LegalizeLlei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura d’obligacions garantides han de quedar immutables i segregats i disposar de finançament suficient. Aquesta regla i l’exclusió prevista en la lletra b de l’apartat anterior, no afecten la part del passiu que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia que constitueixen la seva contrapart.
Article 33 / Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB
En circumstàncies excepcionals, i amb notificació prèvia al ministeri encarregat de les finances, l’AREB, en els termes i amb les condicions previstes en aquesta Llei i, si escau, en el seu desenvolupament reglamentari, pot excloure de la recapitalització interna, totalment o parcialment, certs passius o categories de passius admissibles quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
No sigui possible amortitzar o convertir aquests passius en un termini raonable, no obstant els esforços fets de bona fe per l’AREB.
L’exclusió sigui estrictament necessària i proporcionada per:
(i) Garantir la continuïtat de les funcions essencials i les branques d’activitat principals, de manera que es mantingui la capacitat de l’entitat objecte de resolució de continuar les operacions, els serveis i les transaccions principals, o
(ii) Evitar que s’origini un contagi, en particular respecte dels dipòsits admissibles en poder de persones físiques i empreses, que produeixi un trastorn greu a l’economia, derivat d’una pertorbació greu del funcionament dels mercats financers, incloses les seves infraestructures, o de qualsevol altra causa rellevant.
Quan l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna a aquests passius origini una destrucció del valor tal que les pèrdues patides per altres creditors siguin més elevades que si aquests passius s’haguessin exclòs de la recapitalització interna.
En exercir la facultat discrecional prevista a l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els elements següents:
El principi que les pèrdues han de ser assumides en primer lloc pels accionistes i després, en general, pels creditors de l’entitat objecte de resolució, per ordre de preferència.
El nivell de la capacitat d’absorció de pèrdues que seguiria tenint l’entitat objecte de resolució si s’exclogués el passiu o la categoria de passius.
La necessitat de mantenir uns recursos suficients per al finançament de la resolució.
Quan l’AREB decideixi excloure totalment o parcialment un passiu admissible o una categoria de passius admissibles de conformitat amb aquest article, el nivell de l’amortització o conversió aplicada a altres passius admissibles es podrà augmentar per tenir en compte aquestes exclusions, sempre que el nivell d’amortització i conversió aplicada a altres passius admissibles respecti el principi establert en l’article 4.1.d.
Quan les pèrdues que puguin haver sofert els passius exclosos per decisió de l’AREB conformement a aquest article no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB podrà fer una contribució a l’entitat objecte de resolució en els termes i condicions que s’estableixen en la secció sisena.
Article 34 / Reconeixement contractual de la recapitalització interna
Sempre que els passius d’una entitat no exclosos obligatòriament i que no constitueixin dipòsits de les persones físiques i de les empreses que excedeixin el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits i inversions, estiguin regulats per la normativa d’un tercer Estat, les entitats han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes subscrits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una clàusula de submissió d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i conversió de l’AREB, així com d’acatament, pel creditor o la part del contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici.
L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat anterior per l’entitat no és obstacle per a la consideració del passiu com a admissible ni per a l’exercici de la competència d’amortització i conversió amb tots els seus efectes.
Secció cinquena. Aplicació de l’instrument de recapitalització interna
Article 35 / Tractament dels accionistes
L’AREB, en l’exercici de les seves competències per aplicar l’instrument de recapitalització interna, tenint en compte el resultat de la valoració de l’entitat i un cop fixat l’import de la recapitalització de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, ha d’adoptar alguna de les mesures següents o totes dos:
Amortitzar les accions o altres instruments de capital existents o transmetre’ls als creditors objecte de recapitalització interna.
Sempre que, d’acord amb la valoració realitzada de conformitat amb l’article 5, l’entitat objecte de resolució tingui un valor net positiu, diluir la participació dels accionistes i dels titulars d’altres instruments de capital existents mitjançant la conversió en accions o altres instruments de capital:
(i) Dels instruments de capital emesos per l’entitat a aquest efecte a requeriment de l’AREB d’acord amb el que estableix aquesta Llei, o
(ii) Dels passius admissibles emesos per l’entitat a requeriment de l’AREB en el marc d’un procés de resolució. La conversió s’ha de dur a terme de forma que es redueixi substancialment el valor nominal de les accions o altres instruments de capital existents.
Les mesures assenyalades a l’apartat anterior també s’han d’aplicar a accionistes i titulars d’altres instruments de capital emesos o atorgats en les circumstàncies següents:
Amb motiu de la conversió d’instruments de deute en accions o altres instruments de capital, d’acord amb les clàusules contractuals dels instruments de deute originals, en produir-se un fet anterior o simultani al moment en què l’AREB va determinar que es complien les condicions per a la resolució.
Amb motiu de la conversió d’instruments de capital en instruments de fons propis conformement al que es disposa en aquesta Llei.
L’AREB ha de decidir les actuacions concretes que cal adoptar tenint en compte:
La valoració duta a terme d’acord amb l’article 5.
La quantia per la qual s’estimi que els instruments de capital i els fons propis s’han d’amortitzar o convertir.
L’avaluació dels actius i passius.
Article 36 / Seqüència d’amortització i conversió
L’AREB, en aplicar l’instrument de recapitalització interna, ha de procedir a la cobertura de l’import de la recapitalització determinat conformement al que es disposa en aquesta Llei, amortitzant o reduint l’import de les accions, instruments de capital, o passius admissibles segons la seqüència següent:
Els elements dels fons propis en la mesura necessària i fins on sigui possible.
Els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
L’import principal de tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
L’import principal del deute subordinat, d’acord amb les regles de prelació de crèdits, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
L’import principal o l’import pendent dels passius admissibles d’acord amb les regles de prelació de crèdits, incloent-hi els dipòsits de les persones físiques i de les empreses que excedeixin el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits i inversions.
A l’efecte de la seqüència d’amortització i conversió que estableix aquest article, s’inclouen en la lletra d de l’apartat anterior els imports de passiu que, a la data d’obertura del procés de resolució, es mantinguin amb les persones que tinguin la condició següent a la data esmentada o a la tenien a la data d’intervenció administrativa si és anterior:
els accionistes que tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10% del capital de l’entitat en resolució, individualment o conjuntament amb els seus cònjuges, membres d’unió estable de parella o persones amb qui convisquin amb anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents i germans d’aquests accionistes i dels seus cònjuges;
les societats participades, directament o indirectament, per les persones físiques indicades en la lletra a anterior, en la proporció de la seva aportació al capital d’aquestes últimes;
els administradors, de dret o de fet, i els membres de l’alta direcció de l’entitat en resolució; i
les societats que formin part del mateix grup de consolidació comptable que l’entitat en resolució.
Excepte prova en contrari, es consideraran igualment inclosos en les situacions anteriors els imports de passiu mantinguts amb els cessionaris o adjudicataris de crèdits pertanyents a qualsevol de les persones esmentades als apartats anteriors, sempre que l’adquisició s’hagi produït dins dels dos anys anteriors a la data d’obertura del procés de resolució o de la intervenció administrativa si és anterior. Aquesta presumpció en cap cas s’aplicarà quan l’entitat cessionària sigui una entitat pont o una societat de gestió d’actius ni a les entitats a les quals l’entitat pont o la societat de gestió esmentades els transmetin.
En exercir les competències d’amortització o conversió, l’AREB ha d’assignar les pèrdues de forma equitativa entre les accions o altres instruments de capital i els passius admissibles del mateix rang, i reduir l’import principal o l’import pendent d’aquestes accions o altres instruments de capital i els passius admissibles en un grau proporcional al seu valor, excepte quan es faci ús de la facultat prevista en l’article 33.3.
Això no és obstacle perquè els passius exclosos conforme al que disposa aquesta Llei rebin un tracte més favorable que els passius admissibles del mateix rang en procediments concursals ordinaris.
L’AREB no pot convertir o amortitzar una classe de passius mentre una altra que hi estigui subordinada segueixi substancialment sense convertir-se en capital o sense amortitzar-se, tret que es tracti de passius exclosos de la recapitalització.
L’amortització i conversió de passius sorgits de derivats, així com l’aplicació de coeficients de conversió de deute diferents, s’han d’efectuar en els termes que determini l’AREB.
Article 37 / Pla de reorganització d’activitats
En aplicar la mesura de recapitalització interna, l’AREB ha d’exigir que l’òrgan d’administració de l’entitat, o la persona o les persones que designi a aquest efecte, presenti un pla de reorganització d’activitats que contingui les mesures, atenent la situació de l’economia i dels mercats en què opera l’entitat, destinades a restablir la viabilitat a llarg termini de l’entitat, o de part de les seves activitats al llarg d’un termini de temps raonable.
Correspon a l’AREB, amb consulta no vinculant prèvia a l’INAF, aprovar el pla de reorganització, així com les seves modificacions.
Si l’AREB, amb consulta prèvia a l’INAF, considera que el pla no assolirà els objectius previstos a l’apartat 1, ho ha de notificar a l’òrgan gestor de l’entitat o a les persones designades en aquest apartat, i ha de requerir que es modifiqui el pla de tal manera que permeti complir aquests objectius. Aquesta modificació s’ha de presentar en el termini màxim de 15 dies naturals des de la notificació esmentada.
L’AREB, en col·laboració amb l’INAF, ha d’avaluar i pot adoptar les mesures necessàries o convenients per garantir el compliment del pla de reorganització aprovat.
Reglamentàriament, es poden determinar el termini i el procediment per a la presentació dels plans esmentats, així com el seu contingut mínim, la seva execució i la seva eventual revisió.
Secció sisena. Altres contribucions a la recapitalització interna
Article 38 / Condicions per a la contribució del FAREB
Quan l’AREB decideixi excloure, totalment o parcialment, un passiu admissible o una categoria de passius admissibles d’acord amb el que preveu l’article 33 i les pèrdues que puguin haver patit aquests passius no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB podrà fer una contribució a l’entitat objecte de resolució a fi de portar a terme almenys un dels objectius següents:
Cobrir qualsevol pèrdua que no hagi estat absorbida per passius admissibles i restaurar el valor net dels actius de l’entitat objecte de resolució per igualar-lo a zero, o
Adquirir accions o altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució, amb la finalitat de recapitalitzar-la.
El FAREB només pot fer la contribució prevista a l’apartat anterior quan es compleixin les condicions següents:
que, mitjançant la reducció de capital, conversió o de qualsevol altra manera, els accionistes i els tenidors d’altres instruments de capital i altres passius admissibles hagin realitzat una contribució a l’absorció de pèrdues i recapitalització interna per un import equivalent, almenys, al 8% del total del passiu, incloent els fons propis de l’entitat determinats al moment de la resolució segons la valoració prevista en l’article 5, i
que la contribució del mecanisme de finançament de la resolució no excedeixi el 5% dels passius totals, inclosos els fons propis, de l’entitat objecte de resolució, calculats de conformitat amb la valoració prevista en l’article 5, en el moment en què s’adopti l’acció de resolució.
Article 39 / Fonts alternatives de finançament
En circumstàncies extraordinàries, l’AREB pot obtenir finançament procedent de fonts alternatives de finançament.
De manera alternativa o complementària, el FAREB pot fer una contribució procedent de recursos que s’hagin obtingut mitjançant les contribucions ex ante d’acord amb el que preveu aquesta Llei i que encara no s’hagin utilitzat, sempre que es donin les circumstàncies següents:
que s’hagi assolit el límit del 5% establert a l’apartat 2.b de l’article anterior.
que s’hagin amortitzat o convertit totalment tots els passius no garantits, no preferents, diferents dels passius admissibles.
En cas que l’acció de l’AREB tingui impacte en el pressupost de l’Estat, l’AREB ha d’elevar al ministre encarregat de les finances una memòria econòmica en la qual es detalli l’impacte financer d’aquest suport sobre els fons aportats a l’AREB amb càrrec al pressupost de l’Estat.
Les actuacions que dugui a terme l’AREB d’acord amb aquest article es poden fer en efectiu, mitjançant el lliurament de valors representatius de deute públic, o de valors emesos per la mateixa AREB. Així mateix, l’AREB pot satisfer aquest preu mitjançant la compensació dels crèdits que tingui enfront de les entitats corresponents.
Capítol cinquè. AREB
Secció primera. Naturalesa i règim jurídic
Article 40 / AREB
Es crea l’AREB, amb la finalitat de gestionar els processos de resolució i d’exercir les restants facultats que li atribueix aquesta Llei.
L’AREB és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.
L’AREB queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei.
El personal de l’AREB es regeix per la normativa laboral i ha de ser seleccionat respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
L’AREB pot contractar amb tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que resulti necessària per a l’adequat compliment de les seves funcions.
L’AREB administra els seus recursos amb total independència de l’Administració general de l’Estat, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant cas per cas les circumstàncies dels mercats financers.
L’AREB s’exclou d’allò que preveu la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, en els contractes que subscrigui quan concorri qualsevol dels motius següents:
Impossibilitat o inconveniència manifesta de promoure la concurrència en l’oferta d’acord amb els objectius previstos en l’article 3;
Existència de raons d’urgència que requereixin la ràpida disposició dels béns o dels serveis;
Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel prestador del subministrament o servei, quan el canvi de proveïdor suposi adquirir un material tècnic i/o un servei diferent que impliqui incompatibilitats i/o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o de manteniment;
Especificitat tècnica del producte; o
Necessitat de confidencialitat del producte o servei.
En aquests supòsits, el president de l’AREB pot proposar al Consell d’Administració de l’AREB, la utilització de la contractació directa, i aquest òrgan pot procedir a l’aprovació d’aquesta modalitat de contractació.
Article 41 / Mecanismes de finançament i dotació pressupostària
Per al finançament de les mesures previstes en aquesta Llei, l’AREB ha de comptar amb els mecanismes de finançament següents:
Un Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), regulat de conformitat amb el que preveu el capítol sisè d’aquesta Llei.
La possibilitat de sol·licitar al Govern préstecs i aportacions.
L’AREB només pot utilitzar els mecanismes de finançament previstos en aquest article, en la mesura necessària per garantir l’aplicació efectiva dels instruments de resolució, amb els objectius següents:
L’atorgament de garanties.
La concessió de préstecs a l’entitat objecte de resolució, a les seves filials o a una entitat pont.
L’adquisició d’actius o passius de l’entitat objecte de resolució.
La realització de contribucions a una entitat pont.
El pagament d’indemnitzacions als accionistes o creditors quan sigui procedent d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
La realització de contribucions a l’entitat objecte de resolució en lloc de l’amortització dels crèdits de determinats creditors, quan s’utilitzi l’instrument de recapitalització interna i l’AREB decideixi excloure determinats creditors de l’àmbit d’aplicació de la recapitalització interna, de conformitat amb l’article 33.
La concessió de préstecs o altres mecanismes de finançament.
La recapitalització de l’entitat en els termes i amb les limitacions previstos en aquesta Llei.
La realització d’una combinació de les accions esmentades a les lletres a a h anteriors.
Els mecanismes de finançament es poden utilitzar per adoptar les accions esmentades, també respecte al comprador, en el context de la venda del negoci.
El mecanisme de finançament de la resolució no s’ha d’utilitzar directament per absorbir les pèrdues d’una entitat i no ha de reduir les pèrdues derivades de la resolució que correspon suportar als accionistes i creditors, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, i especialment, prenent en consideració els principis enumerats en l’article 4.
En cas que l’ús del mecanisme de finançament de la resolució suposi indirectament que part de les pèrdues d’una entitat es transmetin al mecanisme de finançament de la resolució, s’han d’aplicar els principis que regeixen l’ús del mecanisme de finançament de la resolució recollits en l’article 38 d’aquesta Llei.
Per a la cobertura de les seves despeses de funcionament, l’AREB ha de disposar de la dotació que es consigni amb càrrec al pressupost de l’Estat. El Consell d’Administració de l’AREB ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost de l’AREB i l’ha de remetre al ministeri competent en matèria de finances, amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del projecte de llei del pressupost de l’Estat, abans de remetre’l al Consell General perquè l’aprovi.
L’AREB pot incrementar els seus fons propis a través de la capitalització de préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament de l’AREB en què l’Administració de l’Estat figuri com a creditora.
L’AREB, per complir les seves finalitats, inclosa l’aplicació dels instruments de resolució, també pot emetre valors de renda fixa, rebre préstecs, sol·licitar l’obertura de crèdits i realitzar qualsevol altra operació d’endeutament.
Els recursos aliens de l’AREB, qualsevol que sigui la modalitat de la seva instrumentació, no poden superar el límit que a aquest efecte s’estableixi a les lleis anuals del pressupost de l’Estat.
Quan l’AREB emprengui una mesura de resolució, i sempre que aquesta mesura garanteixi als dipositants la continuïtat de l’accés als seus dipòsits, el sistema de garantia de dipòsits i inversions assumirà els costos següents:
Quan s’apliqui l’instrument de recapitalització interna, l’import en què s’haurien d’amortitzar els dipòsits coberts per absorbir les pèrdues de l’entitat de conformitat amb l’article 36, en cas que els dipòsits garantits s’haguessin inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna i s’haguessin amortitzat en el mateix grau que els crèdits dels creditors amb el mateix rang en la jerarquia de creditors d’acord amb la legislació concursal.
Quan s’apliquin un o diversos instruments de resolució diferents dels de recapitalització interna, l’import de les pèrdues que haurien patit els dipositants garantits, en cas que haguessin patit pèrdues, en proporció amb les tingudes pels creditors amb el mateix rang en l’ordre de prelació de creditors, d’acord amb la legislació concursal.
L’import màxim d’aquests costos no pot excedir el nivell de cobertura previst en la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits.
Quan els dipòsits admissibles d’una entitat objecte de resolució es transmetin a una altra entitat a través de l’instrument de venda del negoci o de constitució d’una entitat pont, els dipositants no podran reclamar cap crèdit davant el sistema de garantia de dipòsits per parts no transmeses dels dipòsits que són a l’entitat objecte de resolució, sempre que l’import dels fons transmesos sigui igual o superior al nivell de cobertura previst en la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits.
Article 42 / Consell d’Administració de l’AREB
L’AREB és regida i administrada per un Consell d’Administració integrat per cinc membres:
El president, que és designat pel ministre encarregat de les finances, i ha de ser, en tot cas, un alt càrrec del Govern.
Dos membres designats per l’INAF, com a mínim un dels quals ha de tenir la condició de membre del Consell d’Administració de l’INAF i a més ha d’assumir el càrrec de vicepresident del Consell d’Administració i ha de substituir el president en les seves funcions en cas de vacant, absència o malaltia.
Dos membres designats pel ministre encarregat de les finances.
Tots els membres del Consell d’Administració de l’AREB han de ser persones amb experiència adequada per a l’exercici de les funcions i tasques encomanades a l’AREB.
Així mateix, el Consell d’Administració pot autoritzar la participació en les seves sessions d’observadors, que poden ser representants de les entitats contribuents al FAREB, sempre que aquesta participació no generi conflictes d’interès que puguin interferir en el desenvolupament per part de l’AREB de les funcions previstes en aquesta Llei. El mateix Consell d’Administració estableix els termes en què ha de desenvolupar-se la participació d’aquests observadors, que, en tot cas, no tenen vot i queden sotmesos al mateix deure de secret que els membres del Consell d’Administració, inclòs el secretari, i, si escau, el lletrat assessor, d’acord amb el que disposa l’article 47 d’aquesta Llei.
Les funcions de secretari del Consell d’Administració les exerceix la persona que designi el Consell. El secretari actua amb veu però sense vot si no és membre del Consell.
Sense perjudici del que es preveu per al president en l’article següent, els membres del Consell d’Administració cessen en la seva condició com a tals membres per renúncia presentada davant l’autoritat que els va designar o pel cessament acordat per l’autoritat que els va designar.
El Consell d’Administració s’ha de reunir com a mínim amb caràcter trimestral, i cada vegada que sigui convocat pel president, per iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels seus membres. Així mateix, està facultat per establir el seu propi règim de convocatòries.
Al Consell d’Administració li correspon adoptar les decisions relatives a les potestats i funcions atribuïdes a l’AREB, sense perjudici de les delegacions o els apoderaments que consideri convenients d’aprovar per al degut exercici de les potestats i funcions esmentades. En tot cas, no són delegables les funcions següents:
Les funcions atribuïdes en aquesta Llei a l’AREB en relació amb la resolució d’entitats.
L’aprovació de la decisió de realitzar les operacions de finançament previstes en aquesta Llei.
L’elaboració i aprovació dels comptes anuals de l’AREB i la liquidació pressupostària de l’AREB, portant a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les seves activitats, de conformitat amb la legislació vigent.
Un cop aprovats la liquidació pressupostària i els comptes anuals, s’han de remetre al ministeri competent en matèria de finances perquè els sotmeti a l’aprovació del Consell General.
L’adopció de les decisions necessàries per utilitzar el FAREB de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
Per a la constitució vàlida del Consell d’Administració a l’efecte de la celebració de sessions, deliberacions i adopció d’acords, com a mínim és necessària l’assistència de la meitat dels seus membres amb dret de vot. Els seus acords s’adopten per majoria dels membres assistents. El president té vot de qualitat en cas d’empat en el nombre de vots.
L’actuació del Consell d’Administració s’ha de basar en els principis de bona gestió, objectivitat, transparència, concurrència i publicitat.
Article 43 / President de l’AREB
El president de l’AREB desenvolupa les funcions de representació, direcció i gestió ordinària del FAREB, i les altres funcions que li delegui el Consell d’Administració. És designat entre persones amb capacitat, preparació tècnica i experiència suficients per desenvolupar les funcions pròpies d’aquest càrrec.
El mandat del president té una durada de tres anys i és renovable, per terminis de la mateixa durada. El president només cessa per les causes següents:
Per haver finalitzat el període per al qual va ser nomenat.
Per renúncia acceptada pel ministre encarregat de les finances.
Per estar incurs en alguna causa d’incompatibilitat de conformitat amb la normativa aplicable.
Per incapacitat sobrevinguda per a l’exercici de les seves funcions.
Per condemna per delicte dolós.
Per incompliment greu de les seves obligacions. En aquest cas la seva separació és acordada pel ministre encarregat de les finances, amb la instrucció prèvia de l’expedient per part del ministeri encarregat de les finances. En la instrucció de l’expedient s’ha d’escoltar els membres restants del Consell d’Administració.
Correspon al president l’exercici de les funcions següents:
Presidir el Consell d’Administració i impulsar i supervisar totes les operacions que hagi d’executar l’AREB conforme a aquesta Llei.
Dirigir la gestió ordinària, econòmica i administrativa de l’AREB, inclosa l’administració del FAREB, i exercir la representació legal del mateix Fons.
Proposar al Consell d’Administració l’adopció de les decisions que li corresponen conforme al que preveu aquesta Llei, sense perjudici que el Consell d’Administració també pugui adoptar-les d’ofici.
Executar els acords del Consell d’Administració i les funcions que el mateix Consell li delegui.
Retre comptes al Consell d’Administració de l’exercici de les seves funcions.
Representar l’AREB en les institucions i els organismes internacionals en els quals estigui prevista la seva participació.
Article 44 / Control parlamentari, financer i comptable
Amb una periodicitat almenys anual, el president del Consell d’Administració de l’AREB ha de comparèixer davant el Consell General amb la finalitat d’informar sobre l’evolució de les activitats de l’AREB i sobre els elements fonamentals de la seva actuació economicofinancera.
Addicionalment, el president del Consell d’Administració de l’AREB ha de comparèixer davant el Consell General per informar específicament sobre les mesures de resolució implementades per l’AREB.
El Consell d’Administració ha d’elevar al ministre encarregat de les finances un informe trimestral sobre la gestió i l’actuació de l’AREB en què es justifiquin, entre altres aspectes, les actuacions de caràcter econòmic i pressupostari de més impacte dutes a terme per l’AREB durant el període esmentat.
L’AREB està subjecta al control financer d’acord amb l’article 39 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, amb les adaptacions necessàries per a l’exercici de la seva activitat, i a la fiscalització externa del Tribunal de Comptes. Aquesta fiscalització no ha d’implicar cap tipus d’ingerència del Tribunal de Comptes en les facultats administratives de l’AREB.
Article 45 / Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents nacionals
L’AREB ha de col·laborar amb les autoritats que tinguin encomanades funcions relacionades amb la supervisió d’entitats i, en particular, amb els organismes o les autoritats supervisores de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei. En particular, ha de col·laborar amb l’INAF i, en cas que algun dels aspectes de la resolució tingui relació amb la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en els supòsits en què aquesta matèria tingui una incidència rellevant en les entitats andorranes objecte de resolució, amb la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. A aquest efecte, pot sol·licitar la informació que sigui necessària per a l’exercici de les competències que té atribuïdes, així com facilitar la que li sol·licitin les autoritats corresponents.
Així mateix, l’AREB ha de facilitar a les autoritats a les quals es fa referència en el paràgraf anterior la informació que resulti necessària per a l’exercici de les seves competències d’acord amb la normativa vigent.
En cas de resolució d’entitats que pertanyin a un grup o conglomerat financer, l’AREB, en adoptar les mesures i exercir les facultats que, a aquest efecte, li confereix aquesta Llei, minimitza, en la mesura que sigui possible, l’impacte que aquestes mesures i facultats puguin tenir eventualment en la resta de les entitats del grup o conglomerat i en el grup o conglomerat en el seu conjunt.
Article 46 / Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents internacionals
En l’exercici de les seves competències i, en particular, en cas de resolució d’entitats que pertanyin a grups internacionals, l’AREB ha de col·laborar amb les autoritats estrangeres que tinguin encomanades funcions relacionades amb la resolució d’entitats. A aquest efecte, pot concloure amb aquestes autoritats els oportuns acords de col·laboració, així com sol·licitar i intercanviar informació en la mesura necessària per a l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en relació amb la planificació i l’execució de mesures de reestructuració o resolució.
L’intercanvi d’informació exigeix que hi hagi reciprocitat, que les autoritats competents estiguin sotmeses a deure de secret en condicions que, com a mínim, siguin equiparables a les establertes per les lleis andorranes i que la informació sigui necessària per a l’exercici per part de l’autoritat estrangera de funcions relacionades amb la resolució d’entitats financeres que, sota la seva normativa nacional, siguin equiparables a les establertes per les lleis andorranes.
La transmissió d’informació reservada a les autoritats esmentades en el paràgraf anterior està condicionada a la conformitat expressa de l’autoritat que l’hagi revelat, i la informació es pot comunicar únicament als efectes per als quals aquesta autoritat hagi donat la seva conformitat.
Les relacions amb les autoritats internacionals es poden concretar en acords bilaterals i comprenen regles per al reconeixement mutu i l’execució dels procediments de resolució d’aquests països.
Igualment, l’AREB ha de col·laborar amb altres autoritats supranacionals amb competències en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en els supòsits en què aquesta matèria tingui una incidència rellevant en les entitats objecte de resolució, i a aquest efecte, ha de promoure la subscripció dels acords o convenis de col·laboració que siguin oportuns.
En tot cas, la cooperació i la coordinació de l’AREB amb altres autoritats competents internacionals han de respectar els principis de cooperació i coordinació internacionals recollits a l’article 20 de Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 47 / Deure de secret
Les dades, els documents i les informacions que estiguin en poder de l’AREB en virtut de les funcions que li encomana aquesta Llei tenen caràcter reservat i, amb l’excepció de requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent, no es poden divulgar a cap persona o autoritat, ni es poden utilitzar amb finalitats diferents de les finalitats per a les quals es van obtenir. Aquest caràcter reservat cessa des del moment en què els interessats facin públics els fets als quals es refereixen les dades, els documents i les informacions.
Les autoritats i les persones que, de conformitat amb el que es disposa en els articles anteriors, puguin rebre informació de l’AREB, així com els auditors de comptes, assessors legals i altres experts independents que puguin ser designats per l’AREB en relació amb l’execució de mesures de resolució, els possibles adquirents amb qui contactin les autoritats competents, els organismes que administrin els sistemes de garantia de dipòsits, l’entitat pont o la societat de gestió d’actius, així com qualssevol altres persones que prestin o hagin prestat serveis directament o indirectament als esmentats anteriorment, també queden obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents de la finalitat per a la qual els va ser subministrada la informació.
Aquest article no impedeix:
Que els empleats i experts dels organismes o les entitats esmentats a l’apartat 2 anterior puguin intercanviar informació en el si de cada organisme o entitat; i
Que les autoritats de resolució i supervisió, inclosos els seus empleats i experts, puguin intercanviar informació entre si i amb altres autoritats competents de la Unió Europea, ministeris competents, sistemes de garantia de dipòsits, autoritats responsables dels procediments concursals, autoritats de tercers països que exerceixin funcions equivalents a les de les autoritats de resolució, o, sotmeses a estrictes requisits de confidencialitat, amb un adquirent potencial amb la finalitat de planificar o aplicar una mesura de resolució.
Article 48 / Distorsió de la competència
En l’exercici de les seves competències, l’AREB ha de minimitzar les distorsions que les seves mesures puguin provocar en les condicions de competència de les entitats participants en el sistema financer.
Article 49 / Adopció de recomanacions internacionals
En l’exercici de les seves competències i sempre que no resultin contradictòries amb les disposicions d’aquesta Llei i la normativa vigent, l’AREB ha de prendre en consideració les recomanacions, les directrius, les normes tècniques i altres iniciatives que es desenvolupin a escala internacional en l’àmbit de la resolució d’entitats, així com en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.
Secció segona. Facultats de l’AREB
Article 50 / Facultats de l’AREB
L’AREB ha d’exercir les facultats necessàries per aplicar els instruments i les mesures previstos en aquesta Llei. Aquestes facultats són de naturalesa mercantil o administrativa.
Article 51 / Facultats mercantils
L’AREB exerceix les facultats que la legislació mercantil confereix amb caràcter general:
A l’òrgan d’administració de l’entitat, quan assumeixi aquesta condició.
Als accionistes o titulars de qualssevol valors o instruments financers, quan l’AREB hagi subscrit o adquirit aquests valors o instruments.
A la junta general, en els supòsits en què aquesta junta obstaculitzi o rebutgi l’adopció dels acords necessaris per portar a efecte les mesures de resolució, així com en els supòsits en què per raons d’extraordinària urgència no sigui possible complir els requisits exigits per la normativa vigent per a la vàlida constitució i adopció d’acords per part de la junta general. En aquests supòsits, s’entenen atribuïdes a l’AREB totes les facultats que legalment o estatutàriament poguessin correspondre a la junta general de l’entitat i que resultin necessàries per a l’exercici de les funcions previstes en aquesta Llei en relació amb la resolució d’entitats.
Article 52 / Facultats administratives generals
L’AREB disposa de les facultats generals de caràcter administratiu següents:
Aprovar un sistema d’assignació de contribucions al FAREB per part de les entitats.
Aprovar el valor econòmic dels actius i passius de l’entitat, a l’efecte d’aplicar les mesures i els instruments previstos en aquesta Llei.
Requerir a qualsevol persona la informació necessària per preparar i aplicar una mesura o un instrument de resolució.
Ordenar la transmissió de les accions de l’entitat o, amb caràcter general, instruments representatius del capital o convertibles en aquests tipus d’instruments, independentment de qui sigui el seu titular, així com d’altres instruments financers, actius i passius de l’entitat.
Realitzar operacions d’augment o reducció de capital, i d’emissió i amortització total o parcial d’obligacions, incloent-hi instruments convertibles, i qualssevol altres valors o instruments financers, així com les modificacions estatutàries relacionades amb aquestes operacions. L’AREB pot determinar l’exclusió del dret de subscripció preferent en els augments de capital i en l’emissió d’obligacions convertibles.
Realitzar accions d’amortització o conversió d’instruments de capital.
Determinar els instruments en què es concretin les mesures de resolució, incloent-hi, en particular, les que suposin modificacions estructurals de l’entitat, les de dissolució i liquidació de l’entitat.
Disposar de manera immediata, amb l’informe previ no vinculant de l’INAF, el trasllat dels valors dipositats en l’entitat a una altra entitat habilitada per desenvolupar aquesta activitat, fins i tot si aquests actius es troben dipositats en terceres entitats a nom de l’entitat que presta el servei de dipòsit.
A aquest efecte, l’AREB, en la seva condició d’administrador de l’entitat, ha d’adoptar les mesures necessàries per facilitar l’accés de l’entitat a la qual se cediran els dipòsits dels valors o la custòdia dels valors a la documentació i els registres comptables i informàtics necessaris per fer efectiva la cessió.
Exercir, en relació amb la transmissió de valors, instruments financers, actius o passius de l’entitat, totes o alguna de les facultats següents:
(i) Obligar l’entitat i l’adquirent a facilitar la informació i l’assistència necessàries.
(ii) Requerir a qualsevol entitat del grup al qual pertanyi l’entitat que proporcioni a l’adquirent els serveis operatius necessaris per permetre a l’adquirent operar de manera efectiva el negoci transmès. Si l’entitat del grup ja estigués prestant aquests serveis a l’entitat, continuarà prestant-los en els mateixos termes i condicions, i, en cas contrari, els prestarà en condicions de mercat.
Paralitzar o suspendre per un termini no superior a quatre dies naturals l’activitat bancària de l’entitat objecte de resolució.
Ajornar, suspendre, eliminar o modificar determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d’instruments de deute i d’altres passius admissibles emesos per l’entitat objecte de resolució.
Obligar l’entitat a recomprar valors emesos per la mateixa entitat al preu i en les condicions que determini l’AREB.
Ordenar que les transmissions de les accions o, amb caràcter general, els instruments financers, actius i passius de l’entitat s’efectuïn lliures de qualsevol càrrega o gravamen; així com suprimir els drets d’opció i d’adquisició preferent, sense que siguin oposables les clàusules estatutàries o contractuals existents.
Requerir la suspensió de l’admissió a negociació en un mercat regulat o l’admissió a cotització oficial d’instruments financers en virtut de la normativa aplicable.
Cancel·lar o modificar les condicions d’un contracte del qual sigui part l’entitat objecte de resolució, o constituir-se com a part en lloc de l’adquirent.
Adoptar les mesures necessàries per garantir la continuïtat del negoci transmès i dels contractes celebrats per l’entitat de manera que l’adquirent assumeixi els drets i les obligacions de l’entitat objecte de resolució.
Revisar qualsevol operació o actuació duta a terme per l’entitat en resolució de les quals puguin derivar-se possibles responsabilitats dels administradors i els membres de l’alta direcció de l’entitat i promoure les accions de responsabilitat que consideri convenients en interès de l’entitat objecte de resolució.
Dictar disposicions precises per a la deguda execució del que preveu aquesta Llei i, en particular, emetre, entre d’altres, comunicats tècnics, comunicacions i/o recomanacions que tinguin per objecte desenvolupar aquesta Llei i dictar les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries en relació amb l’exercici de les facultats que li atribueix aquesta Llei.
En l’exercici d’aquesta funció, l’AREB pot sotmetre a la consideració dels agents del sector financer les propostes normatives rellevants i en tot cas ha de tenir en compte els factors següents:
(i) que el cost de la regulació sigui proporcional als beneficis de la seva implementació;
(ii) els estàndards internacionals en la matèria; i
(iii) l’impacte de la seva implementació en la competència, la capacitat d’innovació i la competitivitat internacional de la plaça financera andorrana.
Exercir les facultats restants previstes en aquesta Llei.
Article 53 / Caràcter executiu de les mesures
Els actes administratius dictats per l’AREB són immediatament eficaços des del moment que s’adopten i sense necessitat d’acomplir cap tràmit ni requisit establert, sense perjudici dels requisits previstos en aquesta Llei i de les obligacions formals de constància, inscripció o publicitat exigides per la normativa vigent.
L’execució d’aquests actes tampoc no es pot veure afectada per les normes sobre secret bancari.
Article 54 / Altres condicions aplicables
L’adopció de qualsevol mesura de reestructuració o de resolució no constitueix per si mateixa un supòsit d’incompliment ni permet per si mateixa a cap contrapart declarar el venciment, la modificació, la suspensió o la resolució anticipada de la corresponent operació, o instar l’execució o la compensació de qualsevol dret o obligació que es derivi de l’operació o del contracte, o afectar de qualsevol altra manera aquest contracte, i es tindran per no posades les clàusules que així ho estableixin.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la contrapart pot declarar, en els termes i les condicions establerts en el corresponent contracte, el venciment o la resolució anticipada del contracte o la corresponent operació com a conseqüència d’un supòsit d’incompliment anterior o posterior a l’adopció o l’exercici de la corresponent mesura o facultat i no vinculat necessàriament a aquesta mesura o facultat.
Article 55 / Condicions aplicables a les operacions financeres i acords de compensació contractual
En els casos en què només es transmeti una part dels actius i passius de l’entitat, l’AREB ha d’adoptar les mesures necessàries per aconseguir els fins següents:
Evitar la resolució, novació o transmissió de només una part dels actius i passius que poden ser compensats en virtut d’un acord de garantia financera amb canvi de titularitat o d’un acord de compensació contractual.
Permetre que les obligacions amb garantia pignorativa i els actius que les garanteixen siguin transmesos conjuntament o continuïn tots dos en l’entitat.
Evitar la resolució o novació de l’acord de garantia pignorativa si això comporta que l’obligació corresponent deixa d’estar garantida.
Evitar la resolució, novació o transmissió de només una part dels actius i passius coberts per acord de finançament estructurat, excepte quan afectin únicament actius o passius relacionats amb els dipòsits de l’entitat.
No obstant això, l’AREB, amb la finalitat de facilitar la resolució i donar una protecció adequada als dipositants, pot transmetre els dipòsits garantits que formin part dels acords previstos en les lletres anteriors, sense transmetre els actius i passius que formin part de l’acord esmentat, o transmetre, modificar o resoldre aquests actius i passius sense transmetre els dipòsits coberts.
Les operacions mitjançant les quals s’instrumentin les mesures de resolució, així com l’amortització i la conversió d’instruments de capital, no són rescindibles a l’empara de la normativa concursal aplicable.
Article 56 / Mesures d’urgència
Per raons d’urgència i per tal de garantir els objectius previstos a l’article 3, l’AREB pot:
Adoptar, amb caràcter immediat, els instruments previstos en aquesta Llei sense observar els requisits específics previstos per a cada instrument o acte.
Emprar un procediment d’estimació del valor econòmic de l’entitat en què no siguin necessaris informes d’experts independents, per efectuar les valoracions previstes en aquesta Llei.
Article 57 / Publicitat
Sense perjudici del que disposa l’article 14, l’AREB ha de portar a terme les actuacions necessàries per donar publicitat a les mesures adoptades en virtut d’aquesta Llei.
Article 58 / Facultats de suspensió de contractes i garanties
L’AREB pot suspendre, amb caràcter d’acte administratiu, qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte celebrat per l’entitat per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat fins a la mitjanit del dia hàbil següent.
El que preveu el paràgraf anterior no resulta aplicable a:
Els dipòsits admissibles, en els termes previstos en la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.
A les obligacions de pagament o de lliurament respecte de:
(i) Sistemes de pagament i de liquidació i compensació de valors reconeguts en l’àmbit de la Unió Europea i Andorra.
(ii) Les entitats de contrapartida central reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea i Andorra; i
(iii) Els bancs centrals dels països membres de la Unió Europea i qui porti a terme en cada moment funcions equivalents.
Sense perjudici del que disposa el capítol setè, l’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, impedir o limitar l’execució de garanties sobre qualsevol dels actius de l’entitat per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat fins a la mitjanit del dia hàbil següent. No obstant això, l’AREB no pot exercir aquesta facultat respecte de les garanties concedides a les entitats esmentades a la lletra b de l’apartat 1 anterior.
L’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, suspendre el dret d’una part a declarar el venciment o la resolució anticipada, la resolució o la rescissió d’un contracte establert amb una entitat objecte de resolució per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat fins a la mitjanit del dia hàbil següent. No obstant això, l’AREB no pot exercir aquesta facultat respecte de les garanties concedides a les entitats esmentades a la lletra b de l’apartat 1 anterior.
No obstant el que disposa l’apartat 3 anterior, una persona pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte abans que finalitzi el període de suspensió, sempre que l’AREB li notifiqui prèviament que els actius i passius coberts pel contracte no seran transmesos a una altra entitat o sotmesos a l’instrument de recapitalització interna.
En cas que no s’exerceixi el dret de suspensió i no es realitzi la notificació prevista en el paràgraf anterior, es pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte:
Si els actius i passius han estat transmesos a una altra entitat, únicament en el cas en què es produeixi un esdeveniment que doni lloc al venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte per part de l’entitat receptora de manera continuada o posteriorment.
Si l’entitat en resolució manté els actius i passius i l’AREB no els aplica l’instrument de recapitalització interna, quan finalitzi el període de suspensió.
Capítol sisè. FAREB
Article 59 / FAREB
El FAREB no té personalitat jurídica i té com a finalitat finançar les mesures de resolució que executi l’AREB, que ha d’exercir la seva gestió i administració de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
Els recursos financers del FAREB han d’arribar, no més tard del 31 de desembre del 2024, a l’u per cent d’import garantit de dipòsits, de conformitat amb la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.
L’AREB pot dictar tots els actes administratius que siguin necessaris per exigir les contribucions al FAREB en els termes previstos en aquesta Llei.
Article 60 / Finançament
Amb la finalitat d’arribar al nivell de recursos financers previst en l’article anterior, l’AREB ha de recaptar anualment contribucions ordinàries de les entitats calculades de manera lineal de conformitat amb els criteris següents:
La contribució de cada entitat s’ha d’actualitzar anualment i ha de correspondre a la proporció que aquesta entitat representi sobre el total agregat de les entitats del concepte següent: passius totals de l’entitat, exclosos els recursos propis i l’import garantit de dipòsits de conformitat amb el que preveu la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.
Les contribucions s’han d’ajustar al perfil de risc de cada entitat, d’acord amb els criteris següents:
(i) el nivell de risc de l’entitat, amb inclusió de la importància de les seves activitats comercials, els riscos fora de balanç i el seu grau de palanquejament;
(ii) l’estabilitat i la varietat de les fonts de finançament i els actius de liquiditat elevada lliures de càrregues de l’empresa;
(iii) la situació financera de l’entitat;
(iv) la probabilitat que l’entitat sigui objecte de resolució;
(v) el grau en què l’entitat s’ha beneficiat amb anterioritat d’ajudes financeres públiques extraordinàries;
(vi) la complexitat de l’estructura de l’entitat;
(vii) la importància de l’entitat per a l’estabilitat del sistema financer o l’economia d’Andorra.
Quan els recursos financers disponibles no siguin suficients per cobrir les pèrdues, els costos o les altres despeses ocasionades per la utilització dels mecanismes de finançament, l’AREB podrà sol·licitar contribucions extraordinàries ex post de les entitats autoritzades a operar al seu territori amb la finalitat de cobrir les necessitats addicionals. Aquestes contribucions extraordinàries ex post s’han d’assignar entre les entitats d’acord amb les normes establertes a l’apartat 1 i en cap cas no poden superar el triple de l’import anual de les contribucions determinat d’acord amb l’apartat 1.
L’AREB pot ajornar, totalment o parcialment, l’obligació d’una entitat del pagament de la contribució extraordinària ex post al mecanisme de finançament de la resolució si la contribució posa en perill la liquiditat o la solvència de l’entitat. Aquest ajornament no es pot atorgar per un període superior a sis mesos, però es pot renovar a petició de l’entitat bancària. La contribució ajornada en virtut d’aquest apartat s’ha d’efectuar quan el pagament ja no posi en perill la liquiditat o la solvència de l’entitat.
En cas que els imports recaptats de conformitat amb l’apartat 1 no siguin suficients per cobrir les pèrdues, els costos o altres despeses ocasionades per la utilització dels mecanismes de finançament i que les contribucions extraordinàries ex post previstes a l’apartat 2 no estiguin disponibles de forma immediata o no siguin suficients, l’AREB podrà contreure emprèstits o altres formes de suport procedent d’entitats, entitats financeres o d’altres tercers.
En circumstàncies extraordinàries i per raons d’urgència, el FAREB es pot finançar mitjançant aportacions realitzades per l’Estat.
El patrimoni no compromès del FAREB ha d’estar materialitzat en deute públic o en altres actius de liquiditat elevada i baix risc. Qualsevol benefici meritat i comptabilitzat en els seus comptes anuals s’ha d’ingressar al mateix FAREB.
Capítol setè. Règim processal
Article 61 / Recurs contra les decisions i els acords de l’AREB adoptats d’acord amb l’article 50
Les decisions i els acords que adopti l’AREB a l’empara de l’article 50 són impugnables únicament d’acord amb les normes i els procediments previstos per a la impugnació d’acords socials de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que siguin contraris a la Llei. L’acció d’impugnació caduca, en tot cas, en el termini de quinze dies a comptar del moment en el qual l’AREB doni publicitat a les actuacions esmentades d’acord amb el que disposa l’article 57.
En cas que, de conformitat amb l’article 62, s’hagi impugnat davant la jurisdicció administrativa algun dels actes dictats per l’AREB a l’empara d’aquesta Llei, la jurisdicció civil suspendrà el procediment iniciat en virtut d’aquest article fins a la resolució del procediment davant la jurisdicció administrativa, quan l’acte administratiu impugnat doni cobertura a les decisions adoptades per l’AREB a l’empara de l’article 50.
Article 62 / Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en el marc de processos de resolució
Els actes i les decisions de l’INAF i de l’AREB dictats en el marc de processos de resolució no es poden suspendre de manera cautelar, posen fi a la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa.
La tramitació dels procediments d’impugnació de resolucions esmentades anteriorment té caràcter preferent.
En l’exercici d’instruments i competències de resolució, l’INAF i l’AREB poden sol·licitar del tribunal competent que suspengui, durant el període de temps necessari per garantir l’efectivitat de l’objectiu perseguit, qualsevol acció o procediment judicial del qual sigui part l’entitat objecte de resolució.
Article 63 / Impossibilitat d’execució de sentències dictades en els recursos administratius als quals es refereix l’article 61 d’aquesta Llei
L’INAF o l’AREB poden al·legar davant l’autoritat judicial les causes que determinin la impossibilitat material d’executar una sentència que declari contrària a dret alguna de les decisions o dels actes previstos en aquesta Llei. L’autoritat judicial ha d’apreciar la concurrència o no d’aquestes causes i ha de fixar, si escau, la indemnització que s’hagi de satisfer d’acord amb el criteri d’atribució de responsabilitat fixat en aquesta Llei. L’import d’aquesta indemnització ha d’arribar, com a màxim, a la diferència entre el dany patit efectivament pel recurrent i la pèrdua que hauria suportat en cas que, en el moment d’adoptar-se la decisió o l’acord corresponent, s’hagués produït la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal.
En valorar les causes que determinen la impossibilitat material d’executar una sentència, d’acord amb el que preveu a l’apartat anterior, l’autoritat judicial ha de tenir en compte particularment:
El volum especialment significatiu o la complexitat de les operacions afectades o que es puguin veure afectades.
L’existència de perjudicis que, en cas d’executar-se la sentència en els seus termes estrictes, es derivarien per a l’entitat i per a l’estabilitat del sistema financer.
L’existència de drets o interessos legítims d’altres accionistes, socis, obligacionistes, creditors o qualssevol altres tercers, emparats per l’ordenament jurídic.
Capítol vuitè. Règim sancionador
Secció primera. Disposicions generals
Article 64 / Subjectes infractors
Són subjectes infractors les entitats, així com les persones que exerceixin càrrecs d’administració o direcció en aquestes entitats, que infringeixin les normes previstes en aquesta Llei.
La responsabilitat imputable a una entitat és independent de la imputable als càrrecs d’administració o direcció d’aquesta entitat. La falta d’incoació d’un expedient sancionador o l’arxiu o sobreseïment de l’incoat contra una entitat no ha d’afectar necessàriament la responsabilitat en què poden incórrer els càrrecs d’administració o direcció d’aquesta entitat, i viceversa.
Article 65 / Competència per a la instrucció i resolució d’expedients
La tramitació dels procediments sancionadors i la imposició de les sancions que es derivin de les infraccions tipificades en aquesta Llei corresponen a les autoritats següents:
A l’AREB quan es tracti d’infraccions relacionades amb les seves funcions com a autoritat de resolució.
A l’INAF quan es tracti d’infraccions relacionades amb les seves funcions com a autoritat supervisora.
L’AREB i l’INAF col·laboren entre si en tots els procediments sancionadors que, per la seva naturalesa, poden afectar de manera concurrent ambdós autoritats.
Article 66 / Prescripció d’infraccions i sancions
Les infraccions prescriuen al cap de quatre anys.
El termini de prescripció es comença a computar a partir de la data en què s’ha comès la infracció. En les infraccions que es produeixen en una activitat continuada, el còmput s’inicia a partir de la data en què cessa l’activitat, o de l’últim acte constitutiu de la infracció.
Les sancions prescriuen en el termini de quatre anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora.
Secció segona. Infraccions
Article 67 / Classes d’infraccions
Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 68 / Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus les següents:
Negar-se, excusar-se o resistir-se a l’actuació de l’INAF o de l’AREB en l’exercici de les funcions que els confereix aquesta Llei, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.
La falta de la col·laboració exigible o l’obstrucció per part de l’entitat en aplicació de les mesures de resolució que hagi decidit l’AREB, quan no tinguin caràcter ocasional o aïllat.
Qualsevol actuació amb la finalitat d’entorpir o dificultar greument la valoració econòmica de l’entitat que facin els experts independents.
No remetre a l’INAF o a l’AREB totes les dades o els documents especialment transcendents que els hagin de ser remesos o que requereixin en l’exercici de les seves funcions, o remetre’ls de manera incompleta o inexacta, quan amb això es dificulti l’apreciació de la viabilitat de l’entitat. A l’efecte d’aquesta lletra, s’entén, així mateix, com a falta de remissió, la remissió fora del termini previst en la norma corresponent o del termini atorgat per l’òrgan competent en efectuar, si escau, el requeriment oportú.
Incomplir el deure de veracitat informativa deguda a l’INAF i a l’AREB.
Incomplir el deure de confidencialitat sobre les dades obtingudes en el context d’un procés de resolució, o utilitzar-les per a finalitats diferents de les que preveu aquesta Llei.
La falta de comunicació o la comunicació manifestament demorada, per part de l’òrgan d’administració a l’INAF o a l’AREB, del fet que l’entitat es troba en situació d’inviabilitat, quan sigui conegut, o quan ateses les circumstàncies objectives hagués de ser conegut per l’òrgan d’administració.
L’impagament de les aportacions a les quals es refereix l’article 60 o pagar-les fora del termini exigible.
Realitzar actes o operacions sense autorització quan aquesta autorització sigui preceptiva, sense observar les condicions bàsiques d’aquesta autorització, o havent obtingut l’autorització per mitjà de declaracions falses o per un altre mitjà irregular, quan aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
En relació amb la societat de gestió d’actius i sense perjudici de l’aplicació de la resta de lletres:
(i) La realització d’activitats alienes al seu objecte social que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts a aquest efecte en aquesta Llei;
(ii) La manca de la comptabilitat legalment exigible o el fet de portar-la amb irregularitats essencials que impedeixin conèixer la seva situació patrimonial i financera;
(iii) La negativa o resistència a l’actuació inspectora, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit;
(iv) L’incompliment de les seves obligacions de transparència, llevat que tingui un caràcter merament ocasional o aïllat;
(v) La falta de remissió a l’AREB de totes les dades o els documents que se li hagin de remetre o que requereixi en l’exercici de les seves funcions, o la seva falta de veracitat, quan amb això es dificulti l’apreciació patrimonial i financera de la societat. A l’efecte d’aquest número, s’entén que hi ha falta de remissió quan aquesta remissió no es produeixi dins del termini concedit a aquest efecte.
La comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.
Article 69 / Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus les següents:
Negar-se, excusar-se o resistir-se a l’actuació de l’INAF o l’AREB en l’exercici de les funcions que els confereix aquesta Llei, excepte que, per no tenir caràcter merament ocasional o aïllat, constitueixi una infracció molt greu.
La falta de la col·laboració exigible o l’obstrucció per part de l’entitat de les mesures de resolució que hagi decidit aplicar l’AREB, quan tingui caràcter merament ocasional o aïllat.
Qualsevol actuació amb la finalitat d’entorpir o dificultar la valoració econòmica de l’entitat que facin els experts independents, excepte que, per no tenir caràcter merament ocasional o aïllat, constitueixi una infracció molt greu.
No remetre a l’INAF o a l’AREB dades o documents especialment transcendents que li hagin de ser remesos o que requereixin en l’exercici de les seves funcions, o remetre’ls de manera incompleta o inexacta, excepte que això suposi la comissió d’una infracció molt greu. A l’efecte d’aquesta lletra s’entén, així mateix, com a falta de remissió, la remissió fora del termini previst en la norma corresponent o del termini atorgat per l’òrgan competent en efectuar, si escau, el requeriment oportú.
Incomplir el deure de veracitat informativa deguda a l’INAF i a l’AREB, així com incomplir el deure de confidencialitat sobre les dades obtingudes en el context d’un procés de resolució, o fer-les servir per a finalitats diferents de les previstes en aquesta Llei. Tot això excepte que, pel nombre d’afectats o per la importància de la informació, aquests incompliments es puguin estimar rellevants i, per això, constituir una infracció molt greu.
La falta de comunicació o la comunicació demorada, per part de l’òrgan d’administració, a l’INAF o a l’AREB, del fet que l’entitat es troba en situació d’inviabilitat, quan sigui conegut, o quan ateses les circumstàncies objectives hagués de ser conegut per l’òrgan d’administració; excepte que, per la gravetat de les circumstàncies en què es trobi l’entitat o el període de temps transcorregut, s’hagi de considerar infracció molt greu.
Realitzar actes o operacions sense autorització quan aquesta autorització sigui preceptiva, sense observar-ne les condicions bàsiques, o havent obtingut l’autorització per mitjà de declaracions falses o per un altre mitjà irregular, quan tinguin caràcter merament ocasional o aïllat.
L’incompliment merament ocasional o aïllat de la resta d’obligacions exigibles de conformitat amb el que preveu aquesta Llei quan hi hagi requeriment previ de l’INAF o l’AREB.
En relació amb la societat de gestió d’actius i sense perjudici de l’aplicació de la resta de lletres:
(i) La realització d’activitats alienes al seu objecte social que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts a aquest efecte en aquesta Llei sempre que no tingui la consideració de molt greu;
(ii) L’incompliment merament ocasional o aïllat de les seves obligacions de transparència.
La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.
Article 70 / Infraccions lleus
Constitueixen infraccions lleus els incompliments d’obligacions establertes específicament en aquesta Llei que no constitueixin infraccions molt greus o greus, d’acord amb el que es preveu en els dos articles precedents.
Secció tercera. Sancions
Article 71 / Sancions
Les sancions que imposi l’AREB en l’exercici de les funcions que li corresponguin d’acord amb aquesta Llei, així com les que imposi l’INAF en l’exercici de les seves funcions com a autoritat de supervisió, són les previstes en aquesta secció.
Article 72 / Sancions per la comissió d’infraccions molt greus
Per la comissió d’infraccions molt greus s’ha d’imposar a l’entitat infractora una multa de 300.001 a 600.000 euros, o de fins al 3% del capital social mínim exigit a l’entitat si aquest import és superior a 600.000 euros, o de fins al doble dels beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior.
Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al lloc web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions imposades.
Article 73 / Sancions per la comissió d’infraccions greus
Per la comissió d’infraccions greus s’ha d’imposar a l’entitat infractora una multa de 150.001 a 300.000 euros, o de fins a l’1,5% del capital social mínim exigit a l’entitat si aquest import és superior, o de fins a 1,5 vegades els beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior.
Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i a la pàgina web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
Article 74 / Sancions per la comissió d’infraccions lleus
Per la comissió d’infraccions lleus s’ha d’imposar a l’entitat infractora una multa de fins a 150.000 euros, o de fins a 1,2 vegades els beneficis derivats de la infracció, quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior.
Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació privada.
Article 75 / Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions molt greus
Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat infractora per la comissió d’infraccions molt greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o direcció, de fet o de dret, en l’entitat, siguin responsables de la infracció:
Multa a cadascun d’ells per un import de 72.001 a 200.000 euros.
Separació del càrrec en l’entitat, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció a la mateixa entitat per un termini màxim de cinc anys.
Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció en qualsevol entitat bancària o del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a deu anys.
Addicionalment a les sancions previstes en l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al lloc web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades.
Article 76 / Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions greus
Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat infractora per la comissió d’infraccions greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o direcció, de fet o de dret, en l’entitat, siguin responsables de la infracció:
Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 72.000 euros.
Separació del càrrec, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció a la mateixa entitat per un termini màxim de dos anys.
Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció en qualsevol entitat del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a cinc anys.
Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al lloc web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
Article 77 / Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions lleus
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.