Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Les operacions financeres que es realitzen en el marc d’un acord de compensació contractual, inclosos els acords de garantia financera, o als acords que hi tinguin relació, no poden ser impugnades o anul·lades a l’empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre del 1969, excepte si es demostra frau en el moment en què van ser contractades.

Tota qüestió relativa a qualsevol dels punts indicats a l’apartat 2 següent en relació amb una garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte, és a dir, d’una garantia financera que està constituïda per instruments financers la titularitat dels quals està legitimada per anotacions en un registre o compte mantinguts per un intermediari o en el seu nom, es regirà per la legislació del país en què es trobi el compte principal. S’entén per compte principal aquell en què es realitzin les anotacions per les quals es presta al beneficiari dita garantia financera pignoratícia d’anotacions en compte. La referència a la legislació d’un país és una referència a la seva legislació nacional i desestima tota norma en virtut de la qual, per decidir la qüestió rellevant, s’hagués de fer referència a la legislació d’un altre país.

Les qüestions a les que fa referència l’apartat 1 són:

L’apartat 8 del títol preliminar queda redactat com segueix:

L’article 37 queda redactat com segueix:

Els OIC tenen l’obligació de sotmetre a auditoria els seus comptes anuals. Els OIC creats durant el darrer trimestre de l’any poden sol·licitar autorització a l’INAF per quedar exclosos d’aquesta obligació durant el primer any, sempre que l’INAF ho consideri apropiat d’acord amb la seva naturalesa i la seva complexitat, i dels riscos als quals està exposat. En aquest cas, han de sotmetre a auditoria la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.

Els OIC han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de l’OIC que revesteix la forma de societat o de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, segons escaigui, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta de l’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, i prèvia autorització de l’INAF. Per tal de donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’OIC.

L’auditor extern i/o l’entitat auditora han d’esser independents de l’OIC auditat i no participar en la presa de decisions d’aquest últim. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb l’OIC auditat, sobre la base de la qual una tercera part objectivament, raonablement i adequadament informada, pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.

Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).

L’entitat auditora és nomenada per un període inicial màxim de 5 anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugi excedir els 10 anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, l’òrgan d’administració de l’OIC que revesteix la forma de societat o el consell d’administració de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. L’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, ha d’informar l’INAF dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, en el seu cas, sol·licitar la corresponent autorització prèvia i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.

Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors.

La resolució de la sol·licitud d’autorització prèvia per al nomenament d’una entitat auditora s’ha de regir pel règim previst a l’article 46. En tot cas, l’entitat auditora d’un OIC que revesteixi la forma de fons d’inversió ha de ser la mateixa que l’entitat auditora de la societat gestora. En el cas de les SICAV l’auditor pot ser diferent del que hagi estat nomenat per la societat gestora. El nomenament efectiu de l’entitat auditora s’ha d’inscriure en els registres de l’INAF en el termini màxim de 20 dies hàbils a comptar de la data en què es produeix el nomenament. L’INAF ha de resoldre la sol·licitud d’inscripció en el termini previst a l’article 48.

L’informe d’auditoria ha de fer menció de la validació de la valoració de les aportacions a l’OIC que no hagin estat dineràries.

En el cas de societats i fons amb compartiments, l’auditoria de comptes ha de referir-se a cadascun dels compartiments i classes.

La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’OIC auditat. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.

En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat dels OIC, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat, i l’OIC auditat o la seva societat gestora té l’obligació de remetre’n una còpia a l’INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’INAF. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.

L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’INAF, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’INAF, tota la informació sol·licitada per l’INAF en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en un OIC.

L’auditoria dels comptes anuals individuals dels OIC s’ha de realitzar d’acord amb l’establert a les Normes Internacionals d’Auditoria emeses per la International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’INAF a establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.

Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en OIC de dret andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda d’aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.

Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.”