Legalize
Legalize / Andorra / Llei

Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Rang Llei
Publicació 2013-06-04
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 63
Historial de reformes JSON API

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la següent:

llei 8/2013, / del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Exposició de motius

Aquesta Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera s’inscriu en la premissa fixada des de l’inici del desenvolupament normatiu del sistema financer, consistent en el fet que Andorra ha de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid i aposta per una clarificació del marc legal vigent a Andorra que regula el sistema financer.

A aquest efecte, la Llei incorpora el règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer que fins a la data s’establia en la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer (en endavant, Llei 14/2010) el qual ha estat objecte de diverses modificacions per tal de clarificar la voluntat del legislador i d’homogeneïtzar el règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer als estàndards homologables a nivell internacional en aquesta matèria; i al qual s’han afegit el procés i registre oficial d’actes administratius (antic títol IV de la Llei 14/2010) en tant que part integrant del règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. En relació amb aquesta nova secció del règim administratiu, destacar que ha estat objecte d’algunes modificacions per tal de tenir en compte les noves casuístiques vinculades a l’expansió internacional de les entitats operatives del sistema financer andorrà, a comptar de l’adopció de la Llei 14/2010.

Així mateix, s’ha aprofitat per incorporar en aquest text legislatiu, les poques disposicions encara vigents de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà, del 27 de novembre del 1993, no contemplades en cap altra referència legal, i consegüentment, un cop feta aquesta incorporació, s’ha procedit a la derogació de dita Llei.

D’altra banda, la Llei també incorpora les disposicions previstes al capítol segon del títol III de la Llei 14/2010 relatives a la protecció de l’inversor les quals també han estat objecte de certes modificacions per tal de clarificar la interpretació de la norma vigent fins a la data i facilitar, així, un adequat compliment per part de les entitats a les quals aplica.

Com a nou element clau de la Llei, cal destacar la incorporació del capítol quart sobre l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, és a dir, l’abús de mercat, que s’inscriu en el marc dels compromisos adquirits per part d’Andorra, amb la firma de l’Acord Monetari, que inclouen la signatura del protocol d’entesa multilateral de l’Organització Internacional de Comissions de Valors Mobiliaris relatiu a la consulta, la cooperació i l’intercanvi d’informació entre les autoritats competents en matèria de supervisió i inspecció de les pràctiques d’abús de mercat que són signatàries de l’esmentat protocol d’entesa multilateral, en un termini màxim de 18 mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Acord Monetari, el passat 1 d’abril del 2012.

Finalment apuntar la incorporació del contingut de la disposició addicional sisena de la Llei 14/2010 relativa als acords de compensació contractual, atesa la seva rellevància, en l’articulat d’aquesta Llei com a capítol cinquè, adaptada a les disposicions establertes a nivell europeu en la Directiva 2002/47/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de juny del 2002, sobre acords de garantia financera modificada per la Directiva 2009/44/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de maig del 2009, que modifica la Directiva 98/26/CE sobre la fermesa de la liquidació en els sistemes de pagaments i de liquidació de valors i la Directiva 2002/47/CE sobre acords de garantia financera, pel que fa als sistemes connectats i als drets de crèdit; directives que també formen part de la secció “Legislació en matèria bancària i financera” de l’annex a l’Acord Monetari.

Així, la Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera s’estructura en cinc capítols, seixanta-tres articles, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

La Llei s’estructura en cinc capítols:

El capítol primer sobre les disposicions generals conté dos articles; el primer defineix succintament l’objecte de la Llei mentre que el segon estableix les definicions contingudes i emprades en aquesta.

El capítol segon, s’estructura en quatre seccions i vint-i-set articles donant continuïtat al que preveien fins a la data la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà del 27 de novembre del 1993 i la Llei 14/2010. La secció primera conté els requisits organitzatius per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer. La secció segona conté les condicions de funcionament per a l’exercici de l’activitat d’aquetes entitats. La secció tercera preveu les obligacions pel que fa a la comptabilitat i a l’auditoria dels comptes anuals. I finalment, la seva secció quarta detalla el procés i el registre oficial d’actes administratius de dites entitats.

Seguidament, el capítol tercer s’estructura en nou articles i conté els requisits per a la protecció de l’inversor donant en aquest cas també continuïtat al que preveia fins a la data la Llei 14/2010 que recollia els principis establerts en la Directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) relativa als mercats d’instruments financers.

A continuació, el capítol quart s’estructura en dues seccions i setze articles. La secció primera conté els principis a aplicar per tal d’impedir pràctiques d’abús de mercat; concretament s’estableixen els requisits per tal de prohibir l’ús d’informació privilegiada o la manipulació de mercat amb la finalitat de preservar el bon funcionament dels mercats financers en general així com les potestats de l’INAF com a autoritat administrativa en matèria d’abús de mercat i el marc de cooperació internacional amb altres autoritats competents en matèria de supervisió i investigació de les pràctiques d’abús de mercat; i finalment, una segona secció que estableix el règim sancionador en matèria d’abús de mercat.

Seguidament, el capítol cinquè de la Llei s’estructura en nou articles, i conté les normes que regulen els acords de compensació contractual o de garantia financera.

Finalment, entre les disposicions de la part final de la Llei, destacar: la disposició addicional que estableix que els capítols primer, segon i tercer d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer de 27 de novembre del 1997; la disposició transitòria que estableix un període transitori de tres mesos per a l’entrada en vigor dels articles 46 i 47, i un període transitori de sis mesos perquè les entitats operatives del sistema financer andorrà s’adaptin a les disposicions establertes en la secció primera i segona del capítol segon i al capítol tercer d’aquesta Llei, amb el benentès que tota la normativa establerta en aquestes disposicions provinents dels capítols primer i segon del títol III de la Llei 14/2010, continuen plenament vigents durant tot aquest període transitori. La disposició final primera que estableix que el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances ha d’establir la normativa comptable específica per a les entitats operatives del sistema financer i ha de determinar les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament; la disposició final segona habilita l’INAF a establir les obligacions de comunicació a l’INAF de les operacions per compte propi de directius de les entitats operatives del sistema financer amb valors de dita entitat; la disposició final tercera habilita l’INAF a desenvolupar via emissió de comunicats tècnics les disposicions establertes en aquesta Llei; la disposició final quarta preveu la modificació de l’apartat 8 del títol preliminar de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà i la disposició final cinquena que estableix la data d’entrada en vigor de la Llei.

Per tot l’exposat, la Llei comporta la derogació dels articles 1 a 7, 18 a 44 i 46 a 55 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; del Decret del 12 d’octubre del 2011, pel qual es delega a l’Institut Nacional Andorrà de Finances el desenvolupament de les disposicions establertes als articles 22 a 42 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer; i de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà del 27 de novembre del 1993.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Objecte de la Llei

L’objecte d’aquesta Llei és establir:

Article 2

Definicions

1) Abús de mercat: l’abús de mercat consisteix en l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat.

2) Alta direcció: es consideren alta direcció els administradors i la direcció general de l’entitat.

3) Canals de distribució: qualsevol canal a través del qual la informació es divulga o pot divulgar-se públicament a una o diverses persones.

4) Client: es considera client, tota persona física o jurídica a qui una entitat operativa del sistema financer ofereix un producte o servei en l’exercici de les seves activitats d’acord amb la seva autorització administrativa.

5) Comptes anuals: els comptes anuals es corresponen amb els documents i la informació previstos en la normativa comptable vigent per al sistema financer.

6) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general els que tenen un càrrec de director general o director general adjunt i els que formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat.

7) Entitat controlada: s’entén per entitat controlada tota empresa en la qual:

a)

una persona física o jurídica té la majoria dels drets de vot; o

b)

una persona física o jurídica té el dret de nomenar o revocar la majoria dels membres de l’òrgan d’administració, de direcció o de control i, al mateix temps, és accionista o associat d’aquesta empresa, o

c)

una persona física o jurídica és accionista o associada i controla sola, en virtut d’un acord conclòs amb altres accionistes o associats d’aquesta empresa, la majoria dels drets de vot dels accionistes o associats d’aquesta, o

d)

una persona física o jurídica pot exercir o exerceix efectivament una influència dominant o de control.

8) Anàlisi o altres informacions que recomanin o suggereixin una estratègia d’inversió: el concepte d’estudi o altres informacions que recomanin o suggereixin una estratègia d’inversió es refereix a:

a)

la informació elaborada per un analista independent, una entitat financera d’inversió, una entitat bancària, o qualsevol altra persona, física o jurídica l’activitat principal de la qual sigui l’elaboració de recomanacions i que, directament o indirecta, expressi una recomanació d’inversió concreta sobre un instrument financer o sobre un emissor d’instruments financers;

b)

la informació elaborada per persones que no siguin les mencionades a la lletra a) que recomani directament una decisió d’inversió concreta relativa a un instrument financer.

9) Influència significativa: s’entén per influència significativa el poder d’intervenir en les decisions de política financera i d’explotació de la participada, sense arribar a tenir el control absolut ni el control conjunt de la participada.

10) Informació privilegiada: s’entén per informació privilegiada, la informació de caràcter concret, que no s’hagi fet pública i que es refereixi directament o indirecta a un o diversos emissors d’instruments financers o bé a un o diversos instruments financers, i que, si es fes pública, podria influir de manera apreciable sobre la cotització o el preu d’aquests instruments financers o sobre la cotització o el preu d’instruments financers derivats relacionats amb ells.

Pel que fa als instruments derivats sobre matèries primeres, informació privilegiada significa la informació, de caràcter concret, que no s’hagi fet pública, que es refereixi directament o indirecta a un o diversos d’aquests instruments derivats i que els usuaris dels mercats en què es negociïn aquests productes esperarien rebre conformement a les pràctiques acceptades en aquests mercats.

En relació amb les persones encarregades de l’execució de les ordres relatives als instruments financers, també es considera informació privilegiada tota informació tramesa per un client en relació amb les seves pròpies ordres pendents, que sigui de caràcter concret, que es refereixi directament o indirecta a un o diversos emissors d’instruments financers o bé a un o diversos instruments financers i que, si es fes pública, podria tenir repercussions significatives en el preu d’aquests instruments financers o en el preu dels instruments financers derivats relacionats amb ells.

11) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació:

a)

valors negociables;

b)

instruments del mercat monetari;

c)

participacions d’OIC;

d)

contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu;

e)

contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte);

f)

contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral;

g)

contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic, no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia;

i)

instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit;

j)

contractes financers per diferències;

k)

contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.

12) Mercat regulat: un mercat regulat és:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.