LegalizeLlei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha aprovat la següent:
llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993
Exposició de motius
La Llei transitòria de procediments judicials va ser aprovada pel Consell General el dia 21 de desembre de 1993, quan encara no havien entrat en vigor determinats preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, aprovada tres mesos i escaig abans. En efecte, les disposicions de caràcter processal contingudes en la norma jurídica esmentada, per aplicació de l’apartat 2 de la disposició final segona, van entrar en vigor el dia 2 de gener de 1994. D’acord amb l’exposició de motius de la Llei transitòria de procediments judicials, la finalitat d’aquest text legal consistia a respectar els procediments existents, malgrat reconèixer que alguns procediments eren imperfectes o inharmònics, i també tenia l’objectiu de suprimir les institucions i les normes processals obsoletes i adaptar la resta a les disposicions de la Constitució i de la Llei qualificada de la Justícia, o crear-ne puntualment de noves per donar compliment a aquestes normes jurídiques.
Com indica el mateix nom del text, la Llei transitòria de procediments judicials tenia, ja des del moment en què va ser promoguda, vocació de provisionalitat, fins que fos redactada i aprovada una nova Llei general de procediments amb unitat de criteri, científic i tècnic, segons els termes de l’exposició de motius, que també indicava que aquesta tasca s’havia de posposar fins a la legislatura següent, atesa la magnitud tecnicojurídica i la complexitat de l’elaboració. Si bé és cert que alguns dels capítols o seccions de la Llei i els articles que els conformen han estat entretant tàcitament derogats, com ara els que fan referència al procediment penal o a la normativa de societats, d’arrendaments urbans o del contenciós en matèria de seguretat social, no és menys cert que la majoria del capítols, seccions i articles romanen vigents encara avui, malgrat que en els darrers temps s’han impulsat iniciatives legislatives que a curt o mitjà termini han de permetre la derogació de parts substancials de la Llei, com ara les dedicades als procediments civil o concursal.
Tanmateix, de moment no es preveu que determinats altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials puguin ser derogats o encabits, amb les modificacions oportunes, en altres normes jurídiques de nova creació. Aquesta previsió és vàlida per a la majoria dels articles continguts des del capítol primer fins al quinzè i també del capítol dissetè, que desenvolupen molts dels preceptes de la Llei qualificada de la Justícia. La modificació de la Llei qualificada de la Justícia s’ha produït de forma coetània amb els objectius de configurar un estatus dels batlles, magistrats i fiscals més complet i detallat, i consolidar les carreres judicial i fiscal; conferir noves atribucions a l’òrgan de govern i administració de l’organització judicial; impulsar una reforma de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, i adaptar o ampliar el contingut de la Llei d’acord amb les necessitats actuals i l’experiència pràctica en aspectes d’abast més concret o puntual. I la revisió esmentada de la Llei qualificada de la Justícia ha fet necessària una reforma de la Llei transitòria de procediments judicials.
La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es divideix en trenta-un articles, una disposició transitòria i dues disposicions finals. I encara que aquesta reforma comporta l’addició, la modificació o la supressió de bastants preceptes, no ha volgut incidir en les parts que no tenen res a veure amb el desenvolupament de la Llei qualificada de la Justícia, a l’efecte, per exemple, de disposar la derogació expressa dels capítols, seccions o articles que ja ho han estat de forma tàcita, tal com s’ha esmentat anteriorment. En efecte, els canvis aprovats amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es limiten a adequar-ne el text a la modificació paral·lela de la Llei qualificada de la Justícia i, alhora, a reformar de forma exclusiva els articles que dimanen de la Llei esmentada, ja que s’ha considerat més oportú reservar la tasca de revisió omnicomprensiva del text per al moment en què es promoguin una o diverses lleis que comportin la substitució íntegra.
En qualsevol cas, es tracta de la tercera modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, i també és la que té un abast més ampli, com a corol·lari de la reforma substancial que s’ha dut a terme de la Llei qualificada de la Justícia, a la qual es troba íntimament vinculada, com s’ha dit. En efecte, les dues primeres modificacions, introduïdes amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, només van comportar l’addició d’un article encabit en una nova secció, per regular l’incident de nul·litat d’actuacions, i la modificació de tres articles per adequar-los a la nova norma penal.
Diversos articles d’aquesta Llei tenen com a finalitat adaptar els preceptes de la Llei transitòria de procediments judicials al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. També ha calgut reformar o derogar altres articles, seccions o capítols per donar empara, d’acord amb la Llei esmentada, a la creació de les dues seccions d’Instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.
No obstant això, es reformen altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials que, si bé desenvolupen preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, van més enllà dels aspectes assenyalats. En efecte, el temps transcorregut d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei transitòria de procediments judicials aconsellava de fer-ho, a fi de precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau.
Així, s’incorporen modificacions en la regulació del procediment de l’habeas corpus i en els preceptes que concreten el principi de publicitat de les resolucions judicials; se simplifica i actualitza la redacció dels articles que determinen les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i que regulen l’establiment dels torns corresponents; es reforma el règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i s’adapten les normes processals relatives a les comissions rogatòries al marc jurídic i normatiu actual.
Finalment, s’han introduït uns nous capítol i article per fixar les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia.
Article 1
Modificació de l’article 8
Es modifica l’article 8 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 8
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.”
Article 2
Modificació de l’article 11
Es modifica l’article 11 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 11
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.”
Article 3
Modificació del primer paràgraf de l’article 13
Es modifica el primer paràgraf de l’article 13 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 13
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut.
(…)”
Article 4
Modificació de l’article 28
Es modifica l’article 28 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 28
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.”
Article 5
Modificació de l’article 30
Es modifica l’article 30 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30
L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment, d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei qualificada de la Justícia.
Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el tribunal pot refusar motivadament les còpies o prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.
Contra la resolució denegatòria es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.”
Article 6
Addició d’un nou capítol setè i nova numeració dels capítols setè i següents
S’afegeix un nou capítol setè a la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents.
“Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia”.
Els capítols setè, vuitè, novè i desè de la Llei transitòria de procediments judicials passen a numerar-se, respectivament, capítols vuitè, novè, desè i onzè.
Article 7
Addició d’un article 30 bis
S’afegeix un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 30 bis
El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus pares, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al·legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, la sala revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, tot pronunciant-se sobre les costes judicials ocasionades en els termes que corresponguin.
La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.”
Article 8
Modificació de l’article 31
Es modifica l’article 31 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 31
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al procediment fixat al segon paràgraf de l’article 50.3 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.
A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:
Torns rotatoris de ponències en cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció.
Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal en els processos civils, administratius i de menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participen tots els batlles.”
Article 9
Modificació de l’article 32
Es modifica l’article 32 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 32
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.”
Article 10
Modificació de l’article 33
Es modifica l’article 33 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 33
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn.
En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat.
Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.”
Article 11
Modificació de l’article 34
Es modifica l’article 34 de la Llei transitòria de procediments judicials, que queda redactat en els termes següents:
“Article 34
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis.
A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes.
La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.