LegalizeLlei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de maig del 2012 ha aprovat la següent:
llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Exposició de motius
L’aprovació d’una nova Llei qualificada d’immigració que substitueixi la fins ara vigent, aprovada i refosa pel Decret legislatiu del 25 de juny del 2008, i també la Llei 17/2006, del 30 de novembre, qualificada de residències passives, s’ha considerat una necessitat per tal d’assolir tres objectius fonamentals:
- En primer lloc, integrar la regulació de les residències passives, que fins ara es trobava emmarcada en una norma separada, dins del cos normatiu on s’estableix el règim legal de la immigració en el Principat d’Andorra.
- En segon lloc, crear noves tipologies d’autoritzacions d’immigració que completin el conjunt ja existent i que donin resposta a la necessitat d’incrementar l’atractiu del Principat d’Andorra com a destinació de persones estrangeres que responguin a certs perfils.
- En tercer lloc, incloure determinades correccions tècniques encaminades a precisar o aclarir algunes qüestions incloses en la normativa vigent, la interpretació i l’aplicació pràctica de les quals, en alguns casos, havia suscitat algun dubte.
Per raons d’urgència legislativa, la regulació de les residències passives, empresa per primera vegada l’any 1996, va ser objecte d’una llei específica, i es va mantenir des d’aleshores en un cos normatiu separat del comú en què es regula el règim jurídic de la immigració en territori andorrà. Quinze anys després d’aquella regulació inicial, s’ha estimat convenient, per motius de correcta sistemàtica legislativa, incorporar la regulació que fins ara es trobava continguda a la ja esmentada Llei 17/2006, en la norma general reguladora de la immigració. Per això, la regulació esmentada s’ha inclòs, amb les adaptacions necessàries encaminades a encaixar-la en aquesta Llei, com un capítol específic dins del nou títol IX d’aquesta última, segons s’exposarà més endavant.
La regulació tradicional de les autoritzacions d’immigració ha girat al voltant de la dicotomia existent entre les dues possibles situacions en les quals una persona estrangera podia accedir a la residència andorrana: d’una banda, la dels immigrants que entraven en territori andorrà amb l’objectiu d’exercir una activitat professional, assalariada o no, i s’incorporaven al mercat laboral i de serveis nacional i, d’altra banda, la dels que establien la seva residència a Andorra sense voluntat d’exercir cap activitat i que quedaven enquadrats en l’àmbit de les residències passives.
Deixant al marge altres situacions ja considerades normativament i que comptaven amb un component híbrid entre les dues situacions citades, com les dels estudiants i els investigadors, s’ha observat l’oportunitat de donar entrada en l’ordenament andorrà a noves tipologies de règims d’immigració que, sense encaixar pròpiament en cap de les situacions esmentades, és a dir, sense referir-se a persones amb voluntat d’integrar-se plenament en el mercat laboral i de serveis nacional, però tampoc de romandre en situació totalment passiva, tindria per objecte donar cobertura als estrangers que, gaudint d’un cert nivell de qualificació professional o d’un reconegut prestigi en els àmbits cultural, científic o esportiu, desitgessin accedir a la residència andorrana mantenint la seva activitat o treball professional en l’esfera corresponent, però amb una projecció eminentment internacional, és a dir, sense intervenir substancialment en el mercat andorrà.
Per donar cabuda a aquestes noves categories de residents, s’han creat dues noves tipologies d’autoritzacions: les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional i les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu. Ambdós tipus d’autoritzacions han quedat emmarcats dins de les denominades autoritzacions d’immigració de residència sense treball, que és la nova rúbrica sota la qual també han estat anomenades les antigues autoritzacions de residència passiva.
Finalment, la reforma empresa per aquesta Llei introdueix certes modificacions en el règim de les fins ara anomenades residències passives. En primer lloc, han passat a denominar-se residències sense activitat lucrativa. En segon lloc, s’han revisat alguns dels requisits necessaris per obtenir l’autorització corresponent. Com a novetat més significativa en aquest punt, la nova regulació exigeix que els sol·licitants de l’autorització assumeixin el compromís, el compliment del qual hauran de justificar a posteriori, de dur a terme inversions en actius situats a Andorra d’un import mínim de 400.000 euros. La finalitat d’aquesta exigència, que no substitueix la necessitat de mantenir un dipòsit de garantia davant l’INAF per un import de 50.000 euros, és la necessitat de condicionar l’accés a la residència sense activitat lucrativa a una vertadera i decidida vocació de vinculació permanent amb el país, la qual estaria indubtablement garantida a través del requisit d’inversió en els esmentats actius de base andorrana. En aquest punt, a més, la regulació andorrana passa a alinear-se amb alguna de les principals jurisdiccions estrangeres en què s’estableixen règims d’índole similar, respecte als requisits, tant qualitatius com quantitatius, condicionants de l’accés a les corresponents autoritzacions d’immigració en els països respectius.
Pel que fa al contingut, aquesta Llei intenta respectar en tot el que ha estat possible l’estructura de la fins ara vigent Llei qualificada d’immigració i ha limitat les modificacions a les estrictament necessàries per assolir els objectius ja apuntats.
Els títols I (De l’àmbit d’aplicació de la Llei), II (Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions) i III (Del Registre Central d’Immigració), els quals s’han mantingut amb mínimes alteracions en el contingut, regulen aspectes generals que concerneixen l’aplicació de la Llei i la determinació dels òrgans amb competències en matèria d’immigració, tant pel que fa a la definició de les polítiques corresponents, com a la gestió dels expedients, i delimiten els aspectes generals del funcionament del Registre Central d’Immigració, la regulació detallada dels quals es remet a la normativa reglamentària.
Els títols IV (De l’entrada al Principat d’Andorra) i V (Del règim turístic), que també coincideixen pel que fa al contingut amb la normativa vigent fins ara, s’ocupen, pel que fa al primer, de regular determinades qüestions d’índole general que concerneixen les condicions per a l’entrada al territori andorrà per part de persones estrangeres i, pel que fa al segon, dels principis, les condicions i les limitacions que han d’observar els estrangers que accedeixin a territori andorrà en règim turístic.
El títol VI (De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial) té com a finalitat regular la concessió inicial de les autoritzacions d’immigració i establir els principis generals que s’han de seguir, els criteris econòmics i socials que han d’orientar la política governamental en la matèria, els tipus d’autoritzacions que hi ha, els criteris de concessió de les autoritzacions i, finalment, allò relatiu a la denegació de les autoritzacions. En particular, el capítol tercer d’aquest títol VI, en el qual es delimiten els diversos tipus d’autoritzacions d’immigració, és el que ha estat objecte d’una revisió més profunda, encaminada a donar-hi entrada a les noves categories d’autoritzacions que aquesta Llei incorpora, a més de consagrar les noves denominacions de les que han estat objecte d’un canvi de rúbrica.
Els títols VII (De la renovació de les autoritzacions d’immigració) i VIII (De l’anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d’immigració) d’aquesta Llei han estat objecte de mínimes modificacions tècniques adreçades a assegurar-ne l’encaix amb les disposicions restants de la Llei que han estat revisades i, particularment, amb les categories de nova creació. El primer d’ambdós títols estableix els criteris generals, tant d’ordre substantiu com de caràcter formal o procedimental, que ha de verificar el resident per accedir a la renovació de la seva autorització, així com una sèrie de previsions específiques en la matèria per a determinades categories concretes d’autoritzacions. El títol VIII regula els motius, els procediments i els efectes de l’anul·lació de les autoritzacions, amb expedient o sense, així com tot el que té relació amb els supòsits de caducitat de les autoritzacions i la seva regularització.
El títol IX (De les autoritzacions d’immigració de residència sense treball) constitueix una novetat respecte de la normativa prèvia a aquesta Llei. S’hi dóna entrada, com un apartat específic i separat dins la norma general reguladora de la immigració, al règim de les denominades autoritzacions d’immigració de residència sense treball, les quals comprenen, d’una banda, les anteriorment conegudes com a residències passives, actualment residències sense activitat lucrativa i, d’altra banda, les noves residències per a professionals amb projecció internacional i residències per raons d’interès científic, cultural i esportiu, ja esmentades. La regulació continguda en aquest títol, respecte de la qual les disposicions restants de la Llei constitueixen normes d’aplicació subsidiària, pretén establir els requisits específics que haurà d’observar l’estranger que pretengui obtenir les preceptives autoritzacions.
El títol X (Del reagrupament familiar), que ha experimentat modificacions lleus, considera els principis generals aplicables respecte de les persones que sol·licitin la residència andorrana per motius de reagrupament familiar, i s’ocupa d’establir el catàleg de persones que es trobin legitimades per accedir-hi, els requisits necessaris a l’efecte i les regles corresponents a la concessió inicial i a la denegació de les autoritzacions corresponents.
El títol XI (De la situació irregular en matèria d’immigració) preveu les conseqüències que ocasiona la permanència en territori andorrà de les persones estrangeres que, per no tenir la preceptiva autorització d’immigració vigent, es troben en situació irregular. Per la seva part, el títol XII (De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una situació irregular i dels seus procediments) preveu els mecanismes de què disposen les autoritats policials del Principat d’Andorra per posar fi a les situacions irregulars en matèria d’immigració en què pugui trobar-se una persona estrangera, i s’inclouen a aquest efecte les figures de la denegació d’accés, del foragitament i de l’expulsió administrativa.
El títol XIII (De les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis) fa referència a les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis, en relació amb la situació en matèria d’immigració de la persona estrangera que ha contractat en el marc d’una prestació de serveis, ja sigui en règim laboral, ja sigui com a autònom. Aquestes obligacions s’estenen des del moment de la contractació fins al moment del venciment de la relació, passant per tot el seu període de durada. Aquest títol només ha estat objecte de retocs tècnics menors adreçats a adaptar-lo tècnicament a les modificacions de més importància incorporades a la Llei.
El títol XIV (De les infraccions i de les sancions) s’estructura en tres capítols, que tenen com a objecte, respectivament, la definició de les tipologies d’infraccions en matèria d’immigració, l’establiment de les sancions associades a cada tipus infractor i, finalment, el procediment que s’ha de seguir per imposar aquestes sancions. Deixant al marge els canvis precisos necessaris per incloure dins d’aquest règim sancionador els nous supòsits de residència incorporats en aquesta Llei, cal destacar la reforma del procediment sancionador emprès per la Llei, la qual s’ha concretat en la modificació integral dels articles 150 i 151.
Les taxes aplicables al lliurament de les diverses categories d’autoritzacions, dels certificats i dels duplicats, de la regulació de les quals s’encarrega el títol XV (De les taxes en matèria d’immigració), han estat objecte de revisió pel que fa a l’import i en el que ha estat necessari per donar cabuda a les noves modalitats d’autoritzacions existents amb aquesta Llei.
Finalment, el títol XVI (Del procediment especial abreujat en matèria d’immigració) té com a objecte reglamentar el procediment que s’ha de seguir en matèria d’immigració, el qual resulta aplicable en tot el que afecta aquesta matèria concreta de les relacions entre l’Administració i l’administrat, a excepció del recurs contra les taxes anteriorment indicades, que es regirà per les normes generals del procediment administratiu. Aquest títol, que ha experimentat unes alteracions mínimes en aquesta Llei, estableix els recursos administratius que es poden interposar davant d’actes de l’Administració en matèria d’immigració, així com el procediment aplicable en primera i en segona instància.
Índex / Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei / Article 1. Àmbit d’aplicació general / Article 2. Tractats i acords internacionals / Article 3. Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra / Article 4. Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva / Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions / Article 5 Competències del Govern / Article 6. Competències del ministre encarregat d’Interior / Títol III. Del Registre Central d’Immigració / Article 7. Creació del Registre Central d’Immigració / Article 8. Inscripció al Registre Central d’Immigració / Article 9. Protecció de les dades del Registre Central d’Immigració / Article 10. Accés a les dades del Registre Central d’Immigració / Títol IV. De l’entrada al Principat d’Andorra / Article 11. Documents i visats / Article 12. Salut pública / Article 13. Seguretat i ordre públic / Article 14. Mitjans econòmics / Títol V. Del règim turístic / Article 15. Principi de lliure circulació / Article 16. Durada de l’estada / Article 17. Prohibició de treballar / Article 18. Ruptura del règim turístic / Títol VI. De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial / Capítol primer. Principis generals / Article 19. Caràcter obligatori de l’autorització d’immigració / Article 20. Principi d’unicitat / Article 21. Principi d’adequació / Article 22. Definició dels conceptes de treball i de treballador / Capítol segon. Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració / Article 23. Política general en matèria d’immigració / Capítol tercer. Tipus d’autoritzacions d’immigració i condició de resident / Secció primera. Autoritzacions de treball per als treballadors fronterers / Article 24. Autorització de treball de fronterer / Article 25. Autorització de treball temporal de fronterer / Secció segona. Autoritzacions d’immigració per als actius residents / Article 26. Autorització d’immigració temporal / Article 27. Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres / Article 28. Autorització de residència i treball / Article 29. Autorització de residència i treball del personal dels centres d’ensenyament / Secció tercera. Autoritzacions d’immigració de residència sense treball / Article 30. Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca / Article 31. Autorització de residència per raons de reagrupament / Article 32. Autorització de residència sense activitat lucrativa / Article 33. Autorització de residència per a professionals amb projecció internacional i autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu / Secció quarta. Condició de resident / Article 34. Definició / Capítol quart. Criteris de concessió de les autoritzacions d’immigració / Secció primera. Criteris de concessió generals / Article 35. Principi general de concessió per ordre cronològic / Article 36. Criteris de cohesió social / Article 37. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de tipus temporal / Article 38. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball o de fronterer / Article 39. Condicions per a la concessió de les autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, o per recerca / Article 40. Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions / Article 41. Excepcions al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions / Article 42. Derogació per reagrupament familiar / Secció segona. Criteris personals / Article 43. Seguretat i ordre públic / Article 44. Aptitud per residir i/o treballar / Article 45. Allotjament / Article 46. Edat / Secció tercera. Criteris laborals / Article 47. Reglament de treball i salari / Capítol cinquè. Denegació d’una autorització d’immigració inicial / Article 48. Autoritat competent / Article 49. Motius / Article 50. Autorització d’immigració de substitució / Article 51. Efectes de la denegació / Títol VII. De la renovació de les autoritzacions d’immigració / Capítol primer. Criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració / Secció primera. Criteris generals / Article 52. Treball permanent i efectiu / Article 53. Residència permanent i efectiva / Article 54. Integració, seguretat i ordre públic / Article 55. Obligació de sol·licitar la renovació d’acord amb la situació del sol·licitant i abans del venciment de l’autorització / Secció segona. Criteris de renovació segons el tipus d’autorització d’immigració / Article 56. Renovació de l’autorització de treball de fronterer / Article 57. Renovació de l’autorització d’immigració de residència per raons de reagrupament / Article 58. Renovació de l’autorització de residència i treball / Secció tercera. Disposicions particulars / Article 59. Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar / Article 60. Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es jubila / Article 61. Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament que estudia a l’estranger / Capítol segon. Renovació d’una autorització de residència i treball o de residència per raons de reagrupament concedida des de fa almenys set anys / Article 62. Renovació de l’autorització de residència i treball concedida fa almenys set anys / Article 63. Renovació de l’autorització de residència i treball, concedida fa almenys set anys, a una persona jubilada / Article 64. Renovació de l’autorització de residència i treball concedida a una persona que resideix legalment a Andorra fa almenys set anys i que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar / Article 65. Renovació de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència per raons de reagrupament si el titular ha residit a Andorra fa almenys set anys / Article 66. Renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament concedida fa almenys set anys / Capítol tercer. Denegació de renovació d’una autorització d’immigració / Secció primera. Motius de denegació de renovació / Article 67. Supòsits / Secció segona. Procediment de denegació de renovació / Article 68. Procediment d’instrucció / Article 69. Resolució / Article 70. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident / Article 71. Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer / Secció tercera. Efectes de la denegació de renovació / Article 72. Situació irregular i notificació al patró / Títol VIII. De l’anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d’immigració / Capítol primer. Anul·lació d’una autorització d’immigració / Secció primera. Anul·lació per via d’expedient / Article 73. Motius / Article 74. Procediment d’instrucció / Article 75. Resolució / Article 76. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident / Article 77. Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer / Article 78. Efectes de l’anul·lació per via d’expedient / Secció segona. Anul·lació sense necessitat d’expedient / Article 79. Motius i inscripció de l’anul·lació / Article 80. Pèrdua de drets derivada de la baixa voluntària, de l’expulsió administrativa ferma o de la condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal / Capítol segon. Caducitat de l’autorització d’immigració / Article 81. Regularització d’una autorització renovable caducada / Article 82. Situació de l’estranger / Article 83. Motius de denegació de la regularització / Article 84. Procediment d’instrucció / Article 85. Resolució / Article 86. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident / Article 87. Excepcions al principi de l’efecte suspensiu / Article 88. Efectes de la denegació de regularització / Títol IX. De les autoritzacions d’immigració de residència sense treball / Capítol primer. Disposicions comunes / Secció primera. Regles generals / Article 89. Àmbit d’aplicació / Article 90. Requisits generals / Secció segona. Autorització de residència de persones a càrrec / Article 91. Condició de resident a càrrec / Article 92. Concessió per reagrupament / Article 93. Extinció de l’autorització principal / Article 94. Extinció de la situació de dependència / Capítol segon. De les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa / Article 95. Concepte de resident sense activitat lucrativa / Article 96. Inversió en actius andorrans / Article 97. Persones exemptes / Capítol tercer. De les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional / Article 98. Concepte de professional amb projecció internacional / Article 99. Règim aplicable / Capítol quart. De les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu / Article 100. Concepte de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu / Article 101. Règim aplicable / Títol X. Del reagrupament familiar / Capítol primer. Principis generals / Article 102. Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar / Article 103. Persones que es poden reagrupar / Article 104. Requisits generals de seguretat i d’ordre públic per a l’atorgament de l’autorització / Article 105. Requisits per acreditar el matrimoni, la filiació o la tutela / Article 106. Requisits per al reagrupament / Capítol segon. Autoritzacions d’immigració concedides en el marc del reagrupament familiar / Secció primera. Reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana / Article 107. Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers d’una persona de nacionalitat andorrana i dels fills del seu cònjuge / Article 108. Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb una persona de nacionalitat andorrana / Secció segona. Reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball / Article 109. Principi general de concessió d’una autorització d’immigració per raons de reagrupament / Article 110. Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers del titular d’una autorització de residència i treball i dels fills del seu cònjuge / Article 111. Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb el titular d’una autorització de residència i treball / Capítol tercer. Denegació de concessió d’una autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar / Article 112. Condicions i motius de denegació / Article 113. Efectes de la denegació / Títol XI. De la situació irregular en matèria d’immigració / Article 114. Principi general d’abandó del territori / Article 115. Excepcions al principi general d’abandó del territori / Article 116. Desobediència a l’ordre d’abandó del territori / Títol XII. De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una situació irregular i dels seus procediments / Capítol primer. Denegació d’accés / Article 117. Definició de la denegació d’accés / Article 118. Competència en matèria de denegació d’accés / Capítol segon. Foragitament / Article 119. Definició del foragitament / Article 120. Competència en matèria de foragitament / Capítol tercer. Expulsió administrativa / Secció primera. Principis generals / Article 121. Definició general de l’expulsió administrativa / Article 122. Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d’ordre públic / Article 123. Expulsió administrativa com a mesura d’execució forçosa / Article 124. Limitacions a la mesura d’expulsió administrativa / Secció segona. Procediment d’expulsió administrativa / Article 125. Instrucció de l’expedient / Article 126. Competència en matèria d’expulsió administrativa / Article 127. Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident / Article 128. Excepció al principi de l’efecte suspensiu per a l’estranger no resident / Secció tercera. Efectes de la decisió d’expulsió administrativa / Article 129. Prohibició d’entrada al territori / Article 130. Desobediència a una mesura d’expulsió administrativa / Secció quarta. Suspensió temporal i revocació de l’expulsió / Article 131. Suspensió temporal sense necessitat d’autorització prèvia / Article 132. Autorització administrativa de suspensió temporal / Article 133. Revocació de l’expulsió administrativa / Secció cinquena. Advertència d’expulsió / Article 134. Definició, procediment i efectes / Títol XIII. De les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis / Capítol primer. Obligacions del patró / Article 135. Definició del concepte de patró / Article 136. Obligacions del patró en el moment de la contractació laboral / Article 137. Obligacions del patró durant la relació laboral / Article 138. Obligacions del patró al venciment d’una autorització temporal / Capítol segon. Obligacions del beneficiari de serveis prestats pel titular d’una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres / Article 139. Detall de les obligacions / Títol XIV. De les infraccions i de les sancions / Capítol primer. Infraccions / Article 140. Infraccions lleus / Article 141. Infraccions greus / Article 142. Infraccions molt greus / Article 143. Prescripció de les infraccions / Capítol segon. Sancions / Article 144. Principis generals / Article 145. Sancions corresponents a les infraccions lleus / Article 146. Sancions corresponents a les infraccions greus / Article 147. Sancions corresponents a les infraccions molt greus / Article 148. Prescripció de les sancions / Article 149. Reincidència / Capítol tercer. Procediment sancionador / Article 150. Instrucció de l’expedient / Article 151. Competència en matèria de sanció administrativa / Títol XV. De les taxes en matèria d’immigració / Article 152. Concepte i fet generador de les taxes / Article 153. Obligats tributaris / Article 154. Quota tributària i deute tributari / Article 155. Meritament / Article 156. Temps de pagament / Títol XVI. Del procediment especial abreujat en matèria d’immigració / Article 157. Àmbit d’aplicació del procediment especial abreujat / Article 158. Recursos administratius / Article 159. Procediment en primera instància / Article 160. Procediment en segona instància / Disposició addicional primera / Disposició addicional segona / Disposició transitòria primera / Disposició transitòria segona / Disposició transitòria tercera / Disposició derogatòria / Disposició final
Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei
Article 1
Àmbit d’aplicació general
Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Article 2
Tractats i acords internacionals
Aquesta Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.
Article 3
Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra
Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.
Article 4
Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva
Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions d’aquesta Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.
Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions
Article 5
Competències del Govern
El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la Llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris.
El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.
Article 6
Competències del ministre encarregat d’Interior
A més de les competències que aquesta Llei li atribueix de forma expressa, el ministre encarregat d’Interior tutela i coordina el Servei d’Immigració i el Servei Mèdic d’Immigració, així com tots els altres serveis i instruments que puguin ser creats en el futur per col·laborar en la missió de gestió administrativa de la immigració.
Títol III. Del Registre Central d’Immigració
Article 7
Creació del Registre Central d’Immigració
Es crea el Registre Central d’Immigració, que centralitza tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de tots els estrangers al Principat d’Andorra.
El Servei d’Immigració és l’únic servei habilitat per gestionar el Registre Central d’Immigració, sota l’autoritat del ministre encarregat d’Interior.
El Govern ha de regular per via reglamentària el funcionament del Registre Central d’Immigració.
Article 8
Inscripció al Registre Central d’Immigració
El Servei d’Immigració ha d’inscriure al Registre Central d’Immigració tots els estrangers, llevat dels que sojornin al Principat d’Andorra en situació de règim turístic.
La situació d’immigració d’un estranger al Principat d’Andorra s’acredita únicament i exclusiva per la informació que figura al Registre Central d’Immigració.
La inscripció en altres registres administratius que depenen de l’Administració general, d’una corporació local o d’un organisme públic o parapúblic no acredita la situació d’immigració d’un estranger.
Quan la inscripció en algun registre administratiu pressuposa una situació d’immigració diferent del règim turístic, l’administració o l’organisme concernit no pot registrar l’estranger sense verificar-ne la inscripció prèvia al Registre Central d’Immigració.
El Govern ha de vetllar per assegurar la coordinació entre el Registre Central d’Immigració i la resta de registres administratius.
El document acreditatiu de la situació d’immigració és la targeta que el Servei d’Immigració lliura en el moment de concedir o renovar una autorització. D’aquest document només se’n pot lliurar una còpia al titular, o al seu representant legal, en cas de pèrdua, robatori o destrucció, degudament acreditats en la forma que s’estableixi per reglament.
Article 9
Protecció de les dades del Registre Central d’Immigració
Correspon al Govern adoptar totes les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre Central d’Immigració.
Article 10
Accés a les dades del Registre Central d’Immigració
Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal.
El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició.
El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país.
Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Títol IV. De l’entrada al Principat d’Andorra
Article 11
Documents i visats
Llevat de disposició especial prevista per un conveni internacional aprovat pel Consell General i vigent al Principat d’Andorra, per entrar en territori andorrà, un estranger ha d’estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge, reconegut internacionalment, vàlidament expedit pel seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent.
Un nacional d’un estat membre de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu pot entrar en territori andorrà si posseeix un document nacional d’identitat en vigor.
Els documents referits no han de presentar cap indici d’haver estat manipulats, alterats o falsificats. Les fotografies que continguin han de correspondre a la semblança de la persona que declara ser-ne titular.
Article 12
Salut pública
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra no poden representar un risc greu per a la salut pública. El Govern determina reglamentàriament les afeccions i malalties que representen un risc per a la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària.
Article 13
Seguretat i ordre públic
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic no poden representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 14
Mitjans econòmics
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic han de poder justificar que disposen dels mitjans econòmics suficients per fer front a la durada de l’estada projectada al país. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteri de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics.
Títol V. Del règim turístic
Article 15
Principi de lliure circulació
L’estranger en règim turístic no necessita cap tipus d’autorització d’immigració.
L’estranger en règim turístic circula i elegeix lliurement el seu domicili dins el Principat d’Andorra.
Article 16
Durada de l’estada
L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.
Article 17
Prohibició de treballar
L’estranger en règim turístic no pot treballar al Principat d’Andorra.
Article 18
Ruptura del règim turístic
L’estranger que contravé un dels principis establerts als dos articles anteriors es troba en situació irregular i no pot ser considerat en règim turístic.
Títol VI. De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial
Capítol primer. Principis generals
Article 19
Caràcter obligatori de l’autorització d’immigració
D’acord amb l’expressat en l’article 16 anterior, cap estranger no pot sojornar més de noranta dies al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
Cap estranger no pot treballar al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
L’estranger que vol sojornar més de noranta dies i/o treballar al Principat d’Andorra ha de sol·licitar i obtenir prop del Servei d’Immigració una autorització d’immigració d’un dels tipus establerts en aquesta Llei.
Article 20
Principi d’unicitat
L’estranger no pot ser titular simultàniament de dues o més autoritzacions d’immigració.
Si l’estranger titular d’una autorització d’immigració sol·licita i obté, durant la vigència d’aquesta, una nova autorització d’immigració d’un altre tipus, el Servei d’Immigració anul·la la primera, sense necessitat d’expedient.
Article 21
Principi d’adequació
Les autoritzacions d’immigració només es poden concedir de conformitat amb les normes i seguint els procediments establerts en aquesta Llei, especialment a l’article 23.
El tipus de l’autorització concedida ha de ser determinat d’acord amb els criteris establerts al capítol quart del títol VI d’aquesta Llei.
Llevat de disposició particular derogatòria prevista de forma expressa en aquesta Llei, el règim jurídic aplicable al titular d’una autorització d’immigració i la situació real d’estada i/o de treball al Principat d’Andorra d’aquesta persona s’han d’adequar sempre als supòsits i han de ser conformes a les normes del capítol tercer del títol VI d’aquesta Llei aplicables al tipus concret de la seva autorització.
Article 22
Definició dels conceptes de treball i de treballador
Als efectes d’aplicació d’aquesta Llei, i excepte per a les autoritzacions d’immigració previstes al títol IX d’aquesta Llei, s’entén per treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri, de caràcter lucratiu i que no consisteixi en la gestió del patrimoni propi. S’entén per treballador la persona que exerceix alguna d’aquestes activitats.
Capítol segon. Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració
Article 23
Política general en matèria d’immigració
El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball. Utilitza a aquest efecte les dades i anàlisis aportades per l’organisme competent en matèria d’ocupació, així com tots els altres instruments d’observació i d’estudi al seu abast.
El Govern completa aquesta anàlisi efectuant totes les consultes que considera oportunes prop de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les organitzacions empresarials, professionals i sindicals i prop de les associacions d’àmbit nacional que tenen un interès en matèria d’immigració.
A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.
Quan considera necessari obrir globalment o sectorialment el mercat del treball interior a nous immigrants, el Govern adopta totes les normes i promou totes les mesures necessàries perquè les autoritzacions d’immigració que comporten el dret a treballar es concedeixin seguint els criteris de prioritat establerts a l’article 40 de la present Llei.
Així mateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que, sense integrar-se en el mercat de treball del Principat, es considera que el fet que hi resideixin representa un interès per al país, en funció de les activitats que desenvolupen o del seu compromís d’invertir en actius andorrans, per donar així satisfacció a les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i la societat andorranes.
El Govern pren en consideració les anàlisis efectuades i les prioritats establertes en aquest capítol per fixar periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida, les quotes d’autoritzacions d’immigració.
El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa per via reglamentària, i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions destinades a cobrir les necessitats de mà d’obra que no han estat satisfetes pel mercat del treball interior i corresponen a activitats laborals que, per les seves pròpies característiques, només poden ser exercides a Andorra durant una temporada determinada de l’any.
El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa, per via reglamentària i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions per a una activitat professional determinada si constata un dèficit de mà d’obra per aquesta activitat professional en un sector econòmic concret. Aquest dèficit ha de correspondre a un augment conjuntural de l’activitat i no ha de poder ser satisfet pel mercat del treball interior.
Les autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres poden ser concedides en funció de les sol·licituds presentades, sempre i que s’ajustin als supòsits legals definits a l’article 27 de la present Llei i als criteris econòmics determinats prèviament pel Govern per via reglamentària per a la concessió d’aquest tipus d’autoritzacions.
El nombre d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès científic, cultural i esportiu que es poden concedir en un temps determinat es fixa periòdicament d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sense activitat lucrativa d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97.
Capítol tercer. Tipus d’autoritzacions d’immigració i condició de resident
Secció primera. Autoritzacions de treball per als treballadors fronterers
Article 24
Autorització de treball de fronterer
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball de fronterer està autoritzat a treballar al país però ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà.
L’autorització de treball de fronterer es lliura per una durada inicial de tres anys i es renova per períodes de la mateixa duració.
Article 25
Autorització de treball temporal de fronterer
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.
La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei.
La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei.
L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.
Secció segona. Autoritzacions d’immigració per als actius residents
Article 26
Autorització d’immigració temporal
L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre estigui vigent la seva autorització.
La durada de l’autorització d’immigració temporal s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei.
La durada de l’autorització d’immigració temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei.
L’autorització d’immigració temporal comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
L’autorització d’immigració temporal té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.
Article 27
Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres
La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
Els treballadors estrangers dependents de l’empresa estrangera o el treballador autònom estranger que són titulars d’aquest tipus d’autorització han de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra, durant el període d’execució dels treballs, qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària així com la invalidesa derivada d’un accident de treball. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
La concessió d’aquest tipus d’autorització permet al seu titular únicament d’executar els treballs autoritzats i de residir al Principat d’Andorra mentre durin els treballs per als quals ha rebut aquesta autorització.
Aquesta autorització pot ser prorrogada excepcionalment fins a l’acabament efectiu dels treballs que l’havien motivada, sense, però, que la durada total de l’autorització inicial i de les seves pròrrogues pugui excedir sis mesos. Esgotat aquest període màxim, l’empresa no pot tornar a demanar una autorització per a la mateixa persona fins que hagin transcorregut cinc mesos més, com a mínim, des de la data de venciment de l’autorització anterior.
En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos.
El Govern determina, per la via reglamentària, la naturalesa i la freqüència dels treballs de curta durada, que en cap cas no poden excedir els quinze dies naturals, per a la realització dels quals la persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera no ha de sol·licitar cap autorització d’immigració, i per als quals és suficient una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració.
Article 28
Autorització de residència i treball
La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball està autoritzada a residir i a treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.
L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament.
Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 29
Autorització de residència i treball del personal dels centres d’ensenyament
L’estranger membre del personal docent o no docent d’un centre d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra concernit per un tractat internacional en virtut del qual el Principat d’Andorra s’hagi obligat, obté, a comptar del seu nomenament, després d’acreditar la seva qualitat, i després de sol·licitar-la, una autorització de residència i treball per la durada del seu nomenament a Andorra.
Quan aquest estranger sigui nomenat per una durada indeterminada, obté una autorització de residència i treball d’una durada de deu anys.
Aquesta autorització és renovable seguint els mateixos criteris mentre es mantenen les condicions inicials de concessió.
Si el titular d’aquesta autorització es jubila i continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització; en aquest cas, la durada de la renovació és la mateixa que la durada de l’autorització inicial, o de la darrera renovació si havia estat renovada. Les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Secció tercera. Autoritzacions d’immigració de residència sense treball
Article 30
Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca
La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca està autoritzada a estudiar, a realitzar pràctiques formatives o a efectuar recerques de caràcter científic o similar i a residir al país únicament mentre durin els estudis, les pràctiques o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les activitats de recerca, pràctiques o estudi que es desitgi efectuar amb una previsió concreta de la seva finalització.
Pel que fa a l’apartat anterior d’aquest article, s’entén per pràctiques formatives l’activitat no remunerada, desenvolupada en l’àmbit d’una empresa situada al territori del Principat d’Andorra i amb una finalitat exclusivament formativa, per persones que gaudeixen de la corresponent titulació acadèmica o professional, però que no s’han integrat en el mercat laboral.
L’autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern o l’autorització d’immigració en pràctiques formatives o per recerca pressuposa en tots els casos la justificació d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
L’autorització d’immigració per estudis a un menor d’edat exigeix l’autorització expressa del qui en sigui el representant o tutor legal, així com la seva guarda a Andorra per part d’una institució, entitat o persona major d’edat. Si la guarda del menor recau en una institució o entitat, aquesta institució o entitat ha de ser andorrana, i si recau en una persona, ha de ser de nacionalitat andorrana o tenir la qualitat de resident al Principat d’Andorra i ser titular d’una autorització d’immigració vigent almenys pel període de duració dels estudis projectats.
L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca pot ser prorrogada únicament si s’acredita que n’ha estat impossible l’execució dins les previsions i els límits temporals màxims indicats en el calendari adjuntat a la sol·licitud.
L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure a Andorra durant el temps dels estudis, les pràctiques o la recerca, i també d’un lloc d’habitatge adequat. La suficiència dels mitjans i de l’habitatge es determinen reglamentàriament.
Article 31
Autorització de residència per raons de reagrupament
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons de reagrupament està autoritzat a residir al Principat d’Andorra amb una persona de nacionalitat andorrana o amb el titular d’una autorització de residència i treball, en el marc del reagrupament familiar, segons les disposicions específiques de la present Llei.
La durada inicial d’una autorització de residència per raons de reagrupament es determina de conformitat amb les disposicions dels articles 107 a 111 de la present Llei.
L’autorització de residència per raons de reagrupament pot ser renovada. En aquest cas, la durada de les renovacions successives es determina de conformitat amb les disposicions de l’article 28 de la present Llei, tenint en compte la durada de l’autorització de residència per raons de reagrupament inicial concedida.
Article 32
Autorització de residència sense activitat lucrativa
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència sense activitat lucrativa està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX de la present Llei.
L’autorització inicial de residència sense activitat lucrativa és atorgada per un període d’un any prorrogable. Les renovacions són concedides per períodes de tres anys.
La persona estrangera titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència sense activitat lucrativa obté, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
Els nacionals espanyols, francesos i portuguesos obtenen l’autorització inicial de residència sense activitat lucrativa per dos anys prorrogables. La renovació és per un període de tres anys.
Els nacionals espanyols, francesos i portuguesos titulars des de fa almenys cinc anys d’una autorització de residència sense activitat lucrativa obtenen, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
Article 33
Autorització de residència per raons professionals i autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu està autoritzat a residir al Principat d’Andorra d’acord amb les disposicions específiques establertes en els capítols tercer i quart, respectivament, del títol IX d’aquesta Llei.
La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32 d’aquesta Llei.
Secció quarta. Condició de resident
Article 34
Definició
La condició de resident al Principat d’Andorra i els drets que se’n deriven s’atribueixen a tots els estrangers titulars d’una autorització d’immigració vigent, a excepció dels treballadors fronterers.
Capítol quart. Criteris de concessió de les autoritzacions d’immigració
Secció primera. Criteris de concessió generals
Article 35
Principi general de concessió per ordre cronològic
El Servei d’Immigració tramita les sol·licituds d’autorització d’immigració i, quan aquestes compleixen els requisits legals, concedeix les autoritzacions d’immigració corresponents, seguint un ordre estricte de prioritat cronològica d’acord amb la data d’entrada de les sol·licituds.
Article 36
Criteris de cohesió social
Amb anterioritat a la presentació d’una sol·licitud d’autorització d’immigració, l’empresa sol·licitant ha d’acreditar justificadament que la seva demanda no pot ser satisfeta pel mercat de treball interior i ha d’efectuar, alhora, tots els tràmits requerits per la normativa prop de l’organisme competent en matèria d’ocupació.
Article 37
Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de tipus temporal
L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:
Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.
L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:
Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.
La persona que sol·licita contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger per realitzar uns treballs determinats a Andorra, pot obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres per als estrangers que han de realitzar aquests treballs, seguint les disposicions dels articles 23.9 i 27 de la present Llei.
Article 38
Criteris per a la concessió des les autoritzacions d’immigració de residència i treball o de fronterer
L’estranger que sol·licita residir de forma permanent al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat laboral no afectada per una quota especial vigent pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.
Si aquesta mateixa persona pernocta fora del territori andorrà, pot sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració de fronterer en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.
L’estranger que obté una autorització d’immigració de residència i treball en el marc d’un reagrupament familiar pot exercir qualsevol tipus d’activitat laboral, encara que aquesta activitat estigui afectada per una quota especial vigent.
Article 39
Condicions per a la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca
El Govern pot condicionar la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca a l’existència d’acords específics o del principi de reciprocitat amb el país d’origen de la persona sol·licitant.
Article 40
Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions
Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, i temporal de fronterer, es concedeixen de forma prioritària als nacionals dels dos estats veïns i dels altres estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i als nacionals d’altres estats en base al que prevegin les disposicions en matèria d’immigració dels tractats internacionals vigents al Principat d’Andorra.
Article 41
Excepcions al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions
No obstant el que preveu l’article anterior, el Govern pot establir per reglament, i quota per quota, un nombre d’autoritzacions que poden ser atorgades a nacionals d’altres estats que no es puguin acollir a les seves disposicions, quan concorrin tots els requisits previstos a l’apartat següent i es justifiqui per les necessitats del mercat de treball.
En el supòsit previst a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració no lliura cap autorització si la persona sol·licitant no acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar i si no percep un salari en relació amb la qualificació acreditada.
Article 42
Derogació per reagrupament familiar
Les autoritzacions d’immigració es concedeixen en el marc del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions del títol X de la present Llei. L’atorgament d’aquestes autoritzacions no queda condicionat a cap criteri de nacionalitat ni es pot denegar per manca de quota disponible.
Secció segona. Criteris personals
Article 43
Seguretat i ordre públic
La persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals de resultes de la comissió d’infraccions doloses, ni al Principat d’Andorra, ni als països de residència anteriors.
Article 44
Aptitud per residir i/o treballar
La persona que sol·licita una autorització d’immigració ha de ser declarada apta per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració, segons els criteris següents:
No pot representar un risc greu per a la salut pública segons les previsions establertes per la legislació sanitària i les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut.
L’estat de salut de la persona ha de ser adequat al treball que ha de desenvolupar.
No pot representar una càrrega excessiva per al sistema sanitari públic andorrà que pugui posar en perill la seva viabilitat econòmica o hi pugui introduir desequilibris greus.
Article 45
Allotjament
L’allotjament de la persona sol·licitant ha de complir les condicions legals mínimes d’habitabilitat si aquesta persona ha d’acreditar un domicili a Andorra.
Article 46
Edat
La persona sol·licitant ha de ser major de divuit anys, llevat dels supòsits del reagrupament familiar i de les autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives o per recerca.
Secció tercera. Criteris laborals
Article 47
Reglament de treball i salari
En la concessió d’autoritzacions d’immigració que comporten una autorització de treball, el Govern ha de tenir en compte:
les condicions en què l’empresari que contracta els serveis laborals aplica la reglamentació del treball.
les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger, que en cap cas poden ser de natura inferior a les que gaudeixen els nacionals i els residents.
Capítol cinquè. Denegació d’una autorització d’immigració inicial
Article 48
Autoritat competent
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot denegar una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial.
Article 49
Motius
Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de concessió inicial establerts per la present Llei i els reglaments que la desenvolupin.
El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud inicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant.
El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
El fet d’haver estat declarat no apte per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració.
La manca de quota disponible.
Article 50
Autorització d’immigració de substitució
Quan una sol·licitud d’immigració inicial no es pot concedir perquè no compleix els requisits i criteris exigits per a un tipus determinat, però reuneix els requisits i compleix les condicions per ser concedida per a un altre tipus, el Servei d’Immigració pot atorgar a la persona estrangera una autorització inicial per a aquest segon tipus, si així ho accepten de forma expressa el sol·licitant, en tots els casos, i el patró, quan es tracta d’una autorització d’immigració amb treball, sense perjudici de les prioritats cronològiques establertes en l’article 35 d’aquesta mateixa Llei.
Article 51
Efectes de la denegació
L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial es troba en situació irregular.
Quan la denegació afecta una sol·licitud d’autorització d’immigració que comporta una demanda de treball, el Servei d’Immigració també ha de notificar aquesta resolució al patró.
Títol VII. De la renovació de les autoritzacions d’immigració
Capítol primer. Criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració
Secció primera. Criteris generals
Article 52
Treball permanent i efectiu
Llevat de disposició especial de la present Llei, per obtenir la renovació d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar, la persona que n’és titular ha d’haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.
S’assimila a l’exercici permanent i efectiu d’una activitat professional aquella que es desenvolupa a l’estranger, si la persona que és titular de l’autorització d’immigració que autoritza a treballar resideix de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, en les condicions definides en l’article 53.
Es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional:
les vacances i les baixes temporals per malaltia, accident de treball, maternitat o adopció ocorregudes durant una relació laboral, així com les baixes definitives per invalidesa.
els cicles de formació professional a l’estranger que s’efectuïn per decisió del patró, per temps limitat, i que s’acreditin degudament.
També es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional els períodes durant els quals el titular d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar no acredita que ocupa un lloc de treball amb un màxim de seixanta dies seguits i de noranta dies per any natural, sempre i quant durant aquests períodes la persona interessada s’hagi inscrit en les condicions previstes reglamentàriament prop del servei administratiu encarregat de proposar i gestionar les polítiques d’ocupació i de mediació en el mercat del treball.
Article 53
Residència permanent i efectiva
Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular ha d’haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d’aquesta norma els titulars d’una autorització d’immigració de fronterer.
Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l’estranger a conseqüència d’una malaltia o d’un accident, per un cicle de formació a l’estranger en les condicions definides a l’article 52.2, o per un desplaçament laboral a l’estranger, acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada màxima no superior a 6 mesos.
Article 54
Integració, seguretat i ordre públic
L’estranger titular d’una autorització de residència i treball que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural del país pot obtenir la renovació de la seva autorització de residència i treball, seguint els requisits establerts per la Llei, però la durada de la renovació de residència i treball és la immediatament següent a la que li correspondria.
Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 55
Obligació de sol·licitar la renovació d’acord amb la situació del sol·licitant i abans del venciment de l’autorització
D’acord amb l’apartat 3 de l’article 21 de la present Llei, el titular d’una autorització d’immigració renovable només pot obtenir la renovació d’aquesta autorització, si aquesta s’adequa a la seva situació efectiva de residència i de treball a la data de presentació de la sol·licitud de renovació.
El titular d’una autorització d’immigració renovable n’ha de sol·licitar la renovació abans del venciment.
Tanmateix, si el titular d’una autorització d’immigració renovable que autoritza a treballar no pot acreditar l’exercici d’una activitat professional concreta quan en sol·licita la renovació, pot adequar la seva situació efectiva de treball fins a la data de venciment de la seva autorització.
Secció segona. Criteris de renovació segons el tipus d’autorització d’immigració
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.