Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la següent:
llei 8/2013, / del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera
Exposició de motius
Aquesta Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera s’inscriu en la premissa fixada des de l’inici del desenvolupament normatiu del sistema financer, consistent en el fet que Andorra ha de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid i aposta per una clarificació del marc legal vigent a Andorra que regula el sistema financer.
A aquest efecte, la Llei incorpora el règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer que fins a la data s’establia en la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer (en endavant, Llei 14/2010) el qual ha estat objecte de diverses modificacions per tal de clarificar la voluntat del legislador i d’homogeneïtzar el règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer als estàndards homologables a nivell internacional en aquesta matèria; i al qual s’han afegit el procés i registre oficial d’actes administratius (antic títol IV de la Llei 14/2010) en tant que part integrant del règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. En relació amb aquesta nova secció del règim administratiu, destacar que ha estat objecte d’algunes modificacions per tal de tenir en compte les noves casuístiques vinculades a l’expansió internacional de les entitats operatives del sistema financer andorrà, a comptar de l’adopció de la Llei 14/2010.
Així mateix, s’ha aprofitat per incorporar en aquest text legislatiu, les poques disposicions encara vigents de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà, del 27 de novembre del 1993, no contemplades en cap altra referència legal, i consegüentment, un cop feta aquesta incorporació, s’ha procedit a la derogació de dita Llei.
D’altra banda, la Llei també incorpora les disposicions previstes al capítol segon del títol III de la Llei 14/2010 relatives a la protecció de l’inversor les quals també han estat objecte de certes modificacions per tal de clarificar la interpretació de la norma vigent fins a la data i facilitar, així, un adequat compliment per part de les entitats a les quals aplica.
Com a nou element clau de la Llei, cal destacar la incorporació del capítol quart sobre l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, és a dir, l’abús de mercat, que s’inscriu en el marc dels compromisos adquirits per part d’Andorra, amb la firma de l’Acord Monetari, que inclouen la signatura del protocol d’entesa multilateral de l’Organització Internacional de Comissions de Valors Mobiliaris relatiu a la consulta, la cooperació i l’intercanvi d’informació entre les autoritats competents en matèria de supervisió i inspecció de les pràctiques d’abús de mercat que són signatàries de l’esmentat protocol d’entesa multilateral, en un termini màxim de 18 mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Acord Monetari, el passat 1 d’abril del 2012.
Finalment apuntar la incorporació del contingut de la disposició addicional sisena de la Llei 14/2010 relativa als acords de compensació contractual, atesa la seva rellevància, en l’articulat d’aquesta Llei com a capítol cinquè, adaptada a les disposicions establertes a nivell europeu en la Directiva 2002/47/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de juny del 2002, sobre acords de garantia financera modificada per la Directiva 2009/44/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de maig del 2009, que modifica la Directiva 98/26/CE sobre la fermesa de la liquidació en els sistemes de pagaments i de liquidació de valors i la Directiva 2002/47/CE sobre acords de garantia financera, pel que fa als sistemes connectats i als drets de crèdit; directives que també formen part de la secció “Legislació en matèria bancària i financera” de l’annex a l’Acord Monetari.
Així, la Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera s’estructura en cinc capítols, seixanta-tres articles, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.
La Llei s’estructura en cinc capítols:
- Primer: Disposicions generals
- Segon: Requisits organitzatius i condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer
- Tercer: Protecció de l’inversor
- Quart: Sobre l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat
- Cinquè: Acords de compensació contractual i acords de garantia financera.
El capítol primer sobre les disposicions generals conté dos articles; el primer defineix succintament l’objecte de la Llei mentre que el segon estableix les definicions contingudes i emprades en aquesta.
El capítol segon, s’estructura en quatre seccions i vint-i-set articles donant continuïtat al que preveien fins a la data la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà del 27 de novembre del 1993 i la Llei 14/2010. La secció primera conté els requisits organitzatius per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer. La secció segona conté les condicions de funcionament per a l’exercici de l’activitat d’aquetes entitats. La secció tercera preveu les obligacions pel que fa a la comptabilitat i a l’auditoria dels comptes anuals. I finalment, la seva secció quarta detalla el procés i el registre oficial d’actes administratius de dites entitats.
Seguidament, el capítol tercer s’estructura en nou articles i conté els requisits per a la protecció de l’inversor donant en aquest cas també continuïtat al que preveia fins a la data la Llei 14/2010 que recollia els principis establerts en la Directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) relativa als mercats d’instruments financers.
A continuació, el capítol quart s’estructura en dues seccions i setze articles. La secció primera conté els principis a aplicar per tal d’impedir pràctiques d’abús de mercat; concretament s’estableixen els requisits per tal de prohibir l’ús d’informació privilegiada o la manipulació de mercat amb la finalitat de preservar el bon funcionament dels mercats financers en general així com les potestats de l’INAF com a autoritat administrativa en matèria d’abús de mercat i el marc de cooperació internacional amb altres autoritats competents en matèria de supervisió i investigació de les pràctiques d’abús de mercat; i finalment, una segona secció que estableix el règim sancionador en matèria d’abús de mercat.
Seguidament, el capítol cinquè de la Llei s’estructura en nou articles, i conté les normes que regulen els acords de compensació contractual o de garantia financera.
Finalment, entre les disposicions de la part final de la Llei, destacar: la disposició addicional que estableix que els capítols primer, segon i tercer d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer de 27 de novembre del 1997; la disposició transitòria que estableix un període transitori de tres mesos per a l’entrada en vigor dels articles 46 i 47, i un període transitori de sis mesos perquè les entitats operatives del sistema financer andorrà s’adaptin a les disposicions establertes en la secció primera i segona del capítol segon i al capítol tercer d’aquesta Llei, amb el benentès que tota la normativa establerta en aquestes disposicions provinents dels capítols primer i segon del títol III de la Llei 14/2010, continuen plenament vigents durant tot aquest període transitori. La disposició final primera que estableix que el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances ha d’establir la normativa comptable específica per a les entitats operatives del sistema financer i ha de determinar les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament; la disposició final segona habilita l’INAF a establir les obligacions de comunicació a l’INAF de les operacions per compte propi de directius de les entitats operatives del sistema financer amb valors de dita entitat; la disposició final tercera habilita l’INAF a desenvolupar via emissió de comunicats tècnics les disposicions establertes en aquesta Llei; la disposició final quarta preveu la modificació de l’apartat 8 del títol preliminar de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà i la disposició final cinquena que estableix la data d’entrada en vigor de la Llei.
Per tot l’exposat, la Llei comporta la derogació dels articles 1 a 7, 18 a 44 i 46 a 55 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; del Decret del 12 d’octubre del 2011, pel qual es delega a l’Institut Nacional Andorrà de Finances el desenvolupament de les disposicions establertes als articles 22 a 42 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; i de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà del 27 de novembre del 1993.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei
L’objecte d’aquesta Llei és establir:
- els requisits organitzatius i les condicions de funcionament per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer;
- els requeriments mínims a seguir per part de les entitats operatives del sistema financer per tal de vetllar per la protecció de l’inversor;
- les obligacions, les prohibicions i el règim sancionador relacionats amb l’abús de mercat per part de qualsevol persona física o jurídica, entès com les operacions basades en l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, per tal de contribuir a la integritat dels mercats financers i d’augmentar la confiança dels inversors en dits mercats; i
- el marc normatiu dels acords de compensació contractual i els acords de garantia financera.
Article 2
Definicions
1) Abús de mercat: l’abús de mercat consisteix en l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat.
2) Alta direcció: es consideren alta direcció els administradors i la direcció general de l’entitat.
3) Canals de distribució: qualsevol canal a través del qual la informació es divulga o pot divulgar-se públicament a una o diverses persones.
4) Client: es considera client, tota persona física o jurídica a qui una entitat operativa del sistema financer ofereix un producte o servei en l’exercici de les seves activitats d’acord amb la seva autorització administrativa.
5) Comptes anuals: els comptes anuals es corresponen amb els documents i la informació previstos en la normativa comptable vigent per al sistema financer.
6) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general els que tenen un càrrec de director general o director general adjunt i els que formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat.
7) Entitat controlada: s’entén per entitat controlada tota empresa en la qual:
una persona física o jurídica té la majoria dels drets de vot; o
una persona física o jurídica té el dret de nomenar o revocar la majoria dels membres de l’òrgan d’administració, de direcció o de control i, al mateix temps, és accionista o associat d’aquesta empresa, o
una persona física o jurídica és accionista o associada i controla sola, en virtut d’un acord conclòs amb altres accionistes o associats d’aquesta empresa, la majoria dels drets de vot dels accionistes o associats d’aquesta, o
una persona física o jurídica pot exercir o exerceix efectivament una influència dominant o de control.
8) Anàlisi o altres informacions que recomanin o suggereixin una estratègia d’inversió: el concepte d’estudi o altres informacions que recomanin o suggereixin una estratègia d’inversió es refereix a:
la informació elaborada per un analista independent, una entitat financera d’inversió, una entitat bancària, o qualsevol altra persona, física o jurídica l’activitat principal de la qual sigui l’elaboració de recomanacions i que, directament o indirecta, expressi una recomanació d’inversió concreta sobre un instrument financer o sobre un emissor d’instruments financers;
la informació elaborada per persones que no siguin les mencionades a la lletra a) que recomani directament una decisió d’inversió concreta relativa a un instrument financer.
9) Influència significativa: s’entén per influència significativa el poder d’intervenir en les decisions de política financera i d’explotació de la participada, sense arribar a tenir el control absolut ni el control conjunt de la participada.
10) Informació privilegiada: s’entén per informació privilegiada, la informació de caràcter concret, que no s’hagi fet pública i que es refereixi directament o indirecta a un o diversos emissors d’instruments financers o bé a un o diversos instruments financers, i que, si es fes pública, podria influir de manera apreciable sobre la cotització o el preu d’aquests instruments financers o sobre la cotització o el preu d’instruments financers derivats relacionats amb ells.
Pel que fa als instruments derivats sobre matèries primeres, informació privilegiada significa la informació, de caràcter concret, que no s’hagi fet pública, que es refereixi directament o indirecta a un o diversos d’aquests instruments derivats i que els usuaris dels mercats en què es negociïn aquests productes esperarien rebre conformement a les pràctiques acceptades en aquests mercats.
En relació amb les persones encarregades de l’execució de les ordres relatives als instruments financers, també es considera informació privilegiada tota informació tramesa per un client en relació amb les seves pròpies ordres pendents, que sigui de caràcter concret, que es refereixi directament o indirecta a un o diversos emissors d’instruments financers o bé a un o diversos instruments financers i que, si es fes pública, podria tenir repercussions significatives en el preu d’aquests instruments financers o en el preu dels instruments financers derivats relacionats amb ells.
11) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació:
valors negociables;
instruments del mercat monetari;
participacions d’OIC;
contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu;
contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte);
contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral;
contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic, no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia;
instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit;
contractes financers per diferències;
contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
12) Mercat regulat: un mercat regulat és:
tot el que figuri en un dels llistats relatius a aquests mercats dels estats membres de la Unió Europea així com de la resta de mercats de negociació de valors i instruments financers de països tercers autoritzats i/o supervisats per una autoritat que operi d’acord amb els estàndards internacionals en matèria de regulació i supervisió de mercats financers; o
qualsevol mercat o sistema multilateral de negociació de valors o instruments financers que disposi de funcionament regular i que estigui sotmès a unes normes establertes per les autoritats competents relatives al funcionament del mercat i a les condicions d’accés, d’admissió a negociació, de transparència i de protecció similars a les dels mercats als quals es refereix l’apartat anterior, i que sigui considerat com a tal per l’INAF.
13) Operador de mercat: una o diverses persones que gestionin i/o actuïn directament en un mercat regulat. L’operador de mercat pot ser el mateix mercat regulat i els seus organismes gestors.
14) Participació qualificada: als efectes d’aquesta Llei, s’entén per participació qualificada la que arriba, de forma directa o indirecta, a un 10 per 100 o més del capital o dels drets de vot en l’entitat participada. També té la consideració de participació qualificada la que, sense arribar al percentatge assenyalat, permeti exercir una influència significativa en l’entitat.
15) Persona en exercici d’un càrrec directiu en un emissor: als efectes d’aquesta Llei, el concepte de persona en exercici d’un càrrec directiu en un emissor es refereix a:
la persona que és membre dels òrgans d’administració, de gestió o de supervisió de l’emissor;
la persona que és responsable d’alt nivell que, sense ser membre dels òrgans mencionats a la lletra a), té habitualment accés a la informació privilegiada relacionada, directament o indirecta, amb l’emissor i té competència per adoptar decisions de gestió que afectin el desenvolupament futur i les perspectives empresarials d’aquest emissor.
16) Persona estretament relacionada amb una persona que exerceixi un càrrec directiu en un emissor d’instruments financers: als efectes d’aquesta Llei, el concepte de persona estretament relacionada amb una persona que exerceixi un càrrec directiu en un emissor d’instruments financers es refereix a:
el cònjuge de la persona que exerceixi un càrrec directiu o qualsevol persona relacionada amb ella i considerada com equivalent al cònjuge per la legislació andorrana;
els fills al càrrec de la persona que exerceixi el càrrec directiu, els fills del seu cònjuge i de qualsevol persona relacionada amb ella i considerada com equivalent al cònjuge;
altres parents de la persona que exerceixi un càrrec directiu, del seu cònjuge i de qualsevol persona relacionada amb ella i considerada com equivalent al cònjuge, i que convisquin amb ella per un període mínim d’un any; i
qualsevol persona jurídica, instruments jurídics de fideïcomís o associació, en la qual ocupi un càrrec directiu una de les persones citades a les lletres a), b) i c) anteriors, o que estigui directament o indirecta controlada per aquesta persona, o que s’hagi creat per a benefici d’aquesta persona, o els beneficis econòmics de la qual siguin en gran mesura equivalents als d’aquesta persona.
17) Recomanació d’inversió: s’entendrà per recomanació d’inversió l’anàlisi o qualsevol altra informació que recomani o suggereixi una estratègia d’inversió, de manera explícita o implícita, relacionada amb un o diversos instruments financers o amb els emissors d’aquests, inclosa qualsevol opinió sobre el valor present o futur o sobre el preu de dits instruments, el destí dels quals siguin els canals de distribució o el públic.
18) Valors negociables: s’entenen per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:
accions de societats i altres valors equiparables a les accions de societats, associacions o altres entitats i certificats de dipòsit representatius d’accions;
obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors; i
tots els altres valors que atorguen el dret a adquirir o a vendre aquests valors negociables o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, matèries primeres o altres índexs o mesures.
Capítol segon. Requisits organitzatius i condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer
Article 3
Àmbit d’aplicació
Els requisits organitzatius i les condicions de funcionament establerts en aquest capítol són d’aplicació per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer les quals estan formades pels quatre tipus següents:
Entitats bancàries;
Entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat;
Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva;
Entitats financeres d’inversió:
- societats financeres d’inversió; / - agències financeres d’inversió; / - societats gestores de patrimonis; / - assessors financers.
Secció primera. Requisits organitzatius
Article 4
Adhesió a associacions professionals
Totes les entitats operatives del sistema financer han d’estar adherides a una associació professional que, a més de vetllar pels interessos generals dels seus membres, ha de prendre aquelles iniciatives orientades a millorar els estàndards tècnics del sector; propiciar una cooperació sectorial respectuosa amb l’exercici de la competència recíproca; assegurar la transparència en l’aplicació de condicions als clients i procurar el compliment de les normes deontològiques inherents a la professió.
L’associació professional serà l’interlocutor habitual de l’INAF per a les qüestions d’interès general del sector.
En cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació establerta en aquest article es pot assolir a nivell de grup. Per tant, la representació dels interessos de les entitats financeres participades per altres entitats operatives del sistema financer pot ser duta a terme a través de l’associació professional a la qual pertanyi l’entitat operativa del sistema financer capçalera del grup.
Article 5
Normes de conducta
Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i l’estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums o posar en perill els principis ètics i de conducta professional del sector financer.
Les entitats operatives del sistema financer, en el desenvolupament de les seves activitats, han d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat, en el millor interès dels clients i, en particular, complir les disposicions contingudes en la legislació vigent.
Addicionalment, l’INAF pot dictar comunicats tècnics específics dirigits a establir directrius sobre normes ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer d’acord amb estàndards internacionals àmpliament reconeguts.
Les entitats operatives del sistema financer, l’alta direcció, els seus empleats i els seus agents financers estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i el secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.
Les entitats operatives del sistema Financer actuaran d’acord amb els principis que conformen el concepte de Responsabilitat Social Corporativa i informaran periòdicament de la seva actuació específica en aquesta matèria.
Article 6
Requisits organitzatius
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de sòlids procediments de govern corporatiu, inclosa una estructura organitzativa adequada i proporcionada a la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, als riscos als quals està exposada i a la naturalesa i la tipologia de serveis prestats. Així mateix, dita estructura organitzativa ha de ser clara, amb línies de responsabilitat ben definides, transparents i coherents, així com procediments eficaços d’identificació, gestió, control i comunicació dels riscos als quals l’entitat estigui o pugui estar exposada com ara el risc creditici, el risc de liquiditat, el risc canviari, el risc de tipus d’interès, el risc operacional o el risc reputacional, juntament amb mecanismes adequats de control intern, inclosos procediments administratius i comptables. L’INAF precisa, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, quins són els riscos que específicament han de ser contemplats per les polítiques de gestió de riscos de les entitats operatives del sistema financer.
El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer defineix el nivell de risc que l’entitat està disposada a assumir, i aprova les corresponents polítiques de gestió de riscos, en supervisa periòdicament el compliment i adopta les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.
El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha d’aprovar el codi ètic i de conducta, les polítiques de control intern i les polítiques de compliment normatiu, i supervisar-ne periòdicament el compliment així com adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, mantenir i aplicar polítiques i procediments adequats i suficients per garantir que l’entitat, l’alta direcció, el seu personal i els agents financers que designa compleixin les obligacions establertes en aquesta Llei i en qualsevol altra legislació vigent.
Les entitats operatives del sistema financer que encapçalin un grup de societats han de rebre de les seves filials a l’estranger la informació necessària per vetllar perquè el grup doni compliment als requisits organitzatius establerts en aquest article, així com per efectuar el seguiment i la supervisió de les seves filials i la gestió dels seus riscos. A més, aquestes entitats han de rebre de les seves filials a l’estranger la informació necessària per poder donar compliment als requeriments de l’INAF en el marc de l’exercici de les funcions que li són encomanades per la legislació vigent.
Article 7
Organització tècnica i administrativa
Les estructures tècniques i l’organització administrativa i, d’una manera especial, les polítiques i els procediments interns de control, de compliment normatiu, de gestió de riscos, de seguretat dels sistemes d’informació, de confidencialitat i integritat de les dades i de continuïtat de negoci, de les entitats operatives del sistema financer han de mantenir uns estàndards de qualitat homologables internacionalment en el sector i propiciar el desenvolupament de les activitats en condicions que facilitin la seva qualitat i la seva seguretat.
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar d’uns sistemes d’informació, de gestió, administratius, comptables i de control, funcionalment autònoms en relació amb les eventuals entitats vinculades, sense perjudici que aquestes últimes participin en la seva implantació. En cas que l’entitat ho consideri apropiat, pot sol·licitar una autorització excepcional a l’INAF respecte a aquest requeriment d’organització tècnica i administrativa.
Les entitats operatives del sistema financer han de disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris per al desenvolupament de les seves activitats que siguin adequats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, als riscos als quals estan exposades i a la naturalesa i la tipologia dels productes i serveis prestats. En especial, les entitats operatives del sistema financer han de disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris per garantir la confidencialitat i la integritat de les dades de què disposen, així com la continuïtat i la regularitat de la prestació dels serveis que garanteixi, en cas d’interrupció dels seus sistemes i procediments, la preservació de les dades, la continuïtat de les funcions essencials i el manteniment de serveis i, quan sigui possible, l’oportuna recuperació de dites dades, de les funcions i el restabliment complet dels serveis prestats.
Les entitats operatives del sistema financer han de fer un seguiment i una avaluació periòdica de l’adequació i l’eficàcia de la seva organització tècnica i administrativa.
Article 8
Externalització de funcions
Les entitats operatives del sistema financer que confiïn a un tercer, prèvia autorització de l’INAF, la realització de funcions operatives rellevants per a la prestació de serveis i la realització d’activitats de manera continuada i satisfactòria, han d’adoptar mesures adequades per evitar que augmenti indegudament el risc operatiu; en cap cas l’externalització de funcions pot comportar l’exoneració de la responsabilitat de les entitats operatives del sistema financer davant dels seus clients.
Secció segona. Condicions de funcionament
Article 9
Funció de compliment normatiu
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir un òrgan de compliment normatiu que, actuant amb independència funcional, dugui a terme la supervisió, el seguiment i la verificació del compliment permanent i eficaç de les obligacions legals i reguladores, de les normes ètiques i de conducta i de les polítiques internes de l’entitat, per part de l’entitat, l’alta direcció, el seu personal i els agents financers que designa, per tal de protegir els clients i reduir el risc de compliment i altres riscos associats a les seves activitats.
Per garantir que l’òrgan de compliment normatiu operi de forma adequada i amb independència funcional, les entitats s’han d’assegurar que compleixen les condicions següents:
l’òrgan de compliment normatiu ha d’estar dotat de l’autoritat, els recursos tècnics necessaris i els recursos humans amb l’experiència i coneixements adequats per vetllar pel correcte desenvolupament de les seves funcions i tenir accés a tota la informació pertinent;
s’ha de nomenar un responsable de compliment normatiu que s’ha d’encarregar del desenvolupament de la funció, així com d’elaborar informes periòdics sobre compliment per, entre altres, facilitar l’avaluació i la supervisió de l’adequat compliment de les polítiques per part de l’alta direcció; i
les persones encarregades d’aquesta funció no poden participar en la realització dels serveis o les activitats que controlen.
En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es podria assolir en l’àmbit del grup prèvia autorització de l’INAF.
En qualsevol cas, les entitats operatives del sistema financer no estan obligades a complir amb la condició prevista a la lletra c) de l’apartat 2, sempre que en funció del volum, l’escala i la complexitat de les seves activitats puguin demostrar que el compliment de tal requisit no resulta proporcionat, i que el procediment per verificar el compliment normatiu continua sent eficaç.
Article 10
Funció de gestió del risc
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir una funció de gestió de riscos que desenvolupi les següents tasques:
assessorar l’alta direcció en relació amb l’establiment de polítiques de gestió del risc i en la determinació del nivell de tolerància al risc de l’entitat;
establir, aplicar i mantenir procediments de gestió del risc que permetin identificar, avaluar, gestionar, controlar i elaborar informes de gestió dels riscos derivats de les activitats de l’entitat;
adoptar mesures, processos i mecanismes eficaços per gestionar els riscos associats a les activitats, els processos i els sistemes de l’entitat en funció del nivell de tolerància al risc aprovat pel consell d’administració; i
comprovar:
que les polítiques i els procediments de gestió dels riscos de l’entitat són adequats i eficaços;
ii) el nivell de compliment, per l’entitat i per les persones competents, de les polítiques, els processos, els procediments i els mecanismes definits i establerts per vetllar per una adequada gestió del risc a què es refereixen les lletres b) i c) anteriors; i
iii) que les mesures adoptades per fer front a qualsevol deficiència en el disseny o en l’aplicació de les polítiques, els procediments, les mesures, els processos i els mecanismes són adequats i eficaços, i indiquen aquells casos en què el personal de l’entitat no compleixi aquestes mesures, processos i mecanismes, o no apliqui les polítiques i els procediments.
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir, quan resulti proporcionat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels riscos als quals està exposada i de la naturalesa i tipologia dels productes i serveis prestats, un òrgan que, actuant de forma adequada i independent, compleixi les condicions següents:
estar dotat dels recursos tècnics necessaris i de recursos humans amb l’experiència i coneixements adequats per vetllar pel correcte desenvolupament de les seves funcions;
nomenar un responsable de gestió del risc que ha de ser responsable de l’òrgan de gestió de risc, així com d’elaborar informes periòdics sobre gestió de riscos per, entre altres, facilitar l’avaluació i la supervisió de l’adequat compliment de les polítiques, els procediments i els mecanismes de gestió del risc de l’entitat a l’alta direcció; i
les persones encarregades d’aquesta funció no poden participar en la realització dels serveis o les activitats que controlen.
En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup prèvia autorització de l’INAF.
En qualsevol cas, amb independència de l’existència, o no, d’un òrgan de gestió de riscos; totes les entitats operatives del sistema financer han de poder demostrar que la funció de gestió del risc exercida és eficaç.
Article 11
Funció d’auditoria interna
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir, quan resulti proporcionat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels riscos als quals estan exposades i de la naturalesa i tipologia dels productes i serveis prestats, un òrgan que, actuant amb independència, desplegui la funció d’auditoria interna amb l’objecte d’examinar, avaluar i supervisar l’adequació i l’eficàcia del sistema de control intern, formular conclusions i recomanacions i verificar la seva implantació per contribuir a la millora del sistema de control intern i del govern corporatiu. A aquest efecte, hauran d’elaborar, mantenir i executar un pla d’auditoria basat en riscos.
En el cas que l’obligació contemplada a l’apartat 1 sigui aplicable, s’ha de nomenar una persona de l’entitat com a responsable de l’òrgan d’auditoria interna, amb suficient experiència, coneixements i autoritat per promoure la independència i el correcte funcionament de la funció d’auditoria interna així com l’adequada consideració de les comunicacions dels treballs realitzats i de les accions apropiades sobre les recomanacions efectuades.
Aquesta persona és responsable del desenvolupament de la funció, de l’elaboració dels corresponents informes periòdics a l’alta direcció, els quals destacaran les conclusions i les recomanacions més significatives, així com el seguiment de l’efectivitat de les mesures adoptades.
Així mateix, la funció d’auditoria interna haurà d’elaborar anualment un informe que reculli l’opinió d’auditoria interna en relació amb el disseny i l’efectivitat operativa del sistema de control intern i de gestió de riscos de l’entitat. Aquest informe ha d’anar destinat a l’alta direcció per a la seva avaluació i la corresponent actuació, si escau. Una còpia d’aquest informe anual ha de ser tramesa a l’INAF en el decurs del primer semestre següent al tancament de l’exercici de referència.
La unitat que garanteix el desenvolupament de la funció d’auditoria interna ha d’estar dotada dels recursos tècnics i humans amb l’experiència necessària per al correcte desenvolupament de les seves funcions.
L’univers a auditar per l’òrgan d’auditoria interna ha d’incloure:
les funcions externalitzades en terceres entitats; i
les activitats autoritzades realitzades per agents de l’entitat, en especial, les activitats en relació amb els procediments de comercialització així com amb el compliment de les obligacions d’informació i de les normes ètiques i de conducta que resultin d’aplicació.
En el cas d’entitats pertanyents a un grup, el compliment de l’obligació continguda en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup prèvia autorització de l’INAF.
Article 12
Protecció dels actius dels clients
Les entitats operatives del sistema financer, quan tinguin a la seva disposició actius dels seus clients, han d’adoptar mesures raonables per protegir els drets dels seus clients sobre els instruments financers i els fons que els confien, impedir-ne la utilització indeguda i establir registres que permetin distingir els actius de cada client i els propis. Per això, els instruments financers i l’efectiu de clients han d’estar dipositats en un compte o en comptes diferents d’aquells en els quals es dipositin els instruments financers i l’efectiu pertanyents a la pròpia entitat, mitjançant comptes amb diferent denominació en la comptabilitat del tercer o altres mesures equivalents amb les quals s’aconsegueixi el mateix nivell de protecció dels actius dels clients.
Excepte les entitats bancàries, que poden mantenir dipòsits i altres fons reemborsables dels seus clients d’acord amb la legislació vigent, la resta d’entitats operatives del sistema financer que rebin efectiu de clients l’han de dipositar ràpidament en un banc central, en una entitat bancària andorrana, en una entitat bancària pertanyent a un país de l’OCDE o en una entitat bancària pertanyent a un país que estigui subjecte a uns estàndards de regulació i supervisió que l’INAF consideri equivalents als vigents a Andorra.
En tot cas, les entitats operatives del sistema financer que siguin dipositàries, custodis o dipositin en tercers, instruments financers i/o efectiu, han de complir els requisits següents:
mantenir tots els registres i els comptes que siguin necessaris per permetre’ls, en qualsevol moment i sense demora, distingir els actius d’un client dels actius d’altres clients, i dels seus propis actius;
mantenir els registres i els comptes de forma que se’n garanteixin l’exactitud i, en especial, la correspondència amb els instruments financers i l’efectiu dels clients;
adoptar les mesures raonables per garantir que els instruments financers o l’efectiu dels clients rebuts provinents de la liquidació de l’ordre executada s’assignin al compte del client d’acord amb els estàndards de liquidació del mercat corresponent;
conciliar regularment els seus comptes i registres interns amb els dels tercers en poder dels quals estiguin aquells actius, ja sigui en un compte individual, en un compte global o compte òmnibus; i
adoptar mesures organitzatives adequades per gestionar amb cura i diligència els actius dels clients i/o els drets relacionats amb aquests actius, d’acord amb les seves instruccions estrictes o, en el seu defecte, en les millors condicions possibles.
Les entitats operatives del sistema financer, quan tinguin a la seva disposició actius dels seus clients, han d’establir per escrit la política i els procediments per garantir la protecció d’aquests actius d’acord amb el volum i la complexitat d’activitats vinculades a l’administració i la custòdia d’actius dels clients. Aquesta política ha d’incloure informació sobre els procediments de selecció i d’avaluació continuada dels dipositaris o custodis on es dipositen els actius dels clients i els factors que es prenen en consideració en la seva selecció i en el seu manteniment. Finalment, les entitats han de posar a disposició dels clients que ho sol·licitin un document actualitzat que contingui la relació dels dipositaris i custodis on es dipositen els actius dels clients.
Article 13
Gestió dels conflictes d’interès
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar les mesures organitzatives i administratives adequades per detectar i evitar que els conflictes d’interès que puguin sorgir en el moment de la prestació de qualsevol servei d’inversió o auxiliar entre la mateixa entitat, l’alta direcció, el personal, els agents financers designats per l’entitat i els seus clients o entre clients, puguin perjudicar els interessos d’un o de diversos clients.
A aquest efecte, s’entén que hi ha conflictes d’interès en la prestació d’un servei quan l’entitat operativa del sistema financer, les persones referides a l’apartat anterior o un altre client o clients tenen un interès en la prestació del servei, o en el seu resultat, que és diferent de l’interès del client al qual es presta el servei i es pot generar un perjudici a aquest darrer, o quan un altre client o clients poden obtenir un guany o evitar una pèrdua i hi ha la possibilitat de pèrdua concomitant per al client al qual es presta el servei.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir per escrit la política i els procediments de prevenció i solució dels conflictes d’interès adequats a la seva dimensió, l’organització, el volum i la complexitat de les seves activitats. Els directius, els empleats i els agents financers, o qualsevol persona vinculada per una relació de control, estan sotmesos a les mateixes regles de prevenció i solució dels conflictes d’interès establertes per a l’entitat.
Article 14
Transparència
Amb la finalitat de protegir els interessos legítims de la clientela de les entitats operatives del sistema financer s’estableix que el document o els documents que plasmen l’acord entre l’entitat i el client, així com qualsevol contracte, es formalitzin per escrit o en qualsevol altre suport durador, que reflecteixin amb claredat les obligacions i els drets de les parts, que es posi a disposició del client un exemplar del document signat per l’entitat i que les entitats facin conèixer a la seva clientela les condicions, incloent els costos, de les seves operacions.
Les entitats han d’informar els seus clients amb la màxima celeritat possible, tenint en compte els sistemes de comunicació establerts entre les entitats i el client, les incidències rellevants relatives a les operacions contractades per ells, i han de recollir immediatament noves instruccions, si escau.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir, aplicar i mantenir procediments efectius i transparents que permetin un tractament raonable i ràpid de les reclamacions presentades pels clients o potencials clients, i han de guardar un registre de cada reclamació i de les mesures adoptades per a la seva resolució.
Article 15
Registres
Les entitats operatives del sistema financer han de crear un registre que inclogui el document o els documents que plasmen els acords entre l’entitat i el client i que continguin els drets i les obligacions de cadascuna de les parts i les altres condicions en què l’entitat presta el servei.
Les entitats operatives del sistema financer han de portar un registre de tots els tipus d’operacions i serveis que realitzin i, en tot cas, com a mínim, un registre d’ordres i un registre d’operacions. Aquests registres s’han de mantenir durant, com a mínim, 5 anys des de la data de recepció de l’ordre o d’execució de l’operació i, quan l’entitat hagi efectuat una comunicació d’operació sospitosa en matèria d’abús de mercat davant de l’INAF, ha de mantenir els corresponents registres, com a mínim, 5 anys des de la data de dita comunicació i, en tot cas, fins a la data de tancament de la investigació si escau. Si transcorregut aquest període, continués obert un procediment administratiu o judicial en relació amb les ordres o operacions objecte d’aquests registres, aquests s’hauran de conservar fins a la data de finalització dels procediments esmentats.
Aquest registre ha de ser suficient per permetre la supervisió del compliment dels requeriments previstos en la legislació vigent i, en especial, de totes les obligacions de les entitats que ofereixin serveis d’inversió respecte als seus clients o a potencials clients.
Les entitats operatives del sistema financer han de conservar els registres que s’esmenten en els apartats anteriors en un suport que permeti l’emmagatzematge de forma que aquests registres estiguin adequadament salvaguardats i, d’acord amb la legislació vigent, siguin accessibles per a l’entitat, els seus clients, els seus auditors, l’INAF, o qualsevol altra autoritat que hi hagi de tenir accés.
Les disposicions establertes en els apartats precedents d’aquest article s’apliquen sense perjudici del compliment de les normes en vigor que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals.
Article 16
Informació als clients
Les entitats operatives del sistema financer han de posar a disposició dels seus clients, en temps i forma, la informació necessària per permetre que els clients puguin prendre les seves decisions amb coneixement íntegre dels riscos i dels costos associats als serveis i productes o operacions.
Les entitats operatives del sistema financer han de posar a disposició dels seus clients informes adequats corresponents als serveis prestats a dits clients i a les operacions per compte d’aquests; aquests informes han d’incloure el detall dels costos i les despeses associats a dits serveis o operacions.
Les entitats operatives del sistema financer han de posar a disposició dels seus clients o potencials clients tota la informació prevista en la normativa vigent.
Article 17
Publicitat
Les comunicacions publicitàries de les entitats operatives del sistema financer han de ser transparents, imparcials, clares i no enganyoses. Així mateix, han de ser comprensibles pel públic objectiu al qual van dirigides, han de ser clarament identificables com a comunicacions publicitàries i han de donar compliment a tot el marc normatiu vigent en aquesta matèria.
Secció tercera. Comptabilitat i auditoria dels comptes anuals
Article 18
Comptes anuals
Les entitats operatives del sistema financer han de formular comptes anuals individuals.
Els grups d’entitats operatives del sistema financer, segons l’establert a l’apartat següent, han de formular comptes anuals consolidats.
Els grups d’entitats operatives del sistema financer són tots aquells grups de societats en què la societat dominant és una entitat operativa del sistema financer o té com a activitat principal la tinença de participacions en una o més entitats operatives del sistema financer, i aquells grups en què, incloent una o més entitats operatives del sistema financer, l’activitat d’aquestes sigui la més important del grup.
Els comptes anuals individuals i consolidats de les entitats operatives del sistema financer inclouran els estats financers i la informació establerts en la legislació comptable vigent. Aquests documents han de reflectir amb claredat la imatge fidel del patrimoni, de la seva situació financera, dels resultats de les seves operacions, dels fluxos d’efectiu i de la naturalesa dels riscos de l’entitat o del grup.
La formulació dels comptes anuals de les entitats mencionades a l’apartat anterior s’ha de subjectar als principis comptables, a les normes de valoració i classificació, així com als models de presentació d’estats financers establerts per la normativa vigent.
Les entitats operatives dels sistema financer han d’ajustar el seu exercici econòmic a l’any natural.
Article 19
Auditories externes
Les entitats operatives del sistema financer tenen l’obligació d’auditar els seus comptes anuals individuals i, en el seu cas, consolidats. Les entitats operatives del sistema financer creades durant el darrer trimestre de l’any poden sol·licitar autorització a l’INAF per quedar excloses d’aquesta obligació durant el primer any, sempre que l’INAF ho consideri apropiat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, dels productes i serveis prestats i dels riscos als quals està exposada. En aquest cas, han de presentar la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.
Sense perjudici de les normes tècniques instrumentals de l’INAF relatives als comptes anuals, les entitats mencionades a l’apartat primer han de trametre a l’INAF anyalment un exemplar dels seus comptes anuals individuals i consolidats, juntament amb el corresponent informe d’auditoria. La tramesa dels estats financers auditats a l’INAF s’ha de dur a terme en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici o període objecte d’auditoria.
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de les entitats operatives del sistema financer, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta del consell d’administració i prèvia autorització de l’INAF. Per tal de donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’entitat operativa del sistema financer.
Sempre que sigui possible, les entitats mencionades a l’apartat primer i les entitats participades i controlades per qualsevol d’aquestes entitats han de tenir contractada la mateixa firma d’auditoria.
L’auditor extern i/o l’entitat auditora han d’esser independents de l’entitat auditada i no participar en la presa de decisions d’aquesta última. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació professional o laboral, ja sigui directament o indirecta, amb l’entitat auditada. L’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb l’entitat auditada, sobre la base de la qual l’INAF pugui arribar a la conclusió que la independència de l’entitat auditora i/o l’auditor extern estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.
Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).
L’entitat auditora és nomenada per un període màxim de 4 anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugi excedir els 8 anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, el consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer, o la comissió del consell delegada a aquest efecte, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. El consell d’administració ha d’informar l’INAF dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, en el seu cas, sol·licitar la corresponent autorització prèvia i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.
Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en l’apartat anterior.
La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.
10 En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat de les entitats mencionades a l’apartat primer, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat i l’entitat auditada té l’obligació de remetre’n una còpia a l’INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’INAF. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.
L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’INAF, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’INAF, tota la informació sol·licitada per l’INAF en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en una entitat operativa del sistema financer andorrà.
L’auditoria dels comptes anuals individuals i consolidats de les entitats operatives del sistema financer s’ha de realitzar d’acord amb l’establert a les Normes Internacionals d’Auditoria emeses per l’International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’INAF a establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.
Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en entitats operatives del sistema financer andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.
Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.
Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Secció quarta. Procés i registre oficial d’actes administratius
Article 20
Actes sotmesos a comunicació inicial, autorització prèvia i/o inscripció
Estan sotmesos a comunicació inicial escrita a l’INAF, amb caràcter previ a l’inici de tota actuació de l’entitat i del procés d’autorització prèvia, determinats fets significatius. L’entitat operativa del sistema financer andorrà ha de comunicar a l’INAF la seva intenció d’efectuar o d’iniciar les actuacions encaminades a tal propòsit, ha d’aportar les informacions, els documents i les dades disponibles en aquell moment, i ha de destacar especialment la motivació i l’objectiu estratègic de l’operació o fet comunicat.
Està sotmesa a aquesta comunicació inicial la intenció d’efectuar les següents actuacions:
l’adquisició de participacions en entitats o activitats empresarials, andorranes o estrangeres, incloent la creació d’entitats o activitats empresarials a l’estranger, amb vocació de permanència;
la dissolució d’entitats, la finalització d’activitats empresarials o la transmissió de participacions en alguna d’aquestes entitats o activitats empresarials, andorranes o estrangeres;
les fusions, escissions i altres operacions de reestructuració societària de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per aquestes, o qualsevol altra operació corporativa rellevant;
la modificació de l’objecte social en entitats que realitzen, o que es pretén que realitzin, activitats financeres;
la intenció d’efectuar actuacions que puguin afectar significativament les estructures organitzativa i/o operativa, inclosos els recursos i els mitjans necessaris per desenvolupar l’activitat de l’entitat operativa del sistema financer o de les seves participades;
qualsevol altre fet que l’entitat consideri que és significatiu pel seu impacte en els resultats, la solvència o l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer o del seu grup.
Les entitats operatives del sistema financer han de sol·licitar a l’INAF l’autorització prèvia i/o la inscripció en els seus registres dels actes següents:
Actes sotmesos a l’autorització prèvia de l’INAF i a la inscripció posterior:
els canvis en l’accionariat de l’entitat operativa del sistema financer andorrà quan suposin que algun dels accionistes assoleixi, augmenti o redueixi una participació qualificada o que, amb independència de la seva participació, assoleixi representació al consell d’administració de l’entitat;
ii) els canvis i els nomenaments de l’alta direcció de les entitats operatives del sistema financer andorrà, inclosos els canvis de càrrec o de funció dels membres de l’alta direcció;
iii) els canvis i els nomenaments de l’alta direcció amb responsabilitat a nivell de grup en el marc d’una entitat operativa del sistema financer que forma part d’un grup, i en la qual, a banda dels càrrecs corresponents a l’alta direcció de la matriu, es creïn càrrecs d’alta direcció amb responsabilitats a nivell de grup diferents als de la matriu individualment considerada;
iv) les ampliacions o reduccions del capital social, encara que no suposin un canvi de participació dels accionistes, tant de les entitats operatives del sistema financer andorrà com de les seves participades sempre que siguin entitats controlades per aquestes;
les emissions d’obligacions o d’altres títols de crèdit no bancaris que reconeguin o creïn un passiu subordinat per part de l’entitat operativa del sistema financer o una entitat controlada, directament o indirecta, per aquesta;
vi) la creació i/o adquisició d’entitats, amb vocació de permanència i amb participació qualificada, així com l’obertura de sucursals a l’estranger o oficines de representació per part de les entitats operatives del sistema financer, incloses les adquisicions de participacions, directes o indirectes, que impliquin l’assoliment d’una participació qualificada;
vii) els canvis en els percentatges de participació, directes o indirectes, de les entitats operatives del sistema financer en altres societats, que suposin l’augment o la reducció d’un percentatge igual o superior al 5% en la seva participació en la societat participada;
viii) l’atorgament de préstecs participatius a entitats participades;
ix) les fusions o escissions de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades sempre que siguin entitats controlades per aquestes;
els processos de liquidació i/o dissolució d’entitats operatives del sistema financer o de les seves participades sempre que siguin entitats controlades per aquestes;
xi) qualsevol canvi rellevant que pugui produir-se en les entitats operatives del sistema financer andorrà o en les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per aquestes, en relació amb l’autorització atorgada per l’INAF i/o l’autoritat supervisora estrangera;
xii) els fets significatius que puguin comportar una modificació de les estructures organitzativa i/o operativa, de la gestió o de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades sempre que siguin entitats controlades per aquestes;
xiii) els canvis i nomenaments d’auditors externs en les entitats operatives del sistema financer andorrà i en les seves participades sempre que siguin entitats controlades per aquestes; i
xiv) qualsevol altre fet que l’entitat consideri que és significatiu pel seu impacte en els resultats, la solvència o l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer o del seu grup.
Actes sotmesos a inscripció, a més dels que ja disposen d’una autorització prèvia:
l’adquisició de participacions no qualificades, directament o indirecta, en entitats o activitats empresarials, andorranes o estrangeres, incloent la creació d’entitats o activitats empresarials a l’estranger, amb vocació de permanència;
ii) els canvis de l’accionariat de les entitats operatives del sistema financer o en les seves participades no compresos en els supòsits de l’apartat a) anterior;
iii) els canvis en l’alta direcció en les entitats participades per les entitats operatives del sistema financer andorrà, quan aquesta participació tingui el caràcter de qualificada;
iv) l’existència de persones que, en la seva condició d’agents financers, actuen en nom i/o per compte de l’entitat autoritzada i estableixen relacions amb els clients de l’entitat;
l’establiment i/o la modificació d’aliances estratègiques;
vi) les modificacions dels estatuts socials de l’entitat operativa del sistema financer andorrà o de les seves participades, quan aquestes modificacions no estiguin compreses en els supòsits anteriors;
vii) la inscripció del nomenament del secretari o vicesecretari del consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer andorrà, i/o de les seves participades, quan aquests no actuïn en dit consell en qualitat de consellers; i
viii) l’extinció o baixa d’entitats operatives del sistema financer andorrà i/o de les seves participades.
S’habilita l’INAF per reduir, ampliar o modificar els actes sotmesos a comunicació inicial, autorització prèvia i/o inscripció dels actes enumerats en aquest article, en cas de ser necessari per a l’exercici adequat de les seves funcions, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics.
Article 21
Organisme responsable
L’INAF és l’organisme responsable de resoldre les sol·licituds d’autorització prèvia i/o d’inscripció establertes a l’article anterior, així com d’establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en l’article anterior.
Article 22
Sol·licituds d’autorització prèvia
Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes, les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’INAF les sol·licituds d’autorització prèvia relatives als actes referits a la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20.
Article 23
Sol·licituds d’inscripció
Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’INAF les sol·licituds d’inscripció relatives als actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 en el termini màxim de set dies hàbils a comptar de la data en què es produeix l’acte que s’ha de registrar. S’habilita l’INAF a ampliar aquest termini prèvia sol·licitud per part de l’entitat.
Article 24
Documentació que cal adjuntar a les sol·licituds
Les entitats han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació suport sobre l’adequació a la legislació vigent dels actes per als quals se sol·licita l’autorització prèvia i/o la inscripció en virtut de la qual no poden quedar afectades negativament, d’una manera significativa, les garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat. L’INAF estableix mitjançant comunicat tècnic el contingut mínim de la documentació a lliurar en cada cas.
Article 25
Informació complementària
L’INAF pot sol·licitar a les entitats la informació complementària que consideri convenient o oportuna en relació amb l’acte objecte de comunicació inicial, d’autorització prèvia o d’inscripció.
Article 26
Termini de resolució i notificació
L’INAF ha de resoldre i notificar les sol·licituds d’autorització prèvia i les d’inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.
Article 27
Denegació
L’INAF denega l’autorització prèvia i/o la inscripció si, de l’examen de la documentació, es dedueix que l’acte que es vol autoritzar i/o inscriure no s’ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d’una manera significativa els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat o del seu grup.
Article 28
Recurs
Les entitats operatives del sistema financer poden interposar recurs contra les resolucions de l’INAF davant de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.
Article 29
Unicitat dels tràmits administratius
Quan les sol·licituds d’autorització prèvia i/o d’inscripció dels actes referits a l’article 20 s’han de presentar, en aplicació de la legislació vigent, a altres instàncies administratives, al registre de societats o al registre de comerç, entre altres, aquests han de trametre, en el termini màxim d’un mes, tota la documentació a l’INAF per tal que aquest els pugui tramitar i/o inscriure en els registres corresponents.
En els casos mencionats en el paràgraf anterior, les entitats afectades han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació oportuna perquè pugui ser tramesa a l’INAF.
Capítol tercer. Protecció de l’inversor
Article 30
Àmbit d’aplicació
Les disposicions contingudes en aquest capítol són d’aplicació a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa i la legislació vigent.
Article 31
Classificació dels clients
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 han de classificar tots els seus clients com a clients minoristes o clients professionals. Són clients minoristes tots els clients que no es consideren clients professionals.
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 han d’informar cadascun dels seus clients, de la categoria concreta en què els han classificat, així com del seu dret a sol·licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.
En cas que una de les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 vulgui considerar algun dels seus clients professionals com a contrapart elegible d’acord amb l’establert a l’article 33; ha d’informar-lo, abans de dur a terme cap transacció amb dita contrapart, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera una contrapart elegible i que el tractarà com a tal llevat que ambdues parts acordin un altre tractament.
Article 32
Clients professionals
Es consideren clients professionals els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a dites decisions i, en particular, els següents:
les entitats bancàries; les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat; les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital risc, i les seves societats gestores, les companyies d’assegurances nacionals i estrangeres, els fons de pensions i les seves societats gestores, els operadors en matèries primeres i en derivats de matèries primeres i els operadors que contractin per compte propi, i en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’INAF;
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.