LegalizeLlei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Llei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 d’octubre del 2012 ha aprovat la següent:
llei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal Exposició de motius El Codi penal vigent va ser aprovat pel Consell General el 21 de febrer del 2005 i va entrar en vigor el 23 de setembre del mateix any. Més endavant, ja en l’exposició de motius de les modificacions introduïdes l’any 2008, s’esmentava que certs canvis puntuals obeïen a la previsió de la ratificació i l’entrada en vigor de certs tractats internacionals que Andorra havia signat i a l’adaptació que calia fer del cos legislatiu incloent-hi també algunes modificacions limitades del cos punitiu, recollides seguint les recomanacions d’organismes internacionals dels quals Andorra és part, especialment del Consell d’Europa.
La present modificació obeeix, en essència, a les mateixes motivacions: recentment el GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció), del qual forma part el Principat, va aprovar en el Plenari corresponent l’informe d’avaluació de Tercer cicle sobre Andorra efectuant una sèrie de recomanacions que convé implementar per tal de potenciar la lluita contra la corrupció des d’un punt de vista normatiu. Bona part de les modificacions introduïdes per aquesta Llei obeeixen a les recomanacions referides.
Així, s’amplia el concepte de benefici en el suborn -abans restringit a un avantatge econòmicament avaluable- a qualsevol tipus de benefici indegut i d’aquesta manera s’estén el camp d’aplicació del tipus penal. Igualment, tenint present que les institucions de l’autoria mediata i l’autoria per inducció ja cobreixen de manera més que completa el càstig de les conductes comeses per particular (corrupció activa) de manera indirecta o per persona interposada -cosa que no succeeix quan el subjecte actiu és un subjecte especial (autoritat i funcionari), ja que l’intermediari no gaudeix d’aquesta especialitat, raó per la qual ja existeix la previsió expressa d’actuació per persona interposada- s’ha inclòs el supòsit que, en els casos de corrupció activa, l’avantatge indegut no sigui per a l’autoritat o el funcionari sinó per a un membre de la seva família, un amic, etc., en definitiva, per a un tercer.
S’ha donat també un nou tractament a les conductes omissives castigant-les en el tipus bàsic, per entendre que no entren en conflicte amb la institució jurídica del silenci administratiu, ja que es requereix que, endemés, la conducta omissiva es realitzi a canvi d’avantatges indeguts.
Pel que fa a l’agreujament del tipus quan l’acció o omissió realitzada és “injusta” i a l’aclariment del seu significat, malgrat la manca de jurisprudència sobre aquesta qüestió, és clar que una acció o omissió s’ha de considerar injusta quan sigui contrària a l’ordenament jurídic i als seus principis informadors, incloent-hi els il·lícits administratius i civils en el seu concepte més ampli. Igualment, la noció d’acte de naturalesa política, per oposició a l’acte de naturalesa administrativa que també pot realitzar una autoritat, no ha de quedar circumscrita a l’acte polític per excel·lència: el vot, ja sigui en el si d’una comissió, d’una cambra o d’un grup, sinó que també ha de comprendre altres actes del conjunt de potestats de l’autoritat concernida que no tinguin un caràcter marcadament administratiu. Seria el cas, per exemple, de la no-convocatòria d’un Ple quan se sap que es presentarà una moció de censura, o la no-inclusió d’una petició concreta en l’ordre del dia, etc.
Andorra ha fet recentment un pas endavant en relació amb el Conveni penal contra la corrupció en no procedir a la renovació de la reserva a l’article 6, relatiu als membres d’assemblees públiques estrangeres, i a l’article 10, relatiu als membres d’assemblees parlamentàries internacionals. Una conseqüència obligada era incloure’ls com a subjectes actius o passius dels tipus examinats que ha motivat la modificació de l’article 382 del Codi penal. De la mateixa manera, en modificar l’article s’hi han inclòs els àrbitres i els jurats estrangers, la qual cosa permetrà la ratificació del Protocol addicional al Conveni penal si l’estudi que s’ha d’impulsar conclou favorablement sobre aquesta possibilitat.
S’ha procedit també a un augment de les penes en aquest capítol seguint les recomanacions formulades d’acord amb els criteris de congruència i proporcionalitat que calia aplicar.
D’altra banda, l’adopció per part d’Andorra del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000 i l’adopció, en un termini breu, del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, signat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, fa necessari, per imperatiu legal (de conformitat amb l’article 24.2 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats, del 19 de desembre de 1996), i també convenient, per oportunitat legislativa, introduir en la Llei qualificada les disposicions que emanen dels instruments internacionals referits i que encara no es troben incorporades en el nostre Codi penal.
En relació amb el Protocol opcional, malgrat que la darrera reforma del Codi penal del 2008 ja tractava molts dels supòsits sancionables, és necessari introduir noves conductes en l’article 155, penalitzar la temptativa en l’article dedicat a l’esclavatge i afegir un agreujament a l’article 121 quan la víctima de la transferència sigui un menor o una persona vulnerable.
En relació amb la pornografia infantil, els imperatius del Conveni de Lanzarote, l’origen del qual es troba en la proliferació de noves conductes punibles relacionades amb l’aparició i l’evolució constant de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació, forcen el legislador a criminalitzar determinades conductes, com ara l’accés a pàgines de pornografia infantil o l’assistència a actuacions pornogràfiques amb menors. A més, també cal incloure les definicions no recollides en la redacció actual per completar al màxim l’abast jurídic del delicte i evitar possibles llacunes en una qüestió tan cabdal com la pornografia infantil.
Finalment, les altres modificacions tendeixen a millorar la normativa en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme o a solucionar qüestions d’interpretació que s’havien plantejat arran de l’aplicació del Codi penal.
Article 1
Modificació de l’apartat 1 de l’article 8 Es modifica l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“1. La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades en el territori del Principat i també a les infraccions connexes o indivisibles que han estat intentades o comeses fora del territori d’Andorra.
La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades a bord de les naus, les plataformes fixes i les aeronaus andorranes i a l’espai aeri andorrà. També s’aplica quan una aeronau aterra en territori andorrà.”
Article 2
Modificació de l’article 32 Es modifica l’article 32 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 32.
Autoritat i funcionari Als efectes penals es considera autoritat la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, tant si és funcionària com si no ho és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, del Raonador del Ciutadà i qualsevol altra persona a qui la llei atribueixi l’exercici de funcions institucionals pròpies.
Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, participa, de manera delegada o no, en l’exercici de les funcions públiques per disposició de la llei, per elecció o per nomenament de l’autoritat competent.”
Article 3
Modificació de l’article 58 Es modifica l’article 58 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 58 Acumulació de penes i concurs real d’infraccions 1. Quan s’imposin dues o més penes l’execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes, s’han de complir simultàniament.
Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, les penes es compleixen successivament, seguint l’ordre de la seva gravetat, amb els límits següents:
La suma de les penes imposades no pot excedir el triple de la pena més greu imposable.
El màxim de la pena de presó imposable no pot excedir els vint-i-cinc anys, o els trenta quan almenys un dels delictes tingui assignada legalment una pena màxima de vint anys o superior.
En el cas que les penes previstes per a les infraccions siguin de presó i d’arrest, el tribunal només ha d’imposar la pena de presó que correspongui i pot substituir la pena d’arrest d’acord amb el que estableix l’article 65.5.
En el supòsit previst a l’apartat anterior, si les penes establertes per la Llei per als diversos delictes són de la mateixa naturalesa, el tribunal pot imposar una pena única que resulti de l’acumulació de la durada de les diverses penes aplicables, amb els límits assenyalats en aquest article.
En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats comeses per una mateixa persona, el tribunal ha de tenir en compte les limitacions anteriors, ja sigui en la sentència ja sigui posteriorment mitjançant resolució raonada.”
Article 4
Modificació dels apartats 3, 4 i 5 de l’article 65 Es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 65 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queden redactats com segueix:
“3. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades d’arrest o de presó o el ròssec que resti per complir fins a cinc anys per la pena d’expulsió fins a un màxim de quinze anys. En cas que la persona expulsada entri en territori andorrà dins el termini fixat, haurà de complir la pena que havia estat substituïda per l’expulsió.
El tribunal també pot, raonadament, substituir les penes imposades de presó fins a tres anys per una pena de treballs en benefici de la comunitat, de manera que dos dies de treballs en benefici de la comunitat equivalguin a un dia de presó. Si el total d’hores setmanals treballades és igual a 40, un dia de treball en benefici de la comunitat equival a un dia de presó. En cas d’incompliment, la persona condemnada haurà de complir la pena que havia estat substituïda per treballs en benefici de la comunitat.
El tribunal també pot substituir, raonadament, les penes d’arrest per la de treballs en benefici de la comunitat d’acord amb les regles següents:
Un dia d’arrest domiciliari equival a un dia de treballs en benefici de la comunitat.
Dos dies d’arrest parcial diari equivalen a un dia de treballs en benefici de la comunitat.
Un arrest de temps festiu equival a dos dies de treballs en benefici de la comunitat.
En cas d’incompliment, la persona condemnada haurà de complir la pena que havia estat substituïda per treballs en benefici de la comunitat.”
Article 5
Modificació de l’article 66 Es modifica l’article 66 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 66.
Substitució de la pena d’arrest 1. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir la modalitat de la pena d’arrest imposada o substituïda per qualsevol altra de les seves modalitats, tenint present:
- que el compliment d’una unitat d’arrest en un centre penitenciari equival a dues unitats de compliment al domicili;
- que un arrest de temps festiu equival a dos dies d’arrest domiciliari, i - que un dia d’arrest domiciliari equival a dos dies d’arrest parcial diari.
En cas d’incompliment de les penes d’arrest establertes en aquest Codi, el tribunal pot acordar immediatament, amb audiència prèvia de les parts, la substitució per una de les altres formes d’arrest o la modificació del règim de compliment acordat, sense perjudici, si escau, de la pena aplicable a la infracció de crebantament de condemna.”
Article 6
Modificació de l’article 67 Es modifica l’article 67 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 67.
Delinqüent habitual Als efectes de l’article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.”
Article 7
Modificació de l’article 121 Es modifica l’article 121 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 121 Tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans 1. Qui, sense autorització administrativa o judicial, ofereixi, accepti o trafiqui amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica durant un període màxim de cinc anys.
Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de presó ha de ser de dos a cinc anys.
Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica s’ha d’imposar una pena de presó de quatre a vuit anys. S’ha d’imposar la pena en la meitat superior als titulars de la pàtria potestat o tutela quan la conducta es realitza amb la seva connivència.
Si els fets es realitzen en el marc d’una organització la pena imposable pot arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat.
La temptativa és punible.”
Article 8
Modificació de l’article 134 Es modifica l’article 134 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 134.
Esclavatge 1. Qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.
La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la víctima sigui menor d’edat.
La temptativa és punible.
S’entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.”
Article 9
Modificació de l’apartat 2 de l’article 136 Es modifica l’apartat 2 de l’article 136, relatiu a les penes agreujades, de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“2. Quan l’autor s’apoderi o prengui el control d’una nau, una plataforma fixa o una aeronau o un mitjà o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.”
Article 10
Modificació de l’article 155 Es modifica l’article 155 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 155.
Utilització de menors i incapaços per a la pornografia 1. Qui capti imatges d’un menor d’edat o d’un incapaç amb la intenció de produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima d’un any.
La temptativa és punible.
Qui utilitzi, un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes i qui produeixi, adquireixi, vengui, importi, exporti, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Qui ofereixi, posseeixi, procuri per a ell o per a un altre, o accedeixi a través de qualsevol tecnologia de comunicació o d’informació a material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.
Qui assisteixi a espectacles pornogràfics on actuï un menor o un incapaç ha de ser condemnat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.
Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa d’un import màxim de 30.000 euros.”
Article 11
Modificació de l’article 162 Es modifica l’article 162 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 162.
Sostracció de menors 1. La persona que sostreu un menor de catorze anys o un incapaç, impedint de manera prolongada l’exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigada amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui constitutiu d’un delicte de segrest, esclavatge o detenció il·legal.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.