Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Els pagaments a compte tenen la consideració de deute tributari segons el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, i poden consistir en retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats.

Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:

Estan subjectes a les mateixes obligacions les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats, i les persones físiques o jurídiques no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes del treball gravades per aquest impost.

El ministeri encarregat de les finances o el departament que aquest consideri oportú determinarà el percentatge a aplicar en concepte de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball distintes de les esmentades a l’apartat anterior es determina pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

Els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques han d’efectuar al mes de setembre un pagament fraccionat de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.

En cap cas no estan obligades a practicar la retenció o l’ingrés a compte les missions diplomàtiques o les oficines consulars a Andorra d’Estats estrangers.

Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, tenen l’obligació de practicar retenció sobre les rendes derivades d’aquests valors, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del treball es determinen en els següents termes:

Com a excepció al que es preveu a l’apartat anterior, s’aplica un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre els següents rendiments del treball:

En cas que l’obligat tributari rebi, en concepte de rendiments del treball, una retribució de caràcter variable així com qualsevol altre tipus de complement, l’import del qual no sigui fix, la base per determinar el tipus de retenció i ingrés a compte inclourà, com a mínim, aquestes retribucions corresponents al període impositiu immediatament anterior, excepte que l’obligat tributari pugui acreditar de manera objectiva un import diferent, segons els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament.

La retenció i l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determinen aplicant un percentatge de retenció fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 9 de l’article 50, l’import de la retenció es minora mitjançant l’aplicació de la deducció prevista en l’article 48, a què tingui dret l’obligat tributari, en relació amb l’impost estranger a què hagi estat sotmesa aquesta renda.

No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 5, en els termes que es fixin reglamentàriament.

El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte ha de presentar una declaració davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin reglamentàriament, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes d’acord amb l’article 5.

L’import del pagament fraccionat que han d’efectuar els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.

Els obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques han de disposar d’un número de registre tributari (en endavant, NRT), que han de sol·licitar en cas que ja no el posseeixin com a obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques o dels impostos indirectes. Aquest número és únic per a tots els tributs estatals. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model normalitzat establert pel Govern.

El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en què s’han d’inscriure les persones físiques i entitats sense personalitat jurídica pròpia que siguin obligats tributaris d’aquest impost.

Reglamentàriament es desenvolupen les formes, els terminis i la documentació que cal presentar per obtenir l’NRT, així com els procediments de gestió de l’impost.

Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost en el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’exercici posterior a la finalització del període impositiu.

No obstant això, no estan obligats a presentar la declaració els obligats tributaris que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o de la totalitat de les fonts següents:

Estan obligats en tot cas a presentar i subscriure la declaració prevista en l’apartat 1 els obligats tributaris que hagin percebut rendes del treball o rendes del capital mobiliari que no hagin estat sotmeses a l’obligació d’efectuar pagaments a compte d’acord amb el que s’estableix en l’article 50.

Els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaració, han de determinar el deute corresponent i ingressar-lo en el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament.

El pagament del deute tributari es pot efectuar mitjançant el lliurament de béns integrants del patrimoni cultural del Principat d’Andorra en la forma que preveu la normativa reguladora del patrimoni cultural d’Andorra.

Quan, d’acord amb l’article 52, la quota diferencial resultant de l’autoliquidació sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional dins els tres mesos següents computats a partir del moment en què s’hagi presentat la declaració.

Quan la quota diferencial resultant de l’autoliquidació o, si escau, de la liquidació provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici aquesta quota, sense perjudici de la pràctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.

Si la liquidació provisional no s’ha practicat en el termini que estableix l’apartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar d’ofici la quota diferencial negativa resultant de l’autoliquidació, sense perjudici de la pràctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.

Si transcorre el termini que estableix l’apartat 1 sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès legal que es preveu a la normativa reguladora de bases de l’ordenament tributari, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del seu pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.

Reglamentàriament es determinen el procediment i la forma de pagament per a la realització de la devolució d’ofici a què es refereix aquest article.

Es consideren infraccions simples:

Es consideren infraccions de defraudació:

Les infraccions simples són sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 euros i 3.000 euros.

Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d’entre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

Prèviament a l’acte d’imposició d’una sanció, s’ha de notificar a la persona interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d’un termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa.

Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.

En qualsevol cas, i perquè l’acte administratiu quedi en suspens, amb la interposició del recurs s’ha d’aportar una garantia suficient, ja sigui hipotecària o bé un aval o una fiança d’una entitat bancària andorrana que garanteixi l’import total del deute tributari.

Els obligats tributaris que, a l’inici del primer exercici en què sigui aplicable aquesta Llei, tinguin bases de tributació negatives pendents de compensació, d’acord amb el que preveu l’article 17 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, poden compensar-les en el termini i amb les condicions previstes en aquesta Llei per a les bases de tributació generals negatives.

Per determinar el termini de compensació de les bases de tributació negatives esmentades en el paràgraf anterior, es considera que aquestes bases van ser generades en el període impositiu en el qual van ser objecte d’autoliquidació per l’obligat tributari de l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques.

Els obligats tributaris que, a l’inici del primer exercici en què sigui aplicable aquesta Llei, tinguin deduccions pendents d’aplicació, d’acord amb el que preveuen els articles 23 i 24 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, es poden deduir de la quota de tributació de l’impost sobre la renda dels tres exercicis posteriors

Per determinar el termini d’aplicació de les deduccions esmentades en el paràgraf anterior, es considera que aquestes deduccions van ser generades en el període impositiu en el qual van ser objecte d’autoliquidació per l’obligat tributari de l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques.

Els obligats tributaris que hagin obtingut una autorització de residència sense activitat lucrativa abans l’entrada en vigor d’aquesta Llei, d’acord amb els criteris previstos per la normativa reguladora corresponent, poden acollir-se al règim especial establert en aquesta disposició transitòria.

Les persones esmentades a l’apartat anterior, que optin per l’aplicació del règim especial previst en aquesta disposició transitòria, no estaran subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques durant el període de temps en que sigui d’aplicació aquest règim. A afectes d’establir la residència i domicili fiscal, es considerarà l’establert en l’article 8.

No obstant, les persones acollides al règim especial previst en aquesta disposició transitòria han de satisfer un import anual de 30.000 euros en concepte de gravamen especial pels residents sense activitat lucrativa.

Aquest règim transitori serà d’aplicació des del primer període impositiu en què sigui d’aplicació aquesta Llei, fins el període impositiu que finalitzi abans del dia 1 de gener del 2018.

Els procediments i formularis relatius a la gestió i liquidació del gravamen especial corresponent a aquest règim especial es determinaran reglamentàriament.

Les persones acollides al règim especial previst en aquesta disposició transitòria no tindran dret a l’aplicació dels convenis per evitar la doble imposició que hagi signat el Principat d’Andorra.

S’introdueix un nou capítol sisè a la Llei 94/2010, del 29 de desembre, el qual queda redactat de la manera següent:

Els treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat d’Andorra, als quals es refereix l’article 12, quan estiguin subjectes en la seva totalitat al règim de la Caixa Andorrana de Seguretat Social del Principat d’Andorra poden tributar d’acord amb les normes generals de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

A l’efecte de determinar l’impost corresponent a les rendes del treball percebudes en relació amb la seva activitat com a treballadors fronterers i/o temporers i que estiguin subjectes a aquest impost, poden optar per aplicar les regles següents:

L’opció d’aplicar les regles assenyalades a l’apartat anterior s’exerceix mitjançant la presentació davant el ministeri encarregat de les finances d’una comunicació en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

La determinació de l’import i el procediment per efectuar l’ingrés de les retencions i dels ingressos a compte relatius a les rendes regulades en aquest article es fan d’acord amb el que s’estableix per a les rendes del treball en les disposicions de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques.”

Es modifica la lletra a) de l’article 15 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactada de la manera següent:

Es modifica l’article 4 de la Llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat com segueix:

S’encomana al Govern la redacció de les disposicions i dels reglaments necessaris per al desenvolupament i l’execució d’aquesta Llei en el termini de tres mesos des de la seva entrada en vigor.

Els models de declaració d’aquest impost i els dels seus pagaments a compte són fixats per reglament, el qual ha d’establir, a més de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supòsits i les condicions de la seva presentació per mitjans telemàtics.

Es delega al ministeri encarregat de les finances la gestió i la recaptació de l’impost que regula aquesta Llei.

Els obligats tributaris poden fer consultes relatives exclusivament a la interpretació de l’articulat de la Llei. Han de ser contestades, en un termini màxim de sis mesos, pel ministeri encarregat de les finances amb caràcter vinculant. El Govern ha d’establir reglamentàriament els termes i l’abast en què es poden efectuar aquestes consultes.