Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra

Els tècnics esportius o qualsevol persona que rebi una remuneració per ensenyar una activitat física o esportiva, tant si es tracta d’una ocupació principal com si és secundària, tant si és una dedicació habitual com si és temporal o esporàdica, han de disposar del diploma, títol o certificat que es determini reglamentàriament tenint en compte les característiques de cada activitat.

Les persones que estiguin formant-se per un diploma, un títol o un certificat que habiliti per a la professió descrita al paràgraf anterior poden exercir a canvi d’una remuneració en les condicions establertes reglamentàriament.

No poden exercir la funció descrita al paràgraf primer, ni a canvi de remuneració ni de forma gratuïta, les persones menors de 16 anys, les que tinguin antecedents penals per delictes contra la integritat física i moral o per delictes relacionats amb menors, les que hagin comès una infracció del capítol segon del títol IV durant el termini de compliment de la sanció, i les que siguin objecte d’una mesura administrativa que els prohibeixi participar, per qualsevol causa, en activitats amb joves o menors.

Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels tècnics esportius.

L’educació física s’imparteix com a matèria, d’acord amb els programes, els nivells i els graus educatius establerts legalment.

Els plans i els programes per a l’ensenyament i la pràctica de l’educació física i de l’esport escolar estan orientats a:

Tots els centres docents, públics o privats, han de tenir accés als equipaments i al material esportiu suficient per atendre l’educació física i la pràctica de l’esport.

La pràctica de l’esport escolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició, de manera que els escolars, cíclicament, coneguin practicant-les les diverses modalitats esportives, d’acord amb la seva aptitud i la seva edat.

L’esport extraescolar és el que practiquen els infants en edat escolar fora de l’horari lectiu i al marge de l’esport federat.

La pràctica de l’esport extraescolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició.

És missió de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i del ministeri encarregat de l’educació proporcionar, als tècnics esportius, una formació tècnica esportiva mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics.

La supervisió de la formació tècnica esportiva que duen a terme altres institucions, públiques o privades, correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports en coordinació amb al ministeri encarregat de l’educació i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.

El Govern pot acreditar altres institucions públiques o privades per realitzar formacions mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics, als tècnics esportius i als directors tècnics de federacions i entitats esportives.

Es consideren professions esportives les que recull el marc andorrà de titulacions esportives del Govern.

A cada professió i modalitat d’exercici professional correspon la titulació específica establerta reglamentàriament.

El reconeixement de titulacions correspon al ministeri competent en matèria d’educació, amb l’informe previ de l’Escola de Formacions Esportives i de Muntanya.

Es crea la Comissió d’Equivalències, que té per objectiu establir el nivell i les equivalències entre les formacions estrangeres i les nacionals. La Comissió d’Equivalències és un òrgan col·legiat en què participen els ministeris encarregats de l’educació i de l’esport i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya com a membres permanents. El règim de funcionament i composició de la Comissió s’ha d’establir reglamentàriament.

Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, en coordinació amb tots els ministeris i organismes afectats, impulsar les mesures necessàries amb la cooperació de les federacions esportives per protegir la seguretat i la salut dels esportistes, i per lluitar contra el dopatge.

El Govern ha d’impulsar actuacions de prevenció i orientació dels efectes que l’esport i l’activitat física tenen sobre la salut, i ha de garantir que les persones participants en competicions esportives tinguin accés a informació i recomanacions sobre els riscos i els beneficis de la seva participació en aquestes competicions.

Tots els esportistes federats que participin en competicions oficials han de disposar d’una assegurança obligatòria que cobreixi els possibles riscos per a la salut derivats de la pràctica esportiva corresponent.

Reglamentàriament es pot establir l’obligació d’una assegurança específica per a qualsevol altra manifestació esportiva organitzada per una entitat esportiva, que per les seves característiques específiques de risc ho justifiqui.

De conformitat amb la Llei 3/2016, del 10 de març, l’Agència Andorrana Antidopatge és l’organització antidopatge independent del Principat d’Andorra amb autoritat i competència per actuar en matèria antidopatge d’acord amb el Codi mundial antidopatge dins el marc de l’ordenament jurídic andorrà.

D’acord amb el Conveni internacional contra el dopatge en l’esport, del 19 d’octubre de 2005, i amb la resta de l’ordenament jurídic andorrà, correspon al Govern l’impuls i la realització d’una política pública activa per a la prevenció i repressió del dopatge en l’àmbit de l’activitat física, en general, i de l’activitat esportiva, en particular.

A aquest efecte presta el suport necessari a l’Agència Andorrana Antidopatge en l’objectiu de l’Estat de prevenir i evitar l’ús intencional o no intencional de substàncies i mètodes prohibits o la comissió de qualsevol altra infracció de les Regles antidopatge.

El Govern, per mitjà dels diversos òrgans implicats en la prevenció i la lluita contra el dopatge, potencia els instruments de col·laboració entre administracions, organitzacions responsables de lluita contra el dopatge i entitats esportives.

Les federacions nacionals esportives andorranes exerceixen la funció de prevenció i lluita contra el dopatge entre tots els esportistes i tot el personal de suport als esportistes que participen, a títol d’entrenadors, preparadors, mànagers, membres d’equip, oficials, personal mèdic o personal auxiliar sanitari, en una competició o en una activitat autoritzada o organitzada per la mateixa federació o una de les seves organitzacions membre o afiliada.

Les federacions nacionals esportives andorranes i els seus membres estan sotmesos a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han d’incorporar als documents de base federatius aplicables als membres de l’organització o a qualsevol persona que participi en algun dels seus esdeveniments.

A aquest efecte, correspon a les federacions nacionals esportives andorranes garantir que totes les persones que estan sota la seva responsabilitat en el sentit d’aquest article estan informades i accepten estar vinculades per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, incloses les que fan referència als diversos tipus de control, a les obligacions de localització, a les normes per al tractament de dades personals i sobre confidencialitat del sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge i als procediments de decisió i recurs sobre infraccions de les Regles antidopatge, com a condició prèvia a l’adhesió, l’acreditació o la participació a qualsevol esdeveniment autoritzat o organitzat per la federació nacional.

Les federacions nacionals esportives andorranes han de comunicar qualsevol informació relativa a una infracció de les Regles antidopatge a l’Agència Andorrana Antidopatge i a la seva federació internacional, i cooperar en les investigacions que duguin a terme les organitzacions antidopatge competents.

Qualsevol organisme, entitat esportiva o entitat organitzadora d’una manifestació esportiva que, en l’exercici de les seves competències, té coneixement de la comissió d’una infracció relacionada amb la lluita contra el dopatge té l’obligació d’informar-ne l’Agència Andorrana Antidopatge i de cooperar-hi.

Els òrgans administratius que rebin informació sobre el tràfic o la venda de substàncies i procediments prohibits per aquesta Llei han de crear mecanismes de cooperació i intercanvi de dades amb vista al compliment dels objectius de lluita contra el dopatge.

L’Agència Andorrana Antidopatge està habilitada per intercanviar informació sobre el tràfic i la venda de substàncies i els procediments prohibits esmentats al paràgraf anterior amb els organismes reconeguts per l’Agència Mundial Antidopatge amb competències anàlogues.

En matèria de prevenció i de lluita contra el dopatge, els esportistes i la resta de persones sotmesos a les normes d’aquest capítol tenen les obligacions següents:

Conforme a l’article 2 de les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, es considera dopatge:

La relació de les substàncies i els mètodes prohibits tant en les competicions com fora de les competicions i tenint en compte les especificitats de cada esport constitueix l’Estàndard internacional d’harmonització de les polítiques de lluita contra el dopatge i és la que aprova, actualitza i fa pública periòdicament l’Agència Mundial Antidopatge en compliment de l’article 4 del Codi mundial antidopatge.

Les condicions de les prohibicions de les substàncies i els mètodes prohibits esmentats al paràgraf 1 s’estableixen a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

La Llista de substàncies i mètodes prohibits actualitzada ha de ser publicada per l’Agència Andorrana Antidopatge al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al seu web. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports coopera en la difusió mitjançant la publicació de la llista als mitjans físics i telemàtics oficials.

L’ús d’una substància prohibida per part d’un esportista per raons terapèutiques pot ser autoritzat en les condicions establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Correspon a l’Agència Andorrana Antidopatge, a les federacions esportives nacionals organitzadores d’esdeveniments esportius nacionals, a l’Agència Mundial Antidopatge o a l’organització internacional responsable d’un esdeveniment internacional, dur a terme els controls i les investigacions de lluita contra el dopatge d’acord amb l’Estàndard internacional per als controls i les investigacions, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i al Codi mundial antidopatge.

Les persones habilitades per l’Agència Andorrana Antidopatge per efectuar controls tenen la condició de persones jurades i estan sotmeses al secret professional.

Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficàcia dels controls i evitar repeticions, l’Agència Andorrana Antidopatge planifica i coordina els controls mitjançant el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge, dins el marc de la legislació sobre protecció de dades personals aplicable al Principat d’Andorra.

L’anàlisi d’una mostra proporcionada per un esportista per detectar la presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors només es pot fer en laboratoris acreditats o aprovats per l’Agència Mundial Antidopatge, i en les condicions fixades a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i per l’Estàndard internacional per als laboratoris.

L’Agència Andorrana Antidopatge és responsable de la gestió dels resultats de les persones sobre les quals exerceix la competència antidopatge, en les condicions establertes a les Regles antidopatge.

La gestió dels resultats inclou l’examen de resultats anormals o atípics dels controls, l’examen de les formes de dopatge establertes a l’article 2 (del 2.2 al 2.6), la verificació d’eventuals vulneracions anteriors i d’eventuals autoritzacions per a ús terapèutic de la persona afectada, les condicions de l’establiment de la mesura de suspensió provisional i de resolució sense audiència, la notificació de les decisions sobre gestió de resultats i el procediment en cas de retirada esportiva.

El procediment d’audiència i de decisió sobre una o més infraccions de les Regles antidopatge constatades per l’Agència Andorrana Antidopatge correspon a la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD), amb reserva de la competència que té atribuïda el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport en relació amb els esportistes i esdeveniments internacionals que estan sota la seva jurisdicció, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i el Reglament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge.

El procediment es regeix pels principis d’audiència, imparcialitat, equitat i d’establiment de terminis de durada raonable i es regula a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i els seus reglaments.

El règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableix a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge sense perjudici de la responsabilitat penal que escaigui a cada supòsit.

El que es disposa en aquest article s’entén sense perjudici del règim disciplinari establert en aquesta Llei per causes diferents de les establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

L’àmbit de la disciplina esportiva d’aquest capítol comprèn les infraccions de les regles del joc o la competició, les relacionades amb la conducta esportiva i les que es cometen contra les normes generals esportives en el marc de les manifestacions esportives nacionals i, si és el cas, internacionals comeses per les persones que hi participen.

Les infraccions es tipifiquen amb caràcter general en aquesta Llei, a les disposicions de desplegament i a les normes estatutàries específiques de les federacions esportives andorranes, que poden completar el règim legal en aspectes directament relacionats amb les peculiaritats de l’activitat esportiva corresponent.

Les federacions esportives han d’incloure en els estatuts un sistema tipificat d’infraccions, i qualificar-les segons la gravetat en molt greus, greus i lleus. Si les disposicions estatutàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions que aquesta Llei quant a disciplina esportiva, la qualificació dels estatuts ha de coincidir amb la gradació establerta en aquest títol.

El procediment disciplinari i de determinació de la responsabilitat disciplinària és el que s’estableixi reglamentàriament.

El règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge és el que estableixen les disposicions del capítol segon del títol IV.

L’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

No es considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació.

Les infraccions d’aquest títol poden ser molt greus, greus i lleus.

Són infraccions molt greus:

Amb independència de les infraccions establertes a l’apartat anterior, són infraccions específiques molt greus dels directius de les entitats esportives, les següents:

Són infraccions greus:

Són infraccions lleus:

Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:

Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:

Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:

Es pot establir, a petició de la part interessada, la suspensió provisional de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

Amb independència de les sancions que puguin correspondre, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d’alterar el resultat dels jocs, les proves o les competicions per causa de predeterminació no esportiva del resultat d’un joc, una prova o una competició, en supòsits d’alineació indeguda i, en general, en tots els casos en què la infracció suposi una alteració greu de l’ordre del joc, la prova o la competició.

Les sancions econòmiques s’apliquen tenint en compte els imports següents:

Les quanties de les sancions poden ser actualitzades pel Govern.

Sanció molt greu a les federacions esportives andorranes. Per la comissió de les infraccions previstes en l’article 87.3 podrà imposar-se una sanció pecuniària a la Federació que es tracti, amb independència del dret d’aquesta a repetir contra la persona o persones que poguessin ser responsables directes d’aquesta infracció.

Per imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari d’acord amb el procediment establert reglamentàriament.

Les sancions per infracció de les regles del joc, la prova o la competició que, per raó del desenvolupament normal de la prova o la competició, necessiten l’acord immediat dels òrgans disciplinaris s’han de tramitar pel procediment d’urgència.

El procediment ha de regular la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència. En qualsevol cas, la persona presumptament infractora té dret a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que se li formula en contra, a fer les al·legacions que cregui pertinents, a recusar l’instructor i el secretari de l’expedient, i a proposar proves.

Les actes dels jutges o àrbitres de la prova o competició constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. També tenen aquest caràcter les ampliacions o els aclariments de les actes dels mateixos jutges o àrbitres, bé d’ofici bé a sol·licitud dels òrgans disciplinaris.

La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un mes; les infraccions greus, al cap d’un any, i les infraccions molt greus, al cap de tres anys d’haver estat comeses. En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.

Les sancions prescriuen al cap d’un mes, si han estat imposades per infracció lleu; al cap d’un any, si ho han estat per infracció greu, i al cap de tres anys si corresponen a una infracció molt greu, sempre que no siguin definitives.

El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia que adquireix fermesa la resolució sancionadora o el dia que se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

La Comissió Jurídica Esportiva (CJE) és l’entitat adscrita orgànicament a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que, actuant amb total independència, decideix en darrera instància administrativa sobre les qüestions esportives de la seva competència.

Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.

Són competència de la Comissió Jurídica Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les federacions esportives, adoptats en exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment.

La Comissió Jurídica Esportiva també té competència per resoldre en qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l’activitat esportiva, estimi oportú tractar d’ofici o a instància de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

La Comissió Jurídica Esportiva està integrada per tres membres i un secretari, amb experiència acreditada en la matèria, nomenats pel Govern, després de consulta prèvia a la Fundació de l’Esport.

Les condicions del mandat i les normes de funcionament són les que fixen les normes reglamentàries, d’acord amb les normes administratives i els principis generals disciplinaris i sancionadors d’aquest títol.

En tot cas, la Comissió, abans de resoldre, ha d’instruir expedient i respectar el dret d’audiència de la persona interessada, la qual pot comparèixer en el procediment amb l’assistència de la persona que designi.

Tota persona física o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d’activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d’aquesta Llei que li siguin aplicables.

Correspon al Govern vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s’adeqüin a les condicions de salut, higiene i aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

Els requisits de titulació introduïts per aquesta Llei per als professionals esportius entraran en vigor amb l’aprovació del marc general de titulacions i homologacions de professions esportives, que ha d’aprovar el Govern dins un termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

El marc general de titulacions i homologacions de professions esportives ha de regular les condicions d’homologació dels professionals que en el moment de l’entrada en vigor dels nous requisits acreditin una experiència mínima de tres anys en una professió esportiva sense la titulació exigida.

Es modifica el títol XV de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal amb l’addició d’un capítol tercer, que queda redactat de la manera següent:

Es consideren substància o mètode, als efectes d’aquest Codi, aquells que apareguin en la llista aprovada per l’Agència Andorrana Antidopatge i publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, o en les llistes aprovades per organismes internacionals en el marc de convenis internacionals sobre la matèria, sempre que no siguin considerades com a substàncies específiques en els documents esmentats.

També es consideren substància o mètode aquells destinats a augmentar les capacitats físiques i/o modificar el resultat de les competicions, que pel seu contingut, reiteració en la ingestió o altres circumstàncies concurrents, posin en perill la vida o la salut.

Tot el qui, sense una justificació terapèutica, degudament proporcionada amb el problema de salut que es vol resoldre, prescrigui, proporcioni, dispensi, apliqui, subministri, administri, o ofereixi a esportistes, substàncies o mètode, serà castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 75.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

La temptativa és punible.

Les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó d’un a cinc anys, multa fins a 150.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dotze anys, si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:

Si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, el tribunal pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de dos a sis anys, a més de les penes pecuniàries i d’inhabilitació previstes. El tribunal pot acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l’article 71.

La temptativa és punible.

Es modifica l’article 273 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

El qui, sense estar-hi autoritzat, elabori, distribueixi o vengui substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, o substàncies, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què es refereix l’apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.

La temptativa és punible.”

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:

A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.

Únicament podran rebre remuneració econòmica aquells membres que vinguin a efectuar tasques tècniques i que la seva presència en el Consell no vingui determinada per la seva representació dels diferents ministeris de Govern o de federacions esportives, associacions o col·legis professionals.

Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període i han d’exercir les seves funcions de manera totalment independent de qualsevol altra responsabilitat que ostentin.”