Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Rang Llei

Publicació 2013-10-29

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 d’octubre del 2013 ha aprovat la següent:

llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 Exposició de motius El 24 de novembre del 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, el qual va acompanyat d’un annex que relaciona els actes jurídics i les disposicions normatives de la Unió Europea que l’Estat andorrà s’ha compromès a implementar en el seu ordenament jurídic en els termes establerts a l’article 8 de l’Acord esmentat.

Així, els actes jurídics de la Unió Europea en matèria de prevenció del blanqueig de capitals que, en atenció a allò que disposa l’Acord monetari, l’Estat andorrà implementa íntegrament en el seu ordenament jurídic mitjançant aquesta Llei i mitjançant la modificació de l’article 409 del Codi Penal, són els següents: (i) Directiva 2005/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 26 d’octubre del 2005, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capital i el finançament del terrorisme –també coneguda com a Tercera Directiva–; (ii) Directiva 2006/70/CE de la Comissió, de l’1 d’agost del 2006, per la qual s’estableixen les mesures d’aplicació de la Directiva 2005/60/CE del Parlament i del Consell, pel que fa a la definició de les persones políticament exposades i de les condicions tècniques d’aplicació d’obligacions simplificades de control de la clientela, així com l’exempció per motiu d’una activitat financera exercida a títol ocasional o a una escala molt limitada; (iii) Reglament 2006/1781/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de novembre del 2006, relatiu a les informacions sobre els ordenants que acompanyen les transferències de fons; (iv) Reglament 2005/1889/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 26 d’octubre del 2005, relatiu als controls del diner en efectiu que entra o surt de la Comunitat; i (v) Decisió del Consell, del 17 d’octubre del 2000, relativa a les modalitats de cooperació entre les unitats d’intel·ligència financera dels estats membres pel que fa a l’intercanvi d’informació.

Les modificacions legislatives en l’àmbit de la prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme que ha dut a terme l’Estat andorrà en els últims anys, principalment mitjançant la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, i a través de la Llei 4/2011, del 25 de maig, han observat ja els estàndards internacionals encapçalats per les recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI), recollits alhora en la normativa comunitària considerada.

Aquesta circumstància determina que la transposició íntegra de les disposicions que requereix l’Acord monetari es dugui a terme, en general, mitjançant ajustos, precisions i complements de la normativa ja existent.

Article 1

Modificació de l’article 41 1. Es modifica la lletra (b) de l’article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactada com segueix:

“b) UIF: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, òrgan configurat com a autoritat administrativa amb autonomia funcional que actua de manera independent respecte de la resta de l’Administració general de l’Estat, amb ple sotmetiment a aquesta Llei i a l’ordenament jurídic.” 2. Es modifica la lletra (c) de l’article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactada com segueix:

“c) Subjectes obligats financers: persones físiques o jurídiques subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei que pertanyen a alguna de les categories següents:

Entitats operatives del sistema financer.

Companyies d’assegurances que estan autoritzades a operar en el ram de vida.

Corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram de vida.

Institucions de gir postal.” 3. Es modifica la lletra (f) de l’article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactada com segueix:

“f) Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: tota persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:

Constituir societats o altres persones jurídiques.

Exercir funcions de direcció o secretaria d’una societat, soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

Facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa.

Exercir funcions de fiduciari en altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries.” 4. S’afegeixen les lletres (i), (j) i (k) a l’article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queden redactades com segueix:

“i) Relació de negocis: relació empresarial, professional o comercial vinculada a l’activitat professional dels subjectes obligats i que, en el moment en el qual s’estableix el contacte, pretengui tenir una certa durada.

País tercer equivalent: estat o territori que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei, inclòs en les llistes aprovades a aquests efectes mitjançant acord dels estats membres de la Unió Europea.

Addicionalment, en el cas que la UIF consideri que un altre estat o territori compleix els requisits d’equivalència anteriors, ho comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea, perquè ho comuniqui a la representació de la Comissió Europea.

Entitats o subjectes obligats d’un mateix grup: entitats o subjectes obligats que pertanyen a un grup d’acord amb la definició que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.”

Article 2

Modificació de l’article 44 Es modifica l’article 44 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Els subjectes obligats financers han de vetllar perquè les seves sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions situades a l’estranger, que tinguin per objecte operacions comercials o financeres, apliquin mesures equivalents a les que preveu aquesta Llei per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Si existeix cap diferència substancial en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme entre la normativa andorrana i estrangera, les entitats mencionades en l’apartat anterior hauran d’aplicar la normativa més exigent sempre que les normes locals ho permetin.

En el cas que les entitats de l’apartat anterior no puguin complir la normativa andorrana en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme per causa d’incompatibilitats amb les normes locals, ho han de comunicar motivadament a la UIF i han de prendre mesures addicionals per fer front eficaçment al risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme.

La UIF comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea els casos en què el dret del tercer país no permeti l’aplicació de mesures equivalents i en els quals es pugui actuar en el marc d’un procediment acordat per trobar una solució.”

Article 3

Modificació de l’article 45 Es modifica l’article 45 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“Estan subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei els subjectes obligats financers així com les persones físiques o jurídiques següents que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme:

professionals comptables externs, assessors fiscals i auditors;

notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents:

compra i venda de béns immobles o empreses comercials;

gestió de diners, títols o altres actius dels clients;

obertura o gestió de comptes bancaris, d’estalvi o de títols;

organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió d’empreses;

constitució, funcionament o gestió de societats, de fidúcies o d’estructures similars; o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària;

comerciants d’articles de gran valor, com pedres i metalls preciosos, quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 15.000 euros, o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària, ja s’executin en una transacció, ja en diverses transaccions entre les quals hi hagi indicis de vinculació;

economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries no inclosos en un altre apartat d’aquest article;

casinos i altres establiments de jocs d’atzar;

agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles;

les associacions i altres entitats sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei.

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions de declaració definides en l’article 46 d’aquesta Llei en relació amb informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests procediments, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.”

Article 4

Modificació de l’article 47 1. Es modifica l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa. En aquest cas, si la UIF estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació.

Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies, termini màxim en el qual la UIF ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat, i ha d’autoritzar l’execució de l’operació o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.

Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIF. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.

En tot cas, la UIF no té responsabilitat pels danys causats pel bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal s’ha comès.

La UIF i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

A aquests efectes, la UIF analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal o als òrgans judicials o administratius corresponents. L’informe de la UIF no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIF que hagin intervingut en la instrucció.

L’informe de la UIF té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial.”

Article 5

Modificació de l’article 48 Es modifica l’article 48 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:

“1. En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers, ni donar-los informació sobre el tràmit en curs. Tampoc es pot informar de l’existència o el contingut de qualsevol tipus de comunicació procedent de la UIF, excepte si hi ha consentiment exprés per escrit d’aquesta Unitat.

Els administradors, dirigents i empleats dels subjectes obligats tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de la seva activitat. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda de la confidencialitat dels clients. La violació del secret en l’àmbit laboral i del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

Els subjectes obligats financers només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients dins del marc d’un procediment judicial i amb instrucció prèvia escrita d’un batlle, i en els supòsits específicament establerts per la legislació andorrana.

Les declaracions de les operacions que siguin sospitoses de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme fetes a la UIF pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret que protegeix la confidencialitat de la seva clientela. Per consegüent, la comunicació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus, tant de caràcter general com de caràcter contractual, fins i tot en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.

Excepte en aquells supòsits previstos en altres disposicions de la present Llei, el deure de secret esmentat en l’apartat 2 d’aquest article no és oposable a la UIF. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives, la UIF sotmet el cas al batlle de guàrdia, que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori.

Quan els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) de l’article 45 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, no constituirà revelació als efectes d’aquest article.”

Article 6

Modificació de l’article 49 1. Es modifiquen les lletres (c) i (d) de l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queden redactades com segueix:

“c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.