LegalizeLlei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2017 ha aprovat la següent:
llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Exposició de motius
La implementació dels estàndards internacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme ha esdevingut una prioritat nacional que ha comportat l’adopció d’iniciatives legislatives en els darrers anys i la revisió del sistema de prevenció i repressió amb la finalitat d’assolir el marc més efectiu per a la lluita contra aquestes conductes delictives.
En aquest context, el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).
Addicionalment, en virtut de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.
Tant les disposicions comunitàries com les recomanacions del GAFI estableixen com eix vertebrador del sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme una adequada gestió dels riscos, lo qual implica que aquests hagin d’estar adequadament detectats, avaluats i compresos, amb la finalitat d’aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades als riscos.
Aquesta Llei està estructurada en 12 capítols que regulen de manera sistemàtica les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
El capítol primer conté una sèrie de disposicions generals, recollint l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com n’estableix les definicions. Igualment, aquest capítol primer regula totes les mesures orientades a una adequada detecció, avaluació, comprensió i mitigació del risc, tant per l’Estat com pels diferents operadors econòmics del país.
El capítol segon regula les mesures de diligència deguda, tant les ordinàries com les simplificades i les reforçades. En aquest sentit, s’ha de destacar que els comptes o llibretes d’estalvi anònims continuen estant prohibits. També aquest capítol fa referència a les mesures aplicables en relació amb les persones políticament exposades (PEPs), amb la novetat que, amb aquesta Llei, també s’han d’aplicar mesures reforçades en relació amb els PEPs de caràcter nacional.
El capítol tercer regula la informació sobre els beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes, que és una qüestió fonamental de la nova regulació i que obliga les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra a obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.
El capítol quart regula les obligacions de declaració i la prohibició de revelació. En aquest sentit, s’estableix que els subjectes obligats estan obligats a declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme. Addicionalment, s’afegeix que s’han de declarar totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en fase de temptativa, qüestió que ja s’entenia contemplada en la legislació anterior (que requeria declarar “projectes d’operacions”) i que s’ha volgut reflectir de manera expressa en aquesta normativa per a major claredat, en especial a la vista de les avaluacions de la legislació andorrana.
El capítol cinquè regula la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons, implementant de manera fidel el Reglament (UE) 2015/847. Entre les novetats més destacades en relació amb la normativa anterior cal ressenyar que també s’ha d’identificar el beneficiari de la transferència de fons.
El capítol sisè regula la conservació de documents i la protecció de dades. En aquest sentit, s’ha de destacar que s’amplia el període de conservació de documents per part dels subjectes obligats a 10 anys ja que, en primer lloc, és una pràctica habitual el Principat d’Andorra conservar, incús per més de 10 anys, tota la documentació dels clients, i, en segon lloc, la nova legislació ha volgut ser coherent amb el període de prescripció dels delictes majors (v.g. delicte de blanqueig), de 10 anys. Únicament d’aquesta manera es pot garantir l’efectivitat d’un sistema penal contra el blanqueig, ja que sense la documentació que aquesta Llei obliga a conservar seria impossible garantir l’eficàcia i la traçabilitat del tipus de blanqueig.
El capítol setè regula els procediments interns i la formació dels subjectes obligats que, amb diferent grau d’intensitat en funció de si es tracta de subjectes obligats financers o no, imposa una sèrie d’obligacions amb la finalitat de garantir que els procediments anti-blanqueig i anti-finançament del terrorisme són robustos i poden ser aplicats efectivament pels subjectes obligats i els seus empleats, que han de conèixer el sistema de prevenció de blanqueig i de finançament del terrorisme sobre la base d’una formació continuada.
El capítol vuitè regula la declaració de transport transfronterer de diners en efectiu. Aquest capítol manté en la seva pràctica totalitat el redactat anterior amb dues novetats: primer, s’estableix que la quantitat intervinguda de diners en efectiu ha de ser la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència, i, segon, s’augmenten les sancions aplicables en cas d’incompliment de l’obligació de declarar, que s’han demostrat no suficientment proporcionades, efectives i dissuasives.
En capítol novè regula les mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
El capítol desè, referit a l’organització institucional, estableix les competències i les funcions de la UIFAND com a òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme. En quant a l’organització institucional, i per raons d’eficiència, mitjançant aquesta Llei es fusionen les dues actuals Comissions Permanents (una per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament i l’altra de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme) en una única Comissió.
En aquest sentit, i pel que fa a la tramesa de dossiers per part de la UIFAND a l’Administració de Justícia, s’estableix que els dossiers s’hagin d’enviar al Ministeri Fiscal. En aquest sentit, i en coherència amb l’establiment d’un sistema lògic pel que respecta a les investigacions i a la utilització de la informació d’intel·ligència financera analitzada per la UIFAND, els informes d’aquest organisme s’haurien de trametre, per a una efectiva lluita contra el blanqueig (que és el que valoren els organismes avaluadors internacionals, com ara Moneyval), al Ministeri Fiscal.
El capítol onzè regula, específicament, la cooperació, tant interna, amb les autoritats judicials com amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances, com internacional, entre unitats d’intel·ligència financera.
El capítol dotzè regula el règim sancionador, amb una novetat important, que és la incorporació d’un procediment sancionador abreujat per a aquells casos en que el subjecte obligat reconeix íntegrament els fets imputats i declara la seva conformitat amb les infraccions imputades i la sanció o sancions imposades, renunciant a qualsevol tipus de recurs contra aquestes. D’aquesta manera s’aconsegueixen dos objectius importants: guanyar eficiència i eficàcia en la tramitació dels procediments administratius i en el funcionament de l’Administració i obtenir un grau de consciència major per part dels subjectes obligats, que poden reconèixer la infracció demostrant així un compromís per modificar les seves conductes infractores prèvies.
La disposició addicional primera manté allò ja establert per l’antiga normativa en relació amb les associacions i altres entitats sense ànim de lucre.
La disposició addicional segona obliga els professionals que participin, actuant en nom i per compte del seu client, o assisteixin en la planificació o realització de determinades operacions, i que no estan donats d’alta en un col·legi professional oficialment reconegut per exercir la seva activitat, a comunicar al Ministeri competent en matèria d’Economia, amb caràcter previ a l’exercici de la seva activitat, les que pretenen exercir de les enumerades en la disposició. Aquesta mesura, que no representa cap càrrega de caràcter econòmic per als operadors i una càrrega mínima des del punt de vista administratiu, permetrà a les autoritats andorranes controlar l’activitat, sobre la base d’un enfocament basat en el risc d’aquests operadors.
Igualment, la Llei conta quatre disposicions transitòries, dos disposicions derogatòries i set disposicions finals relatives, entre altres, a la informació sobre els beneficiaris efectius, les mesures de diligència deguda simplificada i l’adequada identificació del beneficiari efectiu en relació amb societats, associacions i fundacions.
Amb aquesta reforma legislativa, el Principat Andorra reforça encara més el seu compromís en la prevenció i repressió del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, mitjançant un procés d’adaptació constant de la legislació a l’evolució dels estàndards internacionals, d’acord amb els principis fonamentals que informen la política criminal del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Disposicions generals
Secció primera. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té per objecte la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Als efectes d’aquesta Llei s’entén per blanqueig de diners o valors i per finançament del terrorisme la comissió de qualsevol dels actes així tipificats al Codi penal.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquesta Llei s’aplica als següents subjectes obligats:
Subjectes obligats financers, que són les persones físiques o jurídiques que pertanyen a les categories següents:
entitats operatives del sistema financer;
companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram de vida;
corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram vida;
institucions de gir postal;
sucursals situades a Andorra dels subjectes obligats indicats a les lletres a) a d), amb independència del lloc on tinguin la seva administració central.
Les següents persones físiques o jurídiques, en l’exercici de la seva activitat professional:
comptables externs, assessors fiscals i auditors;
notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents, quan participin, actuant en nom i per compte del seu client, en qualsevol operació financera o immobiliària, o assistint en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a:
- la compravenda o altres actes de disposició de béns immobles o entitats;
- la gestió de fons, valors o altres actius del client;
- l’obertura o gestió de comptes bancaris, comptes d’estalvi o comptes de valors;
- l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;
- la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;
economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;
agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles;.
persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
casinos de joc, presencials i en línia;
les associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei.
Estan subjectes a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques no residents que, a través de sucursals mitjançant la prestació de serveis sense establiment permanent, realitzin al Principat d’Andorra activitats d’igual naturalesa a les esmentades en aquest article.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
Fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit.
Organisme autoregulador: un organisme representatiu dels membres d’una professió i amb competència per a regular-los, per a exercir certes funcions de supervisió o seguiment i garantir el compliment de les normes pròpies de l’exercici de la professió.
Beneficiari efectiu: persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona o persones físiques per compte de les quals es realitza l’operació o l’activitat. El beneficiari efectiu inclou, com a mínim:
En el cas de les persones jurídiques:
La persona o persones físiques que en últim terme tinguin la propietat o el control d’una persona jurídica a través de la propietat directa o indirecta d’un percentatge suficient d’accions o drets de vot o drets de propietat en aquesta entitat, incloses les carteres d’accions al portador, o mitjançant el control per altres mitjans, exceptuant les societats que cotitzin en un mercat regulat i que estiguin subjectes a requisits d’informació d’acord amb normes internacionals que garanteixin l’adequada transparència de la informació sobre la propietat.
El fet que una persona física tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sobre la persona jurídica serà un indici de propietat directa. El fet que una societat, que estigui sota el control d’una o diverses persones físiques, o que múltiples societats, que estiguin al seu torn sota el control de la mateixa persona o persones físiques, tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% en el client serà un indici de propietat indirecta.
L’existència de «control per altres mitjans» podrà determinar-se, entre altres maneres, de conformitat amb els criteris que estableix la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
ii) En cas que, una vegada esgotats tots els mitjans possibles i sempre que no hi hagi motius de sospita, no s’identifiqui a cap persona conforme a l’incís i), o en cas que hi hagi dubtes que la persona o persones identificades siguin els beneficiaris efectius, la persona o persones físiques que exerceixin la direcció efectiva mitjançant altres mitjans.
iii) En cas que no s’hagi identificat a cap persona física conforme a l’incís i) i l’incís ii), la persona física que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents.
Els subjectes obligats han de conservar registres de les mesures preses per identificar el beneficiari efectiu conforme als incisos i), ii) i iii) anteriors i han d’estar en disposició d’acreditar que han esgotat tots els mitjans possibles a que es refereix l’incís ii).
En el cas dels fideïcomisos:
el fideïcomitent;
ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;
iii) el protector, d’haver-ho;
iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris de l’entitat o l’estructura jurídiques estiguin encara per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment l’entitat o l’estructura jurídiques;
qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.
Si es tracta d’entitats jurídiques com les fundacions, i d’estructures jurídiques similars als fideïcomisos, estan incloses en aquesta categoria la persona o persones físiques que exerceixin un càrrec equivalent o similar als contemplats en la lletra b);
Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:
Constituir societats o altres persones jurídiques.
Exercir funcions de direcció o secretaria d’una societat, exerceix com a membre d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
Facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa.
Exercir funcions de fiduciari en altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries.
Relació de corresponsalia:
la prestació de serveis bancaris d’una entitat bancària en qualitat de corresponsal a un altra entitat bancària com a client, incloses, entre d’altres, la prestació de serveis de compte corrent o altres comptes de passiu i serveis connexos, com a gestió d’efectiu, transferències internacionals de fons, compensació de xecs, comptes de transferències de pagaments en altres places (payable-through accounts) i serveis de canvi de divises;
la relació entre entitats bancàries, entre entitats financeres i entre entitats bancàries i entitats financeres que prestin serveis similars als d’un corresponsal a un client, incloses, entre d’altres, les relacions establertes per a operacions amb valors o transferències de fons.
Persones políticament exposades: persones físiques que exerceixen o han exercit funcions públiques importants, amb inclusió de les següents:
caps d’Estat, caps de Govern, ministres, sotssecretaris o secretaris d’Estat;
consellers generals o membres d’altres assemblees Parlamentaries nacionals estrangeres, internacionals o supranacionals o de qualsevol assemblea pública que exerceixi poders legislatius;
cònsols majors i menors, consellers de finances i urbanisme i càrrecs equivalents en altres estats;
membres d’òrgans directius de partits polítics;
magistrats del Tribunal Superior de Justícia, de tribunals suprems, de tribunals constitucionals o altres altes instàncies judicials les decisions de les quals no admetin normalment recurs, excepte en circumstàncies excepcionals;
membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals;
ambaixadors, encarregats de negocis i personal militar d’alt rang;
membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i d’empreses de propietat estatal;
directors, directors adjunts i membres del consell d’administració, o funció equivalent, d’organitzacions internacionals.
Cap de les funcions públiques contemplades en les lletres a) a i) comprendrà funcionaris de nivells intermedis o inferiors;
Familiars:
el cònjuge, o persona assimilable al cònjuge, de persones políticament exposades;
els fills i els seus cònjuges o persones assimilables als cònjuges, de persones políticament exposades;
els pares de persones políticament exposades;
Persones reconegudes com a afins:
persones físiques de les qui sigui notori que són beneficiaris efectius d’una entitat jurídica o una altra estructura jurídica juntament amb alguna persona políticament exposada, o que mantenen amb elles qualsevol altre tipus de relació empresarial estreta;
persones físiques que siguin beneficiaris efectius únics d’una entitat jurídica o una altra estructura jurídica que notòriament s’hagi constituït de facto en benefici d’una persona políticament exposada;
Assessor fiscal: persones físiques o jurídiques que, de manera exclusiva o no, assessoren en matèria fiscal.
Direcció: els càrrecs o empleats que tinguin un coneixement suficient de l’exposició de l’entitat al risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme, així com facultats suficients per prendre decisions que afectin l’exposició al risc, sense que sigui necessari, en tots els casos, formar part del consell d’administració.
Alta direcció: membres de l’alta direcció en els termes establerts per l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.
Relació de negocis: relació empresarial, professional o comercial vinculada a l’activitat professional dels subjectes obligats i que, en el moment en el qual s’estableix el contacte, pretengui tenir una certa durada.
Entitats o subjectes obligats d’un mateix grup: entitats o subjectes obligats que pertanyen a un grup d’acord amb la definició que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
Diner electrònic: valor monetari emmagatzemat per mitjans electrònics o magnètics que representa un crèdit sobre l’emissor, s’emet al rebre els fons amb el propòsit d’efectuar operacions de pagament i que és acceptat per una persona física o jurídica distinta de l’emissor de diner electrònic.
Banc pantalla: una entitat bancària, una entitat financera o una entitat que exerceix activitats similars a les d’aquestes, constituïda en un país en el qual no tingui una presència física que permeti exercir una veritable gestió i direcció, i que no estigui associada a un grup financer regulat subjecte a una efectiva supervisió en base consolidada.
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per presència física una gestió i direcció efectiva situada en un país. La simple existència d’un agent local o un nombre baix d’empleats en relació a l’activitat o naturalesa del negoci no constitueix presència física.
Diners en efectiu:
els efectes negociables al portador, inclosos els instruments monetaris com els xecs de viatge, instruments negociables (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament), ja siguin estesos al portador, endossats sense restricció, estesos a l’ordre d’un beneficiari fictici o en una altra forma en virtut de la qual la seva titularitat es transmeti al lliurament i els instruments incomplets (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament) firmats però amb omissió del nom del beneficiari;
els diners en metàl·lic (bitllets de banc i monedes que estiguin en circulació com a instrument de canvi).
No es consideren diners en efectiu els xecs nominatius.
UIFAND: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, òrgan configurat com a autoritat administrativa amb autonomia funcional que actua de manera independent respecte de la resta de l’Administració general de l’Estat, amb ple sotmetiment a aquesta Llei i a l’ordenament jurídic.
Secció segona. Valoració del risc
Article 4. Valoració del risc per part de les autoritats
La UIFAND coordina l’adopció de les mesures nacionals adequades per detectar, avaluar, comprendre i mitigar els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquesta avaluació es revisa periòdicament i, en particular, quan es produeixin esdeveniments o novetats importants.
A partir de l’avaluació de riscos a què fa referència l’apartat 1, les autoritats competents corresponents prenen les mesures oportunes per:
prevenir o mitigar el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme sobre la base d’un enfocament basat en el risc;
millorar el sistema nacional de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, en particular determinant tots els àmbits en els quals els subjectes obligats han d’aplicar mesures reforçades i, si escau, especificant les mesures que hagin d’adoptar-se;
identificar, si escau, els sectors o àmbits que presentin un risc menor o major de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
determinar l’assignació i la prioritat que hagi de donar-se als recursos per combatre el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
impulsar l’elaboració de normes adequades per a cada sector o àmbit, en funció del risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
proporcionar als subjectes obligats la informació no confidencial que sigui adequada per facilitar les seves pròpies avaluacions del risc de blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Als efectes de contribuir a l’avaluació de riscos, la UIFAND pot requerir la informació que estimi oportuna per disposar d’estadístiques exhaustives per identificar i avaluar els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme i l’eficàcia del sistema.
Aquestes estadístiques inclouen, entre altres:
dades relatives a la grandària i la importància dels diferents sectors inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, en particular el número d’entitats i persones i la importància econòmica de cadascun dels sectors;
dades relatives a les fases d’informació, d’investigació i judicial del sistema nacional de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, en particular, el número de declaracions d’operacions sospitoses trameses a la UIFAND, el seguiment donat a aquestes declaracions i el número anual d’assumptes investigats, així com el número de persones processades, el número de persones condemnades per delictes relacionats amb el blanqueig de diners o valors o amb el finançament del terrorisme, els tipus de delictes previs, quan aquesta informació estigui disponible, i el valor en euros dels fons bloquejats, embargats o comissats;
si es disposa d’elles, dades relatives al número i el percentatge de declaracions que condueixin a una nova investigació, juntament amb l’informe anual dirigit als subjectes obligats en el qual es detallin la utilitat i el seguiment de les declaracions formulades;
dades relatives al número de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin realitzat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcial.
Article 5
Valoració del risc per part dels subjectes obligats
Els subjectes obligats han d’adoptar mesures adequades per identificar, avaluar i comprendre els seus riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquest estudi de risc individual (ERI) ha de:
estar adequadament documentat i reflectit en un informe escrit;
considerar tots els factors de risc rellevants abans de determinar el nivell global de risc i les mesures de mitigació apropiades. Aquests factors de risc han d’incloure els relatius a clients, països o zones geogràfiques, productes, serveis, operacions o canals de distribució;
estar periòdicament actualitzat i, en tot cas quan es produeixin esdeveniments o novetats importants en la gestió i l’activitat del subjecte obligat.
La UIFAND pot emetre directrius sobre què es consideren mesures adequades considerant les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
L’ERI ha de posar-se a disposició de la UIFAND immediatament quan aquesta ho requereixi.
La UIFAND pot decidir que no es requereixi l’ERI per determinats sectors amb risc limitat si els riscos específics inherents al sector estan clarament identificats, s’han comprès i els subjectes obligats individualment considerats entenen els seus riscos. La UIFAND comunica als subjectes obligats aquesta circumstància.
Secció tercera. Països d’alt risc
Article 6. Països d’alt risc
Es consideren països d’alt risc de blanqueig de diners o valors i de finançament de terrorisme aquells determinats mitjançant comunicat tècnic per la UIFAND, qui ha de prendre en consideració els països i les jurisdiccions designades com a no cooperatius o amb deficiències estratègiques pel Grup d’Acció Financera (GAFI) i aquells en relació amb els quals la Comissió Europea determini que pateixen deficiències estratègiques en els seus sistemes nacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Els subjectes obligats han d’aplicar mesures de diligència deguda reforçades en les relacions de negocis i en les operacions relacionades amb persones físiques o jurídiques de països d’alt risc.
La UIFAND pot acordar l’aplicació de contramesures en relació amb països d’alt risc o que tinguin un risc elevat de blanqueig de diners o valors o de finançament de terrorisme. Aquestes contramesures poden adoptar-se de forma autònoma o en aplicació de decisions o recomanacions d’organitzacions, institucions o grups internacionals.
Entre altres, constitueixen contramesures adequades:
Obligar els subjectes obligats a aplicar mesures de diligència deguda reforçada.
Implementar els mecanismes de declaració reforçats oportuns o la declaració sistemàtica de determinades operacions.
Prohibir l’establiment o el manteniment de filials, sucursals o oficines de representació d’institucions financeres del país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que la institució financera corresponent és d’un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Prohibir als subjectes obligats establir o mantenir filials, sucursals o oficines de representació al país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que aquestes estan a un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Limitar, inclús prohibint, les relacions de negocis o les operacions financeres amb el país corresponent i amb les persones físiques o jurídiques d’aquell país.
Prohibir als subjectes obligats l’acceptació de les mesures de diligència deguda practicades per entitats del país corresponent.
Requerir als subjectes obligats financers la revisió, modificació o, si fos necessari, la terminació de les relacions de corresponsalia amb institucions financeres del país corresponent.
Sotmetre les sucursals i filials de les institucions financeres dels països corresponents a supervisió reforçada o a examen o auditoria externs.
Imposar als grups financers obligacions reforçades d’auditoria externa en relació amb qualsevol sucursal o filial situada o que operi en el país corresponent.
Capítol segon. Mesures de diligència deguda
Secció primera. Disposicions generals
Article 7. Prohibició de comptes o llibretes d’estalvi anònims
Queden prohibits els comptes i les llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis.
Article 8. Obligació de practicar mesures de diligència deguda
Els subjectes obligats han d’aplicar mesures de diligència deguda en les següents circumstàncies:
quan estableixin una relació de negocis;
quan efectuïn una operació ocasional:
per un valor igual o superior a 15.000 euros, ja es dugi aquesta a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació; o
ii) que constitueixi una transferència de fons, en el sentit de l’article 29 d’aquesta Llei, superior a 1.000 euros;
en el cas de comerciants, quan efectuïn operacions ocasionals en diners en efectiu per un valor igual o superior a 10.000 euros, ja es dugin aquestes a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
en el cas dels casinos i altres operadors de jocs d’atzar, ja sigui al moment del cobrament dels guanys i/o de la realització de les apostes, quan efectuïn operacions per un valor igual o superior a 2.000 euros, ja es duguin aquestes a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
quan existeixin sospites de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme, amb independència de qualsevol excepció, exempció o llindar;
quan existeixin dubtes sobre la veracitat, l’adequació o la validesa de les dades d’identificació del client obtingudes amb anterioritat;
quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme o qualificades d’especial vigilància per la UIFAND, mitjançant comunicats tècnics.
Article 9. Abast de les mesures de diligència deguda
Les mesures de diligència deguda comprenen les actuacions següents:
la identificació del client i la verificació de la seva identitat sobre la base de documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents;
la identificació del beneficiari efectiu i l’adopció de mesures raonables per verificar la seva identitat, utilitzant documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents, de manera que el subjecte obligat conegui qui és el beneficiari efectiu. Així mateix, pel que fa a les persones jurídiques, fideïcomisos, societats, fundacions i estructures jurídiques similars, l’adopció de mesures raonables a fi de comprendre l’estructura de propietat i control del client;
l’avaluació, la comprensió i l’obtenció d’informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negocis;
l’aplicació de mesures de seguiment continu de la relació de negocis, incloent-hi:
- l’escrutini de les operacions efectuades al llarg d’aquesta relació, a fi de garantir que s’ajustin al coneixement que el subjecte obligat tingui del client i del seu perfil empresarial i de risc, inclòs l’origen dels fons; i
- l’adopció de mesures per assegurar que els documents, dades o informacions obtingudes en aplicació de les mesures de diligència deguda estiguin actualitzats i siguin adequats, revisant la documentació existent, en especial per als clients d’alt risc.
Quan els subjectes obligats adoptin les mesures esmentades en les lletres a) i b), també verificaran que qualsevol persona que digui actuar en nom del client estigui autoritzada a tal fi i identificaran i verificaran la identitat d’aquesta persona.
Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una operació susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.
Els subjectes obligats determinen l’abast de les mesures de diligència deguda en funció del risc.
Els subjectes obligats prenen en consideració, entre d’altres, les variables següents per avaluar els riscs de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme:
el propòsit del compte o de la relació amb el client;
el nivell d’actius que va a dipositar el client o el volum de les operacions a realitzar;
la regularitat o durada de la relació de negocis.
En l’àmbit de les assegurances de vida o altres assegurances relacionades amb inversions, els subjectes obligats financers apliquen, a més de les mesures de diligència deguda que estableixen els apartats anteriors, les següents mesures de diligència deguda respecte als beneficiaris designats de pòlisses d’assegurances de vida o altres assegurances relacionades amb inversions i:
en el cas dels beneficiaris designats com a persones físiques o jurídiques o estructures jurídiques amb una denominació concreta, han de prendre el nom de la persona;
en el cas dels beneficiaris designats per característiques, per categoria o per altres referències, els subjectes obligats financers han d’obtenir informació suficient com per tenir la seguretat de que podrà establir la seva identitat al moment del pagament o quan el beneficiari vulgui exercir els seus drets.
La verificació de la identitat dels beneficiaris tindrà lloc en el moment del pagament. En cas de cessió, total o parcial, a un tercer, d’una assegurança de vida o una altra assegurança relacionada amb inversions, els subjectes obligats financers que tinguin coneixement de la cessió han d’identificar el beneficiari efectiu en el moment de la cessió a la persona física o jurídica o a l’estructura jurídica que sigui beneficiari del valor de la pòlissa cedida.
Els subjectes obligats han d’incloure el beneficiari d’una pòlissa de vida com a un factor de risc rellevant per determinar si s’apliquen mesures de deguda diligència reforçades. Si es determina que el beneficiari que sigui una persona jurídica o una altra estructura jurídica presenta un risc més elevat, s’han de prendre mesures de deguda diligencia reforçades, incloent l’adopció de mesures raonables per identificar i verificar la identitat del beneficiari efectiu que sigui el beneficiari de la pòlissa en el moment del pagament.
En el cas dels beneficiaris de fideïcomisos o estructures jurídiques similars que siguin designats per característiques o per categoria, el subjecte obligat ha d’obtenir informació suficient per poder establir la seva identitat en el moment del pagament o en el moment en què exerceixi els drets adquirits.
Els subjectes obligats han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les operacions realitzades a distància.
Els subjectes obligats han d’identificar i avaluar els riscos de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme que es puguin derivar en relació al desenvolupament de nous productes i noves pràctiques comercials, incloent nous mecanismes de prestació de serveis, i l’ús de noves o emergents tecnologies tant per als productes nous com per als ja existents.
Els subjectes obligats han de:
realitzar anàlisis de riscos abans d’introduir o de permetre l’ús de nous productes, pràctiques i tecnologies; i
prendre mesures apropiades per mitigar els riscos detectats.
Article 10. Verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu
Els subjectes obligats verifiquen la identitat del client i del beneficiari efectiu abans que s’estableixi una relació de negocis o que es realitzi una operació.
No obstant el que estableix a l’apartat anterior, la verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu pot ser completada durant l’establiment d’una relació de negocis, quan això sigui necessari per no interrompre el desenvolupament normal de les activitats i quan el risc de blanqueig o de finançament del terrorisme sigui baix. En tal cas, el procediment de verificació es conclourà tan aviat com sigui possible després del primer contacte.
No obstant el que estableix l’apartat 1, es pot procedir a l’obertura d’un compte en una entitat operativa del sistema financer, inclosos comptes que permetin operacions amb valors mobiliaris, sempre que existeixin suficients garanties de que ni el client ni altres persones en el seu nom efectuaran operacions fins que s’hagi identificat el client i el beneficiari efectiu i verificat la seva identitat.
En el cas que la identificació del client i dels beneficiaris efectius, la verificació de la seva identitat i l’avaluació i l’obtenció d’informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negocis no es pugui realitzar d’acord amb l’article 9 d’aquesta Llei o es tinguin dubtes sobre la veracitat o idoneïtat de la informació obtinguda, els subjectes obligats no poden establir una relació de negocis o dur a terme una operació ocasional. En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci.
En ambdós casos, els subjectes obligats han de valorar la transmissió d’una declaració de sospita a la UIFAND.
Els subjectes obligats han d’aplicar els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc, en particular quan canviïn les circumstàncies del client.
Quan els subjectes obligats tinguin una sospita de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, i raonablement estimin que completar el procés de mesures de deguda diligència o coneixement del client pugui alertar el client de que existeixen sospites de blanqueig o finançament del terrorisme, el subjecte obligat podrà no completar aquest procés, sempre que presenti una declaració d’operació sospitosa a la UIFAND.
Secció segona. Mesures simplificades de diligència deguda
Article 11. Mesures simplificades de diligència deguda
Els subjectes obligats poden aplicar mesures simplificades de diligència deguda en aquells casos en què la relació de negocis o operació presenti un grau de risc reduït d’acord amb els següents factors:
1) Factors de risc en funció del client:
societats que cotitzen en borsa i estan subjectes a requisits d’informació (ja sigui en virtut de les normes del mercat de valors o en virtut de la llei o altres instruments d’obligat compliment), que imposin obligacions per garantir una transparència adequada respecte als beneficiaris efectius;
administracions o empreses públiques;
clients residents a les zones geogràfiques de menor risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3.
2) Factors de risc en funció del producte, servei, operació o canal de distribució:
pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1.000 euros o amb una prima única que no superi els 2.500 euros;
pòlisses d’assegurances per a plans de pensions que no continguin una opció de rescat anticipat ni puguin servir de garantia;
plans de pensions, jubilació o similars que contemplin l’abonament de prestacions de jubilació als empleats, sempre que les aportacions s’efectuïn mitjançant deducció del salari i les normes del pla no permetin als beneficiaris cedir la seva participació;
productes o serveis financers adequadament definits i limitats, destinats a determinats tipus de clients, a fi d’augmentar l’accés amb finalitats d’inclusió financera;
productes en els quals el risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme es gestioni mitjançant altres factors, com els límits de disposició d’efectiu o la transparència de la propietat (per exemple, certs tipus de diners electrònics).
3) Factors de risc en funció de l’àrea geogràfica:
Estats membres de la Unió Europea;
països amb sistemes eficaços de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
països que, segons fonts fiables i independents, tinguin un baix nivell de corrupció o altres activitats delictives;
països que, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d’avaluació mútua o d’avaluació detallada o informes de seguiment, disposin de mesures contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme compatibles amb les Recomanacions del GAFI, i apliquin efectivament aquestes mesures.
La UIFAND pot publicar directrius sobre l’adopció de mesures simplificades de diligència deguda que resultin adequades i proporcionades a les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
Abans d’aplicar les mesures simplificades de diligència deguda, els subjectes obligats han de determinar que la relació de negocis o operació presenta un risc baix.
Els subjectes obligats controlen en tot cas les operacions i les relacions de negocis per poder detectar operacions inusuals o sospitoses.
Secció tercera. Mesures reforçades de diligència deguda
Article 12. Obligació de practicar mesures reforçades de diligència deguda
Els subjectes obligats apliquen mesures reforçades de diligència deguda en els següents casos:
casos als que es refereixen els articles 13 a 17 d’aquesta Llei;
operacions amb persones físiques o entitats jurídiques establertes als països determinats per la UIFAND com països d’alt risc;
altres casos d’alt risc identificats per la UIFAND o pels subjectes obligats d’acord amb, entre altres, els següents factors d’identificació de situacions d’alt risc:
1) Factors de risc en funció del client:
relació de negocis desenvolupada en circumstàncies excepcionals;
clients residents a les àrees geogràfiques d’alt risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3;
persones o estructures jurídiques que constitueixen vehicles de gestió del patrimoni personal;
societats amb accionistes nominals o accions al portador;
activitats econòmiques que fan ús intensiu d’efectiu;
estructures societàries poc habituals o excessivament complexes, considerant la naturalesa de les activitats.
2) Factors de risc en funció del producte, servei, operació o canal de distribució:
banca privada;
productes o operacions que podrien afavorir l’anonimat;
relacions o operacions comercials a distància, sense signatura electrònica;
pagaments rebuts de persones no identificades o tercers no associats;
nous productes i noves pràctiques comercials, inclosos nous mecanismes de lliurament, i utilització de noves tecnologies o en desenvolupament per a productes nous o ja existents.
3) Factors de risc en funció de l’àrea geogràfica:
països d’alt risc en els termes que estableix l’article 6 d’aquesta Llei;
països que, segons fonts fiables i independents, tinguin nivells significatius de corrupció o altres activitats delictives;
països objecte de sancions, embargaments o mesures similars adoptades per la Unió Europea o per les Nacions Unides;
països que ofereixin finançament o suport a activitats terroristes, o en el territori dels quals operin organitzacions terroristes.
No serà necessari aplicar automàticament mesures reforçades de diligència deguda en relació amb les sucursals ni amb les filials en les que el subjecte obligat tingui participació majoritària que estiguin localitzades en països d’alt risc, quan compleixin plenament les polítiques i procediments a nivell de grup definides en l’article 41 d’aquesta Llei.
La UIFAND pot publicar directrius sobre les mesures reforçades de diligència deguda, adequades i proporcionades a les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
Els subjectes obligats examinen el context i la finalitat de totes les operacions complexes, o inusuals, quan la seva finalitat econòmica o lícita no resulti aparent. En particular, els subjectes obligats han d’augmentar el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis, a fi de determinar si tals operacions o activitats semblen sospitoses.
Article 13. Relacions de corresponsalia bancària
En les relacions de corresponsalia bancària amb entitats d’altres països, correspon a les entitats bancàries i financeres corresponsals andorranes:
Reunir informació suficient sobre l’entitat corresponsal estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió, incloent si ha estat subjecta a una investigació o qualsevol altra acció reguladora de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
Avaluar que els controls contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat corresponsal són adequats i efectius.
Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.
Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.
Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir garanties que l’entitat corresponsal estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana i que, a sol·licitud d’aquesta, pot facilitar les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu.
Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla.
Article 14. Persones políticament exposades (PEPs)
En relació amb les operacions o relacions de negoci amb persones políticament exposades, els subjectes obligats han de:
disposar de procediments adequats en funció del risc a fi de determinar si el client o el beneficiari efectiu és una persona políticament exposada;
obtenir l’autorització de l’alta direcció per establir o mantenir una relació de negoci amb les persones políticament exposades;
adoptar les mesures adequades per determinar l’origen del patrimoni i dels fons objecte de la relació de negoci o de la operació;
realitzar una supervisió reforçada i permanent de la relació de negoci.
Aquestes obligacions són igualment aplicables quan, amb posterioritat a la identificació i verificació inicial d’un client o beneficiari efectiu, aquest client o beneficiari passi a ser una persona políticament exposada.
Article 15. Assegurances de vida amb persones políticament exposades
Els subjectes obligats adopten mesures raonables per determinar si els beneficiaris de pòlisses d’assegurances de vida o altres assegurances relacionades amb inversions i/o, si escau, el beneficiari efectiu, són persones políticament exposades, els seus familiars o persones reconegudes com afins. Aquestes mesures s’adopten com molt tard al moment del pagament o al moment de la cessió, total o parcial, de la pòlissa. Quan s’identifiquin riscs més elevats, a més d’adoptar les mesures de diligència deguda establertes a l’article 9 d’aquesta Llei, correspon als subjectes obligats:
informar a l’alta direcció abans del pagament del rendiment de la pòlissa;
procedir a un control reforçat de tots els aspectes de la relació de negocis amb el titular de la pòlissa.
Article 16. Finalització de les mesures reforçades de diligència deguda en cas de PEPs
Quan una persona políticament exposada deixi d’exercir la funció pública per la que tenia aquesta consideració, els subjectes obligats continuaran aplicant les mesures reforçades de diligència deguda que estableix l’article 14 durant almenys dotze mesos.
Article 17. Familiars i persones reconegudes com afins dels PEPs
Les mesures contemplades en els articles 14 i 15 d’aquesta Llei seran també aplicables als familiars o a les persones reconegudes com afins de les persones políticament exposades.
Secció quarta. Compliment per tercers
Article 18. Compliment per tercers
Als efectes del compliment de les obligacions previstes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 9 d’aquesta Llei, els subjectes obligats poden delegar la seva execució en tercers. No obstant, el subjecte obligat delegant continua sent responsable del compliment d’aquestes obligacions.
Als efectes de l’apartat anterior, s’entén per “tercers” els subjectes obligats enumerats a l’article 2 d’aquesta Llei o altres entitats o persones situades en altres països que:
apliquin requisits de diligència deguda i de conservació de documents que siguin equivalents als establerts en aquesta Llei, i
supervisin el compliment dels requisits establerts per la normativa interna en termes equivalents a la normativa andorrana.
Els subjectes obligats no poden delegar el compliment de les obligacions previstes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 9 d’aquesta Llei a tercers establerts als països d’alt risc a què es refereix l’article 6 d’aquesta Llei.
Els subjectes obligats, sense perjudici de mantenir la plena responsabilitat respecte del client, poden acceptar les mesures de diligència deguda practicades per les seves matrius o sucursals i filials amb participació majoritària domiciliades a Andorra o en un altre país que compleixin plenament les polítiques i els procediments a nivell de grup en els termes que estableix l’article 41 d’aquesta Llei.
Els subjectes obligats obtenen dels tercers en qui deleguin la informació necessària sobre els requisits de diligència deguda establerts en l’article 9, apartat 1, paràgraf primer, lletres a), b) i c), d’aquesta Llei.
Així mateix, adopten les mesures adequades per garantir que els tercers els transmetin immediatament, prèvia sol·licitud, les corresponents còpies de la documentació d’identificació i verificació d’identitat i altra documentació que pugui ser rellevant sobre la identitat del client o del beneficiari efectiu.
Aquest règim no serà aplicable a les relacions d’externalització o agència quan, en virtut d’un acord contractual, el proveïdor de serveis o agent hagi de ser considerat com a part del subjecte obligat.
Capítol tercer. Informació sobre els beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes
Article 19. Obligació d’obtenció, conservació i accés a la informació sobre els beneficiaris efectius
Les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra tenen l’obligació d’obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.
Aquestes entitats tenen la obligació de subministrar als subjectes obligats, a més de la informació sobre el seu propietari legal, informació relativa al beneficiari efectiu quan els subjectes obligats prenen mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon d’aquesta Llei.
La UIFAND i altres autoritats competents poden accedir a la informació a què es refereix l’apartat 1 en qualsevol moment.
El Registre de Societats, el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions exigeixen la informació relativa als beneficiaris efectius de les entitats inscrites en els termes que estableix la legislació. Aquesta informació s’ha de mantenir precisa i actualitzada.
La informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions estarà a disposició de:
la UIFAND i altres autoritats competents, sense cap restricció;
els subjectes obligats, en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon;
tota persona o organització que pugui demostrar un interès legítim.
Les persones o organitzacions a què es refereix la lletra c) tindran accés, com a mínim, al nom i cognoms, mes i any de naixement, la nacionalitat i el país de residència del beneficiari efectiu, i a l’abast de la seva participació efectiva.
L’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions es fade conformitat amb la legislació sobre protecció de dades i pot estar subjecte a un registre en línia i al pagament d’una taxa. Les taxes aplicades per l’obtenció d’informació no han d’excedir dels corresponents costos administratius.
Els subjectes obligats no recorren exclusivament al Registre de Societats, al Registre d’Associacions o al Registre de Fundacions per complir els requisits en matèria de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon.
No existirà l’obligació d’autoritzar l’accés a la totalitat o una part de la informació sobre els beneficiaris efectius a les persones a què es refereix l’apartat 4, lletres b) i c), si tal accés pot exposar el beneficiari efectiu a un risc de frau, segrest, xantatge, violència o intimidació o si el beneficiari efectiu és un menor o té alguna incapacitat no relacionada amb l’edat. Aquesta exempció no s’aplica als subjectes obligats financers ni als notaris ni als saigs.
Capítol quart. Obligacions de declaració i prohibició de revelació
Article 20. Obligació de declaració
Els subjectes obligats estan subjectes a les següents obligacions:
Declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals es tingui la certesa o es conegui, hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme, i contestar sense demora a les sol·licituds d’informació addicional que els hi dirigeixi la UIFAND, i
facilitar a la UIFAND tota la informació que sigui requerida en l’exercici de les seves funcions.
Es declararan totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en la fase de temptativa.
Els notaris, els advocats, els membres d’altres professions jurídiques independents i els comptables externs, no estan subjectes a l’obligació de declarar operacions sospitoses única i exclusivament en relació amb la informació rebuda dels seus clients o obtinguda sobre un dels seus clients durant la determinació de la seva posició jurídica o l’exercici de les funcions de defensa o representació d’aquest client en un procediment judicial o en relació amb aquest procediment, inclòs l’assessorament sobre la incoació d’un procediment judicial o la forma d’evitar-lo, independentment de si aquesta informació s’han rebut o obtingut abans, durant o després de tal procediment.
L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.
La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació sospitosa.
Amb posterioritat a la declaració de sospita, o al requeriment d’informació, s’ha de trametre a la UIFAND qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.
El representant davant de la UIFAND dels subjectes obligats efectua la declaració de sospita a què es refereix l’apartat primer.
Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, pot ordenar provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.
El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.
La UIFAND no té responsabilitat pels danys causats pel bloqueig d’operatives i diners o valors realitzats en l’exercici de les seves funcions.
Article 21. Obligació de declaració a organismes autoreguladors o col·legis professionals
No obstant el que estableix l’article anterior, la UIFAND, mitjançant comunicat tècnic, pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIFAND. En aquest cas, correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIFAND de manera immediata i sense filtrar.
Article 22. Abstenció d’executar operacions
Els subjectes obligats no poden executar operacions de les que sàpiguen o hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que estan relacionades amb el producte d’activitats delictives o amb el finançament del terrorisme fins que no hagin fet la preceptiva declaració de sospita davant la UIFAND i hagin complert qualsevol altra instrucció addicional d’aquesta.
Quan no executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei, els motius que van justificar l’execució de l’operació.
Article 23. Obligació d’informació de les autoritats de supervisió
Les autoritats competents per la supervisió prudencial dels subjectes obligats que descobreixin fets que puguin estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, ja sigui en el curs de les inspeccions efectuades o de qualsevol altra manera, informaran d’aquests fets sense demora a la UIFAND.
Article 24. Efectes de la comunicació pels subjectes obligats
La comunicació de bona fe d’informació a la UIFAND, per part d’un subjecte obligat o dels seus empleats o directius no constitueix infracció de cap restricció de la divulgació d’informació imposada per via contractual o per disposició legal, reglamentària o administrativa, i no implicarà cap tipus de responsabilitat pel subjecte obligat, els seus directius o empleats, tot i que no coneguessin l’activitat delictiva subjacent i amb independència de que l’activitat il·legal arribés o no a concretar-se realment.
Article 25. Protecció dels subjectes obligats
La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.
A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni dels seus directius i empleats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.
L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivi.
La informació classificada com d’intel·ligència financera per la UIFAND, no es pot incorporar a les diligències judicials o administratives.
Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.
Article 26. Prohibició de revelació
Els subjectes obligats i els seus directius i empleats no revelen al client afectat ni a tercers que s’està transmetent, es transmetrà o s’ha transmès informació a la UIFAND ni que està realitzant-se o pot realitzar-se una anàlisi o investigació sobre blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
En relació amb les declaracions d’operacions sospitoses, aquesta prohibició de revelació no inclou la informació a les autoritats competents, inclosos els organismes autoreguladors, sempre que aquesta revelació sigui prèviament autoritzada per escrit per la UIFAND.
La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació entre els subjectes obligats financers i les seves sucursals i filials en les que tinguin participació majoritària situades a altres països, a condició que compleixin plenament les polítiques i procediments a nivell de grup conforme l’article 41 d’aquesta Llei, inclosos els procediments d’intercanvi d’informació dins del grup, i que les polítiques i procediments a nivell de grup compleixin els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que aquesta revelació sigui prèviament autoritzada per escrit per la UIFAND.
La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació relativa a les declaracions d’operacions de sospita, prèvia autorització escrita de la UIFAND, entre els subjectes obligats a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2, o entitats d’altres països que imposin requisits equivalents als que estableix aquesta Llei, que exerceixin les seves activitats professionals, ja sigui com empleats o d’una altra manera, dins d’una mateixa entitat jurídica o en una estructura professional més àmplia a la que pertanyi l’entitat jurídica, que tingui propietat, gestió o supervisió del compliment comuns.
La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació relativa a les declaracions de sospita, prèvia autorització escrita de la UIFAND, referida a un mateix client i a una mateixa operació en la que intervinguin dos o més subjectes obligats, ja siguin financers o no financers a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2, sempre que pertanyin a una mateixa categoria professional i estiguin subjectes a obligacions equivalents relatives al secret professional i a la protecció de dades personals. La informació intercanviada s’utilitza exclusivament a efectes de la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Quan els subjectes obligats a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, això no constituirà revelació a efectes de l’apartat 1 d’aquest article.
Capítol cinquè. Informació que ha d’acompanyar les transferències de fons
Secció primera. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 27. Objecte
Aquest capítol estableix les normes sobre la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons, en qualsevol moneda, referent als seus ordenants i beneficiaris quan almenys un dels prestadors de serveis de pagament participant en la transferència de fons estigui establert a Andorra.
Article 28. Àmbit d’aplicació
Aquest capítol s’aplica a les transferències de fons, en qualsevol moneda, enviades o rebudes per un prestador de serveis de pagament o un prestador de serveis de pagament intermediari establert a Andorra.
Aquest capítol no s’aplica als serveis següents:
les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari;
les operacions de pagament de l’ordenant al beneficiari a través d’un agent comercial autoritzat per negociar o concloure la compra o venda de béns o serveis per compte de l’ordenant o del beneficiari;
el transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, inclosos la recollida, tractament i lliurament;
les operacions de pagament consistents en la recollida i lliurament no professionals de diners en efectiu realitzades amb motiu d’activitats no lucratives o caritatives;
els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l’ordenant com a part d’una operació de pagament, a instància expressa de l’usuari del servei de pagament immediatament abans de l’execució d’una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis;
el negoci de canvi de divises, això és, les operacions de «efectiu per efectiu», quan els fons no es mantinguin en comptes de pagament;
les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels següents documents estesos per un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:
xecs en paper conformement al Conveni de Ginebra de 19 de març de 1931 que estableix una llei uniforme sobre xecs;
ii) xecs en paper similars als contemplats en l’incís i) i regulats pel dret d’estats que no siguin parts en el Conveni de Ginebra de 19 de març de 1931 que estableix una llei uniforme sobre xecs;
iii) efectes en paper conformement al Conveni de Ginebra de 7 de juny de 1930 que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
iv) efectes en paper similars als què es refereix l’incís iii) i regulats pel dret d’estats que no siguin parts en el Conveni de Ginebra de 7 de juny de 1930 que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
vals en paper;
vi) xecs de viatge en paper; o
vii) girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal;
les operacions de pagament realitzades per mitjà d’un sistema de liquidació de pagaments o valors o entre agents de liquidació, contraparts centrals, cambres de compensació i/o bancs centrals i altres participants en el sistema, i proveïdors de serveis de pagament;
les operacions de pagament relacionades amb la gestió de carteres, amb inclusió de dividends, rèdits o altres distribucions, o amb amortitzacions o vendes, realitzades per persones esmentades en la lletra h) o per societats d’inversió, entitats bancàries, organismes d’inversió col·lectiva o societats de gestió d’actius que prestin serveis d’inversió i qualsevol altra entitat autoritzada a custodiar instruments financers;
els serveis prestats per proveïdors de serveis tècnics com a suport a la prestació de serveis de pagament, sense que aquests proveïdors arribin a estar a cap moment en possessió dels fons que hagin de transferir-se, inclosos el tractament i conservació de dades, serveis de confiança i de protecció de la intimitat, autenticació de dades i entitats, la tecnologia de la informació i el subministrament de xarxes de comunicació, subministrament i manteniment de terminals i dispositius empleats per als serveis de pagament;
els serveis que es basin en instruments que puguin utilitzar-se per l’adquisició de béns o serveis únicament en les instal·lacions de l’emissor o, en virtut d’un acord comercial amb l’emissor, bé en una xarxa limitada de proveïdors de serveis o per a un conjunt limitat de béns o serveis;
les operacions de pagament executades per mitjà de dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, quan els béns o serveis adquirits es lliuren i utilitzen mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, sempre que l’operador de serveis de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació no actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
les operacions de pagament efectuades per compte propi entre proveïdors de serveis de pagament i entre agents o sucursals per compte propi;
els serveis de proveïdors de retirada de diners en caixers automàtics que actuïn en nom d’un o diversos expedidors de targetes, que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d’un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no realitzin altres serveis de pagament.
Aquest capítol tampoc no s’aplica a les transferències de fons efectuades utilitzant una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil, o un altre dispositiu digital o informàtic de prepagament o postpagament de característiques similars, a condició que:
la targeta, l’instrument o el dispositiu s’utilitzi exclusivament per al pagament de béns o serveis, i
el número d’aquesta targeta, instrument o dispositiu s’indiqui en totes les transferències que se’n derivin de l’operació.
No obstant, aquest capítol és d’aplicació quan s’utilitzi una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil o un altre dispositiu digital o informàtic de prepagament o postpagament de característiques similars per efectuar una transferència de fons entre particulars.
Aquest capítol no s’aplica a les persones l’única activitat de les quals sigui la conversió de documents en paper en dades electròniques i que actuïn en virtut d’un contracte celebrat amb un prestador de serveis de pagament ni a aquelles persones l’única activitat de les quals consisteixi a posar a la disposició dels prestadors de serveis de pagament sistemes de missatgeria o altres sistemes de suport per a la transmissió de fons, o sistemes de compensació i liquidació.
Aquest capítol no s’aplica a les transferències de fons:
consistents en que l’ordenant retiri diners en efectiu del seu propi compte;
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.