LegalizeLlei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i de protecció d’animals
Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i de protecció d’animals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juliol del 2012 ha aprovat la següent:
Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i de protecció d’animals Exposició de motius La Llei de tinença i de protecció d’animals, del 30 de juny de 1998, va assentar les bases per al desplegament reglamentari en l’àmbit de la conservació de la fauna salvatge i la protecció dels animals domèstics.
Durant 14 anys ha estat un instrument útil per donar resposta a la necessitat, les inquietuds i els problemes inherents en aquest àmbit, i ha permès assolir de manera satisfactòria els objectius que el legislador s’havia fixat inicialment.
Nogensmenys, darrerament els canvis significatius en el camp de la protecció i el benestar animal fan necessari revisar i adaptar aquest text a la situació actual. D’altra banda, han aparegut en els darrers anys noves situacions relacionades amb la tinença d’animals que l’Administració ha de resoldre. Per poder fer-ho de la forma més diligent esdevé necessari actualitzar el text normatiu de referència per tal que inclogui la casuística més habitual.
El nou text en el títol I, referent a les disposicions generals, incorpora un seguit de noves definicions així com una actualització dels drets i els deures de propietaris d’animals i de les seves relacions amb l’Administració general. A la vegada, la incorporació de nous apartats en l’articulat d’actuacions i activitats prohibides permetrà donar resposta a les exigències actuals en matèria de benestar animal.
El títol II ha mantingut pràcticament el mateix contingut, reservant a una llei posterior la regulació dels aspectes relacionats amb l’experimentació amb animals.
Actualment s’ha incrementat la diversitat dels animals de companyia, fet que ha comportat la necessitat de crear un registre d’animals de companyia no autòctons previst al títol III del nou text, amb la finalitat de gestionar-los adequadament. Així mateix s’ha ampliat l’abast d’alguns articles que únicament feien referència als gossos fins a contemplar el conjunt de les espècies que avui dia es tenen com a animal de companyia.
Els canvis introduïts al títol IV, fauna salvatge, estan motivats per una necessitat de concretar alguns aspectes relatius a la conservació de les espècies protegides. El nou text preveu la classificació de les espècies protegides en diversos graus d’amenaça.
Pel que fa al títol VI, infraccions i sancions, s’ha actualitzat d’acord amb les modificacions aportades al conjunt del text.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte 1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona.
Als efectes d’aquesta Llei s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia.
L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca, que es regulen per disposicions particulars.
Article 2
Finalitat i principis 1. La finalitat d’aquesta Llei és assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.
Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari. Han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.
Ningú no pot provocar sofriments ni maltractaments als animals.
Els animals de companyia no poden ser objecte d’embargament en cap procediment judicial.
Article 3. Definicions
D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:
Animals de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.
Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, reprodueixen, engreixen i en general es crien per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la comercialització.
Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda.
Fauna salvatge autòctona: es defineixen com a espècies de la fauna autòctona el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals que són originaris d’Andorra o bé s’hi han introduït i actualment viuen i es reprodueixen de forma natural en estat salvatge, inclosos les que hi hibernen o hi són de pas.
Fauna no autòctona: comprèn el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals originaris de fora de l’Estat andorrà que viuen en règim de llibertat o que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesticació a la llar com a mascotes, ja siguin exemplars individuals o en lots. Se n’exclouen els animals de companyia i els animals de renda definits en aquest article.
Animal de companyia no autòcton: animal de la fauna no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri.
Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.
Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària, una vegada transcorregut el termini establert a la normativa vigent per ser recuperat.
Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determinar per via reglamentària.
Nucli zoològic: agrupacions zoològiques per exhibir animals, les instal·lacions per mantenir animals, els establiments de venda i cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària.
Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar servei i assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable.
Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.
Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals.
Article 4
Obligacions dels propietaris i dels posseïdors 1. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport reglamentàries i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.
Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que l’animal pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.
Els propietaris d’animals inclosos a la llista d’espècies que, a aquest efecte, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers.
Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè l’animal no embruti les vies i els espais públics i les propietats de titularitat privada i de retirar-ne immediatament les matèries fecals.
Qualsevol persona que sigui posseïdora d’un animal té l’obligació de declarar-ne les cadellades o les cries al registre corresponent.
Article 5
Transport, importació i exportació 1. Tota importació d’animals requereix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament.
Tota exportació requereix l’autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització de sortida es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament.
Durant el transport els animals han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o sofriments.
Article 6
Actuacions prohibides Queden prohibides les actuacions següents:
Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui sofriments o danys injustificats.
Abandonar un animal.
Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.
Mantenir-los en estat de desnutrició o assedegats sense una prescripció facultativa.
Les intervencions quirúrgiques destinades a modificar l’aparença d’un animal de companyia o amb altres finalitats no curatives i, en particular, l’amputació de la cua, l’amputació de les orelles, la secció de les cordes vocals i l’ablació de les ungles i de les dents.
Donar-los com a premi o en compensació d’altres adquisicions.
Vendre’ls o cedir-los en adopció a menors d’edat no emancipats sense l’autorització del pare, la mare o el tutor i a persones incapacitades sense l’autorització del seu representant legal.
La venda ambulant d’animals fora de les fires i els mercats legalitzats.
L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, l’emmagatzematge, el transport i la manipulació d’aliments.
La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.
Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o en desacord amb les característiques dels animals, o sobreexplotar-los fins a posar-ne en perill la salut.
Subministrar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment o la producció.
Alienar a títol onerós o gratuït animals amb una destinació diferent del sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d’incubació.
Exhibir-los de forma ambulant com a reclam.
Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells.
Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fum i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.
Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.
L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.
L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.
Article 7
Activitats prohibides 1. Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats si els poden ocasionar sofriment o ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.
Es prohibeix el tir al gall, el tir al colom, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus amb mort i altres pràctiques similars.
Es prohibeixen els sacrificis d’animals en espais públics.
Article 8
Estada d’animals en establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic Els propietaris d’establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acompanyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’instructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’animal en el procés d’assistència.
Article 9
Sacrifici dels animals i controls especials 1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el sofriment mínim i que provoquin una pèrdua de la consciència immediata.
El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.
Correspon al Govern establir les normes de sacrifici.
Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autoconsum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.
En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i eventualment el sacrifici.
Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un equip professional legalment establert.
Article 10
Nuclis zoològics 1. Amb la finalitat d’assegurar el manteniment de les condicions d’habitabilitat, higièniques i sanitàries i de protecció adequades de les espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerciïn, tractin o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s’han de registrar com a nuclis zoològics.
Queden exclosos, pel que fa a l’apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen a l’article 3.b), i que queden previstos al capítol segon del títol III.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.