LegalizeLlei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques
Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2010 ha aprovat la següent:
llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques Exposició de motius I Justificació de la creació de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques La implantació a Andorra de l’impost sobre societats exigeix que es regulin també els beneficis obtinguts per residents quan aquests no hagin adoptat, per la realització de les seves activitats, forma societària. Es tracta així d’evitar un tractament fiscal discriminatori entre els rendiments obtinguts per persones jurídiques i els obtinguts per persones físiques.
L’impost s’estructura d’acord amb els estàndards definits internacionalment i, especialment, en el context de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) per facilitar la positiva resolució de les futures negociacions per signar convenis per evitar la doble imposició.
La modernització del marc fiscal amb la introducció de les figures tributàries vigents als estats membres de la Unió Europea suposa la supressió de taxes i altres figures impositives que deixen de tenir sentit; així, la derogació, que estableix la Llei de l’impost sobre societats, de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, del 20 de desembre de 1995, beneficia també els obligats tributaris d’aquesta Llei.
II Principis rectors de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques L’articulat de la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques segueix els principis rectors de l’impost sobre societats; tanmateix existeixen especificitats en la seva estructuració que exigeixen per a una major claredat legislativa un text independent.
A l’hora d’articular les normes de l’impost, s’ha tractat de portar fins a les últimes conseqüències el principi de transparència, el qual exigeix que les normes impositives siguin clares i intel·ligibles, de manera que la seva aplicació pugui efectuar-se amb la màxima seguretat jurídica per als subjectes passius. S’ha fugit intencionadament de les solucions especialment complexes que hom pot trobar en molts ordenaments, amb la finalitat de permetre que les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica al Principat d’Andorra puguin aplicar un impost que no els causi problemes per la seva complexitat normativa.
III Aspectes fonamentals de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques L’impost sobre la renda de les activitats econòmiques té caràcter sintètic, de manera que sotmet a gravamen de forma unitària tota la renda obtinguda per les persones físiques residents fiscals en territori andorrà que duen a terme una activitat econòmica. El caràcter sintètic de l’impost en simplifica l’aplicació per part dels subjectes passius i permet una adequació més gran d’aquest tribut amb el principi de neutralitat.
En matèria de base de tributació es dóna la possibilitat d’efectuar una estimació simplificada de les despeses a deduir per simplificar la gestió de l’impost per part dels obligats tributaris.
La regulació dels mecanismes per a l’eliminació de la doble imposició internacional i econòmica s’inspira en els models europeus més desenvolupats, en línia amb el principi de compatibilitat internacional que inspira l’impost. També s’han incorporat aquí disposicions per evitar l’ús abusiu d’aquests mecanismes d’eliminació de la doble imposició.
Formalment la Llei s’estructura en 39 articles, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria i cinc disposicions finals.
Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost
Article 1
Naturalesa L’impost sobre les activitats econòmiques és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava, en els termes que estableix aquesta Llei, la renda derivada de la realització de les activitats econòmiques de les persones físiques residents a Andorra.
Article 2
Àmbit d’aplicació espacial L’impost sobre la renda de les activitats econòmiques s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.
Article 3
Tractats i convenis El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.
Capítol II. El fet generador
Article 4
Fet generador Constitueix el fet generador l’obtenció de renda procedent de la realització d’activitats econòmiques per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador.
Article 5
Activitats econòmiques 1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o realització de serveis.
Les activitats d’arrendament i de compravenda d’immobles tenen la consideració d’activitat econòmica i, d’acord amb l’article 16, la seva base de tributació es redueix amb un mínim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidació.
Article 6
Presumpció de rendes Les cessions de béns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.
Capítol III. Els obligats tributaris
Article 7
Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques que tinguin la seva residència fiscal en territori andorrà i duguin a terme una activitat econòmica d’acord amb la definició de l’article 5.
Les rendes corresponents a la realització d’activitats econòmiques per les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de la lletra a) de l’apartat A) de l’article 15 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests, integrant-se en aquest impost quan aquests siguin persones físiques.
Article 8
Residència fiscal i domicili fiscal 1. Es consideren residents fiscals en territori andorrà les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:
Que romangui més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà. Per determinar aquest període en territori andorrà es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
Que radiqui a Andorra el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
Es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal a Andorra quan, d’acord amb els criteris de l’apartat anterior, sigui resident fiscal a Andorra el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.
Es presumeix, llevat de prova en contrari, que l’obligat tributari té residència fiscal a Andorra quan posseeixi la nacionalitat andorrana o un permís de residència concedit per les autoritats andorranes competents. De la mateixa manera, es presumeix la condició de no-residents fiscals a Andorra a les persones físiques que presenten un passaport o un document oficial d’identitat expedit per autoritats estrangeres o en són titulars, llevat que acreditin la residència fiscal a Andorra, d’acord amb els criteris anteriors, valent-se de qualsevol mitjà admès en dret.
No es consideren residents fiscals a Andorra els treballadors que diàriament es desplacen al territori d’aquest país des d’Espanya o França i que han estat contractats per empreses residents fiscals a Andorra o establiments permanents de societats estrangeres a Andorra.
Les persones de nacionalitat andorrana, així com el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat, que tinguin la seva residència habitual a l’estranger per la seva condició de membres de missions diplomàtiques o de representacions en organismes internacionals es consideren residents fiscals a Andorra.
El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori del Principat d’Andorra és el derivat de l’aplicació de les regles a aquest efecte que regula l’article 23 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Article 9
Individualització de rendes 1. La renda es considera obtinguda per aquells que realitzin de forma habitual, personal i directa l’ordenació dels mitjans de producció i recursos humans destinats a l’activitat.
Es presumeix que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econòmiques, llevat de prova en contrari.
Capítol IV. La base de tributació
Article 10
Concepte de base de tributació La base de tributació està constituïda per l’import de la renda de totes les activitats econòmiques de l’obligat tributari en el període impositiu.
Article 11
Determinació de la base de tributació 1. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa, pel sistema de determinació objectiva i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 29 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
L’estimació directa de la base de tributació admet una modalitat simplificada que s’aplica de manera voluntària quan l’import net de la xifra anual de negoci pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari el període impositiu immediatament anterior sigui inferior a l’import previst pel règim simplificat de comptabilitat de la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i que queda establert en l’article 13.
Article 12
Normes per a la determinació de la renda en el règim de determinació directa 1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa general es realitza d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.
En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les següents regles:
Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga.
No són deduïbles les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.
Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per a la determinació de la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
Article 13
Determinació de la base de tributació en la modalitat simplificada La determinació de la base de tributació en la modalitat simplificada es realitza d’acord amb el model previst en l’Annex I.
El Govern establirà reglamentàriament les condicions, els terminis i altres aspectes formals relatius a la determinació de la base de tributació en la modalitat simplificada.
Article 14
Béns i drets destinats a una activitat econòmica 1. Es consideren béns i drets destinats a una activitat econòmica els següents:
Els béns immobles en què duu a terme la seva activitat el contribuent.
Els béns destinats als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l’activitat. No es consideren “destinats” els béns d’esplai i esbarjo o, en general, d’ús particular del titular de l’activitat econòmica.
Qualsevol altre element patrimonial que sigui necessari per a l’obtenció dels rendiments de l’activitat econòmica. En cap cas no tenen aquesta consideració els actius representatius de la participació en fons propis o el patrimoni net d’una entitat i de la cessió de capitals a tercers.
Quan es tracti d’elements patrimonials que serveixin només parcialment a l’objecte de l’activitat econòmica, l’afectació s’entén limitada a la part d’aquests elements patrimonials que realment s’utilitzi en l’activitat de què es tracti. En cap cas no són susceptibles d’afectació parcial elements patrimonials indivisibles.
L’afectació o desafectació de béns i drets a una activitat econòmica que segueixin formant part del patrimoni de l’obligat tributari no genera rendes positives ni negatives a efectes impositius.
Excepte en el cas que la desafectació es produeixi per motiu de cessament de l’activitat, si la transmissió a terceres persones es produeix abans de transcorreguts tres anys, es considera que la desafectació dels béns o drets genera rendes positives o negatives a efectes impositius.
Article 15
Valoració de les operacions 1. La valoració de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones físiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats.
En tot cas, es valoren d’acord amb el seu valor normal de mercat els béns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuïta o destinin a l’ús o consum propi.
Igualment, quan hi hagi una contraprestació i aquesta contraprestació sigui notòriament inferior al valor normal en el mercat dels béns i serveis, es prendrà aquest darrer com a criteri de valoració.
Article 16
La base de liquidació: Reducció de la base de tributació 1. La base de tributació es redueix amb un mínim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidació.
La base de liquidació no pot ser negativa.
Article 17
Bases de tributació negatives Les bases de tributació negatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació poden compensar les bases de tributació positives del mateix obligat tributari que es generin en els propers deu anys.
Capítol V. Període impositiu, meritació i imputació temporal
Article 18
Període impositiu 1. El període impositiu coincideix amb l’any natural.
El període impositiu és inferior a l’any natural si es produeix la defunció de l’obligat tributari en un dia diferent al 31 de desembre.
Article 19
Meritació L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.
Article 20
Imputació temporal Els ingressos i despeses que determinen la renda a incloure en la base de tributació en la modalitat d’estimació directa general i simplificada s’imputen d’acord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.
Capítol VI. Tipus de gravamen i quota íntegra
Article 21
Tipus de gravamen El tipus de gravamen aplicable sobre la base de liquidació és el 10 per cent.
Article 22
Quota de tributació La quota de tributació és la quantitat resultant d’aplicar a la base de liquidació el tipus de gravamen.
Capítol VII. Quota de liquidació i deducció per eliminar la doble imposició nacional i internacional
Article 23
Quota de liquidació i deducció per eliminar la doble imposició nacional i internacional 1. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació les deduccions per doble imposició nacional i internacional regulades per aquest article.
La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, corresponents a rendes que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.