LegalizeLlei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha aprovat la següent:
llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra
Exposició de motius
L’article 12, apartats primer i segon, de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra disposa que el decret de declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural (BIC) inclou la classificació que li correspon segons l’article 11, la delimitació de l’entorn de protecció i els criteris arquitectònics i urbanístics que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre l’entorn de protecció, els quals segons l’apartat tercer del precepte són executius a partir de la seva publicació i prevalen sobre els plans urbanístics que s’hi han d’adaptar.
D’altra banda, l’article 80, apartat primer, lletra i), de la Constitució del Principat d’Andorra atribueix la competència en matèria urbanística als comuns, la qual es recull a l’article 4.6 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns del 4 de novembre de 1993. Així mateix, l’article 11 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000 atorga als comuns la competència en la redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials (POUP), plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament.
Quan es declara un bé d’interès cultural, la competència del Govern en la protecció del patrimoni cultural i la competència dels comuns en l’urbanisme interactuen i poden entrar en conflicte, si no es precisen clarament els termes de la primera.
Doncs bé, durant aquests anys de vigència de la Llei ha quedat palès que els entorns de protecció dels BIC i els criteris arquitectònics i urbanístics que s’han anat aprovant han tingut un abast i un nivell de detall que ha condicionat en excés l’ordenació urbanística que correspon definir als comuns, fins al punt d’originar-se conflictes competencials entre ambdues administracions.
Escau restablir, doncs, l’equilibri competencial perdut, definint amb més rigor els àmbits o zones que conformen els entorns de protecció i limitant l’abast dels referits criteris, al mateix temps que s’atorga un major pes específic als comuns en la seva execució i en general en el procés de declaració del BIC. Es tracta en definitiva de conjuminar els esmentats títols competencials, vetllant perquè no es produeixin ingerències il·legítimes quan es protegeix un bé d’interès cultural.
A tal efecte, s’estableix la necessitat d’obtenir un informe per part del comú afectat prèviament a la declaració d’un bé immoble d’interès cultural i a la inclusió d’un bé immoble a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.
Així mateix, es regulen per llei les diferents zones de l’entorn de protecció que s’acostumen a preveure quan es declara un BIC, contemplant-se la zona d’acompanyament (zona 1) i la zona preventiva (zona 2).
D’entre aquestes zones, cal destacar la zona d’acompanyament (zona 1), la zona més propera al BIC, respecte de la qual s’estableixen els paràmetres a tenir en compte per definir amb claredat els seus límits.
En funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti, els criteris poden contenir prescripcions o bé propostes al comú.
Els criteris que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre la zona 1 de l’entorn de protecció tenen la forma de prescripcions que vinculen amb efectes immediats i són executius des de la seva publicació. En aquest cas, els POUP han d’adaptar-se necessàriament als mateixos.
En canvi, pel que fa a la zona 2 de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de propostes al comú, el qual ha de decidir si els accepta i els incorpora al POUP. Només en cas que el comú estimi oportú incorporar-los al planejament, els mateixos tenen força vinculant i executiva.
Aquesta Proposició de llei té com a finalitat, igualment, alleugerir els diferents procediments previstos a la llei.
A més, es contempla el silenci administratiu positiu, d’acord amb la legislació urbanística aplicable, en les autoritzacions d’obres a què fa referència l’article 14.
Finalment, es modifiquen els entorns de protecció provisionals contemplats a la disposició transitòria de la llei per als monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera, atès que actualment hi ha edificis afectats que es troben en pèssim estat de conservació i requereixen actuacions urgents.
Els articles que es proposen modificar i suprimir són els següents:
Article 1
Es modifica l’article 2 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 2
Béns d’interès cultural
Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.”
Article 2
Es modifica l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. La inclusió d’un bé moble o immoble a l’Inventari es fa per resolució del ministre titular de cultura, amb audiència prèvia a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú corresponent. La resolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 3
Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d’Andorra i n’han de fomentar el coneixement, l’acreixement i la difusió; entre d’altres accions, han de donar suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de protecció, i correspon al comú executar aquesta política mitjançant el planejament urbanístic propi, incorporant-ne tots els criteris fixats pel Govern per a la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció del bé cultural i seleccionant aquells altres de la zona 2 que consideri adequats per a la protecció del bé en qüestió i dels interessos de la parròquia”.
Article 4
Es modifica l’article 12 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 12
Declaració
La declaració d’un bé immoble com a bé d’interès cultural ha d’incloure les especificacions següents:
La classe que li és assignada d’acord amb l’article 11.
La delimitació justificada del seu entorn de protecció en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones arqueològiques i paleontològiques. Dins l’àmbit de l’entorn de protecció es poden distingir les següents zones:
- Zona d’acompanyament (zona 1). Aquesta zona és la més propera al bé d’interès cultural i està constituïda per l’espai immediat que l’envolta.
Els límits d’aquesta zona es defineixen, bé per les finques, edificades o no, que delimiten directament amb el bé d’interès cultural, o bé per les finques, edificades o no, que s’inclouen dins d’un perímetre de 20 metres comptats des del bé d’interès cultural segons croquis annex.
-Zona preventiva (zona 2). Aquesta zona incorpora les finques, edificades o no, que poden alterar els valors del bé d’interès cultural objecte de protecció, atès que es troben situades pròximes al bé.
En cas que una mateixa finca, edificada o no, quedi separada per les dues zones esmentades, la porció menor quedarà subjecta al règim aplicable de la zona on hi hagi una major superfície de la finca.
El decret de declaració d’un bé immoble d’interès cultural ha d’incloure els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre l’entorn de protecció definit en la declaració.
Els criteris previstos a l’apartat anterior contenen, segons s’escaigui, prescripcions o propostes al comú, de caràcter general, amb l’única finalitat de preservar els valors estètics, històrics i culturals del bé protegit. En cap cas, poden ser exhaustius, ni establir l’ordenació urbanística i de l’edificació de l’àrea afectada.
Respecte a les intervencions que es puguin dur sobre el bé declarat d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de prescripcions d’obligat compliment i el comú ha d’adaptar el pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Pel que fa a les intervencions en la zona preventiva (zona 2) de l’entorn de protecció, els criteris tenen la forma de propostes al comú, i només són vinculants i executius si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic. El seu contingut i vigència tenen efectes a partir de la data de publicació de llur incorporació al pla urbanístic. Els esmentats criteris són graduals i proporcionals en funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti.
La resolució d’iniciació d’expedient per a la declaració d’un bé d’interès cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel·lació, d’obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns objecte de l’expedient, fins a la data de publicació de l’acord d’adaptació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si, en virtut de la declaració d’un bé d’interès cultural, es denega una llicència sol·licitada abans de la iniciació de l’expedient de declaració, el sol·licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més de l’interès legal corresponent.”
Article 5
Es modifica l’apartat segon de l’article 13 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. El Govern, mitjançant el decret a què fa referència l’article 12.2, pot establir o proposar, segons s’escaigui, limitacions en l’edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles esmentats en l’article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l’apartat 1 del present article.
En tot cas, es permeten les obres que siguin exigides per la conservació, la seguretat, la salubritat i l’adequació a la Llei d’accessibilitat i, si s’escau, als requisits mínims d’habitabilitat. Aquestes limitacions seran motivades i es preferiran les regles menys restrictives per a la llibertat individual”.
Article 6
Es modifica l’apartat segon de l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“2. Un cop adaptat el pla d’ordenació i urbanisme parroquial de conformitat amb el que disposen els apartats 3 i 4 de l’article 12, l’autorització de les obres o intervencions en els conjunts arquitectònics i en el seus entorns de protecció correspon al comú, amb l’informe previ i preceptiu del ministeri titular de cultura.”
Article 7
S’addiciona un nou apartat 5 a l’article 14 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, amb el redactat següent:
“5. Les autoritzacions de les obres a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 del present article s’entenen atorgades, mitjançant silenci administratiu positiu, si en el termini de tres mesos no es deneguen expressament per l’administració competent, de conformitat amb el règim i les condicions establertes a la legislació urbanística vigent. L’estimació tàcita només serà admissible si la sol·licitud inclou la documentació pertinent i ha estat presentada davant del comú i davant del ministeri titular de cultura.”
Article 8
Es modifica l’article 15 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 15. Criteris generals sobre les intervencions
Els monuments històrics no poden ser enderrocats i se n’ha de conservar la identitat, la integritat i l’autenticitat.
En els monuments històrics, paisatges culturals i zones arqueològica i paleontològica, qualsevol intervenció ha efectuar-se assumint els següents criteris:
El respecte permanent dels valors que van motivar la declaració de bé d’interès cultural, sens perjudici que, per a la millor adaptació del bé al seu ús o per necessitats tècnic-arquitectòniques, pugui ésser autoritzada la utilització d’elements, tècniques i materials contemporanis.
La conservació de les característiques tipològiques d’ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més destacades del bé.
No es pot reconstruir totalment o parcial el bé o fer-hi addiccions que falsegin la seva autenticitat, amb l’excepció d’utilitzar-ne parts originals del mateix.
No es pot eliminar parts del bé, excepte que comportin la degradació del bé o que l’eliminació en permeti un millor enquadrament històric. Els motius per a l’eliminació han d’esser fonamentats en benefici del manteniment i conservació dels béns.
Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts arquitectònics i paisatges culturals s’han de basar en principis científics i criteris tècnics.
És prohibida la col·locació de publicitat, cables i antenes en els monuments i en els seus entorns de protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.
En els conjunts arquitectònics cal mantenir l’estructura urbana i arquitectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta paisatgística.”
Article 9
Es modifica l’article 16 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:
“Article 16
Instruments de protecció. Ús i gestió
La declaració d’un monument històric o d’un paisatge cultural comporta l’obligació per part de l’administració o administracions afectades, d’elaborar un instrument de protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les intervencions sobre el bé d’interès cultural i sobre la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció i, si aquestes administracions així ho acorden, també els criteris que han de regir les intervencions sobre la zona preventiva (zona 2). L’aprovació definitiva de l’instrument, que haurà de produir-se en el termini màxim de divuit mesos a comptar de la declaració, correspon a l’òrgan que determini la legislació, i requereix necessàriament l’informe favorable previ del Govern.
Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument de protecció, ús i gestió que afecta l’àrea declarada, el Govern, ha de determinar si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos a l’article 14.3, o si ha ser modificat o complementat per adaptar-se als criteris del bé d’interès cultural i de la zona d’acompanyament (zona 1) de l’entorn de protecció.”
Article 10
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.