Llei 27/2018, del 25 d’octubre, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Rang Llei
Publicació 2018-11-22
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
Historial de reformes JSON API

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 25 d’octubre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 27/2018, del 25 d’octubre, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda de curs legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a implementar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 del novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les directives 97/7/CE, 2002/65/CE i 2005/60/CE, així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE (d’ara endavant, “Directiva 2007/64”). Aquesta Directiva, relativa a la prestació de serveis de pagament, va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’afavorir la competència en l’àmbit dels serveis de pagament i la igualtat d’oportunitats per competir i augmentar la transparència en el mercat, tant per als prestadors de serveis com per als usuaris, així com per establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament.

Així mateix, entre les disposicions jurídiques europees a implantar en virtut de l’Acord monetari també hi havia la Directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre l’accés a l’activitat de les entitats de diner electrònic i al seu exercici, així com a la supervisió prudencial d’aquestes entitats, que modifica les directives 2005/60/CE i 2006/48/CE i que deroga la Directiva 2000/46/CE. L’objectiu d’aquesta norma era crear un marc jurídic clar i harmonitzat que enfortís el mercat interior europeu i estimulés la competència en el sector de l’emissió de diner electrònic a la vegada que garantís un nivell de supervisió prudencial adequat.

A l’efecte de complir els compromisos esmentats, el Consell General, en la sessió del 17 de maig del 2018, va aprovar la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, publicada al BOPA núm. 36, any 2018, del 13 de juny del 2018 (d’ara endavant, “Llei 8/2018”), que va entrar en vigor l’endemà de ser publicada i que tenia per objecte la inclusió de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb un règim jurídic propi, i regular els drets i les obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic.

La Llei 8/2018 va posar els fonaments per assentar les bases comunes entre la Unió Europea i Andorra quant a la regulació de la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic, incorporant el contingut de la Directiva 2007/64. A més d’establir un marc de protecció homogeni per als consumidors, la norma facilitava l’aplicació operativa dels instruments de pagament en euros dins de la zona única de pagaments en euros, l’anomenada “zona única de pagament en euros” o SEPA (per les sigles en anglès).

Mitjançant una modificació de l’annex de l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a implementar en el seu ordenament jurídic la Directiva 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre del 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior i per la qual es modifiquen les directives 2002/65/CE, 2009/110/CE i 2013/36/CE i el Reglament (UE) núm. 1093/2010 i es deroga la Directiva 2007/64/CE (d’ara endavant, “Directiva 2015/2366”).

Les innovacions tecnològiques produïdes en els darrers anys i la necessitat de generar un entorn més segur i fiable per al desenvolupament dels serveis de pagament han fonamentat la promulgació del nou marc legal. En particular, els canvis introduïts per la Directiva 2015/2366 tenen com a principals objectius facilitar i millorar la seguretat en l’ús de sistemes de pagament a través d’Internet, i reforçar el nivell de protecció de l’usuari contra fraus i abusos potencials respecte del que està previst a la Directiva 2007/64, així com promoure la innovació en els serveis de pagament a través del mòbil i d’Internet, de manera que es creï un entorn favorable a l’agilització de les operacions de pagament, unes regles comunes respecte a la seva operativitat, un ventall suficientment ampli d’opcions de pagament per als usuaris i unes normes més efectives de protecció dels usuaris, sobretot dels consumidors.

El marc jurídic per a la regulació dels serveis de pagament i el diner electrònic continua sent essencialment el mateix, si bé l’aprovació de la Directiva 2015/2366 hi introdueix certs canvis, com una reserva d’activitat actualitzada que cobreix la prestació de dos nous serveis de pagament que no estaven previstos en el règim anterior: els serveis d’iniciació de pagaments i els serveis d’informació sobre comptes, i l’establiment d’un règim més protector dels drets dels usuaris dels serveis de pagament en matèria de seguretat i transparència.

Respecte del règim jurídic aplicable als proveïdors de serveis de pagament, la novetat més rellevant, d’acord amb la Directiva 2015/2366, és que aquesta Llei preveu que es pugui eximir del compliment de determinats requisits les entitats que tinguin la intenció de prestar determinats serveis de pagament sempre que reuneixin certes condicions, entre les quals es troba el compliment d’un límit quantitatiu. Així mateix, també es preveu un règim jurídic especial aplicable a les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes.

Tenint en compte que el que està establert en la Directiva 2015/2366 és una revisió del marc jurídic ja creat amb la Directiva 2007/64, s’ha considerat oportú que els canvis introduïts amb el nou règim s’implementin a Andorra mitjançant una modificació de la Llei 8/2018.

Aquesta Llei de modificació s’estructura en un capítol únic de modificació de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, que conté dotze articles, quatre disposicions transitòries i deu disposicions finals, en virtut de les quals es modifiquen altres lleis per adaptar-les a les noves disposicions aplicables als serveis de pagament, s’encomana al Govern la publicació de textos refosos de les lleis modificades i s’estableix la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris per a aquelles persones físiques o jurídiques que puguin estar prestant serveis de pagament o de diner electrònic abans de l’entrada en vigor de la Llei, o bé aquelles que estiguin en procés d’obtenir una autorització de l’AFA en virtut de la Llei 8/2018, així com un règim transitori aplicable als contractes que els proveïdors de serveis de pagament hagin conclòs amb els seus clients abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Les disposicions finals primera a sisena modifiquen certs aspectes de les lleis que es detallen a continuació per a la transposició al marc jurídic andorrà de mesures equivalents a la Directiva 2015/2366:

Les modificacions introduïdes en la disposició final quarta inclouen, a més, esmenes d’errors produïts amb l’aprovació de la Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, la qual inclou modificacions que no van prendre en consideració les modificacions ja efectuades en la Llei 10/2013 mitjançant la disposició final cinquena de la Llei 8/2018, aprovada el 17 de maig.

La disposició final setena modifica l’apartat 2 de la Disposició final quarta de la Llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria que al seu torn modifica l’apartat 5 de l’article 85 “Causes de dissolució” de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, per preveure causes de dissolució forçosa.

La disposició final vuitena encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació publiqui els textos refosos de totes les lleis que modifica.

La disposició final novena faculta el Govern per desenvolupar els reglaments necessaris per aplicar aquesta Llei.

Finalment, la disposició final desena regula les disposicions d’entrada en vigor d’aquesta Llei de modificació.

Capítol Únic. Modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Article 1. Modificació de l’article 1

Es modifica l’article 1 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que inclou un nou apartat 2 i queda redactat en els termes següents:

“Article 1. Objecte
1.

L’objecte d’aquesta Llei és regular la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra, incloent-hi algunes disposicions relatives al règim jurídic i sense perjudici de l’aplicació de la legislació de protecció del consumidor, els drets i obligacions relacionats amb la disposició i ús dels serveis de pagament i la transparència de les condicions i requisits d’informació per als serveis de pagament.

2.

L’AFA és l’autoritat competent en matèria de supervisió, autorització i registre en relació amb la prestació dels serveis de pagament i de l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra.”

Article 2. Modificació de l’article 2

Es modifica l’article 2 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat en els termes següents:

“Article 2. Àmbit d’aplicació
1.

L’àmbit d’aplicació territorial d’aquesta Llei es regeix per les normes següents:

a)

Aquesta Llei s’aplica a la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic prestats en el Principat d’Andorra.

b)

La normativa en matèria de serveis de pagament s’aplica íntegrament a les operacions de pagament en euros, sempre que el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari estiguin situats a Andorra.

c)

Quan l’operació estigui denominada en una divisa distinta de l’euro i el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari, o el proveïdor únic de serveis de pagament, estiguin situats a Andorra, també s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, respecte de la part de l’operació de pagament que es desenvolupi a Andorra, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.

d)

Quan l’operació estigui denominada en euros o en una divisa distinta de l’euro i només el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari estiguin situats a Andorra, respecte de la part de l’operació que es desenvolupi a Andorra, s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.

2.

En l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, s’entén per serveis de pagament:

a)

Serveis que permeten el dipòsit d’efectiu en un compte de pagament, així com totes les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.

b)

Els serveis que permeten la retirada d’efectiu d’un compte de pagament, així com les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.

c)

L’execució d’operacions de pagament, incloent-hi transferències de fons mitjançant un compte de pagament al proveïdor del servei de pagament de l’usuari o un altre proveïdor de serveis de pagament:

d)

L’execució d’operacions de pagament en què els fons es cobreixen amb una línia oberta de crèdit per a un usuari de servei de pagament:

i)

Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;

ii) Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;

iii) Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.

e)

L’emissió d’instruments de pagament i/o adquisició d’operacions de pagament.

f)

Enviament de diners.

g)

Serveis d’iniciació de pagaments.

h)

Serveis d’informació sobre comptes.

La llista anterior es pot ampliar o ajustar mitjançant reglament.

3.

Els serveis següents no tenen la consideració de serveis de pagament en el sentit previst en aquesta Llei:

a)

Les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari;

b)

Les operacions de pagament de l’ordenant al beneficiari a través d’un agent comercial autoritzat per un acord per negociar o concloure la compra o la venda de béns o serveis per compte exclusiu de l’ordenant o del beneficiari;

c)

El transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, incloent-hi la recollida, el tractament i el lliurament;

d)

Les operacions de pagament consistents en la recollida i el lliurament no professionals de diners en efectiu realitzats en el marc d’activitats no-lucratives o caritatives;

e)

Els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l’ordenant com a part d’una operació de pagament, a instància expressa de l’usuari del servei de pagament immediatament abans de l’execució d’una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis;

f)

Les operacions de canvi de divises, és a dir, les operacions d’efectiu per efectiu (canvi de bitllets), quan els fons no es mantinguin en un compte de pagament;

g)

Les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels documents següents girats contra un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:

i)

Xecs en paper regulats pel Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;

ii) Xecs en paper similars als previstos en el paràgraf (i) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;

iii) Efectes en paper d’acord amb el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;

iv) Efectes en paper similars als previstos en el punt iii) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;

v)

Vals en paper;

vi) Xecs de viatge en paper; i

vii) Girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal.

h)

Les operacions de pagament fetes per mitjà d’un sistema de compensació i liquidació de pagaments o valors entre agents de compensació i liquidació, entitats de contrapartida central, cambres de compensació i / o bancs centrals i altres participants del sistema, i proveïdors de serveis de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5;

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.