LegalizeLlei 49/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2014 ha aprovat la següent:
llei 49/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra
Exposició de motius
Tal com palesen les diverses referències que es contenen al capítol VI del llibre II del Manual Digest, redactat l’any 1748 per Antoni Fiter i Rossell, fa segles que els procuradors existeixen al Principat d’Andorra i col·laboren amb la seva organització judicial. Tanmateix, aquests professionals, que representen els clients que han de comparèixer davant els batlles i tribunals, tot facilitant la realització dels actes de comunicació processal, no van disposar fins després de l’aprovació de la Constitució d’un marc normatiu que emparés l’exercici de la professió, més enllà de normes puntuals que només hi feien referència, com ara el Decret dels delegats permanents sobre el contenciós relatiu a les taxes d’entrada de mercaderies a Andorra, del 13 de juliol de 1977, o el Decret dels delegats permanents sobre l’estatut i el procediment del Tribunal de Taxes, del 31 de març de 1979.
En virtut de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, els procuradors, juntament amb la policia judicial i els advocats, van ser reconeguts com a cooperadors de l’Administració de Justícia, i es van regular de forma succinta i transitòria les condicions d’accés a l’exercici de la professió i d’intervenció en judici, així com el deure de secret professional. En aquest sentit, el capítol tercer del títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, dedicat als procuradors dels tribunals, estableix mitjançant un únic article 102 que, quan en un judici les parts no volen comparèixer personalment, ho han de fer representades per un procurador o un advocat andorrà, llevat que la llei de procediment aplicable ho autoritzi altrament. També disposa que els procuradors han de guardar secret dels fets o les notícies que coneguin per raó de la seva activitat professional. I que, mentre la Llei no estableixi les condicions especials que s’han d’exigir als procuradors andorrans, el Consell Superior de la Justícia ha d’establir cada any, amb l’informe previ del Ministeri Fiscal, la relació de persones que són admeses a exercir la representació processal de les parts davant les jurisdiccions andorranes.
Així doncs, aquesta regulació parcial, insuficient i amb vocació temporal fa necessari promoure una llei que defineixi de forma conjunta i detallada, d’una banda, el contingut i les funcions pròpies de la professió de procurador; l’àmbit i les modalitats d’actuació i d’intervenció; els requisits d’accés i exercici de la professió; els deures, les obligacions i els drets que li són inherents; i el règim disciplinari propi i adaptat a les característiques de la procura, i que d’altra banda creï i reguli l’objecte, les finalitats i les atribucions del Col·legi de Procuradors. Tot plegat, tenint en compte la funció social rellevant que comporta l’exercici de la professió de procurador i l’interès públic associat a les funcions que els procuradors tenen encomanades i als serveis que presten, íntimament vinculats a l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals.
En efecte, els procuradors col·laboren amb el sistema judicial andorrà i actuen com a enllaç juridicoformal entre els batlles i els tribunals d’una banda, i les persones físiques i jurídiques que són subjectes d’un procés judicial d’altra banda. Per tant, no només contribueixen a l’assoliment del dret a la jurisdicció que consagra l’apartat 1 de l’article 10 de la nostra Constitució, sinó que també garanteixen el compliment del principi d’igualtat de les parts en els processos judicials. De la qual cosa en ressurt que la funció que exerceixen i els serveis que presten són mereixedors d’una llei específica i pròpia que els doti de contingut i ofereixi un marc normatiu suficient a aquest efecte.
Aquesta Llei es desglossa en trenta-tres articles, dividits en quatre capítols, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El capítol primer, dedicat a les disposicions generals, defineix i enumera les funcions del procurador, que es configura com un professional lliure i independent que presta un servei a la societat en interès públic. La denominació de procurador es reserva per a les persones que consten inscrites al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra com a membres exercents, i s’estableixen els principis que han de regir la seva actuació; a saber: la llibertat, la independència, i la lliure i lleial competència. També es regula l’àmbit d’actuació dels procuradors, amb expressa menció de les activitats que exerceixen de forma exclusiva, que són la representació tècnica dels clients en qualsevol procediment, sense perjudici de les funcions concurrents dels advocats. Finalment, es fa referència a la intervenció i la substitució del procurador.
El capítol segon crea i regula el Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, que es defineix com una corporació de dret públic i de caràcter professional al servei de la Justícia i dels seus col·legiats, dotada de personalitat jurídica i de capacitat d’obrar plena per al compliment de les seves finalitats. S’estableixen els principis de funcionament del Col·legi, i se l’habilita per adoptar les normes escaients d’autoregulació de la corporació i de la professió, sense perjudici de la potestat del Govern de controlar-ne la legalitat. Seguidament, es defineixen l’objecte i les finalitats del Col·legi, i es fixen els requisits per a la col·legiació, tot distingint els requisits propis dels col·legiats exercents i dels que no ho són. En aquest darrer cas, cal estar en plena possessió dels drets civils i polítics i disposar d’una titulació d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurada o reconeguda pel Govern. El requisit de la titulació és una novetat significativa i ha esdevingut del tot necessari, en atenció a les funcions que els procuradors tenen encomanades i que estan íntimament relacionades amb l’àmbit del dret, la qual cosa requereix que en siguin coneixedors; i amb més raó si es té en compte la complexitat creixent de les normes jurídiques vigents o que ho seran en el futur, en concret en matèria processal. D’altra banda, en el supòsit dels col·legiats exercents també s’exigeixen requisits complementaris destinats a garantir la bona conducta dels procuradors, com ara l’absència d’antecedents penals i la inexistència de causes d’incapacitat o incompatibilitat. En aquest sentit, s’enumeren els supòsits d’incapacitat i incompatibilitat esmentats, i també de pèrdua de la condició de col·legiat. En darrera instància, es regulen els òrgans de govern del Col·legi, que són l’Assemblea General i la Junta de Govern.
El capítol tercer fa referència a l’exercici de la professió i descriu de forma detallada els deures, les obligacions i els drets dels procuradors. També incideix en les modalitats d’exercici de la professió, de forma individual o mitjançant societats civils professionals de procuradors. Posteriorment defineix el conflicte d’interessos i l’obligació d’abstenció que en dimana, així com la publicitat dels serveis professionals, que s’ha de dur a terme amb respecte de la dignitat de la professió i evitant la competència deslleial o il·lícita. Finalment, es regula el funcionament i el règim en matèria d’honoraris que dimana de la representació d’ofici i, si escau, gratuïta.
El capítol quart està dedicat al règim de responsabilitat. Més enllà de la responsabilitat civil i penal dels procuradors en l’exercici de la seva professió, s’estableix la responsabilitat disciplinària dels col·legiats exercents i no exercents, pels actes que realitzin o per les omissions en què incorrin en l’exercici de la professió, o que infringeixin els deures i les obligacions continguts en la Llei, els estatuts del Col·legi o les normes i els usos deontològics. Seguidament es determina a qui correspon i com es dedueix la potestat disciplinària, i s’enumeren els drets del col·legiat que és objecte d’un procediment disciplinari. També es regula de forma precisa el desenvolupament del procediment disciplinari i les mesures provisionals que es poden adoptar. A continuació, es ressenyen i es desglossen les infraccions professionals d’una banda, i col·legials d’altra banda, així com les sancions que hi són associades. Igualment es fixa el règim de prescripció de les infraccions i les sancions esmentades, la graduació d’aquestes sancions, l’extinció de la responsabilitat i el procediment d’anotació i comunicació de les sancions, i també com s’esdevé la rehabilitació.
La Llei segueix amb tres disposicions transitòries relatives a la constitució del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, a l’aprovació dels nous estatuts i a l’elecció dels càrrecs de la Junta de Govern; al moment temporal en què el Col·legi obtindrà plena capacitat d’obrar, i a les vicissituds que dimanen del nou requisit d’estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior en l’àmbit del dret per poder col·legiar-se i exercir la professió de procurador. En aquest sentit es precisa quines són les persones que n’han de quedar eximides; a saber: les persones que acreditin l’exercici efectiu de la representació processal de les parts davant les jurisdiccions andorranes durant un termini mínim i les persones que exerceixin com a procuradors en representació de les administracions públiques. Tot plegat sense perjudici d’establir l’obligació dels procuradors exercents d’obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada i de col·legiar-se subsegüentment.
Pel que fa a la disposició derogatòria, incideix en les normes de la Llei qualificada de la Justícia i de la Llei del Ministeri Fiscal que regulen el règim transitori i encara aplicable per poder exercir la representació processal de les parts davant els batlles i tribunals.
La Llei conclou amb tres disposicions finals, la primera de les quals modifica parcialment un article i introdueix dos nous articles a la Llei qualificada de la Justícia, a fi d’adaptar les seves disposicions al marc normatiu vigent i establir, tal com s’esdevé amb els advocats, l’obligació de col·legiació com a membres exercents dels procuradors que actuïn davant els batlles i tribunals, tot regulant les especificitats pròpies dels procuradors que actuen en representació de les administracions públiques i com s’articula la representació processal d’aquestes administracions. Finalment, les dues darreres disposicions finals qualifiquen les disposicions que deroguen, modifiquen o amplien la Llei qualificada de la Justícia i fixen la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1 / Definició i funcions del procurador
El procurador és un professional lliure i independent que presta un servei a la societat en interès públic.
El procurador té com a funció la representació tècnica de les parts en qualsevol procediment i el desenvolupament de les altres funcions i competències que li atribueixin les lleis, per tal de contribuir a l’efectivitat del dret fonamental a la jurisdicció i a la millora de la Justícia en la substanciació dels procediments i en l’execució de les resolucions judicials.
Són procuradors i els correspon en exclusiva aquesta denominació les persones que consten degudament inscrites com a membres exercents al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra.
En l’exercici de la seva professió, el procurador està sotmès a la Constitució, a les lleis, als estatuts del Col·legi i a les normes i els usos que conformen la deontologia de la professió.
Les normes i els usos esmentats constitueixen el codi de conducta especial i específic d’alta exigència ètica del procurador, i estan destinats a garantir la bona execució de les funcions que té encomanades.
Article 2 / Principis de llibertat, independència i lliure i lleial competència
Amb les limitacions que estableixin les lleis, els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics, el procurador exerceix la seva activitat professional amb plena independència i llibertat de criteri, opinió i decisió, per tal d’acceptar o no un encàrrec, o per desdir-se’n quan ho consideri convenient, tot evitant causar un dany o indefensió al client.
El procurador exerceix la seva professió en règim de lliure i lleial competència amb els altres procuradors, i ha d’aplicar en tot moment les regles de respecte, cortesia i consideració degudes, de conformitat amb les lleis, els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics.
Article 3 / Exercici i àmbit d’actuació
Sense perjudici del que disposa l’article 102, apartat 1 de la Llei qualificada de la Justícia, i l’article 4, apartat 1 d’aquesta Llei, el procurador exerceix les activitats professionals que té encomanades en exclusiva per les lleis i, en concret, la representació tècnica dels clients en qualsevol procediment.
També exerceix les altres funcions o presta els serveis que li són encomanats en la seva condició de cooperador de l’Administració de Justícia.
Article 4 / Intervenció i substitució del procurador
La intervenció professional del procurador en qualsevol procediment i davant de qualsevol jurisdicció no és obligatòria, llevat que així ho prevegin les lleis.
La representació concreta amb la qual el procurador intervé en un procediment s’acredita mitjançant apoderament suficient, atorgat de conformitat amb les disposicions legals.
Les relacions entre el procurador i el client es regeixen per les disposicions contingudes en les lleis, els estatuts del Col·legi, les normes relatives al contracte de mandat i les altres normes i els usos que siguin aplicables.
Els procuradors poden ser substituïts, en l’exercici de la seva professió, per un altre procurador, amb la simple acceptació del client, llevat dels casos en què cal un nou apoderament suficient, de conformitat amb les lleis.
Sense perjudici del que disposin els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics en aquesta matèria, el procurador que cessa la representació d’un client està obligat a retornar al client o al nou procurador la documentació que es troba en el seu poder en el termini més breu possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies naturals des que sigui requerit formalment a aquest efecte, i també a facilitar al nou procurador la informació necessària per continuar en l’exercici eficaç de la representació del client.
Capítol segon. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra
Article 5 / Creació del Col·legi i disposicions generals
Es crea el Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, com a corporació de dret públic i de caràcter professional al servei de la justícia i dels seus col·legiats, dotada de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plena per al compliment de les seves finalitats.
El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra es regeix per aquesta Llei, els seus estatuts i la normativa interna restant, i s’ha de relacionar amb els ministeris del Govern competents en matèria de justícia, professions titulades i col·legis professionals, així com amb les altres administracions públiques quan escaigui, per a les seves activitats professionals.
El funcionament, l’estructura i l’organització del Col·legi es regeixen pels principis d’autonomia i de democràcia interna.
El seu àmbit territorial és el Principat d’Andorra.
Sense perjudici del que preveu l’apartat següent, el Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra pot adoptar, de conformitat amb aquesta Llei, les normes d’autoregulació de la corporació i de la professió en tots els àmbits de la seva activitat.
També està facultat, d’acord amb aquesta Llei, per dotar-se de les normes deontològiques necessàries per preservar la llibertat, la independència, la lliure i lleial competència, la dignitat de la professió i el secret professional, així com per impedir el conflicte d’interessos, l’intrusisme i les actuacions professionals irregulars.
Els estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Els estatuts i les seves modificacions entren en vigor a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 6 / Objecte i finalitats
El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra té com a objecte la regulació i l’ordenació de l’exercici de l’activitat professional dels procuradors en qualsevol de les seves modalitats, i també la salvaguarda dels seus principis ètics i deontològics.
El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra agrupa els professionals que exerceixen o poden exercir la professió de procurador al Principat d’Andorra, amb les finalitats següents:
Representar de forma exclusiva la professió i defensar els drets i els interessos professionals dels seus col·legiats.
Proposar, aprovar i aplicar les decisions necessàries per al bon desenvolupament de l’exercici de la professió.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.