LegalizeLlei 28/2012, del 18 d’octubre, de modificació de la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre de 1996, modificada per la Llei del 15 de novembre del 2001
Llei 28/2012, del 18 d’octubre, de modificació de la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre de 1996, modificada per la Llei del 15 de novembre del 2001 Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 d’octubre del 2012 ha aprovat la següent:
llei 28/2012, del 18 d’octubre, de modificació de la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre de 1996, modificada per la Llei del 15 de novembre del 2001 Exposició de motius L’any 1996 es va aprovar la Llei del joc del bingo amb la voluntat de regular-ne l’activitat i donar un marc legal a la protecció dels usuaris.
Durant molts anys, el règim jurídic del joc del bingo ha tingut pocs canvis, a excepció de la reforma duta a terme l’any 2001 arran de l’entrada en vigor de l’euro. Els reglaments que s’han anat aprovant i han acompanyat la Llei del bingo han procurat adaptar la pràctica d’aquest joc a les noves tecnologies, amb l’ànim de permetre que el sector estigués dotat de possibilitats d’oferta lúdica similars a les dels països veïns.
La creació de la recent Oficina del Joc per part del Govern, com que ha d’assegurar la participació de tots els actors en la fixació dels principis de la normativa dels jocs i de les mesures de protecció dels usuaris, ha participat activament, juntament amb el Ministeri d’Economia i Territori, en la reforma d’aquesta Llei, amb l’objectiu de coordinar les actuacions de l’Estat en els temes relacionats amb el joc.
El Govern és conscient, doncs, que al llarg d’aquest temps han anat sorgint noves modalitats en l’entorn del joc del bingo tradicional, com ara la utilització d’eines informàtiques que permeten presentar cartrons visualitzats en pantalles de sistemes informàtics, amb la voluntat d’anar substituint els tradicionals cartrons físics i permetre una eficiència en la gestió, i que han de comportar un grau més alt de satisfacció dels usuaris de l’activitat.
Igualment, el creixement continu de les tecnologies de la informació i la comunicació, i també de la telemàtica, ha permès dissenyar noves eines a través de les quals l’usuari pot decidir lliurement si vol participar, i en quina part, en l’aposta d’un cartró, cosa que li permet gaudir del joc amb una inversió econòmica més reduïda. Andorra no pot deixar d’incorporar les tecnologies més capdavanteres en els serveis que afectin l’activitat d’un sector cabdal com el turisme, o en els sectors que s’hi relacionen directament, com ara el del lleure i el de l’oci, sense perjudici de mantenir totes les mesures de protecció que siguin necessàries per a l’interès general.
En correspondència amb el que s’ha exposat, la Llei ha de preveure, igualment, de quina manera es reparteixen, en funció de la seva modalitat, les càrregues impositives a les quals està sotmès, des del seu origen, el joc del bingo. Cal, doncs, ampliar els fets imposables, la seva acreditació, així com la forma de pagament dels tributs, en funció de les especificitats de cada una de les modalitats que inclou la Llei.
Com no pot ser d’una altra manera, la Llei amplia la prevenció de l’impacte que pugui tenir el joc, establint nous mecanismes de regulació que ofereixin seguretat jurídica a operadors i participants en els jocs, sense oblidar la imprescindible protecció dels menors d’edat i de les persones en situació de risc per efectes del joc, així com la protecció de l’ordre públic i la prevenció dels fenòmens de blanqueig de capital i finançament del terrorisme.
La participació en apostes i jocs d’atzar pot ocasionar problemes personals a un grup d’usuaris reduït i en especial a les persones amb factors de risc personal, familiar, financer, ocupacional, social i altres lligats a diverses patologies que aconsellen un control del seu accés als locals. Una de les intencions d’aquesta modificació de la Llei és la que informa tots els països de la UE dirigida a regular l’activitat per protegir l’usuari.
Igualment es considera necessari efectuar una revisió més aprofundida de les disposicions de l’article 8 vigent, atenent els canvis socials i les legislacions sobrevingudes amb posterioritat a la promulgació de la Llei del bingo (l’any 1996), tals com la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
Igualment, s’amplia la tipificació de les infraccions a les conductes contràries a les normes imperatives que resulten d’aquesta modificació.
Finalment, el nou text legal faculta el Govern a dictar totes les mesures que siguin necessàries per al desplegament de la Llei i a establir les mesures d’inspecció i de control de les activitats directament relacionades amb l’explotació del joc del bingo.
Article 1
Es modifica l’article 1 de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Article 1 Àmbit de la Llei Aquesta Llei té per objecte regular el joc del bingo dins del territori andorrà. Queden incloses, per tant, en l’àmbit d’aquesta Llei:
- Les empreses dedicades a la gestió i l’explotació del joc del bingo.
- Els locals on es practica el joc del bingo.
- Les persones que gestionen, exploten -fins i tot el personal auxiliar- o practiquen el joc del bingo, així com qualsevol altra persona present al local on es practica el joc.”
Article 2
Es modifica l’article 2 de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Article 2 Definició i règim legal 1. Aquesta Llei regula les modalitats del joc de bingo següents:
El bingo tradicional. És una loteria jugada sobre un màxim de 90 números, de l’1 al 90, en què els jugadors tenen com a unitat de joc cartrons o targetes. El joc té lloc en un establiment autoritzat, anomenat sala, mitjançant cartrons físics i/o virtuals, que es lliuren als jugadors ja sigui de forma presencial en el primer supòsit, ja sigui per un ordinador auxiliar en el segon.
El bingo interconnectat. És una modalitat del joc del bingo tradicional que es fa mitjançant cartrons físics i/o virtuals, en què la partida de joc té lloc de manera coordinada en dos o més establiments autoritzats, i en què la màquina d’un dels establiments actua com a operadora emissora, i la resta, com a receptores de la informació.
El joc amb màquina o videobingo. És un joc individual en què els jugadors juguen amb una màquina mitjançant l’adquisició d’un o més cartrons electrònics, integrats per números o representacions gràfiques, i en què resulten guanyadors els que formen les combinacions prèviament establertes. En el joc amb videobingo cada màquina genera combinacions de caràcter electrònic i aleatori per a cada partida que s’hi juga. La màquina de videobingo està connectada a un servidor principal que registra les combinacions produïdes en cada jugada de cada una de les màquines connectades, o que genera de manera aleatòria i electrònica combinacions de boles per a cada una de les màquines del mateix establiment o sala, o, alternativament, entre les màquines de diversos establiments i un únic servidor generador aleatori de boles. El videobingo sols es pot practicar en sales autoritzades a practicar el joc del bingo tradicional. El nombre màxim de màquines permeses en una sala es fixa a raó d’una màquina per cada cinc llocs que es destinin de manera efectiva al joc del bingo tradicional a l’establiment o la sala on estiguin instal·lades.
L’activitat del joc del bingo mitjançant cartrons físics només es pot practicar amb els cartrons oficials expedits pel Govern.
L’autorització, l’organització i la pràctica del joc del bingo es regulen per les disposicions contingudes en aquesta Llei i per les disposicions de caràcter general o reglamentari que resultin aplicables.”
Article 3
Es modifica l’article 3 de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Article 3 Reglamentació del joc del bingo Correspon al Govern regular les normes de funcionament del joc del bingo, les regles corresponents a la seva pràctica i control, i els premis que s’han d’atorgar, els quals han de consistir en una quantitat en euros, distribuïda entre els jugadors, d’acord amb els criteris següents:
En la modalitat de bingo tradicional, una quantitat equivalent, com a mínim, al 70% del valor dels cartrons venuts per l’empresa explotadora de la sala de bingo.
Els premis en la modalitat de bingo tradicional interconnectat no poden ser inferiors al 70% del valor recaptat en la partida de joc, en el conjunt de sales interconnectades.
En el videobingo, ja sigui interconnectat o no, el percentatge destinat a premis en el conjunt de les partides celebrades en cada trimestre natural per un mateix titular autoritzat no pot ser inferior al 80% de les quantitats jugades. El Govern ha de regular el procediment de joc i les quantitats mínimes que s’han d’abonar en la consecució de les combinacions guanyadores. En tot cas, l’autoritat competent en matèria de joc ha d’estar informada en tot moment de la distribució dels premis corresponents a les combinacions guanyadores.”
Article 4
Es modifica l’article 8 de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Article 8 Admissió i control de jugadors Cada sala de joc del bingo ha de tenir obligatòriament un servei d’admissió, que ha d’omplir una fitxa numerada, amb el nom i els cognoms de cada visitant, i on ha d’anotar cada visita. Després de l’obertura i el registre de la fitxa, s’ha d’expedir una targeta de visitant que dóna accés a la sala de joc del bingo. La validesa de la targeta de visitant pot ser d’entre un i trenta dies.
Les informacions recollides en la fitxa de visitant no es poden utilitzar per a cap finalitat no prevista en la Llei, estan sotmeses a la normativa de protecció de dades i només es poden facilitar a requeriment de l’autoritat judicial o l’organisme encarregat del joc a Andorra. La informació de la fitxa de visitant pot ser continguda en un suport informàtic per facilitar-ne la consulta i l’expedició de la targeta de visitant al servei d’admissió.
Les limitacions que, en l’exercici del seu dret d’admissió, les empreses explotadores estableixin en relació a l’admissió dels jugadors als locals de joc, han de ser públiques i no discriminatòries.
Amb independència de l’anterior, l’organisme encarregat del joc a Andorra haurà de comunicar als operadors les persones que tenen prohibida o limitada l’entrada a les sales de joc del bingo, que són les següents:
Els menors d’edat, excepte si a la sala es juga al quinto tradicional.
El Govern, d’acord amb la disposició addicional tercera, ha de regular les limitacions d’accés i la pràctica del joc per part dels menors, així com les mesures complementàries de control.
Les persones nacionals o residents que, per decisió judicial, hagin estat declarades incapaces, pròdigues, insolvents o declarades en suspensió de pagament o fallida, mentre no siguin rehabilitades.
Les persones que es trobin en condició de llibertat condicional per delictes econòmics o sotmeses a mesures de seguretat.
Les persones que estiguin sota els efectes de la ingestió de begudes alcohòliques o d’estupefaents, o que puguin alterar l’ordre públic.
Les persones que portin arma.
Les persones nacionals o residents beneficiàries d’ajudes concedides per criteris socioeconòmics provinents de l’Administració, o persones nacionals o residents beneficiàries d’ajuts de caràcter socioeconòmics provinents d’entitats andorranes subvencionades per l’Administració segons es determini via reglamentària.
Les persones excloses per resolució judicial o administrativa específica.
Les persones que representin un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.
Les persones amb discapacitat psíquica poden accedir a les sales de joc, sempre acompanyades d’una persona tutelar degudament acreditada, però no poden participar en cap dels jocs de bingo que es practiquin a les sales autoritzades.
L’operador, independentment del que estableixen els articles 47 i 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, ha de comunicar a l’organisme encarregat del joc els beneficiaris de premis iguals o superiors a l’equivalent de quinze mil euros (15.000 €). Aquesta comunicació s’ha de fer en un termini no superior a trenta dies des de l’atorgament del premi.
El Govern, estableix per via reglamentària el desenvolupament de la comunicació de dades entre l’organisme encarregat del joc i les entitats i organismes sotmeses al compliment d’aquest article.
Les incidències que es produeixin amb relació a l’admissió de jugadors s’han de recollir, amb els màxims detalls, al llibre d’actes del dia de la sessió corresponent, que pot ser amb tot tipus de suport, documental o informàtic.”
Article 5
Es modifica l’article 9 de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Article 9 Personal El personal al servei de les sales de bingo ha de reunir, com a mínim, els requisits següents:
Ser major d’edat.
Parlar correctament el català.
No tenir antecedents penals per un delicte dolós.
Estar sotmès a l’obligació de reserva en els termes establerts reglamentàriament.
El personal administratiu ha de seguir programes específics de formació permanent, per tal que tingui la competència suficient per detectar i conèixer la normativa vigent respecte de les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme.
Igualment, han de disposar de l’acreditació lliurada pel ministeri encarregat de salut i benestar social conforme han superat la formació que aquest ministeri imparteixi sobre les conductes patològiques del joc.”
Article 6
Es modifica l’article 10 de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Article 10 Tipificació de les infraccions a) Són infraccions greus comeses pels administradors de les empreses autoritzades o pel personal de les sales de bingo:
- En general, el fet d’incomplir qualsevol de les disposicions contingudes en els títols II i III d’aquesta Llei.
- L’incompliment d’ordres, manaments i prohibicions continguts en les autoritzacions específiques, i també l’incompliment d’actes administratius d’execució.
- El fet de fomentar o practicar el joc del bingo al marge de l’autorització concedida o de les normes establertes.
- La venda de cartrons físics altres que els oficials expedits pel Govern o a un preu diferent del seu valor facial autoritzat.
- El fet de participar com a jugador directament o per mitjà d’un tercer en sales de bingo on es presten els serveis. Aquesta prohibició és extensiva als administradors i als accionistes de l’empresa autoritzada.
- El fet d’atorgar préstecs a jugadors.
- El fet de no trametre a l’autoritat les informacions i la documentació que sol·liciti.
- El fet de tenir incomplets o inexactes els fitxers de visitants a les sales de bingo.
- El fet de no disposar del llibre o dels fulls de reclamacions a les sales de bingo, negar-se a posar-los a disposició de qui els reclami i no tramitar en el termini establert les reclamacions formulades.
- L’incompliment de les normes tècniques del Reglament del joc del bingo.
- El fet d’exercir coacció o intimidació sobre els jugadors, en cas de protesta o reclamació.
- La instal·lació en un establiment autoritzat d’un nombre superior de màquines a les autoritzades.
- L’adquisició, per qualsevol títol, i la instal·lació de màquines de bingo, inclosos els servidors, els ordinadors o qualsevol altre material auxiliar, que no es corresponguin amb els models o els sistemes autoritzats.
- La manipulació de qualsevol màquina, aparell, equipament o instal·lació amb la finalitat d’alterar els percentatges de premis legalment establerts, o d’alterar els registres de control.
- La reincidència en infraccions lleus de la mateixa naturalesa que es produeixi en un termini no superior a sis mesos.
Són infraccions greus comeses pels visitants i els jugadors:
- El fet de negar-se a identificar-se a petició del responsable de la sala o de la persona acreditada.
- La interrupció d’una partida per qualsevol causa injustificada.
- La falsificació de cartrons o la utilització de cartrons adquirits en altres sales o que pertanyin a sèries que no siguin les anunciades i posades en circulació per a una partida determinada, o bé la falsificació o modificació dels que s’han posat a la venda.
- La reincidència en infraccions lleus de la mateixa naturalesa que es produeixi en un termini no superior a sis mesos.
Són infraccions lleus les que no constitueixin una infracció greu sempre que no siguin constitutives de delicte i que no produeixin un perjudici a tercers ni beneficis per a l’infractor o per a persones relacionades amb ell.”
Article 7
Es modifica la denominació del títol V de la Llei del joc del bingo, que queda redactat de la manera següent:
“Títol V. Impost sobre el joc del bingo”
Article 8
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.