Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris

Serveis socials. És la branca de la protecció social que s’adreça al benestar individual i social de la població, especialment de les persones, les famílies i els grups en situació de necessitat, per promocionar l’autonomia, la inclusió i la cohesió social. Estan formats pel conjunt organitzat de recursos humans i materials, prestacions, programes, protocols i accions adreçats a la prevenció, la promoció i l’atenció, especialment en les situacions de desprotecció, exclusió i dependència.

Serveis sociosanitaris. Són els que formen part de les branques de la protecció social que s’adrecen a les persones i als grups que necessiten simultàniament atenció sanitària i dels serveis socials de manera coordinada i/o integrada. Estan formats pel conjunt organitzat de recursos humans i materials, prestacions, programes, protocols i accions de l’àmbit social i sanitari.

Sistema de serveis socials i sociosanitaris. És el conjunt de recursos humans i materials, centres i establiments destinats a desenvolupar les prestacions, els programes, els protocols i les accions de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris. Aquest sistema actua a partir d’uns objectius comuns i d’un entorn de cooperació entre els serveis socials i sociosanitaris de caràcter públic i privat concertats dependents d’entitats col·laboradores, que comparteixen informació, experiències i coneixements, utilitzant les noves tecnologies i actuant de forma especialitzada i coordinada per evitar duplicitats.

Prestacions tècniques. Són intervencions de caràcter tècnic, adreçades a les persones, prestades per equips professionals en centres o establiments de serveis socials i sociosanitaris. Poden ser de diagnòstic, de promoció, d’atenció i d’inserció de les persones i les famílies.

Prestacions econòmiques. Són aportacions dineràries adreçades a cobrir situacions de necessitat bàsica de subsistència de persones i famílies que, a causa de la seva discapacitat, l’edat avançada o altres circumstàncies, no poden treballar o tenen l’autonomia restringida significativament. També poden destinar-se a prevenir situacions d’exclusió, fomentar l’autonomia o contribuir al pagament de prestacions tècniques o tecnològiques no gratuïtes rebudes.

Prestacions tecnològiques. Són les que tenen com a objectiu el suport de la persona, mitjançant ajudes materials de caràcter tecnològic i altres instruments afavoridors de l’autonomia funcional en la vida quotidiana i la integració social. Aquestes prestacions faciliten l’accés a l’entorn i la realització de la vida quotidiana, laboral i formativa mitjançant productes de suport, així com l’accessibilitat i les adaptacions de la llar.

Programes, protocols i accions socials i sociosanitàries. Són els instruments d’execució de la planificació de serveis socials i sociosanitaris adreçats a tota la població o a col·lectius o territoris específics. Tenen, sempre que sigui possible, un enfocament transversal amb altres sectors del benestar social.

Entitat de serveis socials i/o sociosanitaris. És una persona jurídica que té com a finalitat legal actuar en l’àmbit dels serveis socials o sociosanitaris.

Centres i establiments de serveis socials i sociosanitaris. Són els espais físics, les construccions i les instal·lacions on es fan efectives les prestacions, programes, protocols i accions socials.

Ministeri competent. Als efectes d’aquesta Llei, es considera “ministeri competent” el que té atribuïdes les competències en matèria de serveis socials.

Preu públic de les prestacions tècniques o de les prestacions tecnològiques. És la contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. Es fixa en funció dels costos de la prestació.

Llindar econòmic de cohesió social (en endavant, “LECS”). És una referència objectiva, establerta a l’apartat 1 de l’article 31, que s’utilitza per determinar quan es considera que una persona o unitat familiar de convivència pot necessitar ajuda per prevenir o actuar davant de situacions de necessitat o de marginació social, promocionar l’autonomia o ser beneficiari de determinats serveis i programes d’atenció social, en els termes establerts en aquesta Llei i les normes de desenvolupament reglamentari. Aquest llindar també serveix per fixar la quantia màxima de determinades prestacions.

Situació de precarietat. S’entén per “situació de precarietat” la situació en què es troba una persona o una unitat familiar de convivència que no pot cobrir les necessitats bàsiques de subsistència o que té dificultats greus per cobrir-les. Es considera que concorre aquest requisit quan els recursos personals o de la unitat familiar de convivència no superen el LECS personal o familiar, respectivament, i la valoració dels seus béns no supera la puntuació establerta al barem de valoració patrimonial.

Situació d’urgència. S’entén per “situació d’urgència” la de la persona o la família que presenta necessitats puntuals, peremptòries i bàsiques de subsistència que requereixen d’una resposta social i solidària immediata.

Barem de valoració patrimonial. És un instrument que valora el patrimoni dels sol·licitants o el dels seus familiars, a fi de determinar l’accés a les prestacions, modular l’import de les prestacions econòmiques i el copagament o la gratuïtat de determinats serveis i, si escau, qualificar els familiars com a obligats, en els termes de la Llei i les normes de què la desenvolupen reglamentàriament.

Unitat familiar de convivència. És la formada per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades, o formen part d’una unió estable de parella, així com els familiars fins al segon grau de consanguinitat.

Família monoparental. És la unitat familiar composada per un pare o una mare, o un avi o una àvia, o un altre familiar consanguini fins a segon grau inclòs en la unitat familiar que conviuen amb un menor o menors, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Familiars i altres persones obligades. Són els familiars, o no familiars, obligats a assumir el preu públic de les prestacions tècniques i tecnològiques i l’import de les prestacions econòmiques, que el beneficiari rebi del sistema de serveis socials i sociosanitaris, en els termes previstos en aquesta Llei.

Reconeixement de deute. És la formalització d’un compromís de pagament que el beneficiari del servei o, si escau, els familiars i les persones obligades, reconeixen amb l’Administració pública o amb l’entitat privada col·laboradora que presta un servei, quan per manca d’ingressos suficients per pagar-ne el preu públic no poden abonar la totalitat de l’aportació econòmica que els correspon. El deute reconegut és la diferència entre el preu públic establert i l’aportació que s’efectua.

Coresponsabilitat. La responsabilitat en l’assoliment de la finalitat dels serveis socials i sociosanitaris és compartida entre els poders públics -Govern, comuns i altres entitats públiques i parapúbliques, d’acord amb les seves competències-, els beneficiaris dels serveis i les seves famílies i altres persones obligades previstes a la Llei, així com les entitats privades del país en la mesura dels compromisos adquirits voluntàriament. L’Estat andorrà constitueix la xarxa protectora que assegura la cobertura de les necessitats mínimes de les persones en situació de necessitat sense recursos ni familiars o persones obligades, en els termes establerts en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.

Sostenibilitat. El sistema de serveis socials i sociosanitaris ha de complir els seus objectius sense posar en perill l’equilibri pressupostari actual ni el de les generacions futures; per tant, les seves despeses han de ser harmòniques amb el creixement econòmic i el desenvolupament social.

Societat activa, solidaritat i participació. L’acció pública ha de potenciar les iniciatives cíviques adreçades a fomentar la implicació ciutadana en la detecció i la cobertura de les necessitats i la consecució de l’autonomia plena dels individus i les famílies. Per això, les administracions públiques han de preveure la participació en la programació, avaluació i control dels serveis socials i sociosanitaris en el termes establerts en aquesta Llei. Així mateix han de col·laborar amb les entitats, els voluntaris, la cooperació internacional i els grups d’ajuda mútua i establir canals de participació permanents amb les associacions i les entitats socials.

Prevenció. Es prioritzen les accions dirigides a detectar les causes que provoquen les necessitats i situacions de marginació i a intervenir-hi. Així mateix, es promouen les actituds previsores per part dels ciutadans.

Subsidiarietat. La provisió dels serveis s’ha de fer des de les instàncies personals, socials o territorials més properes a la població, sempre que es pugui fer eficientment.

Transversalitat. Les actuacions dels serveis socials cerquen la interrelació dels objectius i les actuacions amb altres sistemes, especialment salut, educació, treball, seguretat social, habitatge i justícia.

Atenció integral centrada en la persona. Totes les actuacions s’han d’adreçar a la millora de la qualitat de vida i el benestar de la persona, amb respecte a la seva dignitat. Per això, cal afavorir l’autonomia i la participació.

Universalitat. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i equitat als serveis, les prestacions, programes i els protocols de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts en la present Llei.

Igualtat i equitat. L’accés a les prestacions, els programes, els protocols i les accions, com també el seu ús, s’ha de fer en condicions d’igualtat, sense cap tipus de discriminació, i atenent criteris d’equitat per tal de prestar l’atenció segons les necessitats reals de les persones i els territoris. No es consideren contràries a aquest principi les mesures de discriminació positiva que s’estableixin per aconseguir la igualtat efectiva i la inserció social.

Globalitat i inclusió. Els serveis, les prestacions i les accions del sistema són integrals, per tal d’atendre les necessitats de la persona i de la família en la seva globalitat, evitant la fragmentació, i tenen una funció d’inclusió social.

Proximitat i continuïtat de l’atenció. Les persones s’han de mantenir, sempre que ho desitgin i sigui possible, en el seu entorn social, i se’ls ha de garantir la continuïtat de l’atenció.

Accessibilitat i disseny universal. El disseny dels serveis, les prestacions, els programes i els protocols, així com el dels centres, els establiments i els equipaments en general, s’ha de fer de tal manera que els pugui utilitzar tothom, en la mesura que sigui possible, sense necessitat d’adaptació ni dissenys especialitzats.

Finançament plural. El finançament dels serveis, les prestacions, els programes i els protocols és plural, compartit i progressiu. Hi han de participar les administracions i les entitats públiques, -segons les seves competències i responsabilitats-, les entitats privades quan ho hagin concertat, així com els beneficiaris i les famílies i altres persones en la mesura de les seves obligacions i possibilitats, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

Caràcter contractual. Totes les prestacions tenen un caràcter contractual, d’acord amb el pla de treball pactat i en les condicions que s’estableixen reglamentàriament. També tenen aquest caràcter les col·laboracions entre les administracions públiques i les entitats privades.

Coordinació i optimització dels recursos. Totes les prestacions, els programes, els protocols i les accions han de disposar de mecanismes de coordinació dels recursos públics i privats, i han de cercar la innovació dels mètodes i dels instruments d’actuació per tal de gestionar eficientment la utilització dels mitjans i dels recursos disponibles. Així mateix, s’ha d’evitar qualsevol tipus de duplicitat entre els agents que intervenen i les funcions que desenvolupen en la provisió de les prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris.

Informació, control i avaluació. Les prestacions, els programes, els protocols i les accions han de disposar d’un sistema integrat d’informació, de seguiment i de control per tal de facilitar la presa de decisions i la gestió, així com avaluar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les actuacions, respectant en tot cas la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Perspectiva de gènere. Tots els programes, els protocols i les actuacions de serveis socials i sociosanitaris han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere, que inclouen activitats específiques en l’àmbit de la igualtat i l’acció positiva davant de posicions de desavantatge.

Menors. Tots els menors d’edat han d’accedir, en condicions d’igualtat, al sistema de serveis socials i sociosanitaris, encara que no acreditin la residència legal en el moment de la sol·licitud, d’acord amb la Convenció sobre els drets de la infància aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i signada i ratificada per Andorra el 2 d’octubre i el 22 de novembre de 1995, respectivament.

Persones amb discapacitat, persones amb problemes de salut mental i persones amb malalties cròniques greus. Aquestes persones poden accedir a les prestacions encara que resideixin a l’estranger, si aquesta residència és per raó de tractar la seva discapacitat o malaltia, ateses les seves característiques o especificitats, i sempre que el centre disposi d’autorització expressa del ministeri competent.

Persones amb autorització de residència i treball. Els titulars d’aquesta autorització poden accedir al sistema de serveis socials i sociosanitaris si reuneixen els requisits establerts.

Persones amb residència per raons de reagrupament familiar. Aquestes persones poden accedir a les prestacions tècniques i a les prestacions tecnològiques no econòmiques si reuneixen els requisits exigits amb caràcter general i el titular del reagrupament ho sol·licita. Pel que fa a les prestacions econòmiques, no es poden concedir tenint en compte que el sol·licitant del reagrupament ha declarat que disposa de mitjans suficients per assegurar un nivell de vida digne als reagrupats, referits a l’allotjament adequat o per cobrir les despeses mèdiques, i s’ha compromès a disposar d’una assegurança sanitària, d’acord amb la normativa d’immigració.

Persones amb autorització de treball de fronterer; autorització de treball temporal de fronterer; autorització d’immigració temporal; autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres; autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca; autorització de residència sense activitat lucrativa i els familiars al seu càrrec; autorització de residència per a professionals amb projecció internacional i autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu; autorització de residència i treball per compte propi; autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats i qualsevol altre tipus d’autorització de residència o d’immigració no inclosa en els apartats anteriors. Aquestes persones, atesa la normativa d’immigració i els compromisos adquirits, no poden accedir a les prestacions econòmiques, excepte els ajuts d’urgència regulats a la lletra d) de l’apartat 2 de l’article 28, i poden accedir a les prestacions tècniques i tecnològiques pagant-ne el cost, encara que la Llei les qualifiqui com a gratuïtes o tinguin assignat un preu públic si són de copagament.

En tot cas s’han de respectar els drets dels estrangers establerts en els tractats i els acords internacionals vigents.

A ser tractats amb dignitat i amb respecte, atesa la seva personalitat i autonomia, sense cap tipus de discriminació.

A rebre informació oral i escrita, completa i comprensible sobre la valoració de la seva situació, de les prestacions que poden rebre i, quan siguin atesos en un centre, sobre el seu funcionament i el reglament de règim intern. Així mateix, se’ls ha de facilitar assessorament i orientació que els permeti prendre decisions.

A la intimitat i a la confidencialitat de totes les dades i les informacions que constin en els seus expedients, en els termes establerts a la legislació vigent.

A participar en la presa de les decisions que els afectin i, així mateix, a prendre part en les activitats que es realitzin en els centres i els serveis.

A rebre una atenció urgent en situacions peremptòries.

A obtenir prestacions personalitzades i de qualitat.

A reclamar, presentar suggeriments i propostes, mitjançant les vies establertes i degudament publicitades, i a rebre resposta per escrit quan la reclamació es formuli d’aquesta forma.

A tenir assignat un professional de referència, atesa la complexitat de la intervenció, que sigui l’interlocutor principal i vetlli per l’actuació coordinada entre tots els serveis i sectors de benestar social i a demanar el canvi d’aquest professional, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

A la continuïtat de l’atenció, mentre es mantingui la situació de necessitat i no hi hagi una causa objectiva que justifiqui la finalització o el canvi de prestació.

Que es resolguin les sol·licituds que presentin referents a situacions d’urgència de manera immediata amb caràcter provisional i de forma definitiva en els terminis màxims que s’estableixin al Reglament de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris. La resta de sol·licituds s’hauran de resoldre, així mateix, en els terminis màxims que es fixin reglamentàriament.

A rebre una prestació i a renunciar-hi, com també a la llibertat per ingressar al servei o al centre on la rep, romandre-hi o abandonar-lo voluntàriament sota la seva responsabilitat, deixant-ne constància per escrit. Aquest dret queda supeditat a l’interès superior del menor i a les exigències legals en casos de persones incapacitades i de persones sotmeses a mesures d’internament.

A la valoració de la situació de necessitat i la concurrència dels requisits legalment establerts per ser beneficiari d’un servei o prestació a través del procediment legalment establert i a participar en el mateix.

Complir el pla de treball acordat, seguir les orientacions prescrites pels professionals i comparèixer a les entrevistes quan siguin convocats. Si reben la prestació tècnica en un centre han d’observar les normes de règim interior.

Facilitar les dades personals, familiars i socioeconòmiques i també qualsevol documentació necessària per al tractament de la seva situació, així com la requerida per la normativa per a la tramitació de les prestacions. Si no hi ha cap altra manera d’acreditació, la informació es podrà facilitar mitjançant una declaració jurada sobre les dades esmentades. Les administracions públiques no poden requerir l’aportació de documents emesos per la mateixa Administració sol·licitant, a excepció dels documents d’identificació.

Comunicar qualsevol canvi que es produeixi en la situació personal i familiar que afecti les prestacions que reben.

Destinar els recursos econòmics i tècnics rebuts a la finalitat per la qual els han estat atorgats.

Abonar el preu públic quan estigui establert i disposin dels recursos suficients.

Usar i tenir cura de les instal·lacions i dels equipaments i gaudir-ne de manera responsable i conforme a les normes establertes.

Facilitar la convivència en el si del centre o l’equipament, i també observar una conducta basada en el respecte mutu.

Respectar la dignitat i els drets dels professionals i el personal que presten els serveis, col·laborar-hi i facilitar-los les tasques.

Prestacions tècniques - D’atenció primària - D’atenció domiciliària - D’atenció diürna - D’atenció residencial - De suport - De valoració, orientació i assessorament b) Prestacions econòmiques - Pensions de solidaritat - Prestació familiar per fill a càrrec - Ajuts econòmics ocasionals c) Prestacions tecnològiques - Productes de suport - Adaptació de l’habitatge i supressió de barreres arquitectòniques i de la comunicació 2. El dret d’accés a les prestacions pot ser garantit o de concurrència. Les prestacions que es qualifiquen per llei com a garantides són un dret subjectiu per a les persones que reuneixen els requisits per accedir-hi. La resta de prestacions del sistema esmentat són de concurrència i l’ens públic competent ha de promoure la màxima accessibilitat a les dites prestacions, tot i que la seva concessió està sotmesa a les disponibilitats pressupostàries, a la concurrència pública i a la priorització de les situacions de més necessitat.

Disposar dels mitjans adequats, així com del suport tècnic i la formació permanent necessaris per desenvolupar les seves tasques amb qualitat i seguretat assistencials.

Ser tractats amb respecte i correcció pels responsables dels serveis, els altres professionals, els beneficiaris i els acompanyants.

Dispensar un tracte respectuós i correcte als beneficiaris, familiars i acompanyants, com també als responsables dels serveis i a la resta de professionals.

Respectar les opinions i les decisions que els beneficiaris prenguin per si mateixos o a través del seu representant legal, i si escau, considerar l’opinió de la família.

Realitzar les derivacions dels beneficiaris cap a altres serveis de la manera més favorable i garantint la continuïtat de la intervenció.

Respectar el dret a la intimitat i la confidencialitat de la informació que consta en els expedients, en els termes establerts a la normativa vigent.

Història social. És l’instrument on es registren les dades personals, familiars, d’habitatge, econòmiques, sanitàries, educatives, laborals, i altres dades d’interès sobre la situació sociofamiliar de la persona, així com tots els actes i les activitats de diagnòstic, intervenció i evolució de la situació per tal de facilitar l’assistència en totes les etapes de la vida.

Informe social. És el document que recull el dictamen tècnic elaborat pel professional del treball social a partir de l’entrevista, les dades i informacions obtingudes, la valoració i les propostes d’intervenció. Els altres professionals de serveis socials i sociosanitaris, individualment o en equip, emeten informes sobre les respectives especialitats.

Pla individual o familiar d’intervenció. És el document elaborat per un professional o un equip de serveis socials o sociosanitaris que recull de manera ordenada l’avaluació i el diagnòstic de la situació, la determinació dels objectius, les activitats i les tasques, i els recursos que s’han d’utilitzar durant la intervenció.

Contracte individual d’atenció social i sociosanitària. És el document que signen el beneficiari o el seu representant legal i l’entitat proveïdora de la prestació tècnica on consta que l’ingrés al centre o l’establiment és lliure i es concreten els drets i els deures de cadascuna de les parts signants, que en tot cas han de respectar aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

Definició dels objectius i les necessitats que cobreix cada tipus de prestació i concreció sobre si són garantits o de concurrència.

Determinació dels beneficiaris, els requisits exigits, el procediment d’accés i els terminis màxims de resolució. Per a les prestacions tècniques s’ha d’indicar, a més, l’equip professional.

Concreció de la quantia de les prestacions i, si són de copagament, indicació dels preus públics.

Tots els altres aspectes específics de cada prestació.

Informar, assessorar i orientar les persones, les famílies i els grups sobre els recursos de serveis socials, sociosanitaris i d’altres àmbits del benestar social existents al país, com salut, educació, seguretat social, treball i habitatge, i dels drets i deures que atorga el sistema de protecció social, en col·laboració amb els ministeris competents.

Detectar situacions de risc o d’exclusió social i realitzar accions preventives individuals, familiars o comunitàries i de seguiment a domicili de les situacions esmentades i de les carències socials que afecten la població.

Diagnosticar i aplicar el tractament i el seguiment social de les situacions i de les necessitats individuals, familiars i socials manifestades o detectades en el territori en què actuen.

Participar i col·laborar en els processos de reinserció, d’inclusió i de promoció de les persones, de les famílies i dels grups de la comunitat.

Treballar amb les entitats públiques i privades del territori per dinamitzar i coordinar accions conjuntes i elaborar programes transversals i aplicar protocols de prevenció i actuació en favor del benestar de la població.

Tenir un coneixement acurat de la realitat social del territori per tal de dissenyar propostes d’intervenció comunitària i de millora de les condicions de vida i de convivència ciutadana, que s’han de recollir en un programa.

Efectuar tasques de recerca, de prospecció i de difusió de les necessitats socials detectades en el territori, i també activitats de sensibilització i de conscienciació social.

Implicar la comunitat en la definició de les necessitats i els problemes socials i en la realització d’accions per solucionar-los, i promoure la seva participació en la presa de decisions i en la gestió de les actuacions que calgui emprendre.

Desenvolupar les funcions de naturalesa sanitària de primer nivell assistencial, que es regulen per la normativa específica de l’àmbit de la salut.

Altres funcions de la mateixa naturalesa que li encarregui el Govern per reglament.

Servei d’atenció domiciliària. És el servei de caràcter sociosanitari que ofereix a les persones que ho necessiten, a través de professionals de treball social, treball familiar i salut, la realització de tasques de cura personal i de suport domèstic, així com de suport a l’autonomia i atenció específica en els processos crònics i els invalidants, ateses les capacitats, els recursos i el grau d’autonomia de les persones, per tal que puguin continuar vivint a casa seva, si ho desitgen. Aquest servei també dóna suport a les persones i a les seves famílies i les assessora sobre la cura i els estris tècnics i altres materials adreçats a prevenir o compensar les pèrdues d’autonomia.

Servei de teleatenció domiciliària. És el servei social que, mitjançant productes de suport i personal preparat, s’adreça a permetre que les persones, especialment quan viuen soles o resten soles la major part del dia, puguin romandre al seu domicili i a l’entorn habitual amb una bona qualitat de vida i seguretat. Aquest servei permet detectar, prevenir i actuar davant de situacions d’emergència i assegura la connexió permanent amb el beneficiari.

Servei d’acolliment familiar. És el servei social que presta una família, degudament acreditada, ja sigui d’acollida o la mateixa família extensa, amb la finalitat d’oferir atenció i protecció a infants i adolescents que estan tutelats per l’Estat, a dones víctimes de la violència de gènere, gent gran o altres col·lectius necessitats d’un lloc de vida que els ofereixi cura, atenció, convivència i seguretat.

Guarda d’infants a domicili. És el servei social que presta assistència als infants al domicili de les persones cuidadores que hi estan autoritzades.

Servei d’atenció precoç. És el servei sociosanitari adreçat als infants afectats d’alguna disfunció o amb alt risc de patir-ne, i a les seves famílies. Presta un conjunt d’atencions i intervencions especialitzades. Té com a objecte prevenir i millorar el nivell de desenvolupament de l’infant i potenciar-ne al màxim les capacitats.

Servei d’infància i d’adolescència. És el servei social extraescolar adreçat a l’acolliment diürn i a l’assistència d’infants i d’adolescents amb dificultats o en situació de risc. Basa la seva actuació en les activitats de lleure, en la formació, l’aprenentatge i el desenvolupament de les habilitats socials de la persona per afavorir el seu desenvolupament personal i socialització.

Servei ocupacional. És el servei social que acull les persones amb discapacitat o les persones amb problemes de salut mental greus que els impedeixen treballar o que transitòriament han perdut la feina o no en troben. S’hi fan activitats terapèutiques, d’assistència i ocupacionals, adreçades a potenciar al màxim les capacitats individuals i socials, les habilitats laborals i facilitar al màxim la seva integració social.

Servei de dia. És el servei sociosanitari que es presta en un centre de dia que acull persones grans en situació de dependència, persones amb discapacitat greu i persones amb problemes de salut mental, per oferir-los assistència, activitats terapèutiques i de recuperació diürna. Aquest tipus de servei també ofereix suport i assessorament a les famílies que en tenen cura.

Servei de guarderia. És el servei social que, de forma contínua o esporàdica, té cura dels infants per contribuir a la seva atenció personal, social i educativa, en els termes establerts a la legislació específica per a aquest servei.

Servei d’esplai. És un servei social adreçat a l’atenció dels infants i els adolescents que, en horaris extraescolars i durant els períodes de vacances, proporciona atenció, entreteniment i formació mitjançant una programació d’activitats de lleure. Aquest servei es complementa amb un programa que permet la inclusió dels infants i els adolescents amb discapacitat o altres dificultats que requereixen una atenció més individualitzada.

Servei de temps lliure específic. És un servei social adreçat a l’atenció dels infants, adolescents i adults amb necessitats específiques derivades d’una discapacitat greu o d’una dependència. En horaris complementaris a les activitats habituals o en períodes de vacances, proporciona atenció, activitats terapèutiques i d’inserció social combinades amb una programació de lleure.

Servei de club social. És un servei que ofereix suport social a les persones que per causa d’un trastorn mental tenen dificultats d’inserció social i comunitària, i que contribueix a la realització d’activitats de lleure que els ajudin a assolir autonomia i participació en la comunitat, i a donar suport al seu projecte de vida.

Servei de casal de gent gran. És un servei social obert a les persones grans amb autonomia o nivells de dependència moderada que organitza activitats d’acolliment, d’informació, d’esbarjo i de convivència, així com altres de caràcter preventiu, d’educació per a la salut cultural i formatives. També es poden prestar complementàriament altres serveis per millorar la qualitat de vida des de la proximitat, com ara el menjador i la cafeteria, entre d’altres.

Servei d’acollida d’infants i adolescents. És el servei social que presta atenció residencial de caràcter temporal als infants i adolescents que no poden continuar vivint en l’ambient familiar a causa d’una situació de desemparament, fins al moment de la seva reinserció familiar, de la seva emancipació per via judicial o de la majoria d’edat.

Servei d’habitatges tutelats. És el servei social que ofereix acolliment en un conjunt de petits habitatges, amb estances d’ús particular i altres de comunitàries, on s’ofereixen serveis de suport a les persones que, per circumstàncies sociofamiliars o per situació de dependència moderada, temporal o permanent, no poden viure al seu domicili.

Servei de llar residencial. És el servei social que, amb caràcter permanent o temporal, ofereix atenció residencial i assistència integral a les persones amb discapacitat, a les persones amb problemes de salut mental i a les persones grans amb autonomia o situació de dependència moderada per dur a terme les activitats de la vida diària.

Servei de residència assistida. És el servei sociosanitari que ofereix prestacions d’acolliment residencial i assistència integral, amb caràcter permanent o temporal, a les persones grans, discapacitades o amb problemes de salut mental en situació de dependència severa o greu per dur a terme les activitats essencials de la vida diària.

Servei de tutela. És el servei social que presten persones jurídiques sense ànim de lucre acreditades pel Govern. Tenen per objecte protegir els menors i els incapacitats, mitjançant l’exercici del càrrec de tutor, en els termes establerts a la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars.

Servei d’atenció integral a les víctimes de violència de gènere. És el servei social que ofereix a les dones i, si escau, als seus fills menors d’edat, atenció pluridisciplinària relacionada amb la protecció, la informació, l’orientació, l’assessorament i la recuperació, i que abasta els vessants psicològic, jurídic i social. Inclou els serveis i equipaments necessaris per garantir aquesta atenció.

Servei d’assistència personal. És el servei social adreçat a facilitar l’autonomia i la vida independent, així com la inclusió social, i evitar l’aïllament o la separació de la comunitat a les persones amb discapacitat, que s’efectua mitjançant l’assistent personal, que és un professional que realitza, o ajuda a realitzar, a una persona les activitats que desitja fer i no pot per si mateixa a causa de la seva diversitat funcional.

Servei de suport a la integració laboral. És un servei que té per objectiu contribuir a la integració laboral de les persones amb dificultats especials, mitjançant la informació sobre els diversos recursos formatius i laborals, l’orientació i l’assessorament individualitzat, la capacitació i el suport en el lloc de treball.

Servei complementari de caràcter sanitari. És un servei compost per prestacions sanitàries associades a determinades prestacions tècniques de serveis socials que les complementen per aconseguir un servei global i integral. Aquestes prestacions sanitàries es determinen reglamentàriament, d’acord amb la Llei de seguretat social i la normativa sobre activitats sanitàries.

Serveis de respir. Són els dispositius adreçats a les famílies cuidadores, especialment al cuidador principal, de persones amb dificultats degudes a la discapacitat, a la dependència o a problemes de salut mental. Tenen com a finalitat contribuir a alleugerir la sobrecàrrega i a reduir la tensió, per facilitar espais de descans, de temps lliure i de vacances. Aquests dispositius es poden concretar en prestacions tècniques de serveis socials o sociosanitaris, econòmiques i en diversos programes, protocols i accions socials.

Servei telefònic d’urgència. És un servei de caràcter permanent. Té per objecte informar, assessorar, orientar i atendre demandes de caràcter urgent, especialment en casos de situacions de risc, de maltractament, d’abús, de violència o d’abandonament d’infants i de violència de gènere, així com altres situacions socials que també requereixen una resposta immediata.

Acció voluntària social. Són les tasques que efectuen les persones voluntàries a través d’entitats públiques i privades sense afany de lucre a favor de les persones i dels col·lectius amb més carències, en els termes establerts a la Llei 90/2010 del voluntariat d’Andorra.

Servei de transport adaptat sociosanitari. És un servei sociosanitari de caràcter complementari adreçat a les persones amb discapacitat, en situació de dependència o amb problemes de mobilitat greus. Consisteix en la prestació de transport adaptat, intern i programat per assistir un servei social, sociosanitari o sanitari no urgent prescrit pel professional corresponent, segons es determini reglamentàriament.

Servei especialitzat d’atenció a la infància.

Servei especialitzat d’adopcions i acolliments familiars.

Servei especialitzat d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere.

Servei especialitzat de valoració i orientació de persones amb discapacitat.

Servei especialitzat de valoració de les situacions de dependència.

Naturalesa. Les pensions de solidaritat són garantides.

Abonament de la pensió. Les pensions de solidaritat s’abonen directament a la persona beneficiària mitjançant una transferència. Tanmateix, quan la persona estigui incapacitada, el ministeri competent ha d’abonar la pensió al tutor, curador o defensor judicial, d’acord amb el que estableix la Llei 15/2004, del 3 de novembre, d’incapacitació i organismes tutelars. No obstant això, si la persona és beneficiària d’una prestació tècnica del sistema de serveis socials o sociosanitaris, el ministeri competent està facultat per abonar directament la part de la pensió que correspongui al proveïdor del servei.

Extinció de la pensió. Les pensions de solidaritat s’extingeixen pels motius següents:

Comprovació de dades. La presentació d’una sol·licitud de pensió de solidaritat comporta autoritzar el ministeri competent a comprovar les dades referents a la renda, al patrimoni i a les altres aportades per la persona sol·licitant, així com a requerir la documentació complementària que sigui necessària per resoldre la sol·licitud.

Seguiment. El ministeri competent ha d’establir mesures de seguiment, de control i de comprovació dels requisits exigits. A aquest efecte, pot requerir anualment l’aportació d’una declaració de la situació econòmica i dels ingressos i el patrimoni, com també una fe de vida. Igualment, pot demanar qualsevol altre document o fer les comprovacions necessàries que acreditin que la persona sol·licitant continua complint els requisits que va declarar per obtenir la pensió.

Obligació de reclamar el reemborsament. L’Administració té l’obligació de reclamar el reemborsament de les pensions de solidaritat als familiars i les persones obligades, en els termes previstos en aquesta Llei.

Residència. Complir el requisit de residència legal, efectiva i permanent a Andorra, en els termes establerts a l’article 5, i acreditar que s’hi ha residit durant un període mínim de set anys.