Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal
Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 d’octubre del 2013 ha aprovat la següent:
Exposició de motius El 14 de novembre del 2012 es va produir la darrera modificació del Codi penal, que obeïa, com es deia en la seva exposició de motius, a l’adequació del text punitiu a les recomanacions del Greco (Grup d’Estats contra la Corrupció), del qual forma part el Principat, recollides a l’informe d’avaluació del Tercer cicle sobre Andorra, i a la previsible signatura i posterior ratificació del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000, així com del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, signat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007.
També es va aprofitar l’ocasió per introduir certes modificacions, aquesta vegada recomanades pel Moneyval, en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme.
Continuant en aquesta línia, avui es modifiquen i es creen altres articles de més importància seguint també certes recomanacions que va fer el Moneyval en el seu quart informe d’avaluació, del 8 de març del 2012, i que afecten principalment el tractament de la figura del blanqueig de diners o valors, la manipulació de mercats i l’ús d’informació privilegiada.
El tipus de blanqueig de diners o valors ha estat modificat i ampliat tant en relació amb les conductes típiques, com en relació amb el subjecte actiu del tipus, com, finalment, en relació amb els delictes que poden originar-lo. L’adequació als convenis internacionals, en especial al Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes del 1988, conegut com el Conveni de Viena, i al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, conegut com a Conveni de Palerm, han comportat la inclusió de certes conductes que no es recollien expressament en el tipus. També hi ha hagut una modificació important en matèria d’autoblanqueig, en desaparèixer l’exclusió de punició en relació amb les conductes de conversió i transmissió, de manera que ara es castiga la conducta de l’autor del delicte origen i es manté l’exclusió en relació amb les conductes d’adquisició, ús i possessió, així com l’ocultació o l’encobriment per respecte al principi de non bis in idem i al dret a no autoinculpar-se. Finalment, la llista de delictes origen del blanqueig s’ha vist augmentada considerablement, seguint les recomanacions del Moneyval i la llista de categories d’infraccions definides pel GAFI (Grup d’Acció Financera).
Pel que fa a la manipulació de mercats i a l’ús d’informació privilegiada, s’ha procedit a crear dos nous tipus de conductes delictives, atès que aquestes conductes no es trobaven fins ara recollides en el Codi penal andorrà. Així hi trobem, d’una banda, el delicte d’ús d’informació privilegiada, que castiga l’ús o la revelació d’informació privilegiada relativa a instruments financers per treure’n un benefici i que completa l’altre ús d’informació privilegiada que prové d’una autoritat o un funcionari. D’altra banda, s’hi inclou el delicte de manipulació de mercat, que castiga la realització d’operacions i la difusió de rumors o informacions falses o enganyoses tendents a manipular un mercat per treure’n benefici. La incorporació d’aquests dos nous tipus al nostre ordenament jurídic permet donar complida resposta en matèria de cooperació penal internacional. També s’han produït noves modificacions en relació amb la llibertat sexual de menors en compliment de les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, que afecten conductes relatives a la prostitució i la pornografia. També s’han produït certes modificacions en compliment de les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars. No solament s’estén la competència dels nostres tribunals als nostres residents, mentre que fins ara s’estenia únicament als nacionals en mèrits dels principis de personalitat activa i passiva, sinó que també apareixen noves figures com l’assetjament o l’assetjament sexual.
Així mateix, el Conveni del Consell d’Europa sobre la cibercriminalitat, fet a Budapest el 23 de novembre del 2001, ha obligat a castigar certs actes preparatoris de delictes contra la intimitat o el patrimoni comesos per mitjà de la informàtica.
Igualment, s’han modificat alguns articles relacionats amb la moneda per tal d’incorporar al Codi penal les disposicions de la Decisió marc 2000/383/JHA, del 29 de maig del 2000, sobre l’increment de la protecció, per mitjà de sancions penals i d’altres, contra la falsificació de moneda en relació amb la introducció de l’euro i de la Decisió marc 2001/413/JHA, del 28 de maig del 2001, de la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu, ambdós incloses en l’Annex de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea el 30 de juny del 2011.
Finalment, els operadors judicials han aportat la seva contribució proposant modificacions funcionals que han comportat la desaparició de certes contravencions penals inusuals afortunadament al nostre país o que, tot i donar-se alguna vegada, trobaven millor solució en el camp civil o administratiu, per fer realitat així el principi de mínima intervenció que regeix el Dret penal.
Tot i l’extensió de la modificació que avui s’opera, les relacions internacionals i la necessitat de lluitar contra la delinqüència i els nous mitjans que utilitza, tant al Principat com a l’estranger, no permeten dur-nos a la conclusió que amb aquesta modificació s’haurà donat estabilitat i seguretat jurídica per un llarg temps en matèria d’infraccions penals. Per molt que aquest sigui el desig del legislador, la realitat i les circumstàncies demostren que la norma penal que havia restat immutable en temps pretèrits avui en dia persegueix el canvi social que es produeix sense pausa i s’hi ha d’adequar de manera regular i continuada.
Article 1
Modificació de l’apartat 6 de l’article 8 Es modifica l’apartat 6 de l’article 8 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“6.a) La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra quan un conveni internacional atribueixi competència a la jurisdicció andorrana.
En mèrits dels convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d següent, la llei penal andorrana s’aplica també a les infraccions penals intentades o consumades fora del territori del Principat d’Andorra per una persona estrangera legalment resident al Principat o quan la víctima és una persona estrangera legalment resident al Principat.
En els supòsits previstos als convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten al paràgraf següent, els requisits de les lletres a i c de l’apartat 4 no són aplicables quan el responsable de la infracció és un nacional andorrà, un estranger legalment resident o un no-resident que es troba a Andorra i no pot ser extradit per raó de la seva nacionalitat.
Els convenis i les infraccions a què es refereixen els paràgrafs anteriors són els següents:
- Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, relatiu a les infraccions contra la llibertat sexual dels infants.
- Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars.”
Article 2
Modificació de l’apartat 7 de l’article 30 Es modifica l’apartat 7 de l’article 30 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“7. La reincidència. Hi ha reincidència quan, en el moment de cometre el delicte, el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa. No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions legalment establertes per a la rehabilitació del reu.
En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, els relatius a la prostitució, els de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, i en els esmentats a la lletra d de l’apartat 6 de l’article 8, els antecedents per condemna a l’estranger per fets constitutius dels mateixos delictes previstos en aquest Codi s’han d’equiparar als antecedents nacionals per a l’aplicació d’aquesta circumstància.”
Article 3
Modificació de l’article 38 Es modifica l’article 38 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 38.
Penes complementàries per als delictes 1. En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.
En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar la pena complementària de privació temporal o definitiva del permís d’arma, de la llicència de caça o pesca i/o la de treballs en benefici de la comunitat, fins a un màxim de dos anys si es tracta d’un delicte major i d’un any si es tracta d’un delicte menor.
En els supòsits que tinguin relació amb el delicte comès el tribunal pot imposar, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major o a 3 anys en cas de delicte menor o per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades si fossin de major durada, una o diverses de les penes següents:
Inhabilitació per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.
Suspensió per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.
Privació del permís de conduir.
Prohibició d’emetre xecs o d’utilitzar targetes de crèdit.
Prohibició de contractar amb les administracions públiques.
En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i en els delictes d’amenaces, atenent les relacions entre el culpable i la víctima i la necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte menor.
En els delictes majors i menors que no tinguin prevista com a principal la pena de multa, el tribunal pot imposar la pena complementària de multa, sempre que tingui relació amb el delicte comès, amb els límits següents:
En cas de delicte major, fins a 150.000 euros o fins al doble del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o benefici obtingut o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.
En cas de delicte menor, fins a 30.000 euros o fins al tant del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o del benefici obtingut, o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.”
Article 4
Modificació de l’article 49 Es modifica l’article 49 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 49.
Treballs en benefici de la comunitat La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no retribuïda de serveis d’utilitat pública a favor de l’Estat, d’altres entitats públiques, d’associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment previ del condemnat.
El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció d’interessos econòmics.
La durada diària ha de ser de dos a vuit hores. No obstant això, si el condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d’hores extraordinàries legalment permeses.
Els condemnats han de ser donats d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els és aplicable la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball.”
Article 5
Modificació de l’apartat 1 lletra d de l’article 71 Es modifica l’apartat 1 lletra d de l’article 71 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“d) Multa a la societat, l’associació o la fundació, en el cas de comissió de delictes contra la llibertat sexual, contra l’ordre socioeconòmic, la seguretat en el tràfic jurídic, de corrupció, tràfic d’influències, terrorisme i finançament del terrorisme i blanqueig de diners o valors, de fins a 300.000 euros, o fins al quàdruple del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió del delicte, si era superior. El tribunal determina l’extensió de la multa d’acord amb la gravetat de la infracció, el patrimoni de la societat, l’associació o la fundació i l’impacte sobre els proveïdors i els drets dels treballadors.”
Article 6
Modificació de l’article 114 Es modifica l’article 114 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 114.
Maltractaments en l’àmbit domèstic 1. El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d’aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l’un o l’altre, o amb la qual convisqui, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat.
La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.
La pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys quan es doni una de les circumstàncies previstes al punt 2 de l’article 113, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat.”
Article 7
Creació de l’article 139 bis Es crea un nou article 139 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 139 bis.
Assetjament El qui, amb la intenció d’instil·lar a una persona un sentiment de por per la seva seguretat, adopta de manera repetida i regular, directament o indirectament, un comportament amenaçador envers ella o les persones del seu entorn ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.
La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.”
Article 8
Modificació de l’article 143 bis Es modifica l’article 143 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 143 bis.
Circumstància agreujant En els delictes previstos en aquest capítol constitueix circumstància agreujant el fet que la víctima sigui una de les persones definides a l’article 114 o que la víctima sigui un menor d’edat o s’hagi comès el delicte en la seva presència.”
Article 9
Modificació de l’apartat 1 lletra b de l’article 146 Es modifica l’apartat 1 lletra b de l’article 146 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“b) Que el culpable convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o sigui una persona que exerceix, de fet o de dret, autoritat familiar sobre ella.”
Article 10
Modificació de l’article 147 Es modifica l’article 147 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:
“Article 147.
Actes sexuals sense consentiment 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona menor de catorze anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d’oposar resistència, o amb abús de la seva incapacitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en introducció d’objectes o membres corporals per una de les dos primeres vies, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
Si l’autor conviu o és ascendent, descendent o germà de la víctima o és una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l’apartat primer i de sis a quinze anys de presó en el de l’apartat segon.
La temptativa és punible en tots els casos. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 del present article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.”
Article 11
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.