Article 11. Drets del concessionari
Article 12. Obligacions del concessionari
Article 13. Prerrogatives i potestats de l'Administració
Article 14. Llibertat de pactes
Article 15. Segrest de la concessió
Article 16. Finançament públic de les obres objecte de concessió
Article 17. Finançament privat de les obres objecte de concessió
Article 18. Hipoteca de la concessió
Article 19. Extinció del contracte de concessió d'obra pública
Article 20. Durada de la concessió
Article 21. Causes de resolució
Article 22. Efectes de la resolució
Capítol segon. Contractes d'obra amb abonament total del preu
Article 23. Objecte
Article 24. Règim jurídic
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera
Disposició addicional segona
Disposició addicional tercera
Disposició addicional quarta
Disposició addicional cinquena
Disposició addicional sisena
Disposició derogatòria
Disposició final
Exposició de motius Les inversions de les administracions públiques i de manera especial les del Govern, pel seu abast nacional, han estat sempre la part més important del pressupost general que el Govern presenta a l'aprovació del Consell General cada any.
Les necessitats creixents d'inversions de durada molt llarga i el cost que els correspon fan impossible que les més imprescindibles es puguin finançar amb pagaments pressupostaris durant el temps d'execució de les obres. Això ha portat a augmentar de manera sovint excessiva el pes de les despeses plurianuals compromeses any rere any.
Un dels efectes negatius derivats d'aquesta constatació és que és gairebé impossible adjudicar obres d'importància i de cost molt gran si no es fa per la via de concessions administratives de llarga durada, o fórmules equivalents.
La majoria dels estats europeus, i molt significativament els del nostre entorn més immediat, han resolt aquesta urgència en programar les inversions amb formes de finançament diferents. Així s'ha hagut de fer també a Andorra els darrers anys, en casos tan significatius com les construccions del túnel d'Envalira i del Centre de Tractament de Residus de la Comella. En ambdós casos es va haver de presentar un projecte de llei específic al Consell General per tenir l'habilitació legal que les permetés; altrament no s'haurien pogut fer, o bé haurien absorbit una part desproporcionada dels pressupostos de l'Estat.
Andorra té, a més, unes característiques especials pel que fa al seu creixement de població permanent, turística i de trànsit. No es pot trobar cap altre Estat, ni a Europa ni segurament al món, que hagi multiplicat per deu la seva població en mig segle. I molt menys que hagi rebut una allau de visitants creixent durant molts anys fins a arribar a les xifres actuals.
A més a més, les característiques orogràfiques pirinenques de les valls del país fan concloure una constatació ben òbvia: les inversions en infraestructures fetes pel Consell General abans, per les entitats de dret públic, i pel Govern d'ençà de la seva creació, s'han hagut de fer sempre amb unes dimensions i unes previsions que no poden tenir proporció amb la demografia pròpia d'Andorra i també amb uns costos molt més alts que els que originen les mateixes obres a terres baixes i de clima més uniforme durant l'any.
Per altra part, ja ha estat admès de manera general a Europa que si es vol que les generacions futures disposin d'unes infraestructures mínimes imprescindibles (autopistes, autovies, ports i aeroports, trens, sanejament, etc.), el seu cost no el poden pagar únicament les generacions presents amb càrrec als pressupostos anyals. Es tracta d'inversions de molt llarga durada, de les quals podran gaudir els ciutadans i els visitants durant molts decennis i, sovint, durant segles.
Per aquest motiu el debat sobre l'endeutament se circumscriu, pràcticament, al del seu volum global en relació amb el producte interior brut. Ningú ja no s'oposa, de forma raonada i raonable, a la necessitat de periodificar en molt llargues durades el pagament de les grans infraestructures i construccions. És motiu de discussió, això sí, la necessitat de delimitar i controlar el volum global d'endeutament, el seu pes relatiu en els pressupostos anyals, i el seu control parlamentari.
En el context d'aquest debat convé donar respostes, tant a nivell normatiu com en la gestió dels recursos, al problema que es planteja de preservació de l'eficiència de les fórmules de contractació i de finançament de les infrastructures previstes en aquesta Llei.
Quan la retribució del concessionari va, en tot o en part a càrrec del Govern o una entitat o parapública, el diferiment del pagament més enllà del llindar temporal ordinàriament previst per a les despeses plurianuals exigeix un control molt curós i proporcionat, de forma que l'aplicació del pressupost suposi una fiscalització de la diligència de l'adjudicatari i una correcta relació qualitat preu en els serveis que reben els ciutadans, en tant que destinataris finals de l'activitat de l'adjudicatari.
A Europa aquests endeutaments estatals van estar provocats per diferents motius: inicialment la postguerra i la reconstrucció, després la reunificació alemanya i els dèficits enormes en infraestructures dels nous membres de la UE, i en general, la necessitat d'invertir en pocs anys allò que servirà durant molts decennis. Els endeutaments que se'n van derivar van esdevenir en alguns casos molt excessius, i van donar lloc a les directives i criteris establerts per la Unió Europea en els seus documents fundacionals de Maastricht.
Si ens referim a aquestes directives, podem constatar que Andorra queda molt favorablement respecte de tots els estats més pròxims, i de la majoria, pel que fa al poc pes de l'endeutament de l'Estat com a conjunt (Govern, comuns i entitats de dret públic). El quadre comparatiu (quadre 1) que acompanya la memòria ho demostra. Si els analitzem bé, també demostren que els estats menys endeutats són, quasi sempre, aquells en els quals les necessitats d'infraestructures encara requeriran un augment considerable de l'endeutament per apropar-se més al dels que ara el tenen molt elevat, però els ciutadans del quals gaudeixen d'un benestar més gran.
El fet és que el pagament a molt llarg termini de les grans obres permet alhora un finançament més econòmic, i un alliberament important de les partides del pressupost destinades a millores immediates, a finalitats socials, educatives, sanitàries, culturals i esportives, entre d'altres.
L'adjudicació de projectes complerts, i no en trams parcials, a agrupaments d'empreses que poden reunir molta capacitat humana, tècnica i financera, i l'acabament puntual de les obres tot respectant terminis més curts, permetrà que Andorra tingui molt abans les infraestructures que necessita. D'aquesta forma la millora de les comunicacions interiors i cap a l'exterior, de l'oferta sanitària, dels equipaments d'ensenyament i de lleure, i d'altres que puguin acollir-se a les noves fórmules de finançament, aportarà la creació indubtable de riquesa directa i induïda, i contribuirà de manera decisiva a projectar una imatge molt més acollidora per als qui escullen Andorra com a destinació turística, de formació, de lleure o de negoci. I el que encara és més important:
permetrà millorar el benestar i la qualitat de vida de tots els habitants del país.
Si bé és cert que Andorra no disposa de grans recursos naturals, com quasi tots els estats molt més endeutats, i que el sistema impositiu és sempre perfectible, no es pot resoldre la necessitat d'inversió a força d'augmentar els impostos en una carrera sense límits que ja costa prou de reduir o limitar pel que fa a les despeses corrents. Un endeutament prudent no significa més impostos per demà i sí que aporta més qualitat de vida de forma immediata perquè el pressupost pot destinar més recursos a tot allò que representa un augment d'atenció en les àrees socials més importants: educació, cultura, esport, sanitat, seguretat i benestar en general.
Per aquest motiu aquesta Llei preveu les formes més modernes i aplicades a tots els estats veïns. Es pretén que tingui una redacció senzilla, que fugi de l'excessiva casuística habitual en lleis similars. Tenint en compte les particulars condicions de contractació i d'execució de les obres a Andorra per les raons adduïdes abans, s'ha volgut que els plecs de condicions de cada obra apliquin els grans principis de la Llei i es pugui adaptar a cada obra de manera especial.
La Llei defineix en les disposicions generals la seva finalitat i l'àmbit d'aplicació.
Com que es tracta de grans obres de caràcter general, s'ha cregut necessari precisar que la Llei només ofereix les seves possibilitats a les contractacions fetes pel Govern, per l'STA i per FEDA.
El capítol primer modifica la vigent Llei de contractació pública per posar unes bases sòlides a les concessions per la construcció i l'explotació d'obres públiques. Tal com s'ha fet de manera individualitzada en els dos exemples vigents de concessió pública, la Llei permet i regula el finançament privat de les obres i totes les circumstàncies previsibles, fins i tot el rescat reglat.
El capítol segon també innova en el nostre ordenament legal i permet l'ajornament dels pagaments en quotes anyals per repartir l'esforç d'inversió immediata en uns anys durant els quals les obres ja seran de domini i d'ús públic.
Dins de l'articulat i també a les disposicions addicionals, es preveu la forma de control parlamentari de la despesa compromesa mitjançant el pressupost general i les quotes plurianuals que haurà de consignar per cada obra adjudicada en una de les formes previstes.
Disposicions generals
Article 1
Objecte Aquesta Llei té per objecte regular noves formes de contractació i de finançament d'obra pública no previstes a la Llei de contractació pública, i especialment regular el règim aplicable al contracte de concessió d'obra pública.
Article 2
Àmbit d'aplicació Les formes de contractació d'obres públiques previstes en aquesta Llei, així com els aspectes relatius al seu finançament, es poden aplicar als contractes que tinguin per objecte qualsevol de les actuacions previstes a l'article 13, 34 i 52 de la Llei de contractació pública, sempre que l'òrgan contractant sigui l'Administració general, el Servei de Telecomunicacions d'Andorra (STA) o Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA). A aquest efecte quan aquesta Llei esmenta l'Administració, s'entendrà que es refereix únicament i exclusiva a l'Administració general i a les dues entitats de dret públic referides.
Article 3
Aplicació supletòria En tot allò no previst a la present Llei, són d'aplicació les previsions de la Llei de contractació pública vigent.
Capítol primer. Contracte de concessió d'obra pública
Article 4
Contracte de concessió d'obra pública 1. Els contractes de concessió d'obres públiques són els que tenen per objecte la redacció del projecte, si escau, l'execució de les obres i l'explotació, o només l'explotació, de les infraestructures que s'esmenten a l'article 13, 34 i 52 de la Llei de contractació pública del 9 de novembre del 2000, sempre que siguin susceptibles d'aprofitament o explotació econòmica i la contraprestació al concessionari consisteixi en el dret a explotar l'obra o en l'esmentat dret acompanyat del de percebre un preu.
El contracte de concessió d'obra pública també pot tenir per objecte:
La redacció del projecte d'execució de les obres, d'acord amb les exigències fixades per l'Administració.
L'adequació de les obres a les necessitats del servei o de l'activitat que s'hi presti.
Les actuacions de reposició o gran reparació que siguin exigibles a l'obra per tal de poder prestar de forma adequada el servei públic o l'activitat a la qual estigui destinada.
Redactar el projecte, l'execució, la conservació, la reposició i la reparació de totes les obres accessòries o vinculades a la principal i que siguin necessàries perquè millori el funcionament del servei o de l'activitat a què estigui destinada l'obra.
Les prestacions de serveis lligades a l'explotació del servei públic o actuació d'interès general que li hagi estat encomanat.
El contracte s'executarà al risc i ventura del concessionari, el qual ha d'assumir tots els riscos econòmics de l'execució de l'obra i de l'explotació de la concessió, tenint en compte el que disposa l'article 11 d'aquesta Llei.
El sistema de finançament de l'obra pública i la retribució al concessionari es determinarà per l'Administració d'acord amb els criteris de racionalització de la inversió dels recursos econòmics públics i també d'acord amb la naturalesa de l'obra i el servei que s'hi presti amb posterioritat.
Article 5
Estudi de viabilitat Amb caràcter previ a l'execució i l'explotació en règim de concessió de l'obra l'Administració concedent ha d'elaborar un estudi de viabilitat.
Aquest estudi de viabilitat ha de preveure com a mínim:
Finalitat i justificació de l'obra i del servei o activitat que s'hi prestarà.
Estudis de demanda en l'ús i rendibilitat econòmica i social de la concessió.
Estudi sobre l'equilibri econòmic del contracte de concessió, tant pel que fa al cost de l'obra com a l'explotació de la mateixa, amb especial referència a la durada del contracte.
Anàlisi de riscos en les fases d'execució i explotació.
Aquest estudi se sotmetrà a informació pública durant el termini d'un mes. Una vegada estudiades les observacions fetes, l'òrgan competent aprovarà l'estudi de viabilitat.
Article 6
Avantprojecte Si la complexitat del projecte ho requereix, l'Administració concedent pot acordar la redacció d'un avantprojecte, el qual inclourà un estudi de viabilitat, d'acord amb l'article 5, de l'execució i explotació de l'obra. Aquest avantprojecte i l'estudi de viabilitat se sotmetran a informació pública en el període d'un mes en què es poden presentar observacions sobre qualsevol element de l'avantprojecte i de l'estudi de viabilitat.
Una vegada estudiades les observacions, l'Administració aprovarà l'avantprojecte i l'estudi de viabilitat.
Article 7
Projecte i replanteig En cas que no es dugui a terme l'avantprojecte, l'Administració sotmetrà el projecte directament a informació pública, tal com es preveu en l'article 6 anterior. Una vegada estudiades les observacions, i recollides al projecte, si escau, l'Administració aprovarà el projecte i es procedirà per part del concessionari al seu replanteig.
Article 8
Contingut del plec de clàusules administratives del contracte de concessió El plec de clàusules administratives particulars del contracte de concessió d'obra pública ha d'incloure com a mínim el següent:
Determinació de l'objecte del contracte.
Procediment i forma d'adjudicació del contracte.
Requisits de capacitat i solvència financera, econòmica i tècnica dels licitadors.
Quantia i forma de les garanties provisional i definitives.
Característiques especials de la societat concessionària.
Objectius del rendiment assignats al concessionari. Indicadors de qualitat.
Drets i obligacions de les parts durant l'execució de l'obra i l'explotació.
Sistema de retribució del concessionari, així com les causes i fórmules de revisió dels preus durant l'execució de l'obra i l'actualització dels costos durant l'explotació.
Sancions i penalitzacions aplicables en cas d'incompliment de les obligacions del contracte.
Destinació de les obres i dels equipaments objecte del contracte quan s'acabi el contracte.
Lloc, data i termini per a la presentació de les ofertes.
Article 9
Execució del contracte de concessió 1. L'execució del contracte es farà, sota la responsabilitat del concessionari, d'acord amb allò que prevegin el plec de clàusules i el plec de prescripcions tècniques.
Les obres i/o la gestió del servei o activitat objecte de la concessió es faran a risc i ventura del concessionari, d'acord amb les previsions dels plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.