LegalizeLlei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Modificació de l’article 234
Es modifica l’article 234 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 234
Si el condemnat en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, o el batlle de guàrdia, en cas d’urgència, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, poden decretar la revocació de la semillibertat o de la llibertat condicional i el seu reempresonament durant el temps que encara li falta per complir.
La decisió és adoptada, o reconsiderada si s’ha adoptat en cas d’urgència, pel tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del condemnat en un termini de cinc dies a partir de la petició, de la revocació o del reempresonament d’urgència acordat, amb audiència pública, si escau.
Contra la decisió adoptada només es pot interposar recurs si la semillibertat ha estat atorgada en la sentència o en l’ordenança penal.
Contra la decisió de revocar la llibertat condicional no es pot interposar recurs.”
Article 61
Modificació de l’article 235
Es modifica l’article 235 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 235
Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal poden, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, atorgar al pres un permís de sortida d’una durada màxima de cinc dies, amb les limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitoritzat, si escau.”
Article 62
Modificació de l’article 236
Es modifica l’article 236 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 236
El pagament de la multa o les despeses judicials ha de fer-se en el termini de 15 dies a partir de l’endemà de la notificació de la sentència o de l’ordenança penal. Quan la persona condemnada no tingui recursos, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot autoritzar-la a fer el pagament en terminis, que han de ser fixats tenint present la seva situació.
En cas d’assistència lletrada de guàrdia o d’ofici, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de reintegrar al Govern la suma satisfeta en concepte d’honoraris d’advocat, en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.”
Article 63
Modificació de l’article 237
Es modifica l’article 237 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 237
En cas d’impagament de la multa o de les despeses judicials, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal procedeix per la via executiva.”
Article 64
Modificació de l’article 238
Es modifica l’article 238 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 238
La determinació de la responsabilitat civil en període d’execució de sentència o ordenança penal s’ajusta als tràmits següents:
El tribunal o el batlle competent requereix, si escau, a les parts que aportin les proves que estimin oportunes en el termini que fixi.
Seguidament dóna vista a les parts de les actuacions. A partir d’aquest moment l’acusador particular o l’actor civil tenen un termini de 15 dies per formular la seva reclamació i les manifestacions corresponents; i els responsables civils, un altre termini de 15 dies per contestar-les.
Un cop transcorregut aquest darrer termini, el tribunal o el batlle competent decideix.”
Article 65
Modificació de l’article 253
Es modifica l’article 253 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 253
Les sentències fermes dictades pels tribunals, i les ordenances penals fermes i executòries dictades pel batlle instructor, poden ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents:
Quan la resolució s’hagi fonamentat en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos per sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria.
Quan la resolució sigui contradictòria amb una altra sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria, dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autora una sola persona.
Quan, amb posterioritat a la resolució, s’arribi al coneixement d’algun fet que provi d’una manera incontestable la innocència del condemnat.
Quan una sentència d’un tribunal superior concedeixi reduccions de pena o avantatges dels quals no pugui beneficiar-se un condemnat per no haver interposat recurs, malgrat que es trobi en la mateixa situació de fet que el recurrent beneficiat.
Quan la resolució s’hagi pronunciat cometent un delicte de corrupció, prevaricació, violència o mitjançant qualsevol altra maquinació fraudulenta.”
Article 66
Modificació de l’article 255
Es modifica l’article 255 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 255
L’objecte del Registre d’antecedents penals és la constatació de les condemnes pronunciades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, pel Tribunal de Corts i pel batlle instructor o de guàrdia, quan es tracti de delictes, i de les declaracions de rebel·lia dictades pels mateixos tribunals.”
Article 67
Modificació de l’article 268
Es modifica l’article 268 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 268
La publicitat del Registre d’Antecedents penals només pot fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als tribunals, a la Batllia o a la Fiscalia general, d’acord amb els articles següents.”
Article 68
Modificació de l’article 270
Es modifica l’article 270 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 270
Les certificacions són lliurades pels secretaris judicials del Tribunal de Corts, que també comunica, certifica o fa constar en les causes, a requeriment dels tribunals o els batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre.”
Disposició final primera
Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, al seu torn modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 20
El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d’edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar, i n’ha d’informar el batlle de Menors als efectes oportuns, i l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, perquè efectuïn el seguiment.”
Es modifica l’apartat 5 de l’article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“5. El control del compliment de les contraprestacions l’efectuen el batlle de Menors i el Ministeri Fiscal, amb la col·laboració de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
Després de l’interrogatori del menor encausat, es procedeix a la declaració dels testimonis o, si escau, dels pèrits proposats en els escrits d’acusació o de defensa, així com dels tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia que hagin efectuat la valoració del menor durant la instrucció, i es practiquen les proves admeses d’acord amb les disposicions previstes al Codi de procediment penal.”
Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46
Tant en els casos de substitució de la mesura d’internament com en els casos de suspensió d’execució d’una mesura, el batlle, després d’escoltar el Ministeri Fiscal i les parts, i a la vista de l’informe de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, resol.”
Es modifica l’article 47 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47
L’aplicació de les mesures té com a finalitat primordial la integració del menor en la societat. Tota mesura ha d’estar orientada cap a la seva educació.
El tribunal competent de menors, per acord motivat, pot imposar les mesures que s’indiquen en aquest article. Per imposar la mesura ha de tenir en compte no només la naturalesa dels fets i la seva valoració jurídica, sinó també l’interès del menor.
Les mesures que es poden imposar, de caràcter disciplinari o educatiu, són les següents:
I. Mesures disciplinàries
Principals:
1a. Internament en un règim tancat. El menor roman de manera continuada en un centre, on realitza totes les activitats; aquesta mesura només es pot imposar als menors que hagin comès un delicte major sancionat en el Codi penal amb una pena superior als vuit anys de presó, o al menor reincident pel que fa als altres delictes. La durada no pot excedir la tercera part de la pena assenyalada per a aquest delicte en el Codi penal.
El Batlle pot concedir permisos de sortida als menors a partir del primer terç del compliment de la mesura, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, la direcció del centre on el menor es trobi complint la mesura i els tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.
2a. Internament en un règim semiobert. El règim semiobert implica la permanència continuada del menor en un centre on realitza la major part de les activitats i s’atorga, com a mínim, un permís d’un cap de setmana al mes sense perjudici que el batlle pugui atorgar permisos complementaris, oït el Ministeri Fiscal, en funció de les circumstàncies personals, familiars i de reinserció del menor, que no poden ser superiors a dos mesos l’any. Aquesta mesura d’internament no pot imposar-se quan el menor hagi comès una infracció tipificada com a contravenció al Codi penal. La durada màxima d’aquesta mesura és de dos anys.
3a. Internament en un règim obert. El règim obert permet al menor de realitzar activitats educatives o lúdiques fora del centre, respectant un horari i amb l’obligació de pernoctar al centre. Els menors poden sortir cada cap de setmana i el període de vacances que els sigui possible. Aquesta mesura té una durada màxima d’un any.
En els tres supòsits anteriors, el menor ha d’estar sota la vigilància dels pares, tutors o representants legals, o en defecte d’aquests, sota la responsabilitat de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia o sota la responsabilitat de les persones en què el ministeri delegui.
Igualment, en el cas dels tres supòsits precedents, si el menor necessita un tractament mèdic o psiquiàtric que aconselli o obligui un internament, el termini d’aquest internament li serà abonable per al període previst per la mesura.
L’internament de menors, en qualsevol tipus de règim, es durà a terme en instal·lacions específiques per a menors, amb total separació de les persones privades de llibertat per aplicació de la llei penal aplicable als majors d’edat.
4a. Obligació de romandre al domicili familiar els caps de setmana. Aquesta mesura té una extensió màxima de dotze caps de setmana.
5a. Privació de sortir els vespres del domicili familiar. El menor ha de romandre al domicili familiar des de les 22 hores fins a les 7 hores de l’endemà, durant un període màxim de sis mesos, llevat que vagi acompanyat d’un dels pares o del representant legal.
6a. Realització de serveis en benefici de la comunitat. El menor fa una activitat en benefici de la col·lectivitat en conjunt, o bé de persones en situació de precarietat. S’intenta que la naturalesa de l’activitat tingui relació amb els fets comesos pel menor. La durada diària d’aquesta mesura no pot excedir les sis hores i el compliment no pot suposar una interferència greu en l’activitat laboral o escolar del menor. L’extensió mínima és de trenta hores; i la màxima, de cent cinquanta.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia porta a terme la mesura de treballs en benefici de la comunitat. Li correspon la recerca d’activitats d’utilitat pública i el seguiment i l’avaluació posterior del compliment de la mesura, i ha d’emetre l’informe corresponent per al batlle de Menors i el Ministeri Fiscal. L’activitat que hagi de realitzar el menor és proposada pels serveis tècnics del ministeri encarregat de la justícia al batlle de Menors, el qual, un cop oït el Ministeri Fiscal, hi ha de donar la conformitat.
Aquesta mesura no es pot imposar sense l’acceptació del menor i del seu representant legal, i la resolució que s’estableix té a tots els efectes la consideració d’aute d’execució.
Accessòries:
7a. Privació del dret a conduir vehicles de motor per un temps màxim de dos anys.
8a. Privació del dret a usar qualsevol tipus d’armes per un temps màxim de dos anys.
9a. Privació d’entrar a determinats locals o llocs públics. Aquesta mesura es pot imposar com a accessòria en totes les infraccions comeses en un tipus de local o lloc públic determinat o en relació amb aquests llocs. Té la mateixa durada que la mesura principal o, en tot cas, no pot excedir els dos anys.
De substitució:
10a. El tribunal, tenint en compte el tipus, la gravetat del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del menor, pot substituir, totalment o parcialment, les mesures disciplinàries principals d’internament per una de les altres mesures disciplinàries principals o per una o més de les previstes com a disciplinàries accessòries o com a educatives.
II. Mesures educatives
1a. Seguiment d’un tractament mèdic determinat. Aquesta mesura va dirigida als menors que, per raó de la seva addicció a l’alcohol o a altres drogues, o bé per disfuncions significatives del seu psiquisme, necessiten seguir un programa terapèutic ambulatori. La durada màxima d’aquesta mesura és de tres anys.
2a. Llibertat vigilada amb assistència educativa. El menor ha de complir un programa d’activitats socioeducatives, així com les regles de conducta que s’estableixin en cada cas, sota una vigilància estreta, durant un temps màxim de dos anys i un temps mínim de sis mesos.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia desenvolupa funcions d’ajuda i control, i fomenta la participació del menor en activitats que afavoreixin la seva educació. Amb aquesta finalitat, es coordina amb institucions públiques i privades amb capacitat per atendre adequadament els menors.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia presenta un informe cada tres mesos al batlle de Menors i al Ministeri Fiscal sobre l’evolució del comportament del menor i sobre el compliment de les regles de conducta que estigui obligat a observar.
3a. Acolliment per una altra persona, un nucli familiar o una institució de caràcter assistencial. Amb l’aplicació d’aquesta mesura es procura proporcionar al menor un ambient de socialització positiu, a través de la seva estada durant un període de temps determinat pel batlle, amb una família diferent de la seva o bé en una institució. En l’acolliment familiar, el batlle decideix la família que estimi més adequada entre les que hagin estat seleccionades prèviament pels serveis corresponents de l’Administració general.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia vetlla perquè el menor rebi, durant el temps que estigui sotmès a aquesta mesura, l’educació i l’atenció adequades que requereixen la seva edat i la seva condició.
D’aquesta manera, controla periòdicament l’evolució del menor i elabora cada tres mesos un informe per al batlle i el Ministeri Fiscal sobre la seva situació i la conveniència o no de continuar amb la mesura imposada.
4a. Amonestació. El batlle de Menors manifesta de forma concreta i clara les raons que fan intolerable el fet comès pel menor, exposa les conseqüències que ha tingut o podria tenir per a ell i per a la víctima i formula recomanacions per al seu futur.”
Disposició final segona
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i el text consolidat de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dues lleis.
Disposició final tercera
Aquesta Llei qualificada entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 1, 2, 16, 22 al 24, 26, 27, 31 al 33, 35, 38, 40 al 45, 46, 48 al 64 i 66, que entren en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.
Casa de la Vall, 24 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell President de la
República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.