LegalizeLlei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 2 de febrer del 2011 ha aprovat la següent:
llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries Exposició de motius En aplicació de l’article 17 de la Llei d’ordenació del sistema financer, aprovada el 27 de novembre de 1993, el sistema de garantia de les obligacions operacionals de les entitats bancàries ha estat regit, des de l’any 1995, per un sistema de dipòsit de reserves en garantia, el marc normatiu bàsic del qual es regula per la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i altres obligacions operacionals que les entitats enquadrades han de mantenir i dipositar en el sistema financer, de l’11 de maig de 1995.
Malgrat la denominació formal, aquest sistema de reserves en garantia de dipòsits ha operat fins avui com a sistema de finançament en el marc de la política financera de l’Estat. A la vegada, el sistema complementa els mecanismes que garanteixen la solvència i l’estabilitat del sistema bancari andorrà, sense constituir, però, una garantia directa per al reemborsament dels dipòsits als seus titulars en cas que esdevinguessin indisponibles.
Les convulsions recents dels mercats financers internacionals han impulsat iniciatives legislatives relatives als sistemes de garantia de dipòsits als països del nostre entorn, la qual cosa ha comportat una valoració pausada del legislador andorrà a l’efecte de configurar el règim més idoni per protegir la solidesa i la solvència del sistema financer andorrà envers els seus dipositants.
D’acord amb l’evolució dels referents europeus sembla convenient fixar els imports màxims de cobertura de 100.000 euros per dipositant i 100.000 euros per inversor, per cada entitat, amb un límit global inicial de 94,1 milions d’euros que es veurà incrementat per un sistema d’aportacions anuals fins que el patrimoni del fons assoleixi l’1,5% de la base de càlcul de les aportacions definida en l’article 7, amb un límit màxim de 200 milions d’euros (en valor absolut).
La valoració dels diversos sistemes de garantia aplicats als referents comparats (sistemes ex ante i ex post) i les particularitats d’un sector bancari amb un nivell de concentració elevat han configurat el sistema que regula aquesta Llei com a mecanisme de garantia ex post, que només actuaria abonant els imports garantits corresponents en casos d’intervenció o liquidació forçosa de les entitats membres.
La Llei estableix l’adhesió obligatòria de les entitats bancàries autoritzades a operar a Andorra i un sistema que garanteixi la confidencialitat dels clients, sotmès al control d’una comissió de gestió integrada per representants de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i de l’Associació de Bancs Andorrans, com a entitat representativa de les entitats bancàries.
A l’efecte de garantir el compliment de les obligacions eventuals derivades del sistema de garantia, es proposa l’articulació d’aquest sistema mitjançant inversions de les entitats adherides en actius líquids que donin contrapartida a una reserva indisponible.
El càlcul dels imports coberts per la garantia es faria en brut, és a dir, sense compensació dels deutes eventuals dels dipositaris amb l’entitat bancària afectada, i s’establiria, addicionalment, un règim privilegiat dels crèdits dels dipositaris fins al màxim de l’import garantit pel sistema de garantia, fet que requereix l’aprovació d’un règim especial de normes concursals.
Capítol primer. El sistema de garantia de dipòsits en entitats bancàries andorranes
Article 1
Creació del sistema Es crea un Sistema de garantia de dipòsits i inversions amb la finalitat de garantir la devolució dels fons en efectiu i dels valors dipositats a les entitats bancàries membres del Sistema de garantia als beneficiaris d’aquest Sistema.
El Sistema de garantia no té personalitat jurídica pròpia, sense perjudici de la capacitat d’exercir les funcions que li són conferides, i es gestiona d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei. La seu de la Comissió Gestora es troba a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 2
Beneficiaris del Sistema de garantia Són beneficiaris del Sistema de garantia les persones físiques i jurídiques, qualsevol que sigui la seva nacionalitat o domicili, que mantinguin dipòsits en efectiu o de valors amb les entitats bancàries andorranes. Aquests beneficiaris tenen dret a la devolució d’aquests dipòsits en els termes establerts en aquesta Llei.
Article 3
Membres del Sistema de garantia Són obligatòriament i exclusivament membres del Sistema de garantia totes les entitats bancàries autoritzades per operar a Andorra.
El Sistema de garantia ha de cobrir els dipositants de les sucursals d’entitats bancàries andorranes autoritzades en un altre país, que estan supeditades al règim següent:
L’adscripció de les sucursals al Sistema de garantia és obligatori quan els dipòsits o els valors garantits confinats a la sucursal no estiguin coberts per cap sistema de garantia en el seu país d’acollida.
En el cas que els dipòsits o els valors garantits confinats a la sucursal sí que estiguin coberts per un sistema de garantia al seu país d’acollida, s’han d’adscriure al Sistema andorrà per cobrir-ne la diferència de nivell o l’abast quan aquesta garantia sigui inferior a la que cobreix el Sistema andorrà. En cas contrari, no caldrà.
Quan les sucursals prevegin l’adscripció a un sistema de garantia del país d’acollida s’ha d’informar la Comissió Gestora de les modalitats i les condicions que regulen el dit sistema perquè pugui valorar-ne la idoneïtat.
Article 4
Supòsits de cobertura 1. El Sistema de garantia estableix els mecanismes de devolució dels seus dipòsits als beneficiaris en cas que algun dels membres del Sistema sigui formalment declarat en fallida o suspensió de pagaments o intervingut administrativament per causa d’insuficient solvència i, com a conseqüència d’aquesta situació, es vegi impossibilitat per retornar l’efectiu i/o els valors dipositats en les dates compromeses per fer-ho.
En cas que no hi hagi una data específicament establerta, legalment o contractualment, per al seu venciment, així com en els casos en què s’hagi iniciat la liquidació del membre insolvent del Sistema, s’entendrà que el venciment és a la vista.
Els dipòsits en efectiu coberts pel Sistema de garantia són els següents:
Dipòsits d’efectiu a la vista o a termini en qualsevol divisa; en aquest darrer cas l’import es calcula, a l’efecte de determinar-ne l’equivalent en euros, al tipus de canvi del dia que s’hagi produït la declaració d’insolvència o la intervenció del membre insolvent del Sistema;
Dipòsits formalitzats en forma de certificats de dipòsit o altres valors similars representatius de deute, no emesos en sèrie, pagadors en efectiu i que hagin estat emesos pel membre insolvent del Sistema.
Els dipòsits de valors coberts pel Sistema de garantia són els dipòsits de valors o dipòsits en efectiu vinculats a la liquidació d’operacions referides a aquests dipòsits, que no es puguin separar de la massa activa o del patrimoni del membre insolvent del Sistema i que per aquesta causa es pugui produir un perjudici patrimonial per als beneficiaris.
El Sistema de garantia no garanteix en cap cas les pèrdues degudes a les fluctuacions de valor dels valors o instruments financers, a les insolvències o incompliments dels emissors o obligats sota els valors o els instruments financers, o dels mercats o sistemes on aquests es negociïn, es compensin o es liquidin. Tampoc no es garanteixen els dipòsits en efectiu o instruments financers representatius d’un deute financer pagadors pel membre insolvent del Sistema quan s’hagin constituït o s’hagin emès expressament amb el caràcter de subordinats, o quan resultin subordinats per imperatiu legal.
No es consideren en cap cas “dipòsits d’efectiu coberts” o “dipòsits de valors coberts”, i no es tindran en compte per al càlcul de la reserva obligatòria, els dipòsits següents:
Els dipòsits realitzats per les entitats o les persones físiques següents, per compte propi i en nom propi:
- Entitats bancàries.
- Entitats financeres d’inversió i agencies financeres d’inversió.
- Entitats asseguradores.
- Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
- Societats gestores de patrimonis.
- Altres entitats que, d’acord amb la seva normativa aplicable, exerceixin les activitats típiques anteriors incloses al sistema financer.
- Qualsevol entitat financera sotmesa a supervisió.
- Administradors, directius, socis amb responsabilitat personal, que tinguin una relació de causalitat amb les altres entitats del grup i accionistes que tinguin com a mínim el 25 per cent del capital de l’entitat de crèdit, persones encarregades de l’auditoria de comptes de l’entitat de crèdit i dipositants que tinguin una situació similar en altres societats del grup.
Els certificats de dipòsit al portador i les cessions temporals d’actius.
Els dipòsits constituïts per empreses o entitats que formin part del mateix grup que l’entitat membre del Sistema.
Els dipòsits constituïts per qualsevol administració pública.
Tot i que sí que es tindran en compte per al càlcul de la reserva obligatòria, segons el que s’estableix a l’article 7, no es consideren en cap cas “dipòsits d’efectiu coberts” o “dipòsits de valors coberts” els que es constitueixen:
En contra de les disposicions vigents; en particular, els que s’han originat en operacions en les quals hi hagi hagut una condemna penal a Andorra per delictes resultants d’operacions de blanqueig de capitals;
Per clients que hagin obtingut, a títol personal, condicions financeres que hagin contribuït a agreujar la situació de l’entitat, sempre que aquesta circumstància hagi estat determinada per sentència ferma;
Per persones que actuïn per compte de qualsevol dels dipositants exclosos a l’apartat anterior, i per compte o en concert amb els que s’esmenten als paràgrafs a) i b) precedents.
Les entitats integrades no poden utilitzar en la seva publicitat la pertinença al sistema, tanmateix hi poden incloure una menció sobre la mateixa pertinença sense afegir-hi altres dades o informacions.
La data comptable és la que s’estableix per a la determinació del saldo en les operacions de trànsit.
Quan el dipositant no és el beneficiari legal de les quantitats dipositades en el compte, la garantia ha de protegir el beneficiari legal sempre que aquest darrer hagi estat identificat o sigui identificable abans que es produeixi un supòsit de cobertura. En cas que hi hagi diversos beneficiaris legals, es té en compte la participació de cadascun segons les regles per les quals es gestionin les quantitats.
Els saldos existents en el moment de la revocació de l’autorització d’una entitat adscrita han de seguir coberts fins a l’extinció de la mateixa entitat. Els imports coberts són els que hi hagi en el moment de la revocació.
Article 5
Límit de cobertura per beneficiari 1. El Sistema de garantia té per objecte garantir als beneficiaris el reintegrament de l’import dels seus dipòsits d’efectiu coberts, amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros, i dels dipòsits de valors coberts, també amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros independent del primer. Aquests imports s’han de revisar amb una periodicitat mínima de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
L’import de 100.000 euros és, en cada cas, per beneficiari i per membre del Sistema, i no per dipòsit cobert, per la qual cosa, a l’efecte de determinar el límit màxim establert per beneficiari, s’ha de computar la totalitat de les posicions creditores que cada beneficiari tingui amb el membre insolvent del Sistema pels dipòsits d’efectiu coberts i pels dipòsits de valors coberts en la data en què aquest darrer hagi estat declarat en suspensió de pagaments, en fallida, o resulti intervingut, i no s’ha de computar el saldo creditor de cadascun dels dipòsits d’efectiu coberts o dels dipòsits de valors coberts que pogués tenir cada beneficiari amb el membre insolvent del Sistema.
Als dipòsits mancomunats o amb més d’un titular, es considera “beneficiari” cadascun dels titulars, d’acord amb el que es preveu al contracte de dipòsit i, en el seu defecte, a parts iguals.
La determinació de la posició creditora dels beneficiaris enfront del membre insolvent del Sistema s’ha de fer en base bruta, de tal manera que no es poden efectuar compensacions per raó dels crèdits no vençuts que el membre insolvent del Sistema pogués tenir.
Article 6
Reserva obligatòria i límit màxim de cobertura Per tal que el Sistema de garantia pugui complir les obligacions que li són atribuïdes en aquesta Llei, tots els membres del Sistema han de crear i mantenir una reserva indisponible afectada al compliment de les garanties cobertes pel Sistema de garantia (en endavant, “reserva en garantia”). L’import total màxim de les reserves en garantia per al conjunt dels membres del Sistema serà de 94,1 milions d’euros en el moment inicial i s’establirà un règim d’aportacions anuals fins arribar al màxim de l’1,5 % de la base de càlcul definida en l’article 7, que operarà també com a límit màxim de cobertura del Sistema de garantia per al conjunt dels beneficiaris. En qualsevol cas, no es podrà sobrepassar mai el límit conjunt i absolut de 200 milions d’euros.
Article 7
Càlcul de la reserva obligatòria i inversió de l’import 1. A fi de calcular la reserva en garantia s’ha de prendre en consideració l’import total de l’efectiu mantingut als dipòsits d’efectiu coberts i el 5 per cent del valor de mercat dels valors integrats en els dipòsits de valors coberts mantinguts als membres del Sistema.
Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.
Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, utilitzant procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.
L’import de la reserva en garantia que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de calcular anualment, i s’ha de mantenir durant tot l’any següent per cada membre del Sistema fins que es produeixi la revisió immediatament posterior.
Per calcular l’import de la reserva en garantia inicial que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de trobar la proporció corresponent a cada membre del Sistema respecte de l’import resultant del càlcul de l’apartat 1 anterior i s’ha d’aplicar sobre els 94,1 milions d’euros d’import màxim per al primer any, i sobre el total del Fons més les aportacions en els següents exercicis. Cada membre del Sistema, immediatament després que se li comuniqui l’import corresponent que s’ha de constituir o, si escau, que s’ha d’ajustar, ha de crear o ha d’ajustar l’import de la seva reserva en garantia.
Les aportacions anuals que hauran de realitzar els membres del Sistema a comptar del següent any en que s’estableixi l’import inicial, seran del 0,06% de la base de càlcul de l’apartat 1 anterior. Aquestes aportacions es mantindran fins que el patrimoni del fons assoleixi l’1,5% de la base de càlcul de les aportacions definides en l’apartat 1 d’aquest article amb un límit màxim de 200 milions d’euros (en valor absolut).
Un import equivalent a la reserva en garantia s’ha d’invertir en actius líquids i segurs i s’ha de considerar que compleix els requisits següents:
Els saldos de disposició immediata o amb venciment no superior a un mes mantinguts a altres entitats de crèdit andorranes, de països membres de l’OCDE, o d’altres entitats sempre que estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra;
La inversió en deute públic andorrà o en deute públic d’estats membres de l’OCDE;
Altres actius de disposició immediata o de termini no superior a un mes, o que siguin fàcilment liquidables, i que l’INAF consideri adequats a cada moment.
Els actius en què es materialitzin les reserves en garantia dels membres del Sistema no poden ser objecte de càrrega, gravamen, trava, embargament o despatx d’execució, i no poden respondre a altres obligacions ni es poden aplicar a altres fins diferents dels previstos en aquesta Llei.
Capítol segon. Comissió Gestora
Article 8
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.