LegalizeLlei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració
Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre del 2010 ha aprovat la següent:
llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració Exposició de motius L’estancament del creixement econòmic nacional, agreujat pel context de crisi de caràcter internacional, i les repercussions que té sobre el benestar de la ciutadania evidencien la necessitat de reforçar les accions inicialment previstes a la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, amb l’adopció de noves mesures més adaptades a una realitat econòmica i social canviant. D’altra part, algunes de les disposicions d’aquesta darrera Llei contenien mesures de caràcter excepcional i d’aplicació temporal, fet pel qual ja no són vigents al dia d’avui i, per tant, insuficients per contribuir a superar la situació tan difícil que planteja el marc econòmic actual. Aquestes consideracions han portat a valorar positivament l’adopció d’un nou text legislatiu que, tot i que reprèn algunes de les mesures de la Llei referida, modifica i amplia el contingut i l’abast de les accions que preveu.
La situació econòmica actual posa de manifest que és imprescindible un nou model econòmic, més sostenible, sustentat en el capital humà, la competitivitat i el coneixement, amb l’objectiu de garantir el benestar dels ciutadans actuals i encarar, amb bones perspectives, el futur de les noves generacions. Aquest nou model no ha d’implicar, però, la desaparició dels sectors més tradicionals de l’economia andorrana, sinó que n’ha de fomentar la modernització mitjançant l’ús de les noves tecnologies, la innovació i la recerca com a factors essencials per augmentar la productivitat i la competitivitat de les empreses andorranes.
La conjuntura actual imposa també l’aplicació rigorosa del principi d’austeritat pel que fa a la racionalització de la despesa de funcionament de l’Administració general i de les entitats parapúbliques.
Aquest text legislatiu recull mesures i disposicions que, necessàriament, han de modificar alguns aspectes de les regulacions actuals, així com el seu desplegament reglamentari per a la consecució dels objectius determinats.
Capítol primer. Promoció de l’activitat econòmica i social
Article 1
Promoció i reactivació de l’activitat econòmica i social 1. El Govern ha d’informar de l’existència de l’estatus de resident passiu al Principat d’Andorra i del marc legislatiu que el regula, fent-ne una difusió adequada.
El Govern ha de crear paquets turístics de la marca Pirineus, sempre que sigui possible juntament amb els nostres veïns.
El Govern ha de posar en marxa polítiques de formació ocupacional, reals i efectives, que ajudin a assolir un estatus d’ocupació del 100%.
Article 2
Contractació pública d’empreses andorranes 1. El Govern, els comuns, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han d’establir les mesures necessàries per tal de prioritzar la contractació d’empreses i de professionals d’Andorra en tots els processos de contractació mentre no hi hagi acords que permetin que les empreses i els professionals andorrans puguin ofertar els seus productes o serveis a l’exterior en igualtat d’oportunitats.
El Govern ha de desenvolupar una campanya de sensibilització respecte dels beneficis i els avantatges de comprar i contractar serveis a empreses i professionals nacionals.
Article 3
Prevenció i lluita contra l’intrusisme 1. El Govern ha de prendre les mesures oportunes i ha de desenvolupar els mecanismes necessaris en matèria de prevenció i lluita contra l’intrusisme empresarial, entenent que existeix intrusisme empresarial quan una persona física o jurídica, resident o no resident, du a terme activitats comercials, industrials o professionals al país, sense gaudir de les autoritzacions administratives escaients.
Quan una conducta infractora, sigui per acció o per omissió, es qualifica com a intrusisme empresarial, se sanciona amb una multa econòmica per un import de 3.000 a 12.000 euros, i també se suspèn immediatament l’activitat no autoritzada. Per establir la graduació de la sanció es tenen en compte diversos factors:
el risc per a la salut, b) la quantia del benefici obtingut, c) el grau d’intencionalitat, d) la repercussió social, i e) la generalització de la infracció i la reincidència.
Quan la infracció comesa és per la forma de l’activitat comercial que es du a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comporten el comís i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracta. El destí o el tractament dels productes comissats es fa d’acord amb el que dicta la legislació vigent al Principat per a casos anàlegs o similars.
Quan la persona física o jurídica responsable de la conducta infractora no és resident a Andorra, l’Administració exigeix una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció en concepte de dipòsit que garanteix el cobrament. En cas de no poder fer front al dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.
Article 4
Declaració de prestació de serveis 1. Quan una persona física o jurídica no establerta a Andorra hi presta serveis que comporten el desplaçament de professionals o assalariats en territori andorrà, ha de declarar a la Duana Andorrana, en el moment de l’entrada, la naturalesa dels serveis que es vénen a prestar independentment del fet que dugui o no dugui mercaderia per declarar.
Un cop aquesta persona finalitza la prestació de serveis ha de presentar, prop de la Duana Andorrana i en el moment de la sortida, la factura o un document equivalent que indiqui l’import dels serveis prestats.
El Govern ha d’establir reglamentàriament, en un termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, les modalitats i les formalitats per dur a terme la declaració de prestació de serveis, i el preu públic per fer-ne la tramitació.
Quan es constata que no s’han dut a terme les formalitats previstes a l’apartat 1 o a l’apartat 2 anteriors, el Departament de Duana sanciona aquest incompliment amb una multa econòmica d’un import de 1.000 euros.
La reincidència en la comissió d’aquest incompliment se sanciona amb una multa econòmica corresponent al doble de la sanció establerta a l’apartat anterior. A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en un període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció de la qual es tracti.
L’Administració exigeix una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció en concepte de dipòsit per garantir el cobrament. En cas de no poder fer front al dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.
Article 5
Llista de càrrega 1. Tot conductor d’un mitjà de transport que efectua una importació amb mercaderies ha de dur una llista de càrrega. Aquesta llista de càrrega s’ha de poder presentar al despatx de Duana en el moment de l’entrada al territori andorrà i en qualsevol punt del territori, fins a la descàrrega completa del mitjà de transport.
S’entén per llista de càrrega el document en què consten les dades principals de l’enviament. El Govern ha d’establir reglamentàriament el format i la informació que ha de figurar a la llista de càrrega.
Estan facultats per demanar la llista de càrrega al conductor d’un mitjà de transport que ha importat mercaderies els agents de Duana, els agents de Policia i els inspectors de l’Administració general.
Quan el conductor del mitjà de transport no presenta la llista de càrrega, el Departament de Duana sanciona aquest incompliment amb una multa econòmica d’un import de 1.000 euros.
La reincidència en la comissió d’aquest incompliment se sanciona amb una multa econòmica corresponent al doble de la sanció establerta a l’apartat anterior.
A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en un període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció de la qual es tracti.
Article 6
Classificació administrativa per als contractistes A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’estableix un nou límit que eximeix els contractistes d’obres i de subministraments del fet de posseir la classificació administrativa. En aquest sentit, es modifiquen els articles 55.1 i 59.1 de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, amb el redactat següent:
“55.1. Per contractar amb l’Administració general l’execució d’una obra de pressupost superior a 500.000 euros el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa contractista d’obres corresponent.” “59.1. Per contractar amb l’Administració general el subministrament de béns de pressupost superior a 150.000 euros el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa subministradora corresponent.”.
Article 7
Bonificacions en la taxa per raó de fe pública notarial Fins al 31 de desembre del 2011, la compra d’habitatges i la constitució de societats es beneficien d’una bonificació del 20% de la quota de les taxes previstes a la Llei d’establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial, del 21 de març del 2000.
Article 8
Exempcions fiscals per la creació de noves empreses 1. Fins al 31 de desembre del 2011, les persones físiques o jurídiques que creïn noves empreses estan exemptes de tots els imports, la titularitat dels quals correspon a l’Administració general, que gravin la creació, sempre que s’obliguin documentalment a contractar, dins el termini esmentat, dos o més persones, amb contracte de durada indeterminada.
L’incompliment d’aquesta obligació es considera una infracció tributària greu i se sanciona amb una multa entre sis a deu vegades l’import de la quantitat defraudada i d’acord amb el procediment establert a la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Article 9
Ampliació de la inversió estrangera en béns immobles A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es modifica l’article 13 de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:
“1. Estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones físiques estrangeres, les quals en cap cas poden excedir de l’adquisició d’una parcel·la de terreny de mil metres quadrats per a la construcció d’un sol habitatge unifamiliar, o de l’adquisició de dos pisos, apartaments o estudis, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no podran excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis, o de l’adquisició de tres places d’aparcament.
També estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones jurídiques estrangeres, les inversions en immobles de les quals han d’estar necessàriament vinculades al desplegament de l’activitat empresarial de la persona jurídica. En cap cas es poden autoritzar inversions en immobles que vulguin efectuar persones jurídiques estrangeres que es dediquin a l’adquisició o a la construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los, inclòs l’arrendament.”.
Article 10
Modificació dels requisits de nacionalitat i de residència dels membres de l’òrgan d’administració de les societats mercantils A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogats expressament els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Article 11
Actualització o revisió de rendes 1. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i durant tot l’exercici 2011, queda en suspens l’actualització o la revisió de la renda de tots els contractes d’arrendaments de finques urbanes, tant aquelles destinades a habitatge com les que es destinen a l’exercici d’una activitat de comerç, indústria, professional, d’ensenyament o de qualsevol altre tipus. Aquesta suspensió també s’aplica als contractes d’arrendament de garatges i de places d’aparcament.
Un cop finalitzat el període esmentat, l’actualització o la revisió de la renda s’ha de fer aplicant-hi l’índex de preus al consum vigent sense acumular, en cap cas, l’índex de preus de consum del/s període/s suspès/esos.
Article 12
Reducció del termini de preavís i de la corresponent indemnització dels contractes d’arrendament de locals comercials Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada dels contractes d’arrendament de locals comercials. Es redueix el termini de preavís a un mes, en tots els casos.
Article 13
Incentius per a la rehabilitació d’edificis 1. El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament un programa de rehabilitació d’edificis destinats a habitatges. Aquest programa de rehabilitació ha d’incloure mesures per incentivar la modernització del parc immobiliari existent quant a habitabilitat, seguretat industrial, accessibilitat, eficiència o estalvi energètics i millora de façanes.
El Reglament ha d’establir el procediment i els requisits per acollir-se al programa de rehabilitació, entre els quals s’hauran de considerar necessàriament el destí i l’ús efectiu de l’edifici, que haurà de ser principalment el de residència habitual i permanent dels propietaris o llogaters; l’any de construcció de l’edifici o de les darreres rehabilitacions efectuades i el compliment de la normativa aplicable.
Les mesures per incentivar la modernització i la millora del parc residencial han de consistir en un programa de subvencions i un programa de crèdits preferents avalats pel Govern, en funció de les característiques de les actuacions de rehabilitació que es presentin, que afectaran legalment l’immoble al compliment del deute i les obligacions que es generin. Els beneficiaris de la subvenció o dels crèdits preferents responen amb el mateix immoble al qual es destina la millora del deute i les obligacions que contreu en ser-li atorgat.
El Reglament ha d’establir l’import màxim de les subvencions en funció d’un percentatge del cost de l’actuació de rehabilitació, que en cap cas pot superar el 10% respecte al preu màxim de referència, així com l’import màxim dels crèdits preferents i el termini mínim que el propietari ha de conservar l’immoble un cop hagi obtingut l’ajut, sense efectuar-ne la transmissió onerosa.
Article 14
Publicitat als taxis Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle amb finalitats publicitàries, en les condicions establertes en la normativa que regula la publicitat del servei del taxi ordinari interurbà.
Article 15
Targeta de transport Se suprimeix l’obligació de posseir la targeta de transport que estableix l’article 200 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, per als vehicles de transport d’ús privat de menys de 3,5 t. Tanmateix, es manté l’obligació de disposar de la targeta de transport per als vehicles d’ús privat de més de nou passatgers.
Article 16
Serveis regulars de transport públic de passatgers 1. Les autoritzacions administratives concedides a les empreses de serveis regulars de transport de viatgers interns al Principat caduquen un cop transcorregut el termini de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Un cop s’hagi esgotat aquest termini, l’Administració ha d’atorgar les noves autoritzacions o concessions que escaiguin.
Article 17
Empreses de serveis energètics 1. Es consideren empreses de serveis energètics o ESES les que subministren serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica en les instal·lacions dels usuaris, mitjançant la implantació de millores de l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables.
Les ESES desenvolupen, instal·len i financen els projectes dissenyats per a la millora de l’eficiència energètica, i n’assumeixen totalment o parcialment el risc econòmic.
Les empreses de serveis energètics optimitzen la gestió i les instal·lacions energètiques del client, i recuperen les inversions a través dels estalvis obtinguts a mitjà i llarg termini.
Per tal de fomentar l’establiment dels contractes de treballs tècnics i de serveis entre el Govern i les empreses de serveis energètics pel que fa a les instal·lacions energètiques dels edificis públics, s’afegeix el punt 6 a l’article 53 de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, amb el redactat següent:
“6. Els contractes de treballs tècnics i de serveis realitzats per les empreses de serveis energètics poden tenir un termini de vigència fins a quinze anys.”.
Article 18
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.