Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea

L’INAF carrega a les entitats que manegen efectiu una taxa quan demanin a l’INAF, d’acord amb l’article 30, que bescanviï bitllets d’euro autèntics que han estat deteriorats per aparells anti-robatori.

La taxa és de 10 cèntims per cada bitllet deteriorat.

La taxa només és aplicada si es bescanvien com a mínim 50 bitllets deteriorats. La taxa es carrega a tots els bitllets bescanviats.

No es cobra cap taxa quan els bitllets d’euro hagin estat deteriorats en un robatori o en un intent de robatori, furt o alguna altra activitat criminal.

El Departament de Policia i el Ministeri encarregat d’Interior són competents, respectivament, per incoar i tramitar d’una banda, i per resoldre d’altra banda, els procediments sancionadors regulats per aquest títol, quan els incompliments han estat presumptament comesos per persones físiques o jurídiques no operatives del sistema financer.

A més, són subjectes infractors els qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, a les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A l’efecte del previst en aquest article, exerceixen càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, els administradors o membres de consells d’administració, o les persones que exerceixen funcions de direcció.

Constitueix una infracció administrativa del públic en general:

Així mateix és una infracció administrativa qualsevol infracció de les normes previstes en la present Llei no llistades en els apartats 1 i 2.

Quan les infraccions hagin estat presumptament comeses per persones físiques o jurídiques diferents de les mencionades a la secció anterior d’aquest article, el procediment sancionador emprat és l’establert al Reglament regulador del procediment sancionador, del 21 d’octubre del 1998, o les normes que l’hagin esmenat o modificat o puguin esmenar-lo o modificar-lo més endavant.

Els pagaments periòdics coercitius es corresponen amb la quantitat de diners que ha de pagar un infractor en cas d’infracció continuada, en concepte de sanció, que serà calculada per cada dia d’infracció continuada després de la notificació d’una decisió a l’infractor, d’acord amb l’establert a l’article 56, per la qual s’exigeix el cessament de la conducta infractora.

Els pagaments periòdics coercitius es poden imposar per un període màxim de sis mesos, a partir de la notificació de la decisió a l’infractor, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

Per determinar si procedeix imposar una sanció i quina ha de ser, l’INAF o el Ministeri encarregat d’Interior es guien pel principi de proporcionalitat.

Quan sigui procedent, l’INAF o el Ministeri encarregat d’Interior tenen en consideració les circumstàncies del cas concret, com ara:

Una comissió formada per l’INAF i el Ministeri encarregat d’Interior és l’encarregada d’assegurar una aplicació homogènia de les sancions corresponents a les infraccions establertes en aquest títol. Amb aquest objectiu, aquesta comissió emet les directrius necessàries a tenir en consideració quan s’imposin les sancions establertes en aquesta Llei.

Quan la infracció consisteixi en l’incompliment d’una obligació, l’aplicació d’una sanció no eximeix l’infractor del compliment de dita obligació.

Les sancions prescriuen transcorreguts tres (3) anys des de la seva imposició.

Quan les infraccions comeses puguin ser constitutives de delicte, l’INAF i, si escau, el Departament de Policia, informen immediatament el Ministeri Fiscal i suspenen la tramitació del procediment administratiu sancionador fins que recaigui una resolució definitiva del procediment penal.

No obstant això, no se suspèn el procediment sancionador quan no es produeixi una vulneració del principi “non bis in idem” entre el procediment penal i l’administratiu; és a dir, quan les normes sancionadores tinguin finalitats diferents, quan els fets sancionables siguin diferents o quan no existeixi una identitat entre les persones presumptament responsables.

En el cas que la instrucció d’un sumari, que comporti una condemna ferma de la jurisdicció penal a aquells subjectes obligats de la present Llei, permeti constatar la concurrència d’infraccions administratives, es procedeix a l’obertura de l’expedient sancionador corresponent.

Les resolucions que, d’acord amb aquesta Llei, imposi el Ministeri encarregat d’Interior són susceptibles de recurs administratiu d’acord amb l’establert al Codi de l’Administració.

El recurs, sigui administratiu o jurisdiccional, no suspèn l’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, sense perjudici de les facultats de l’autoritat a la qual competeixi la seva resolució que es recullen en el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.