LegalizeLlei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
En els supòsits d’autoconsum, quan s’efectuen les operacions gravades.
En els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprèn cada percepció.
No obstant, quan no s’ha pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’ha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat s’ha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data.
S’exceptuen del que es disposa en aquest apartat les operacions a les quals es refereix l’apartat 1, lletra a) paràgraf segon, d’aquest article.
Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total o si és parcial, pels imports efectivament percebuts.
Article 46 / Meritació de l’impost en les importacions
En les importacions de béns, la meritació de l’impost es produeix en el moment en què té o hagués tingut lloc la meritació dels drets a la importació, d’acord amb la legislació duanera, independentment que aquestes importacions estiguin o no subjectes als drets a la importació mencionats. La meritació de l’impost és independent del moment del seu pagament.
Capítol setè. Base de tributació
Article 47 / Base de tributació. Regla general
La base de tributació de l’impost està constituïda per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes procedent del destinatari o de terceres persones.
En particular, s’inclouen en el concepte de contraprestació:
Les despeses de comissions, ports i transports, assegurances, primes per prestacions anticipades i qualsevol altre crèdit efectiu a favor de qui realitza el lliurament o presta el servei, derivat de la prestació principal o de les accessòries.
Els tributs i els gravàmens de qualsevol classe que recauen sobre les mateixes operacions gravades, excepte el mateix impost general indirecte.
L’import dels envasos i els embalatges, inclosos els susceptibles de devolució, carregat als destinataris de l’operació, sigui quin sigui el concepte pel qual es percep aquest import.
L’import dels deutes assumits pel destinatari de les operacions subjectes com a contraprestació total o parcial de les mateixes operacions.
Es considera que redueixen la base de tributació de l’impost els descomptes i les bonificacions respecte a un lliurament de béns o una prestació de serveis quan es concedeixen prèviament o simultàniament al moment de la realització de les dites operacions.
El que disposa el paràgraf anterior no és d’aplicació quan les minoracions de preu constitueixen remuneracions d’altres operacions.
Es considera que no formen part de la base de tributació de l’impost:
Les quantitats percebudes per raó d’indemnitzacions, diferents de les previstes a l’apartat anterior que, per la seva naturalesa i funció, no constitueixin contraprestació o compensació dels lliuraments de béns o prestacions de servei subjectes a l’impost.
Els suplerts, entenent com a tals les quantitats a percebre per atendre pagaments en nom i per compte de tercers que, en conseqüència, no constitueixen una contraprestació d’un lliurament de béns o una prestació de serveis realitzat per l’obligat tributari.
Quan les quotes de l’impost general indirecte que graven les operacions subjectes a aquest tribut no s’han repercutit expressament a la factura, s’entén que la contraprestació no inclou aquestes quotes.
S’exclouen del que disposa l’apartat anterior els casos en què la repercussió expressa de l’impost no és obligatòria.
Article 48 / Base de tributació. Regles especials
Quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera base de tributació el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats.
No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera base de tributació el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.
Quan en una mateixa operació i per un preu únic es lliurin béns o es prestin serveis de diversa naturalesa, inclosos els supòsits de transmissió de la totalitat o d’una part d’un patrimoni empresarial, la base imposable corresponent a cada un d’ells es determina en proporció al valor de mercat dels béns lliurats o dels serveis prestats.
El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica quan aquests béns o serveis constitueixen l’objecte de les prestacions accessòries d’una altra de principal subjecta a l’impost.
Als supòsits d’autoconsum represos a l’article 8, són d’aplicació les regles següents per a la determinació de la base de tributació:
Si els béns es lliuren en el mateix estat en què han estat adquirits sense haver estat sotmesos a cap procés de fabricació, elaboració o transformació per part del mateix obligat tributari, o pel seu compte, la base de tributació és la que s’hagués fixat en l’operació per la qual s’haguessin adquirit tals béns.
Tractant-se de béns importats, la base de tributació és la que hauria prevalgut per la liquidació de l’impost en el moment de la importació dels mateixos béns.
Si els béns lliurats han estat sotmesos a processos d’elaboració o transformació per part del transmitent o pel seu compte, la base de tributació és el cost dels béns o serveis utilitzats per l’obligat tributari per a l’obtenció dels dits béns, incloses les despeses de personal efectuades amb la mateixa finalitat.
No obstant això, si el valor dels béns lliurats ha estat alterat com a conseqüència de la seva utilització, deteriorament, obsolescència, envelliment o qualsevol altra causa, es considera base de tributació el valor dels béns en el moment que s’efectua el lliurament.
En els casos d’autoconsum de serveis, es considera base de tributació el cost de la prestació dels serveis, inclosa, en el seu cas, l’amortització dels béns cedits.
La base de tributació no pot ser inferior a la que resultaria d’aplicar el valor normal de mercat, excepte que l’impost addicional que s’hagués hagut de repercutir fos plenament deduïble per el destinatari de la operació, en els següents supòsits:
Quan hi ha vinculació entre les parts que intervenen en una operació segons el que disposa la legislació relativa a l’Impost sobre Societats.
Els lliuraments de béns i prestacions de serveis entre una empresa, grup d’empreses o professionals i els seus empleats.
Els lliuraments de béns immobles.
Als efectes d’aquesta llei s’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.
En relació als béns immobles la comprovació de valors es realitzarà d’acord amb el que s’estableix a aquests efectes la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries de 29 de desembre del 2000.
Quan la contraprestació de les operacions s’ha fixat en una moneda o una divisa diferent de l’euro s’aplica el tipus de canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritació de l’impost.
A la base de tributació de les operacions a què es refereixen els apartats anteriors, quan procedeixi, s’han de contemplar addicionalment les regles establertes a l’article 46.
Article 49 / Modificació de la base de tributació
La base de tributació determinada d’acord amb el que disposen els articles 47 i 48 anteriors es redueix en les quanties següents:
L’import dels envasos i els embalatges susceptibles de reutilització que han estat objecte de devolució.
Els descomptes i les bonificacions atorgats amb posterioritat al moment de l’operació.
Quan per resolució ferma, judicial o administrativa o d’acord amb el dret o els usos de comerç quedin sense efecte totalment o parcialment les operacions gravades o s’alteri el preu després del moment en el qual l’operació s’hagués efectuat, la base imposable es modifica en la quantia corresponent.
La base de tributació també es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables.
A aquest efecte, un crèdit es considera totalment o parcial incobrable quan reuneix alguna de les condicions següents:
- Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.
- Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.
- Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.
- Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.
No procedeix la modificació de la base de tributació en els casos següents:
- Crèdits que gaudeixen de garantia real, en la part garantida.
- Crèdits fiançats per entitats de crèdit o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, en la part fiançada o assegurada.
- Crèdits entre persones o entitats vinculades definides a l’article 48, apartat cinquè, llevat quan es compleixi la condició assenyalada a la lletra a) d’aquest article.
- Crèdits deguts o fiançats per entitats parapúbliques o entitats de dret públic.
- Crèdits en què el destinatari de les operacions no estigui establert al Principat d’Andorra.
En els supòsits de pagament parcial anterior a la modificació esmentada, s’entén que l’Impost general indirecte està inclòs a les quantitats percebudes i en la mateixa proporció que la part de contraprestació satisfeta.
En els supòsits en els quals procedeixi modificar la base de tributació per impagament s’haurà de reflectir l’esmentada circumstància en els llibres registres tant de l’obligat tributari com del destinatari de l’operació quan es tracti d’empresaris o professionals.
Si l’import de la contraprestació no resultés conegut en el moment de la meritació de l’impost, l’obligat tributari ha de fixar-lo provisionalment aplicant criteris fonamentats, sense perjudici de rectificar-lo quan aquest import sigui conegut.
Article 50 / Determinació de la base de tributació
Amb caràcter general, la base de tributació s’ha de determinar a través del règim d’estimació directa, sense més excepcions que les establertes en aquesta Llei i a les normes reguladores del règim d’estimació indirecta de les bases de tributació.
L’aplicació del règim d’estimació indirecta comprèn l’import de les adquisicions de béns i serveis efectuats per l’obligat tributari i l’impost suportat corresponent a les mateixes adquisicions.
Article 51 / Base de tributació de les importacions
Regla general
En les operacions d’importació, la base de tributació és la que resulti d’addicionar els conceptes següents al valor a la Duana, quan no hi estiguin inclosos:
Els tributs, els drets, les exaccions i els altres gravàmens que es meritin fora de l’àmbit territorial de l’impost, així com els que es meritin amb motiu de la importació, amb excepció del mateix impost general indirecte.
Les despeses accessòries, les de comissions, embalatges, transports i assegurances que es produeixin fins al lloc de destinació dels béns a l’interior del Principat d’Andorra.
Regles especials
La base de tributació de les reimportacions de béns exportats temporalment fora del territori andorrà per ser objecte de treballs de reparació, transformació, adaptació o treballs fets per encàrrec és la contraprestació dels treballs mencionats d’acord amb les normes referents al capítol setè. També es comprenen en la base de tributació els conceptes a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat anterior quan no estiguin inclosos en la contraprestació definida en el paràgraf anterior.
La base de tributació en les importacions d’aplicacions informàtiques estàndards en sèrie i comercialitzades per ser usades és el resultat d’afegir al valor corresponent al suport informàtic el valor dels programes informàtics incorporats.
Les normes de modificació de la base de tributació de l’article 49 també són d’aplicació a la determinació de la base de tributació de les importacions.
Capítol vuitè. Obligats tributaris
Article 52 / Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
Són obligats tributaris de l’impost:
Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.
No obstant això, són obligats tributaris els empresaris o professionals per qui es realitzen les operacions subjectes a gravamen:
- Quan els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o presten els serveis subjectes a l’impost no estan establerts en l’àmbit territorial de l’impost i els destinataris de les operacions realitzades són empresaris o professionals establerts en territori andorrà.
- Quan tant l’empresari o el professional que realitzi el lliurament de béns com el destinatari de l’operació no estiguin establerts en el territori andorrà.
Tenen la consideració d’obligats tributaris les societats civils, les comunitats de béns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzen operacions subjectes a l’impost. En aquests supòsits responen del pagament de l’impost de forma solidària, i per la totalitat del deute tributari, els socis, comuners, partícips o, en general, els titulars finals d’aquesta entitat.
Article 53 / Obligats tributaris en les importacions
Són els obligats tributaris de l’impost en les operacions d’importació els que realitzen les importacions.
A aquest efecte, es consideren importadors:
Els destinataris dels béns importats, siguin adquirents, cessionaris o propietaris dels mateixos béns, o bé consignataris que actuen en nom propi en la importació dels béns esmentats amb independència de la seva condició d’obligat tributari en les altres operacions subjectes a l’impost.
Els viatgers pels béns que porten o transporten en arribar a Andorra.
Els propietaris dels béns en els casos no previstos en els apartats 1 i 2 anteriors.
Article 54 / Responsables de l’impost
Són responsables subsidiaris de l’Impost els agents de Duanes que actuen en nom propi i per compte dels seus comitents.
Són responsables solidaris del deute tributari que correspongui satisfer a l’obligat tributari els destinataris de les operacions que, mitjançant acció o omissió culposa o dolosa, eludeixen la repercussió correcta de l’impost.
A aquest efecte, la responsabilitat arriba a la sanció que pugui procedir.
Les responsabilitats establertes a l’apartat primer anterior no comprenen els deutes tributaris que es posin de manifest com a conseqüència d’actuacions practicades fora dels recintes duaners.
Article 55 / Trasllat de l’impost
Els obligats tributaris han de traslladar o repercutir íntegrament l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada, i aquests darrers queden obligats a suportar-lo sempre que el trasllat de l’impost s’ajusti al que estableix la Llei.
El trasllat de l’impost s’ha d’efectuar mitjançant factura o document substitutiu, en les condicions i els requisits que s’estableixen reglamentàriament.
A aquest efecte, la quota repercutida es consigna separadament de la base de tributació, fins i tot en els casos de preus fixats administrativament, indicant el tipus de gravamen.
El trasllat de l’impost s’ha d’efectuar al moment de l’expedició i el lliurament de la factura o dels documents substitutius corresponents.
El dret de trasllat de l’impost s’ha d’exercir dins del període de prescripció tributària. No obstant això, es perd el dret al trasllat de l’impost quan hagi transcorregut un any des de la data de la meritació sempre que el destinatari no sigui un empresari o professional.
El destinatari de l’operació gravada per l’impost no està obligat a suportar el trasllat de l’impost amb anterioritat al moment de la meritació d’aquest impost.
En les importacions de béns, el trasllat de l’impost es produeix mitjançant el corresponent document expedit per la Duana.
Article 56 / Rectificació de les quotes impositives
Els obligats tributaris han d’efectuar la rectificació de les quotes impositives traslladades quan l’import de les quotes s’ha determinat incorrectament o es produeixen circumstàncies que, segons el que disposa l’article 49, donen lloc a la modificació de la base de tributació.
La rectificació s’ha d’efectuar en el moment en què s’adverteixen les causes de la incorrecta determinació de les quotes o es produeixen les circumstàncies a les quals es refereix el mencionat article 49 d’aquesta Llei, sempre que no hagin transcorregut tres anys a partir del moment en què s’ha meritat l’impost corresponent a l’operació.
La rectificació de les quotes impositives traslladades s’ha de documentar d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament.
Quan la rectificació de les quotes implica un augment de les inicialment repercutides i és conseqüència d’un error fonamentat en dret o en les circumstàncies previstes a l’article 49, l’obligat tributari ha d’incloure la diferència en la declaració liquidació corresponent al període en què s’ha d’efectuar la rectificació.
Quan la rectificació impliqui una minoració de les quotes inicialment repercutides, l’obligat tributari pot optar per qualsevol de les vies següents:
Iniciar el procediment corresponent de devolució d’ingressos indeguts.
Regularitzar la situació tributària a la declaració liquidació corresponent al període en el qual s’hagi d’efectuar la rectificació o en les posteriors fins al termini d’un any a comptar del moment en què s’hagués hagut de fer la rectificació mencionada.
Capítol novè. Tipus de gravamen
Article 57 / Tipus de gravamen general
El tipus de gravamen general és d’un 4,5% i s’exigeix sempre que no es prevegi expressament l’aplicació d’un altre tipus de gravamen.
Article 58 / Tipus de gravamen reduït
El tipus de gravamen reduït és d’un 1% i s’aplica només a les operacions següents:
Les classes impartides a títol particular per persones físiques sobre matèries incloses en els plans d’estudis de qualsevol nivell i grau del sistema d’ensenyament escolar o universitari.
Els productes alimentaris (incloses les begudes, excepte però les begudes alcohòliques) per al consum humà o animal, els animals vius, les llavors, les plantes i els ingredients normalment utilitzats en la preparació de productes alimentaris; els productes utilitzats normalment com a complement o succedani de productes alimentaris.
S’entén per begudes alcohòliques tot líquid apte per al consum humà per ingestió que contingui alcohol etílic.
Les aigües, fins i tot en estat sòlid, aptes per a l’alimentació humana o animal o per al reg.
Els llibres, els diaris i les revistes que no continguin únicament i fonamentalment publicitat. Els elements complementaris que es lliuren conjuntament amb aquests béns mitjançant preu únic tributen al tipus de gravamen corresponent segons la naturalesa del bé lliurat.
Es comprenen en aquest apartat les execucions d’obra que tinguin com a resultat immediat l’obtenció d’un llibre, un diari o una revista en plec o en continu, d’un fotolit dels béns esmentats o que consisteixi en l’enquadernació dels mateixos béns.
S’entén que els llibres, els diaris i les revistes contenen fonamentalment publicitat quan més del 75 per 100 dels ingressos que proporcionen al seu editor s’obtinguin per aquest concepte.
Article 59 / Tipus de gravamen super reduït
El tipus de gravamen super reduït és del 0% s’aplica només a les operacions següents:
Les prestacions de serveis hospitalaris o d’assistència sanitària i les que s’hi relacionen directament, efectuades per entitats parapúbliques o de dret públic.
Es consideren prestacions de serveis directament relacionades amb les hospitalàries i d’assistència sanitària les d’alimentació, allotjament, sala d’operacions, subministrament de medicaments i material sanitari i altres d’anàlegs prestats per les clíniques, els laboratoris, les residències i altres establiments hospitalaris i d’assistència sanitària. El tipus reduït no s’estén a les operacions següents:
Els serveis mencionats anteriorment no prestats als malalts i als seus acompanyants.
Els serveis veterinaris.
L’arrendament de béns realitzats per les entitats a què es refereix aquest apartat.
L’assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment.
A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l’ordenament jurídic o reconeguts per l’Administració general.
Les prestacions de serveis d’assistència social i les altres que hi estan relacionades directament, realitzades en l’exercici dels professionals socials, o per entitats parapúbliques, entitats de dret públic o altres organismes de caràcter social reconeguts per l’Estat, sempre que es tracti d’actes efectuats per professionals en conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, detallades a continuació:
Protecció de la infància i de la joventut.
Assistència a la tercera edat.
Educació especial i assistència a persones amb discapacitat.
Acció social comunitària i familiar.
Reinserció social i prevenció de la delinqüència.
Assistència a alcohòlics i toxicòmans.
A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals socials els considerats com a tals en l’ordenament jurídic, o reconeguts per l’Administració general.
L’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats.
El tipus reduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu.
Les prestacions de serveis directament relacionades amb la pràctica de l’esport o de l’educació física, facilitades a les persones que practiquen l’esport o l’educació física per organismes sense ànim de lucre com poden ser entitats de dret públic o parapúbliques, federacions esportives o associacions esportives federades.
Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan són efectuades per Administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu:
Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació.
Les visites a museus, galeries d’art, pinacoteques, monuments, indrets històrics, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals i altres espais naturals protegits de característiques similars.
Les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques.
L’organització d’exposicions i manifestacions similars d’àmbit educatiu, cultural o social.
El transport de malalts o ferits en ambulàncies o vehicles especialment adaptats per a aquest fi.
Els arrendaments d’edificis o de parts dels mateixos edificis destinats exclusivament a habitatges, inclosos els aparcaments i els annexos accessoris a aquests últims i els mobles, arrendats conjuntament amb ells.
El lliurament de medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Les transmissions d’habitatges a les que hagués correspost l’aplicació de la exempció contemplada en l’apartat 11 de l’article 4 de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries, essent d’aplicació els mateixos requisits i procediment.
Article 60 / Tipus de gravamen incrementat
El tipus de gravamen incrementat és d’un 9,5% i s’aplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.
Capítol desè. Deduccions i devolucions
Article 61 / Quotes tributàries deduïbles
Els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en la adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.
En cap cas no procedeix la deducció de les quotes en una quantia superior a la que legalment correspongui ni abans que s’haguessin meritat d’acord amb el que s’estableix segons aquesta Llei.
Article 62 / Requisits subjectius de la deducció
Poden fer ús del dret a deduir els obligats tributaris de l’impost que tinguin la condició d’empresaris o professionals d’acord amb el que estableix l’article 5 d’aquesta Llei.
Article 63 / Limitacions del dret a deduir
Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o importacions de béns o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional.
Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional es poden deduir d’acord amb les regles següents:
Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, en la mesura en què aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional.
Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional en la proporció del 50%.
No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional els següents:
- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
- Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
- Els utilitzats per a la realització de proves, demostracions o per a la promoció de vendes.
- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els comercials.
- Els utilitzats en serveis de vigilància.
El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a) d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.
En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b), qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.
El que disposa l’apartat anterior també és d’aplicació a les quotes suportades o satisfetes per l’adquisició o la importació dels béns i serveis següents directament relacionats amb els béns a què es refereix aquest apartat:
Accessoris i peces de recanvi.
Combustibles, carburants i productes energètics necessaris per al seu funcionament.
Serveis d’aparcament i utilització de vies de peatge.
Rehabilitació, renovació i reparació dels mateixos béns.
Article 64 / Exclusions del dret a deduir
No poden ser objecte de deducció, en cap proporció, les quotes suportades com a conseqüència de l’adquisició, fins i tot per a l’autoconsum, la importació, l’arrendament, la reparació, el manteniment o la utilització dels béns i els serveis que s’indiquen a continuació i dels béns i els serveis accessoris o complementaris als mateixos béns i serveis:
Joies, pedres precioses, perles naturals o cultivades i objectes elaborats totalment o parcialment amb or o platí.
Als efectes d’aquest impost, es consideren pedres precioses: el diamant, el robí, el safir, la maragda, l’aiguamarina, l’òpal i la turquesa.
Els aliments, les begudes i el tabac.
Els espectacles i els serveis de caràcter recreatiu.
Els béns o els serveis destinats a atencions a clients, assalariats o terceres persones.
No tenen aquesta consideració:
- Les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris de poc valor definits a l’article 6, apartats 2 i 4.
- Els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que en un moment posterior a l’adquisició es destinin a atencions a clients, assalariats o terceres persones.
Els serveis de desplaçament o viatges, hoteleria i restauració, excepte quan siguin deduïbles en l’impost sobre societats i en l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
S’exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les quotes suportades com a conseqüència de les operacions mencionades relatives als béns i als serveis següents:
Els béns que objectivament considerats siguin d’exclusiva aplicació industrial, comercial, agrària, clínica o científica.
Els béns adquirits o els serveis rebuts destinats a ser objecte de lliurament o cessió d’ús a títol onerós directament o mitjançant transformació per empresaris o professionals dedicats habitualment a la realització d’aquelles operacions.
Article 65 / Requisits formals de la deducció
Únicament poden exercir el dret a la deducció els empresaris o els professionals que estiguin en possessió del document justificatiu del seu dret.
A aquest efecte, únicament es consideren documents justificatius del dret a la deducció els següents:
La factura original o document equivalent que documenti la repercussió de les quotes de l’impost derivada d’un lliurament de béns o d’una prestació de serveis subjecta a l’impost sempre que aquesta factura o document equivalent compleixi els requisits establerts reglamentàriament.
En el cas d’importacions, el document administratiu únic o document equivalent degudament diligenciat, expedit per la Duana.
La escriptura notarial que contingui tots els elements d’informació exigits reglamentàriament per a les factures.
Els documents anteriors que no compleixin tots i cada un dels requisits establerts legalment i reglamentàriament no justifiquen el dret a la deducció, excepte en cas que es produís la corresponent rectificació d’aquests documents. Així mateix, la quantia del dret a la deducció es limita a les quotes repercutides o satisfetes expressament i separadament consignades als documents esmentats a les lletres a) i b) de l’apartat primer d’aquest article.
El dret a la deducció de les quotes que es justifiqui mitjançant un document rectificatiu únicament pot efectuar-se en el període impositiu en què l’empresari o el professional rebi aquest document o en el següent sempre que no hagi transcorregut el termini a què fa referència l’article 68, sense perjudici del que disposa l’apartat segon de l’article 68.
Article 66 / Naixement del dret a la deducció
El dret a la deducció neix en el moment en què es meriten les quotes deduïbles.
Article 67 / Exercici del dret a la deducció
En les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades.
Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.
No obstant això, en els casos de destrucció o pèrdua dels béns adquirits o importats per causa no imputable a l’obligat tributari degudament justificada, no és exigible la rectificació mencionada.
El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret.
Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat.
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei.
Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys.
Article 68 / Caducitat del dret a la deducció
El dret a la deducció caduca quan el titular no l’ha exercitat en els terminis assenyalats a l’article 67.
No obstant això, en els casos en què la procedència del dret a deduir o la quantia de la deducció està pendent de la resolució d’una controvèrsia en via administrativa o jurisdiccional, el dret a la deducció caduca quan han transcorregut tres anys des de la data en què la resolució esdevé ferma.
Article 69 / Rectificació de deduccions
Els obligats tributaris, en cas que no hi hagi hagut requeriment previ, poden rectificar les deduccions practicades quan l’import de les mateixes deduccions s’ha determinat incorrectament o l’import de les quotes suportades ha estat objecte de rectificació d’acord amb el que disposa l’article 56.
La rectificació de les deduccions és obligatòria quan implica una minoració de l’import inicialment deduït.
La rectificació de deduccions originada per la prèvia rectificació de l’import de les quotes inicialment suportades s’efectua de la manera següent:
Quan la rectificació determini un increment de l’import de les quotes inicialment deduïdes, pot efectuar-se a la declaració corresponent al període impositiu en què l’obligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en què es rectifiquin les quotes inicialment repercutides, o bé en les declaracions liquidacions següents, sempre que no hagin transcorregut tres anys des de la meritació de l’operació o, si fos el cas, des de la data de la modificació de la base de tributació de l’operació.
Quan la rectificació determini una minoració de l’import de les quotes inicialment deduïdes, i atès que la rectificació es basa en un error fonamentat en dret o en les causes que estableix l’article 49 d’aquesta Llei, la rectificació s’ha d’efectuar en la declaració corresponent al període impositiu en què l’obligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en què es rectifiquen les quotes inicialment suportades. En qualsevol altre supòsit, l’obligat tributari ha de presentar una declaració rectificativa del període corresponent a la qual serà d’aplicació el recàrrec i els interessos legals pertinents.
Article 70 / Supòsits generals de devolució
Els obligats tributaris que no han pogut efectuar les deduccions originades en un període de liquidació mitjançant el procediment previst a l’article 68 per excedir contínuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sol·licitar la devolució de l’import existent al seu favor a 31 de desembre de cada any a la declaració liquidació corresponent a l’últim període de liquidació de l’any mencionat.
Reglamentàriament es pot establir, amb referència a determinats sectors o obligats tributaris, el dret a la devolució de l’import al seu favor existent en finalitzar cada període de liquidació.
Els empresaris o els professionals que no tinguin dret a la devolució de l’impost d’acord amb el que estableix l’apartat segon de l’article 72 tenen el dret a la devolució del saldo al seu favor seguint el procediment general de devolució aplicable als empresaris o als professionals establerts en l’àmbit territorial de l’impost.
Article 71 / Devolucions a exportadors en règim comercial
Els obligats tributaris que durant l’any natural immediatament anterior o durant l’any natural en curs hagin realitzat les operacions que s’indiquen a l’apartat següent per un import global superior a 100.000 euros tenen dret a la devolució del saldo que tinguin al seu favor existent al termini de cada període de liquidació fins al límit resultant d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost a l’import total, en el període corresponent, de les operacions mencionades.
La devolució descrita a l’apartat anterior s’aplica a les operacions exemptes en virtut del que disposen els articles 14 i 15.
Als efectes d’aquest article, s’entén per import de les exportacions, els lliuraments i les prestacions de servei la suma total de les contraprestacions corresponents, inclosos els pagaments anticipats o, en el seu defecte, dels valors dels béns exportats o lliurats i dels serveis prestats.
Els requisits i el procediment per executar el dret establert en aquest article es determinen reglamentàriament.
Article 72 / Devolucions a exportadors en règim de viatgers
La devolució de les quotes suportades en les adquisicions de béns aplicable en règim de viatgers regulat a l’article 14 s’ha d’ajustar al que es preveu reglamentàriament.
Article 73 / Règim especial de devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts a l’àmbit territorial de l’impost
Els empresaris o els professionals no establerts al Principat d’Andorra que compleixin els requisits previstos en els apartats següents poden exercir el dret a la devolució de l’impost general indirecte que hagin satisfet o que els hagi estat traslladat en aquest territori, d’acord amb el que estableix aquest article.
A aquest efecte, s’assimilen als no establerts a l’àmbit territorial de l’impost els empresaris o els professionals que, sent titulars d’un establiment permanent situat a Andorra, no realitzin des d’aquest establiment lliuraments de béns ni prestacions de serveis.
El present règim especial de devolució no és d’aplicació als empresaris que hagin realitzat a Andorra, durant el període a què es refereix la sol·licitud, lliuraments de béns o prestacions de serveis subjectes a aquest impost, exceptuant els següents:
Lliuraments de béns i prestacions de serveis en els quals no siguin obligats tributaris de l’impost.
Lliuraments de béns exempts d’acord amb el que estableix l’article 14.
Els serveis de transport i els serveis accessoris als de transport exempts d’acord amb el que estableixen els articles 14, 16, 17 i 39.
Els empresaris o els professionals no establerts al Principat d’Andorra que compleixin els requisits i sol·licitin la devolució de l’impost general indirecte que hagin satisfet o que els hagi estat traslladat en aquest territori, han de nomenar, amb caràcter previ a la seva sol·licitud, un representant resident en territori andorrà perquè pugui actuar com a interlocutor amb les autoritats administratives pertinents.
Els empresaris o els professionals tenen el dret a la devolució de l’impost que hagin suportat durant el període de temps a què es refereix la sol·licitud amb motiu de les adquisicions o les importacions de béns o serveis que hagin realitzat sempre que als Estats on estiguin establerts hi hagi reciprocitat de tracte a favor dels empresaris o els professionals establerts a Andorra.
No són deduïbles les quotes que estarien excloses del dret a deducció d’acord amb el que estableixen els articles 63 i 64.
No són admissibles les sol·licituds de devolucions per un import inferior a la xifra de 220 euros.
Les sol·licituds de devolucions únicament poden fer referència als períodes anual o trimestral immediatament anteriors.
L’Administració pot exigir als interessats els justificants necessaris per poder apreciar els fonaments i la correcta determinació de les sol·licituds de devolució.
Els procediments de sol·licitud de les devolucions a què es refereix aquest article es determinen reglamentàriament.
Capítol onzè. Règim especial simplificat
Article 74 / Àmbit subjectiu d’aplicació
El règim especial simplificat s’aplica amb caràcter voluntari als empresaris o als professionals quan l’import dels lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats no superin la xifra anual de 100.000 Euros. Als efectes de determinar l’import anterior no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, en el seu cas, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
L’obligat tributari que es vulgui acollir a aquest règim ho ha de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al que hagi de sortir efecte. Una vegada hagi optat per el règim, s’ha de mantenir durant un termini mínim tres anys i per sol·licitar-ne cal que renunciï comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior al que hagi de sorgir efecte.
En cas de nous empresaris o entitats de nova creació l’opció d’acolliment a aquest règim s’ha de fer durant el mes següent al inici de les activitats.
Article 75 / Contingut del règim especial simplificat
La determinació de la quota de liquidació es realitza per la diferencia entre la suma de les quites repercutides en el període de liquidació i els percentatges estimatius d eles quites suportades que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica que realitza, aplicats sobre la xifra dels ingressos. Dins la xifra d’ingressos no s’inclouen el procedents de les transmissions d’actius fixes afectes a l’activitat desenvolupada.
Els percentatges de despeses son els següents:
En les realitzacions d’activitats comercials, les quotes suportades es quantifiquen amb el 3 per cent de la xifra d’ingressos.
En la resta d’activitats les quotes suportades es quantifiquen amb el 1,5 per cent de la xifra d’ingressos.
Capítol dotzè. Obligacions formals
Article 76 / Obligacions formals dels obligats tributaris
Els obligats tributaris han de complir els requisits, els terminis i les condicions que es determinen reglamentàriament per:
Presentar declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que determinen la subjecció a l’impost.
Sol·licitar a l’Administració el número de registre tributari, comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s’estableixen.
Expedir i lliurar factures de totes les seves operacions, d’acord amb el que es determina reglamentàriament.
Portar el Llibre registre de factures emeses, el Llibre registre de factures rebudes i, en el seu cas, el Llibre registre de béns d’inversió, així com altres registres específics que s’estableixen reglamentàriament.
Presentar periòdicament o a requeriment de l’Administració la informació relativa a les seves operacions econòmiques amb terceres persones.
Presentar les declaracions liquidacions corresponents i ingressar l’import de l’impost que en resulti.
Nomenar un representant, que sigui resident al Principat, a l’efecte del compliment de les obligacions imposades en aquesta Llei, quan es tracti d’obligats tributaris no establerts a Andorra.
L’obligació d’expedir i lliurar factures, per les operacions efectuades, pels empresaris o els professionals, la pot complir, d’acord amb el que es disposa reglamentàriament, el client dels empresaris o professionals mencionats o un tercer, els quals han d’actuar, en tot cas, en nom i per compte dels dits empresaris o professionals.
Quan l’obligació esmentada la compleixi un client de l’empresari o el professional, és obligatori un acord previ entre ambdues parts, formalitzat per escrit. Tanmateix, s’ha d’establir un procediment que acrediti l’acceptació per part de l’empresari o del professional mencionat de cada una de les factures emeses en el seu nom i per compte propi o del client.
Les factures expedides per l’empresari o el professional, pel seu client o per un tercer, en nom i per compte de l’empresari o del professional esmentat, poden ser transmeses per mitjans electrònics, sempre que el destinatari de les factures hagi donat el seu consentiment i els mitjans electrònics utilitzats en la transmissió garanteixin l’autenticitat del seu origen i la integritat del seu contingut.
Reglamentàriament es determinen els requisits de la facturació electrònica.
El Ministeri encarregat de les finances, quan ho consideri necessari als efectes de qualsevol actuació dirigida a la comprovació de la situació tributària de l’empresari o del professional o de l’obligat tributari, pot exigir una traducció al català de les factures corresponents al lliurament de béns o prestacions de serveis efectuades en l’àmbit territorial de l’impost, així com de les rebudes pels empresaris o els professionals, o els obligats tributaris establerts a Andorra.
Article 77 / Regles especials en matèria de facturació
Les factures rebudes, els justificants comptables i les còpies de les factures emeses han de conservar-se durant el termini de prescripció de l’impost. La conservació es pot dur a terme per mitjans electrònics. Aquesta obligació la pot complir un tercer, que ha d’actuar en nom i per compte de l’obligat tributari.
Reglamentàriament poden establir-se fórmules alternatives per al compliment de les obligacions de facturació i de conservació dels documents a què es refereix l’apartat primer d’aquest article, amb la finalitat d’evitar pertorbacions en el desenvolupament de les activitats econòmiques.
Quan l’obligat tributari mantingui per mitjans electrònics les factures emeses o rebudes, ha de garantir al Ministeri encarregat de les Finances l’accés complet a les factures mencionades. L’obligació anterior és independent del lloc de conservació.
Article 78 / Liquidació de l’impost
Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període, per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïble.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.
Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
En els altres casos, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.
L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixen reglamentàriament.
En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.
Reglamentàriament es determinen les garanties i els procediments que resultin procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.
Article 79 / Liquidació provisional d’ofici
Passats trenta dies des de la notificació a l’obligat tributari del requeriment del Ministeri encarregat de les Finances perquè efectuï la declaració liquidació que no va realitzar en el termini reglamentari, el Ministeri encarregat de les Finances pot iniciar el procediment, excepte si en el període indicat es repara l’incompliment o es justifica degudament la inexistència de l’obligació.
La liquidació provisional d’ofici es fa sobre la base de les dades, els antecedents, els signes, els índexs, els mòduls o altres elements de què disposa el Ministeri encarregat de les Finances i que siguin rellevants a aquest efecte, ajustant-se al procediment que es determini reglamentàriament.
Les liquidacions provisionals regulades en aquest article, un cop notificades, són executades immediatament, sense perjudici de les reclamacions que reglamentàriament es determinin.
Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors d’aquest article, el Ministeri encarregat de les Finances pot efectuar ulteriorment la comprovació de la situació fiscal dels obligats tributaris, practicant les liquidacions que procedeixin d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari.
Article 80 / Obligacions dels fedataris públics
Els fedataris públics han de comunicar al Ministeri encarregat de les Finances l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió de béns immobles o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional als efectes d’aquest impost. El transmitent haurà de demostrar la seva condició d’empresari o professional als efectes d’aquest impost mitjançant un certificat emès pel Ministeri encarregat de les finances o la darrera declaració liquidació del IVA o el que s’estipuli reglamentàriament.
La relació serà presentada durant la primera quinzena de cada trimestre en la forma i d’acord amb els models que reglamentàriament es determinin, en tot cas la informació mínima que s’haurà de comunicar és la següent:
- Tipus de transacció.
- Data de la transacció.
- Identificació i domicili de les parts intervinents.
- Identificació del bé immoble objecte de la transacció.
- Import de la transacció.
- Impost meritat.
Capítol tretzè. Infraccions i sancions
Article 81 / Infraccions
La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix en allò que no s’estableix en la present Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en la secció tercera del capítol III de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, així com pel règim d’infraccions i sancions establert en el títol XII de la Llei 5/2004, del 14 d’abril del Codi de Duana.
Article 82 / Modalitats d’infraccions
Es consideren infraccions simples:
Les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació.
L’incompliment de requeriments d’informació i/o documentació.
L’incompliment de les obligacions a incloure informació a la memòria dels comptes anuals.
L’incompliment de les obligacions en la facturació.
Es consideren infraccions de defraudació:
La no presentació de l’autoliquidació, excepte quan els fets constatats s’ajustin a la tipificació de la infracció de contraban prevista a l’article 249 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril del Codi de Duana.
Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació.
Les falses autoliquidacions.
L’incompliment dels requisits formals en la confecció de les dades que es facilitin a la Duana en la declaració normal o electrònica.
L’incompliment de les obligacions en la facturació quan produeixin defraudació.
Article 83 / Sancions
Les infraccions simples són sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 euros i 3.000 euros.
Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d’entre el 50% i el 150% de la quota defraudada, sense que aquesta multa pugui ser inferior a 150 euros.
Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari.
En els supòsits d’existència de dades manifestament incorrectes o intenció d’ocultació de dades en les declaracions que es presenten a la Duana, quan aquesta hagi atorgat el benefici d’un procediment simplificat es retira el benefici del procediment simplificat i per tant l’obligat tributari haurà de presentar les liquidacions seguint el procediment normal.
Disposició addicional primera
S’afegeix el paràgraf següent a l’article 1, apartat 2 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 que queda redactat com segueix:
“No estan subjectes a aquest impost les transmissions patrimonials de béns immobles realitzades pels empresaris i els professionals en el marc de la seva activitat empresarial o professional quan estiguin subjectes o no subjectes a l’Impost general indirecte.”
Disposició addicional segona
Es modifica la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials que queda redactat de la forma següent:
“a) Qualsevol gravamen o tribut exigible per a la importació, amb excepció del mateix impost i de l’impost general indirecte.”
Disposició transitòria
Els impostos indirectes suportats per repercussió directa amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei que tinguin el caràcter de deduïbles en exercicis futurs d’acord amb la seva normativa poden ser deduïts de l’impost general indirecte en el terminis i els requisits establerts en la normativa que deroga aquesta llei.
Disposició derogatòria
Queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que es contradigui amb el que estableix aquesta Llei.
En particular, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogades les disposicions legals següents:
La Llei de l’impost de mercaderies indirecte (IMI), del 26 de juny de 1991.
La Llei del cànon sobre el consum d’electricitat i telèfon, del 5 d’abril de 1994.
La llei d’establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial del 2 de maig del 2000.
La Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig del 2002.
La Llei 17/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals.
La Llei 18/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna.
La Llei 19/2004, del 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre les activitats comercials.
Disposició final primera
La Llei de pressupost general pot actualitzar o adequar els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei.
Disposició final segona
S’encomana el Govern la redacció i publicació de les disposicions i reglaments necessaris per el desenvolupament i execució d’aquesta llei en el termini de tres mesos des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final tercera
Els obligats tributaris podran fer consultes al Ministeri encarregat de les Finances sobre l’aplicació d’aquesta Llei. Les consultes han de ser contestades en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la seva entrada al Ministeri. La resposta a la consulta serà vinculant per el Ministeri. En el cas de que el Ministeri no contesti en el termini indicat, s’aplicarà el criteri de silenci administratiu positiu.
Disposició final quarta
Es delega al Ministeri encarregat de les Finances la gestió i recaptació de l’impost que regula aquesta llei.
Disposició final cinquena
Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2013.
Casa de la Vall, 21 de juny del 2012
Vicenç Mateu Zamora / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
| François Hollande | Joan Enric Vives Sicília | |
|---|---|---|
| President de la República Francesa | Bisbe d’Urgell | |
| Copríncep d’Andorra | Copríncep d’Andorra |
Text refós
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.