Llei 26/2014 del 30 d’octubre, de patents

Totes les persones que, sense disposar del consentiment del titular de la patent i/o del llicenciatari a qui la llicència li permeti atorgar-lo, realitzin qualsevol acte d’explotació de l’objecte protegit per la patent, únicament estan obligades a indemnitzar pels danys i els perjudicis que hagin causat si han estat advertits pel titular de la patent o pel seu llicenciatari respecte a l’existència d’aquesta patent, degudament identificada, i de la seva violació, amb el requeriment que la cessin, o si la seva actuació ha intervingut culpa o negligència.

L’autoritat judicial pot ordenar, cautelarment, a instància de qui les pugui exercitar segons la Llei, aquelles accions que assegurin degudament la completa efectivitat de l’eventual fallada que recaigui, i en especial les següents:

La sol·licitud de mesures cautelars, establerta a l’apartat 1 d’aquest article només s’admetrà si l’acció subjacent té aparença de bon dret i si hi ha un risc fundat de que es puguin produir danys derivats de la utilització d’una patent durant el temps necessari per a obtenir una resolució judicial. L’autoritat judicial pot subordinar les mesures cautelars diferents a l’afiançament a la constitució, per part de qui les insta, de garanties destinades a assegurar la indemnització eventual pel perjudici sofert per la persona afectada per al cas que posteriorment es consideri que l’acció està mancada de fonament.

L’autoritat judicial pot ordenar les mesures establertes a l’apartat 1 d’aquest article sense escoltar l’altra part, particularment quan qualsevol retard pugui causar probablement un dany irreparable a la part lesionada, o quan es pugui demostrar un risc que les proves estan sent destruïdes.

Si, segons l’apartat 3 d’aquest article, s’ha ordenat una mesura cautelar sense escoltar la part, se li ha de notificar sense dilació aquesta decisió. En tot cas, la part afectada per la mesura cautelar pot oposar-s’hi i l’autoritat judicial ha de decidir, sense necessitat de cap altre tràmit, si la mesura és confirmada, modificada o revocada. Aquesta decisió, si és el batlle qui l’ha dictada, és apel·lable.

Si el titular o, si és el cas, el llicenciatari, no exerceix l’acció principal dins el període de vint dies hàbils o trenta-un dies naturals –el que expiri més tard– des de la data en què el titular o, si escau, el llicenciatari, va rebre la notificació de la mesura cautelar, o dins un altre període determinat per l’autoritat judicial que ha acordat la mesura, la mesura cautelar queda sense efecte, sense perjudici de la indemnització pels danys i perjudicis que pot ser reclamada per la part afectada per la mesura cautelar.

Si una mesura cautelar es revoca o deixa de tenir efecte, o si es descobreix posteriorment que no hi ha cap violació de fet o risc de violació de la patent, l’autoritat judicial pot acordar, a instància de la part afectada per la mesura cautelar, que qui ha instat la dita mesura cautelar indemnitzi la part afectada pels perjudicis causats, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

Si s’ha acordat una mesura cautelar abans de la presentació del principi de prova que estableix l’article 28, i s’ha iniciat un procediment de conformitat amb l’article 48, aquest procediment ha de ser suspès fins que es disposi d’aquest principi de prova. En aquest cas, l’autoritat judicial pot:

Si l’autoritat judicial acorda una ordre conforme al que disposa l’apartat 7 d’aquest article, després d’escoltar el demandat, l’autoritat judicial fixa un termini durant el qual s’ha de presentar el principi de prova i s’ha de seguir el procediment. Si aquest principi de prova no es presenta dins d’aquest termini fixat, l’autoritat judicial ha de deixar sense efecte les mesures cautelars.

Amb subjecció a les condicions de tota mesura cautelar establertes en aquest article, el titular de la patent, o si és el cas, el llicenciatari, té dret a fer procedir en tot lloc, per part de l’autoritat judicial, assistida per experts de la seva elecció, ja sigui a la descripció detallada amb presa de mostres o sense, ja sigui al segrest real dels béns que considera que violen els seus drets.

Sense perjudici del que s’estableix en l’article anterior, el titular d’una patent, o en el seu cas el llicencitari d’aquesta, té dret a sol·licitar a l’òrgan competent en matèria duanera que retingui mercaderies quan sospiti que aquestes puguin vulnerar els seus drets de patents.

La sol·licitud d’intervenció referida en l’apartat 1 d’aquest article, es durà a terme de conformitat amb el procediment previst en els articles 82 a 91 de la Llei del Codi de Duana de 20 de juny de 1996, per a mercaderies falsificades i mercaderies pirates. Aquestes disposicions aplicaran mutatis mutandis als supòsits de mercaderies que puguin vulnerar drets de patents. En cas que les referides disposicions es substitueixin per altres, les sol·licituds d’intervenció es duran a terme de conformitat amb allò que estableixi la legislació en matèria duanera vigent en cada moment.

Durant un procediment d’intervenció, el declarant de les mercaderies pot emetre una declaració escrita que permeti la destrucció d’aquestes. En el cas que no hi hagi aquest consentiment del declarant de les mercaderies, el titular del dret, o en el seu cas el llicenciatari, ha d’iniciar el procediment civil i/o penal que correspongui per a poder fer valer el seu dret.

Tota persona interessada pot demanar a l’autoritat judicial, mitjançant un procediment contra el titular de la patent, que declari que l’execució d’un acte específic no constitueix una violació dels drets establerts als articles 31 o 32.

La persona interessada, amb caràcter previ a la presentació de la demanda, ha de requerir notarialment el titular de la patent perquè es pronunciï sobre l’oposabilitat entre aquesta patent i l’explotació industrial que el requeridor porti a terme sobre territori andorrà o davant dels preparatius seriosos i efectius que desenvolupi a aquests efectes. Transcorreguts tres mesos des de la data del requeriment sense que el titular de la patent s’hagi pronunciat o quan el requeridor no estigui conforme amb la resposta, pot exercitar l’acció establerta a l’apartat 1 d’aquest article.

La validesa de la patent no es pot posar en qüestió durant aquest procediment.

No es pot exercir aquesta acció mentre l’acte en qüestió sigui objecte d’un procediment per lesió al dret del titular d’una patent contra la persona esmentada.

No pot exercitar l’acció esmentada en l’apartat 1 d’aquest article qui hagi estat demandat per la violació de la patent de què es tracti.

La demanda ha de ser notificada a totes les persones titulars de drets sobre la patent que estiguin degudament inscrites en el Registre de Patents, a fi que es puguin personar i intervenir en el procés. No obstant això, els llicienciataris contractuals no es poden personar, quan així es disposi en el seu contracte de llicència.

El titular d’una patent pot demanar a l’Oficina de Patents fer canvis a la patent per tal de limitar l’extensió de la protecció que li és conferida.

El titular d’una patent pot demanar a l’Oficina de Patents fer canvis a la patent per tal de corregir errors mecanogràfics o d’una altra mena fets de bona fe.

El titular d’una patent pot demanar a l’Oficina de Patents modificar el nom o l’adreça del titular de la patent inscrits al Registre de Patents, sempre que aquesta modificació no impliqui un canvi de persona o de la personalitat jurídica del titular.

Cap d’aquests canvis a la patent no pot estendre’s més enllà del contingut de la sol·licitud tal com va ser presentada a la data de dipòsit.

Si l’Oficina de Patents accepta els canvis relatius a la patent sol·licitats d’acord amb els apartats 1 a 4 d’aquest article, i en la mesura que ho faci, ha d’inscriure els canvis al Registre de Patents i publicar-los.

El titular pot renunciar a tota la patent, a una o diverses reivindicacions de la patent o a una part d’una o diverses reivindicacions.

Quan la renúncia sigui parcial, la patent segueix en vigor amb referència a les reivindicacions no compreses en la renúncia, sempre que puguin constituir l’objecte d’una patent independent i que la renúncia no suposi l’ampliació de l’objecte de la patent més enllà del contingut de la sol·licitud de patent, tal com va ser presentada.

La renúncia s’ha de notificar per escrit al Registre de Patents i es considera que ha tingut lloc en el moment de la seva inscripció al Registre de Patents.

Un cop constin inscrites al Registre de Patents, l’Oficina de Patents ha de publicar en el Butlletí de Patents tota renúncia, així com qualsevol modificació soferta per una patent com a conseqüència d’una renúncia parcial.

No es pot admetre la renúncia del titular d’una patent sobre la qual existeixin drets reals o llicències inscrits en el Registre de Patents sense que consti el consentiment dels titulars dels drets inscrits.

Tampoc es pot admetre la renúncia a una patent la titularitat de la qual hagi estat reivindicada per un tercer sense el consentiment d’aquest tercer.

Al final del termini establert a l’article 37.

Si el titular de la patent hi renuncia, en la data en què aquesta renúncia és efectiva.

Si una taxa de manteniment i qualsevol recàrrec no han estat pagats en el temps degut, a la data de venciment de la quota de manteniment.

Tota persona pot instar davant de l’autoritat judicial un procediment per a la declaració de nul·litat d’una patent, de forma total o parcial, però tan sols per algun dels motius següents:

La declaració de nul·litat d’una patent es pot instar al llarg de la seva vida legal i, fins i tot, en el termini dels cinc anys posteriors a la seva extinció, segons l’article 56.

Si els motius de la nul·litat només afecten la patent en part, l’autoritat judicial ha de declarar una nul·litat parcial que limiti adequadament l’extensió de la patent.

La declaració de nul·litat implica que la patent no va ser mai vàlida i es considera que ni la patent ni la sol·licitud que la va originar no van tenir mai els efectes previstos en aquesta Llei.

Sense perjudici de la indemnització de danys i perjudicis que hauria correspost quan el titular de la patent hagués actuat de mala fe, l’efecte retroactiu de la nul·litat no afecta:

Un cop sigui ferma, la declaració de nul·litat de la patent té força de cosa jutjada davant tothom.

Sempre que en aquesta Llei es faci una referència al Tractat de cooperació en matèria de patents, fet a Washington el 19 de juny de 1970, aquesta referència inclou el Reglament del Tractat de cooperació en matèria de patents i les instruccions administratives sota el Tractat de cooperació en matèria de patents.

L’Oficina de Patents ha de tramitar les sol·licituds internacionals d’acord amb les disposicions del Tractat de cooperació en matèria de patents fet a Washington el 19 de juny de 1970 i d’aquesta Llei, i de tota altra normativa aplicable. En cas de conflicte entre les disposicions del Tractat de cooperació en matèria de patents i les disposicions d’aquesta Llei i de qualsevol legislació aplicable, prevalen les disposicions del Tractat de cooperació en matèria de patents.

Al Reglament d’execució es poden incloure més detalls sobre la tramitació de sol·licituds internacionals i altres funcions de l’Oficina de Patents en relació amb el Tractat de cooperació en matèria de patents, fet a Washington el 19 de juny de 1970, inclosos els terminis i altres requisits amb relació a les sol·licituds internacionals. La Llei de taxes de l’Oficina de Patents ha de fixar les taxes que cal pagar en relació amb les sol·licituds internacionals.

L’Oficina de Patents actua, d’acord amb el que estableix l’apartat 3 d’aquest article, com una oficina receptora respecte d’una sol·licitud internacional presentada per un resident o un nacional al Principat d’Andorra.

Una sol·licitud internacional presentada a l’Oficina de Patents com a oficina receptora s’ha de presentar en català amb una traducció a un idioma acceptat per l’administració que és competent per fer la recerca internacional i, si escau, l’examen preliminar internacional d’aquesta sol·licitud. S’han de pagar a l’Oficina de Patents les taxes de transmissió establertes a la Llei de taxes de l’Oficina de Patents. Tot l’anterior es regula en la forma establerta en el Reglament d’execució.

El Govern pot establir un acord del tipus referit a la regla 19.1.b del Reglament del Tractat de cooperació en matèria de patents pel qual una organització intergovernamental o l’oficina nacional d’un altre estat contractant del Tractat de cooperació en matèria de patents actua en lloc de l’Oficina de Patents com a oficina receptora per als dipositants que siguin residents o nacionals del Principat d’Andorra.

Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat 2 d’aquest article, l’Oficina de Patents actua com oficina designada o elegida en relació amb qualsevol sol·licitud internacional que designi o elegeixi al Principat d’Andorra.

Quan un acord de validació de patents europees entre el Principat d’Andorra i l’Organització Europea de Patents entri en vigor, tota sol·licitud internacional mitjançant la qual el Principat d’Andorra sigui designat o elegit per a la concessió d’una patent de conformitat amb les disposicions del Tractat de cooperació en matèria de patents, fet a Washington el 19 de juny de 1970, es considerarà com una sol·licitud per a la validació d’una patent europea al Principat d’Andorra, i l’Oficina Europea de Patents actuarà com oficina designada o elegida en virtut del Tractat de cooperació en matèria de patents.

Quan l’Oficina de Patents actua com a oficina designada o elegida, el dipositant ha de pagar, abans de l’expiració del termini aplicable segons els articles 22 o 39 del Tractat de cooperació en matèria de patents, fet a Washington el 19 de juny de 1970 o del termini posterior que pugui estar prescrit al Reglament d’execució, la taxa de presentació establerta a la Llei de taxes de l’Oficina de Patents i, si es demana, ha de presentar una traducció segons els terminis establerts al Reglament d’execució.

Per al propòsit de l’apartat 3 de l’article 5, tota sol·licitud internacional que designi al Principat d’Andorra, a l’efecte d’obtenir una patent nacional, només es té en compte si s’ha pagat degudament la taxa de presentació i, si es demana, s’ha presentat la traducció corresponent.

Si la taxa de presentació no s’ha pagat degudament o la traducció no s’ha presentat dins el termini aplicable segons l’apartat 1 d’aquest article, la sol·licitud internacional es considera retirada.

El sol·licitant ha de tenir l’oportunitat de modificar les reivindicacions, la descripció i els dibuixos presentats davant l’oficina designada o elegida dins del termini que estableix el Reglament d’execució. L’oficina designada o elegida no concedirà una patent ni denegarà la seva concessió abans del venciment d’aquest termini, excepte que compti amb el consentiment exprés del sol·licitant.

Quan l’oficina designada o elegida exigeixi una traducció de la sol·licitud internacional, les modificacions s’han de presentar en l’idioma de la traducció.

Al sol·licitant o el titular d’una patent a Andorra que, malgrat haver demostrat tota la diligència que les circumstàncies requerien, no hagi pogut complir un termini davant l’Oficina de Patents, se li restableixen els drets, després de fer-ne la sol·licitud, en el cas que la inobservança hagi donat lloc, com a conseqüència directa en virtut del que disposa la Llei o el seu Reglament d’execució, a la desestimació de la sol·licitud de patent andorrana, la consideració de tenir per retirada la sol·licitud de patent andorrana, la nul·litat de la patent andorrana de la patent andorrana o la pèrdua de qualsevol altre dret o mitjà de recurs.

La petició s’ha de presentar per escrit en un termini de dos mesos a partir de la desaparició de les causes que hagin donat lloc a la inobservança del termini. Els actes que no s’hagin dut a terme s’han de fer dins aquest termini. La petició només és admissible dins el termini d’un any a partir de l’expiració del termini no observat. En el cas d’impagament d’una taxa anual, els terminis previstos per pagar amb recàrrec es dedueixen del període d’un any.

La petició ha d’estar motivada i ha d’indicar els fets i els raonaments que s’invoquen per donar-hi suport. Només es considera presentada si s’ha abonat la taxa de restabliment de drets.

Qualsevol que durant el període comprès entre la pèrdua d’un dret dels referits en l’apartat 1 d’aquest article i la publicació de la nota del restabliment del dit dret hagi començat de bona fe a explotar o fer preparatius seriosos i efectius per explotar la invenció que constitueixi l’objecte d’una sol·licitud de patent publicada, o d’una patent, pot continuar, a títol gratuït, aquesta explotació dins la seva empresa o per a les necessitats de la seva empresa.

Les normes contingudes en aquest article s’apliquen, mutatis mutandis, al compliment dels tràmits i el pagament de les taxes de les sol·licituds internacionals a les quals es refereix el capítol precedent.

Sense perjudici del que estableix el capítol vuitè, l’autoritat judicial civil o, si escau, penal, té la jurisdicció exclusiva de qualsevol litigi entre particulars en relació amb una sol·licitud de patent o amb una patent, en particular pel que fa a:

Tots els litigis civils que puguin sorgir de les disposicions d’aquesta Llei es tramiten pel procediment abreujat.

Les persones físiques o jurídiques que no tenen la residència o la seu social al Principat d’Andorra han de ser representades per un agent de patents i actuen per mitjà d’aquest agent en totes les actuacions davant l’Oficina de Patents, llevat de les excepcions establertes per determinades actuacions d’acord amb el Reglament d’execució.

Les persones físiques o jurídiques que tenen la residència o la seu social a Andorra poden ser representades, en les actuacions davant l’Oficina de Patents, per un empleat o un altre representant que no ha de ser necessàriament un agent de patents.

Tot representant ha de ser autoritzat de conformitat amb el que estableix el Reglament d’execució.

Només poden actuar com a agents de patents les persones físiques inscrites al Registre d’Agents de Patents que porta l’Oficina de Patents.

Es pot inscriure en el Registre d’Agents de Patents:

Totes les referències legals o reglamentàries que es facin a l’Oficina de Marques o a l’Oficina de Patents s’han d’entendre efectuades a l’Oficina de Marques i Patents del Principat d’Andorra (OMPA).

Tota menció que es faci en la normativa vigent al director de l’Oficina de Marques, de l’Oficina de Patents o de l’Oficina de Marques i Patents del Principat d’Andorra (OMPA) s’ha d’entendre efectuada a l’autoritat que estigui al capdavant d’aquesta última.