Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

El règim de consolidació fiscal es perd per les causes següents:

La pèrdua del règim de consolidació fiscal es produeix amb efectes del període impositiu en què es doni alguna o algunes de les causes a què es refereix l’apartat anterior, de manera que les societats integrants del grup fiscal han de tributar pel règim individual en el període esmentat.

En el cas que hi hagi, en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua del règim de consolidació fiscal o l’extinció del grup fiscal, eliminacions pendents d’incorporació, bases de tributació negatives del grup fiscal o deduccions en la quota pendents de compensació, cal procedir de la manera següent:

Les societats que integrin el grup fiscal en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la deducció dels pagaments a compte que hagi realitzat el grup fiscal, en la proporció en què hagin contribuït a aquests pagaments.

El que disposen els apartats anteriors és aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup fiscal hi deixin de pertànyer.

La societat dominant està obligada, en el moment de presentar la declaració del grup fiscal, a liquidar el deute tributari corresponent a aquest i a ingressar-lo en el lloc, la forma i els terminis que determini el ministeri encarregat de les finances.

La declaració del grup fiscal s’ha de presentar dins el termini corresponent a la declaració en règim de tributació individual de la societat dominant.

Les declaracions complementàries que s’hagin de practicar en cas d’extinció del grup fiscal, pèrdua del règim de consolidació fiscal o separació de societats del grup fiscal, s’han de presentar dins els vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors al dia en què es van produir les causes determinants de l’extinció, pèrdua o separació.

A l’efecte d’aquest règim especial, s’entén per societats de tinença de valors les societats l’objecte social de les quals comprengui l’activitat de gestió i administració de valors representatius dels fons propis. La societat de tinença de valors ha de tenir un capital social mínim de 120.000 euros.

Els dividends o les participacions en beneficis d’entitats no-residents a Andorra, així com les rendes derivades de la transmissió de la participació corresponent, poden gaudir de l’exempció per evitar la doble imposició econòmica internacional sempre que es compleixin els següents requisits:

Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes a què es refereix l’apartat anterior reben el següent tractament:

Les rendes obtingudes en la transmissió de la participació en una societat de tinença de valors estrangers reben el següent tractament:

La concessió del règim especial de societat de tinença de valors estrangers està condicionada a la presentació de la sol·licitud corresponent al ministeri encarregat de les finances. El procediment d’aplicació d’aquest règim especial es determina reglamentàriament.

El període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat.

En qualsevol cas, el període impositiu ha de concloure:

El període impositiu no excedeix els 12 mesos.

El tipus general de gravamen per als obligats tributaris d’aquest impost és del 10 per cent.

El tipus de gravamen aplicable a les institucions d’inversió col·lectiva regulades per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, que estan sotmeses al règim general, és del 0 per cent.

La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada per aquest article.

La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, corresponents a rendes que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.

Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes obtingudes i gravades a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:

L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda a l’efecte que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.

Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula conjuntament per a totes.

Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació poden deduir-se en els períodes impositius que concloguin posteriorment.

Quan el resultat de l’aplicació del límit de la deducció que preveu l’apartat 3 condueixi a l’aplicació del que preveu la seva lletra b), l’excés d’impostos estrangers resultant de la diferència entre la quantia derivada d’aplicar aquest límit i la que es deriva del que estableix la lletra a) pot ser traslladat i deduït en els períodes impositius que concloguin posteriorment a l’efecte del càlcul d’aquesta deducció, sempre amb el límit del que preveu la lletra b) de l’apartat 3.

Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors d’aquest article, quan en anteriors períodes impositius l’obligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a través d’un establiment permanent a l’estranger que s’hagin integrat en la base de tributació de l’entitat, la deducció a què es refereix l’apartat 3 només s’aplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per l’establiment permanent esmentat a partir del moment en què se superi la quantia d’aquestes rendes negatives.

El règim que preveu aquest article no pot ser aplicat en relació amb els beneficis o guanys derivats d’institucions d’inversió col·lectiva a què es refereix la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o d’entitats no-residents fiscals de caràcter anàleg a les regulades per la Llei esmentada.

En els mesos de juny i desembre, els obligats tributaris han d’efectuar pagaments a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el darrer dia dels mesos indicats.

Els pagaments a compte es calculen aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.

El pagament a compte té la consideració de deute tributari a l’efecte de l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

Els obligats tributaris de l’impost sobre societats han de disposar d’un número de registre tributari (en endavant NRT), que han de sol·licitar, en el cas que ja no el posseeixen com a obligats tributaris dels impostos indirectes. Aquest número és únic per a tots els tributs estatals. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model normalitzat establert pel Govern.

El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en què s’han d’inscriure les entitats que siguin obligats tributaris d’aquest impost.

Reglamentàriament es desenvolupen les formes, terminis i documentació a presentar per l’obtenció del NRT així com els procediments de gestió del l’impost.

El ministeri encarregat de les finances ha de dictar, amb l’audiència prèvia dels interessats, acords de baixa provisional en els casos següents:

L’acord de baixa provisional no eximeix l’entitat afectada de cap de les obligacions tributàries que li puguin incumbir d’acord amb aquesta Llei.

Quan els dèbits de l’entitat relatius a aquest impost envers el ministeri encarregat de les finances hagin estat declarats incobrables per insolvència provada de l’obligat tributari en el sentit que preveu l’article 44 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, el ministeri encarregat de les finances ha d’iniciar un expedient de baixa provisional en el registre tributari de l’impost sobre societats, en què n’anunciï l’obertura per escrit a l’entitat afectada amb l’advertiment que si no satisfà els seus deutes tributaris pendents de pagament dins el termini de trenta dies, causarà baixa provisional en el registre esmentat.

Un cop transcorreguts dos mesos des de la data de notificació de la comunicació a què es refereix l’apartat anterior, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de declarar amb caràcter provisional la baixa en el Registre tributari.

A efectes de donar publicitat a aquesta baixa amb caràcter provisional del Registre tributari, es farà la corresponent publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Quan, estant-hi obligada per aquesta Llei, una entitat no hagi presentat les declaracions tributàries corresponents durant dos exercicis consecutius, el ministeri encarregat de les finances ha de requerir a l’obligat tributari la presentació de les declaracions omeses en el termini d’un mes, i advertir-lo que, si no ho fa, serà donat de baixa del Registre tributari.

Si transcorre el termini fixat en l’apartat anterior sense que s’hagin presentat les declaracions reclamades, es practicarà d’ofici la baixa del Registre tributari, sense perjudici de les actuacions de comprovació i investigació que es considerin oportunes.

A efectes de donar publicitat a aquesta baixa amb caràcter provisional del Registre tributari, es farà la corresponent publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Un cop acordada la baixa provisional d’una entitat d’acord amb el que disposa aquesta Llei, el ministeri encarregat de les finances l’ha de notificar al Registre de Societats Mercantils per manament, en el qual s’ha d’inserir literalment la resolució recaiguda, la seva data, la denominació o raó social de l’entitat i el seu domicili fiscal.

Un cop rebuda la notificació, el Registre de Societats Mercantils ha d’estendre en el full obert a l’entitat una nota marginal, en què s’ha de fer constar que, si durant la seva vigència es presenta algun document per a la seva inscripció, aquesta inscripció no podrà realitzar-se fins que no es donin les circumstàncies a què es refereix l’article següent.

Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen.

El ministeri encarregat de les finances pot realitzar-ne la comprovació i la recerca mitjançant l’examen de la comptabilitat, llibres, correspondència, documentació i justificants concernents als negocis de l’obligat tributari, inclosos els programes de comptabilitat i els arxius i suports magnètics. El ministeri encarregat de les finances pot analitzar directament la documentació i els altres elements a què es refereix el paràgraf anterior, i pot prendre nota per mitjà dels seus agents dels apunts comptables que es considerin necessaris i obtenir una còpia a càrrec seu, fins i tot en suports magnètics, de qualsevol de les dades o documents a què es refereix aquest apartat.

Les entitats dominants dels grups de societats de l’article 34 de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris estan obligades, a requeriment del ministeri encarregat de les finances formulat en el curs del procediment de comprovació, a facilitar el compte de pèrdues i guanys i el balanç de les entitats pertanyents al grup que no siguin residents fiscals en territori del Principat d’Andorra. També han de facilitar els justificants i altres antecedents relatius a aquesta documentació comptable quan puguin tenir transcendència en relació amb aquest impost.

Es presumeix que han estat adquirits a càrrec de renda no declarada els elements patrimonials la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i no estiguin registrats en els seus llibres de comptabilitat.

Es presumeix que els elements patrimonials no registrats en comptabilitat són propietat de l’obligat tributari quan aquest n’exerceix la possessió.

Es presumeix que l’import de la renda no declarada és el valor d’adquisició dels béns o drets no registrats en llibres de comptabilitat, minorat en l’import dels deutes efectius contrets per finançar aquesta adquisició, així mateix no comptabilitzats. En cap cas l’import net no pot ser negatiu.

Es presumeix l’existència de rendes no declarades quan hagin estat registrats deutes inexistents en els llibres de comptabilitat de l’obligat tributari.

L’import de la renda conseqüència de les presumpcions que contenen els apartats anteriors s’imputa al període impositiu més antic d’entre els no prescrits, llevat que l’obligat tributari provi que correspon a un altre o d’altres.

El valor dels elements patrimonials a què es refereix l’apartat 1, quan hagi estat incorporat a la base de tributació, és vàlid a tots els efectes fiscals.

Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament.

Els obligats tributaris a què es refereix l’apartat 2 de l’article 8 han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentàriament.

El pagament del deute tributari es pot efectuar mitjançant el lliurament de béns integrants del patrimoni cultural del Principat d’Andorra en la forma que preveu l’article 36 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra.

El dret a gaudir d’exempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributació o en la quota de tributació està condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.

Quan, d’acord amb l’article 46, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional dins els tres mesos següents al terme del termini establert per a la presentació de la declaració.

Quan la quota diferencial resultant de l’autoliquidació o, si s’escau, de la liquidació provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici aquesta quota, sense perjudici de la pràctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.

Si la liquidació provisional no s’ha practicat en el termini que estableix l’apartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici la quota diferencial negativa resultant de l’autoliquidació, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.

Si transcorre el termini que estableix l’apartat 1 sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès legal a què es refereix l’article 38 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del seu pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.

Reglamentàriament es determina el procediment i la forma de pagament per a la realització de la devolució d’ofici a què es refereix aquest article.

Es consideren infraccions simples:

Es consideren infraccions de defraudació:

Les infraccions simples són sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 euros i 3.000 euros.

Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d’entre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

Prèviament a l’acte d’imposició d’una sanció, s’ha de notificar a la persona interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d’un termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.

Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en l’article 72 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

En qualsevol cas, i perquè l’acte administratiu quedi en suspens, amb la interposició del recurs s’ha d’aportar una garantia suficient, ja sigui hipotecària o bé un aval o fiança d’una entitat bancària andorrana que garanteixi l’import total del deute tributari.

Per als obligats tributaris d’aquest impost que es constitueixin com nous empresaris d’una nova activitat empresarial o professional i que tinguin uns ingressos inferiors a 100.000 euros, el tipus de gravamen aplicable durant els 3 primers anys d’activitat és:

Aquesta bonificació fiscal no es podrà aplicar als obligats tributaris que realitzin o hagin realitzat algun tipus d’activitat, tant de forma directa com a través d’una societat.

Reglamentàriament es determinen les formes, terminis i documentació necessària per acollir-se a aquests beneficis fiscals.

L’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues i les transmissions patrimonials immobiliàries queda redactat de la forma següent:

L’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues i les transmissions patrimonials immobiliàries queda redactat de la forma següent:

L’apartat 5 de l’article 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues i les transmissions patrimonials immobiliàries queda sense contingut.

L’article 9 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues i les transmissions patrimonials immobiliàries queda redactat de la forma següent:

S’encomana al Govern la redacció de les disposicions i dels reglaments necessaris pel desenvolupament i l’execució d’aquesta Llei en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor.

Els models de declaració d’aquest impost i els dels seus pagaments a compte són fixats per reglament, el qual ha d’establir, a més de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supòsits i les condicions de la seva presentació per mitjans telemàtics.

Es delega al ministeri encarregat de les finances la gestió i recaptació de l’impost que regula aquesta Llei.

Durant els sis primers mesos d’aplicació de l’impost, els obligats tributaris podran realitzar consultes relatives exclusivament a la interpretació de l’articulat de la Llei que hauran de ser contestades pel ministeri encarregat de les finances i que tindran caràcter vinculant. El Govern establirà reglamentàriament els termes i l’abast en què es podran efectuar aquestes consultes.