LegalizeLlei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de novembre del 2014 ha aprovat la següent:
llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995
Exposició de motius
La història és un procés d’ampliació de l’àmbit de llibertats. Dins d’aquest procés s’ha d’interpretar la tendència, creixent en el Dret comparat, a igualar l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni amb el d’aquelles del mateix sexe que també s’han casat formalitzant la seva unió.
L’ordenament jurídic andorrà no pot quedar al marge d’aquesta evolució, a la qual urgeix atorgar un reconeixement normatiu. Amb aquesta finalitat, cal partir d’un fet decisiu: que l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni i el de les persones del mateix sexe que han formalitzat la seva unió ha d’ésser idèntic. Per aquesta raó, així com per motius d’economia legislativa, convé regular dins de la mateixa llei el matrimoni i la unió civil, ja que els seus efectes han d’ésser iguals, fins al punt que es pugui dir amb idèntic fonament, tant dels qui han contret matrimoni com dels qui han formalitzat unió civil, que estan casats.
És per aquesta raó que un canvi tan important es porta a terme per un procediment senzill com és la modificació de la vigent Llei qualificada del matrimoni, que es declara aplicable en tot a la unió civil, excepció feta del Títol III referent al matrimoni canònic, sense necessitat de referències o remissions explícites. S’ha de ponderar l’absurd que seria bastir una nova llei reguladora en exclusiva de les unions civils, que necessàriament hauria de repetir article per article la Llei del matrimoni amb la finalitat d’igualar els respectius estats civils dels sotmesos a cada una d’elles. D’altra banda, aquesta llei també obre la porta a l’adopció per part de les parelles unides civilment, d’acord amb el que estableix la llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996.
Un darrer aspecte a remarcar és la plena subsistència i vigència de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, tant pel que fa les parelles de diferent sexe com pel que fa a les parelles del mateix sexe, ja que no es pot pretendre que l’admissió de la unió civil amb efectes idèntics al matrimoni privi de sentit a la unió estable de parella del mateix sexe. Defensar el contrari seria tant com obligar a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil, a les parelles del mateix sexe que tan sols volen viure com a tals, sense establir cap mena de vincle formal entre els seus membres.
Aquesta Llei qualificada conté dos articles que modifiquen, respectivament, l’article 1 i l’article 11 de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995. També conté una disposició derogatòria i sis disposicions finals que, entre altres qüestions, modifiquen determinats aspectes de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996, i de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996.
Article1
Es modifica l’article 1 de la Llei qualificada de matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat en els termes següents:
“Article 1
L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni entre ells i a fundar una família, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Dues persones del mateix sexe tenen també dret a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil entre elles, amb els mateixos efectes que el matrimoni, i a fundar una família d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
Les disposicions d’aquesta Llei, a excepció del Títol III, són aplicables a les unions civils de dues persones del mateix sexe sense necessitat de referència o remissió explícita en cada cas, atès que els estats civils, com a casats, dels cònjuges que han contret matrimoni o que han formalitzat una unió civil es consideren idèntics.
La família, fundada per un matrimoni o per una unió civil, és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat.”
Article 2
Es modifica l’article 11 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat en els termes següents:
“Article 11
Els cònjuges han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma establerta per les normes que regulin llur règim econòmic matrimonial.”
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les normes o disposicions legals de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei.
Disposició final primera
Es modifica l’article 2 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2
L’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni, d’unió civil o de convivència, per parelles estables.
Per adoptar, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser inferior a 25 anys.”
Disposició final segona
Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, que queda redactat amb els termes següents:
“Article 24
L’adopció és efectiva a partir del dia en què es diposita a la Batllia la demanda d’adopció.
L’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen, i confereix a l’infant una filiació que substitueix la filiació original, excepte en el cas que s’adopti l’infant del cònjuge.
L’adopció confereix a l’infant els cognoms dels adoptants.
Si l’infant té menys d’un any, el batlle pot acordar modificar el seu nom a instància dels adoptants. Si té més d’un any, es privilegia el nom d’origen, excepte casos excepcionals en els quals el canvi de nom ha d’anar necessàriament acompanyat d’un seguiment psico-social del Servei d’Adopció. Si l’infant té més de 12 anys, el seu consentiment és imprescindible.
Els adoptants exerceixen la pàtria potestat, tenen dret i deure de guarda, vigilància i educació de l’adoptat.
L’adoptat gaudeix dels mateixos drets i de les mateixes obligacions que un infant legítim en la família adoptant.”
Disposició final tercera
Es modifica l’article 2 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 2
Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques relacionats amb l’estat civil de les persones següents:
El naixement i les mencions d’identitat.
La filiació i l’adopció.
Les situacions de guarda legal.
La pàtria potestat i les altres representacions legals.
L’emancipació i l’habilitació d’edat.
Les limitacions a la capacitat de les persones.
Les tutories, les curadories i els altres encàrrecs judicials o extrajudicials que supleixin o completin la capacitat d’altri.
La nacionalitat.
Els matrimonis i les unions civils, així com la seva nul·litat, dissolució o separació.
Les convencions per raó del matrimoni i l’establiment d’alteracions del règim econòmic matrimonial.
Les defuncions, les inhumacions i les incineracions.
Les declaracions judicials de mort i absència.”
Es modifica l’article 23 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 23
El Registre Civil consta de quatre seccions que són les següents:
Secció Primera: De naixements. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de naixements”, dels fets i els actes que integren l’existència i l’estat civil de les persones físiques, llevat dels assentaments que corresponguin a altres seccions.
Secció Segona: De matrimonis i unions civils. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de matrimonis i unions civils”, dels fets i els actes relatius al matrimoni o unió civil de les persones, a les seves modificacions jurídiques i a la seva dissolució, com també al seu règim econòmic.
Secció Tercera: De defuncions. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de defuncions”, dels fets i les circumstàncies de la mort legalment certa de les persones físiques.
Secció Quarta o General: Es fa càrrec, mitjançant llibres auxiliars, dels serveis comuns a la Secció Primera, a la Secció Segona, a la Secció Tercera i a les altres seccions generals del Registre Civil.”
Es modifica l’article 48.3.f) de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“f) El matrimoni o la unió civil celebrats en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia.”
Es modifica l’article 54.c), e) i k) de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“c) El matrimoni o la unió civil dels pares posterior al naixement o l’adopció del fill inscrit.”
“e) Les modificacions de la pàtria potestat i del seu exercici s’inscriuen tant al marge de la inscripció del naixement dels pares com al marge de la inscripció del naixement del fill.”
“k) El matrimoni o la unió civil, la nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment, com també tota altra circumstància o resolució judicial que afecti el vincle o els seus efectes.”
Es modifica l’article 55 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 55
Al marge de les inscripcions de matrimoni i unions civils s’inscriuen les circumstàncies següents:
La nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, tota altra circumstància i fet jurídic que afecti el vincle o els seus efectes.
I són objecte de nota marginal:
La defunció de qualsevol dels cònjuges.
Els matrimonis o les unions civils posteriors dels cònjuges.”
Es modifica l’article 64 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 64
Tota persona té dret a un nom des del seu naixement.
Les persones són identificades pel seu nom i els seus cognoms.
La persona declarant del naixement, si és un dels progenitors o el seu representant legal, o si en presenta una autorització en document fefaent, ha d’indicar el nom propi de l’infant i, si no l’indica o no el vol indicar, el registrador imposa un nom d’ús corrent.”
Es modifica l’article 65 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 65
El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples. Els noms propis estrangers són permesos.
El nom propi és elegit lliurement i només queda subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:
No es poden imposar noms que, per si sols o en combinació amb els cognoms, resultin contraris a la dignitat de la persona.
No es poden inscriure noms que facin confusa la designació o que indueixin a error sobre el sexe.
Tampoc s’admeten cognoms com a noms propis.
No es pot imposar al nadó un nom que tingui un dels seus germans amb idèntics cognoms, ni tan sols en el cas de premoriència.
Les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana poden sol·licitar, en el moment d’inscriure el seu naixement al Registre Civil, la catalanització del seu nom propi mitjançant una declaració formal davant del registrador, sense necessitat de procedir als tràmits de l’expedient registral.”
Es modifica l’article 66 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 66
Els cognoms han de ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern. S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare. Tanmateix, si els pares conjuntament ho sol·liciten, en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el patern.
Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte d’un dels progenitors, l’infant porta els dos cognoms d’aquest, i el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.
En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent a l’establerta anteriorment, aquests designen quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així s’escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar. En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.
Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita i només es pot efectuar una sola vegada.
El representant legal de l’inscrit pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri justa causa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar recurs davant el Tribunal Unipersonal del Batlle.”
Es modifica l’article 67 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 67
Quan no consti la filiació, el registrador ha d’atribuir nom propi i cognoms a l’interessat, que ha d’escollir d’entre els més usuals, tot evitant sempre qualsevol referència a la condició d’abandonat.
S’han de respectar les indicacions escrites que s’hagin trobat en poder de l’infant abandonat, sempre que no comportin l’atribució de paternitat o maternitat.
Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de la pàtria potestat respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de la pàtria potestat. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi la pàtria potestat en l’ordre que es designi.
Aquesta supressió la pot sol·licitar el mateix interessat si és major d’edat o menor emancipat.
Quan es tracti de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents, així com en els supòsits en què la urgència de la situació o les circumstàncies excepcionals així ho requereixin, es pot autoritzar el canvi dels cognoms pels tràmits de l’expedient registral.”
Es modifica l’article 68 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 68
Només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms i si hi ha justa causa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar recurs davant del Tribunal Unipersonal del Batlle.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.