LegalizeLlei 12/2013, del 13 de juny, del comerç
Les existències per fer front a l’entrega d’obsequis i les bases que regulen el concurs, sorteig o similar s’han de fer constar a l’envàs o a l’embolcall del producte o divulgar-se suficientment.
La comunicació a una o més persones que han estat afortunades amb un premi o obsequi ha d’advertir que l’entrega d’aquest obsequi no està condicionada a l’adquisició de cap producte o servei.
Secció sisena. Venda de promoció o en oferta o descompte
Article 88
Concepte Es considera venda de promoció o en oferta o descompte la venda de productes per un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals amb la finalitat de fer conèixer un nou producte, aconseguir augmentar les vendes dels productes existents o desenvolupar un o més establiments comercials.
Article 89
Informació A l’establiment comercial s’han d’anunciar amb claredat i en un lloc visible per al públic els productes objecte de la venda de promoció o en oferta o descompte, la durada de la venda de promoció i les regles especials aplicables.
Article 90
Productes Els productes objecte de venda de promoció o en oferta o descompte no poden estar deteriorats ni ser de qualitat més baixa que els mateixos productes que siguin objecte d’una futura oferta de venda ordinària a preu normal.
Capítol quart. Vendes prohibides
Article 91
Prohibició 1. No estan permeses les vendes piramidals o en cadena ni les vendes per sota del cost o sota el preu d’adquisició, regulades per la legislació en matèria de competència.
Per excepció, es permeten les vendes per sota del cost, o sota el preu d’adquisició, en els supòsits de venda de saldos o de restes i de venda en liquidació o si els productes objecte de venda són peribles i la venda s’efectua en les dates pròximes a la seva inutilització.
Títol IV. Garanties en la venda de productes, inspecció i control
Capítol primer. Responsabilitats
Article 92
Responsabilitat del comerciant venedor 1. El comerciant venedor ha de lliurar al comprador el producte previst a la compravenda i respon davant d’ell per qualsevol manca de conformitat que presenti el producte.
La responsabilitat per manca de conformitat del producte lliurat es fa efectiva en els termes que disposa la legislació en matèria de protecció del consumidor.
Capítol segon. Garantia comercial
Article 93
Concepte 1. D’acord amb la legislació en matèria de protecció del consumidor es considera garantia comercial el compromís assumit pel venedor, fabricant o importador d’un producte respecte del comprador consistent en reembossar-li el preu que hagi pagat del producte, substituir-lo, reparar-lo o ocupar-se’n de qualsevol altra forma en cas que no es correspongui amb les condicions mencionades en el document de garantia o en la publicitat corresponent.
La garantia comercial es pot prestar de forma addicional i no pot oferir condicions inferiors a les previstes legalment.
Capítol tercer. Inspecció i control
Article 94
Competència Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de comerç, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei i de les disposicions que la desenvolupen.
Article 95
Inspectors de comerç 1. Són inspectors de comerç els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de comerç que tenen la potestat d’inspecció, que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i que han d’exhibir quan actuïn.
En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la Policia o de qualsevol altra autoritat, i estan obligats a complir el deure de secret professional.
En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç estan facultats per accedir als establiments comercials i examinar, als efectes establerts en aquesta Llei, les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris que la persona responsable de l’establiment tindrà l’obligació de lliurar-los en el termini que els inspectors determinin.
Article 96
Obligacions Les persones, físiques o jurídiques, titulars d’establiments i d’activitats comercials estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de comerç els demanin en el marc d’aquesta Llei i de les seves competències.
Article 97
Acta d’inspecció 1. A cada visita d’inspecció, els inspectors de comerç han d’aixecar acta sobre els resultats i els fets que corresponguin fent-hi constar les circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives a l’establiment inspeccionat, els fets que, en el seu cas, serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol altra circumstància que pugui ser rellevant.
L’acta l’ha de firmar l’inspector de comerç actuant i la persona responsable del comerç inspeccionat, o un representant seu o qualsevol dels seus treballadors. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no d’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.
Títol V. Infraccions i sancions
Capítol primer. Disposicions generals
Article 98
Concepte 1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei.
Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent pel ministeri competent en matèria de comerç, sense perjudici de les responsabilitats d’una altra mena que hi puguin concórrer.
Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.
Article 99
Autors i responsables 1. Són autors i responsables de la infracció els que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei i, en particular, les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei d’acord amb l’article 2.
Són responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració, gerència o direcció a les entitats transgressores. També seran responsables les persones que siguin titulars efectius d’una participació que permeti exercir una influència significativa i determinant sobre els infractors, sempre que l’il·lícit sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 100
Concurrència de sancions 1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que estableixi una sanció administrativa i, a més, existeixi un procés penal en curs, se suspendrà la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o se sobresegui la causa.
En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que estableixin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.
Article 101
Prescripció 1. En l’àmbit de les activitats comercials a què es refereix aquesta Llei, les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les infraccions greus, al cap de dos anys; i les infraccions lleus, al cap d’un any.
El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.
La prescripció s’interromp per l’inici, conegut per l’expedientat, del procediment sancionador, i el termini torna a córrer si l’expedient es paralitza durant més de dos mesos per una causa no imputable a aquells contra l’actuació dels quals es dirigeixi.
Capítol segon. Infraccions
Article 102
Infraccions molt greus Constitueixen infraccions molt greus:
Exercir activitats comercials sense haver sol·licitat l’autorització administrativa del Govern.
Exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per llei no pot exercir-lo.
Exercir el comerç en un lloc o amb un objecte o nom comercial diferents a aquells que s’han autoritzat o per part d’una persona física o jurídica diferent del titular de l’autorització.
La falsedat o la manca de veracitat dels informes i els certificats que acrediten el compliment de les condicions i els requisits tècnics, generals i sectorials, que exigeix la normativa vigent.
Exigir preus superiors als fixats pel Govern de conformitat amb el que estableix l’article 46.2.
Realitzar actes d’intrusisme empresarial.
Portar a terme qualsevol tipus de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 50.
Realitzar qualsevol de les vendes prohibides, d’acord amb el que estableix l’article 91.
Comercialitzar productes falsificats, fraudulents, no identificables o que incompleixin els requisits exigibles per ser comercialitzats.
Resistir-se, negar-se o obstruir les actuacions dels inspectors de comerç en l’exercici de les seves funcions.
Cometre simultàniament dues o més infraccions greus.
Article 103
Infraccions greus Constitueixen infraccions greus:
Fer qualsevol dels tipus de vendes especials o vendes promocionals incomplint els requisits o les obligacions establerts en aquesta Llei per a cadascun dels tipus de venda.
Fer publicitat exterior sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 42, o infringint la prohibició establerta a l’article 40.
Instal·lar màquines per efectuar la venda automàtica sense autorització.
Incomplir el deure de comunicació de les dates durant les quals es projecta fer qualsevol tipus de venda promocional establert a l’article 75.
Presentar una declaració responsable sense disposar dels informes i dels certificats que acrediten el compliment de les condicions i requisits tècnics, generals i sectorials.
Cometre simultàniament dues o més infraccions lleus.
Article 104
Infraccions lleus Constitueixen infraccions lleus els incompliments de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos articles anteriors.
Capítol tercer. Sancions
Article 105
Competència per imposar les sancions Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions corresponents són el ministre competent en matèria de comerç en les infraccions lleus i greus i el Govern en el cas de les infraccions molt greus i totes les que comportin el tancament de l’establiment o la suspensió temporal de les activitats comercials.
Article 106
Mesures cautelars 1. L’òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot ordenar, en qualsevol moment, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, el cessament de l’activitat que pot ser constitutiva d’infracció i l’adopció de les mesures cautelars adequades, sempre que hi concorrin circumstàncies greus que afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.
Quan una persona física o jurídica pot ser responsable d’una conducta constitutiva d’infracció d’intrusisme empresarial i no resideix al Principat d’Andorra, l’Administració li exigeix un dipòsit d’una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció per garantir-ne el cobrament. En cas de no poder fer front al dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.
Article 107
Classes de sancions 1. S’imposaran les següents sancions pecuniàries:
Les infraccions molt greus es castiguen amb multa de 6.001 euros a 60.000 euros.
Les infraccions greus es castiguen amb multa de 1.201 euros a 6.000 euros.
Les infraccions lleus es castiguen amb multa de fins a 1.200 euros.
Les sancions indicades a l’apartat 1 es poden augmentar fins a un màxim del triple del benefici obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions castigades, tenint en compte els criteris de graduació establerts a l’article 109.
La comissió d’una infracció greu o molt greu també pot comportar, amb independència de qualsevol de les sancions anteriors, la imposició de la sanció de tancament definitiu de l’establiment comercial, amb revocació de l’autorització, o la suspensió de l’activitat comercial per un període màxim de tres anys.
En tot cas, quan la infracció comesa sigui per la forma de l’activitat comercial que es porta a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comporten la confiscació i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracti.
L’incompliment dels requisits establerts per aquesta Llei referits als signes i a la llengua dels noms comercials i dels rètols d’establiment comporta l’obligació de retirar del públic, en el termini màxim de quinze dies i amb despeses a càrrec de l’infractor, tots els suports físics sobre els quals es reprodueixen els signes que incompleixen aquests requisits.
Article 108
Reincidència Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, cal que la resolució sancionadora hagi guanyat fermesa.
Article 109
Criteris de graduació de les sancions 1. Per determinar l’import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents:
La transcendència social de la infracció.
El risc per a la salut.
La situació de predomini de l’infractor en el mercat.
La quantia del benefici obtingut.
La naturalesa dels perjudicis causats.
El grau d’intencionalitat.
La capacitat econòmica de l’infractor.
El termini de temps durant el qual s’ha comès la infracció.
La generalització de la infracció.
La reincidència.
Les infraccions que consisteixin en la persistència continuada de la comissió o de l’omissió se sancionen en el grau màxim de la qualificació que correspongui.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.
En particular queden derogats: el Decret aprovat pel M. I. Consell General el 10 d’octubre de 1981 referent a l’autorització d’exercici de qualsevol activitat comercial o industrial; la Llei de noms comercials, denominacions socials i rètols d’establiment de 20 de juny de 1996; l’article 3 de la Llei 93/2010, de 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració; i la limitació de 200 m2 de superfície oberta al públic dels establiments comercials als quals és aplicable el procediment simplificat establerta en l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració.
Disposició final primera
Es modifica l’apartat 5 de l’article 4 de la Llei 7/2011, del 12 d’agost, de modificació de la Llei 92/2010, del 16 de desembre, d’horaris comercials i de dret al descans setmanal en diumenge per a les persones que treballen en el comerç, que queda redactat de la forma següent:
“5. Els establiments definits com a botigues de conveniència de benzinera i comerç turístic a les lletres c) i d) de l’article 1, queden exempts del compliment de les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 anteriors.”
Disposició final segona
Es modifica l’article 3 de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, del 20 de desembre de 1995, que queda redactat de la forma següent:
“Article 3. Obligació d’inscripció 1. És obligatòria la inscripció en el Registre de Societats Mercantils de totes les societats mercantils d’acord amb el que disposi la normativa en matèria de societats vigent. Una vegada inscrita la societat en el Registre de Societats Mercantils, el departament encarregat del comerç, inscriu d’ofici la societat en el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques.
La cancel·lació d’una societat en el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques es produeix quan s’inscriu la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils d’acord amb el que disposi la normativa en matèria de societats vigent.
És obligatòria la inscripció en el Registre de Comerç i Indústria de tots i cadascun dels locals en què s’efectuïn activitats de fabricació, importació, exportació, compra, venda, transport, transformació, arrendament, prestació de serveis i, en general, qualsevulla d’índole mercantil dins el territori andorrà.
S’entén per locals les edificacions, les construccions, les instal·lacions, les superfícies cobertes o sense cobrir, obertes o no al públic, que s’utilitzin per realitzar les activitats esmentades.
L’activitat s’ha de manifestar mitjançant la inscripció en el Registre de Comerç i Indústria d’acord amb la normativa en matèria de comerç vigent. Una vegada inscrit el negoci en el Registre de Comerç i Indústria, el departament encarregat del Comerç, l’inscriu d’ofici en el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques.
La cancel·lació d’un negoci en el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques es produeix quan s’inscriu el cessament definitiu de l’activitat en el Registre de Comerç i Indústria d’acord amb el que disposi la normativa en matèria de comerç vigent.
És obligatòria la inscripció en el Registre de Persones Autoritzades a Exercir Professions Liberals de totes aquelles persones físiques que exerceixen una activitat per a la qual han de sol·licitar una autorització administrativa al departament encarregat de treball. El departament encarregat de treball tramet l’alta d’ofici.”
Disposició final tercera
El Govern ha d’aprovar els reglaments de desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos des de la seva entrada en vigor.
Disposició final quarta
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 13 de juny del 2013 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
François Hollande Joan Enric Vives Sicília President de la Bisbe d’Urgell República Francesa Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.