LegalizeLlei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de març del 2018 ha aprovat la següent:
llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries
Exposició de motius
El conflicte sirià, amb les ramificacions geopolítiques que se’n deriven, ha generat una de les crisis humanitàries més grans ocorregudes en sòl europeu en els darrers setanta anys. La societat civil europea ha expressat clarament la seva voluntat d’acollir les víctimes d’aquesta crisi humanitària, i els governs europeus han gestionat l’acollida dels refugiats d’acord amb les obligacions internacionals, i tenint en compte de forma prevalent el marc normatiu comunitari i nacional. La ciutadania i els actors polítics del Principat d’Andorra han manifestat aquesta mateixa voluntat amb la finalitat d’ajudar les poblacions civils que busquen refugi fora de les fronteres sirianes i que arriben massivament a les costes del Mediterrani europeu.
L’absència d’una legislació pròpia que desenvolupi, amb rang de llei qualificada, el dret d’asil reconegut a la nostra Constitució, és certament un obstacle major per acollir persones a casa nostra, però no és l’únic. En efecte, la situació geogràfica del Principat d’Andorra, que no disposa d’aeroport i no forma part de l’espai Schengen, ni del marc comunitari per a l’acollida dels refugiats, com també la manca de determinades estructures i funcions institucionals que tenen altres països europeus (forces armades, ambaixades en països on arriben els refugiats, serveis d’intel·ligència, etc.) són elements que no faciliten l’organització concreta d’un canal que permeti fer arribar fins al territori andorrà persones que fugen de la guerra i que es troben en camps de refugiats fora del territori comunitari. Tanmateix, Andorra, com a membre de les Nacions Unides, pot actuar en el marc de les seves facultats de participació dins la comunitat internacional, i seguir la normativa i els procediments que se’n deriven, tot i que també ho ha de fer tenint en compte especialment el marc comunitari diferent i específic pel qual es regeixen els països veïns i fronterers a l’efecte de gestionar l’arribada i l’acollida de civils que cerquen asil.
El Govern, amb la voluntat ferma de respondre a la demanda de la ciutadania andorrana i amb el desig de ser un membre solidari de la comunitat internacional, ha pres la decisió de dotar el nostre país d’un marc legislatiu que reguli el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg, i faci possible l’adhesió als convenis internacionals que hi ha en aquesta matèria i que permeti acollir, de manera temporal i transitòria, aquests refugiats, la qual cosa requereix necessàriament la concertació amb els organismes internacionals competents i amb els països de trànsit per assegurar l’arribada legal i segura al territori andorrà de les persones que es puguin beneficiar d’aquest acolliment temporal i transitori.
La creació del règim de protecció temporal i subsidiària que conté aquesta Llei té l’objectiu específic d’oferir una solució transitòria i restringida a la crisi humanitària que afecta actualment Europa, sense desenvolupar principis genèrics ni establir nous drets en termes d’asil. És una Llei que té un enfocament efectiu i pragmàtic i que anticipa, per tant, una futura llei més general sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg. Aquesta Llei necessitarà un debat ampli amb la societat civil i els actors polítics, tenint en compte que, si bé el dret d’asil és un dret humà fonamental que Andorra reconeix, se’n desprenen implicacions i conseqüències d’un abast molt important.
La Llei que ens ocupa es divideix en quatre capítols i disset articles. El capítol primer conté les disposicions generals i, en concret, els articles 1 i 2 regulen l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, i les definicions dels conceptes més importants, com ara la protecció temporal i transitòria, les persones beneficiàries d’aquesta protecció i l’autorització de sojorn o de sojorn i treball que dona cobertura al règim de protecció temporal i transitòria. El capítol segon i els articles 3 a 5 que en formen part incideixen en la durada de dos anys prorrogable de forma excepcional, les condicions de l’atorgament i les vicissituds relatives a la finalització del règim de protecció temporal i transitòria. El capítol tercer fa referència a les característiques i l’abast de la protecció temporal i transitòria; l’article 6 regula la figura del representant personal d’aquesta protecció; l’article 7 estableix les normes sobre el reconeixement mèdic al qual s’han de sotmetre les persones beneficiàries de la protecció esmentada; l’article 8 fa referència a l’autorització de sojorn o de sojorn i treball que fonamenta el règim de protecció temporal i transitòria i als documents de viatge corresponents; els articles 9 a 12 regulen l’accés a l’allotjament, al treball i la formació, als serveis socials i sociosanitaris i a l’estructura educativa de les persones beneficiàries esmentades, i l’article 13 incideix en l’extinció de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball. Finalment, el capítol quart, que es divideix en els articles 14 a 17, preveu les disposicions relatives al retorn al país d’origen, al país de provinença o a un país tercer de les persones que s’han beneficiat del règim de protecció temporal i transitòria, tant pel que fa a la vessant del retorn voluntari com pel que fa a la vessant del retorn forçós, i també regula la fi dels beneficis d’aquesta protecció. Per acabar, el Projecte de llei compta amb cinc disposicions finals que reformen i afegeixen diverses disposicions a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb l’objectiu d’adaptar aquesta Llei a la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries; encomanen a Govern que, després d’haver fet una anàlisi acurada de la normativa nacional i internacional en aquesta matèria, aprovi un Projecte de llei sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg; qualifiquen algunes disposicions d’aquesta Llei; encomanen al Govern la publicació del text consolidat de la Llei 9/2012 referida, i determinen la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei
Aquesta Llei estableix les normes que regulen l’atorgament de les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a les persones que es troben sota la protecció de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (d’ara endavant, “l’ACNUR”), i a les persones que no poden retornar al seu país d’origen o de residència habitual a causa de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans.
El procediment que estableix aquesta Llei a l’efecte que preveu l’apartat anterior es desenvolupa amb la col·laboració de l’ACNUR, d’acord amb la seva responsabilitat de supervisió, i amb el suport d’entitats reconegudes sense ànim de lucre i dels estats concernits, tot plegat respectant els principis establerts en el Conveni sobre l’estatut dels refugiats, adoptat a Ginebra el 28 de juliol de 1951 (d’ara endavant, “el Conveni de Ginebra”), i el Protocol sobre l’estatut dels refugiats, adoptat a Nova York el 31 de gener de 1967, especialment pel que fa als principis de no-refús i de no-discriminació.
L’atorgament de la protecció temporal i transitòria a l’empara d’aquesta Llei no prejutja el reconeixement posterior de l’estatus de refugiat en el sentit que estableix l’article 1 del Conveni de Ginebra.
Article 2. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
Protecció temporal i transitòria: règim que, amb caràcter excepcional, assegura a les persones que en són beneficiàries un estatus de protecció immediata, temporal i transitòria, mitjançant l’atorgament d’una autorització de sojorn o de sojorn i treball.
Persones beneficiàries: persones a les quals s’atorga l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria i que es troben sota la protecció de l’ACNUR, perquè són:
Persones que han estat amenaçades o que temen, de manera fonamentada, que poden ser perseguides a causa de la seva raça, religió, nacionalitat o pertinença a un grup social particular, o per motiu de les seves opinions polítiques, i que per aquesta raó han de fugir del seu país d’origen o de residència habitual i, alhora, no poden o no volen acollir-se, a causa del temor esmentat anteriorment, a la protecció d’aquest país.
ii) Persones apàtrides que no tenen una nacionalitat i es troben fora del país on tenen la seva residència habitual, pels mateixos motius esmentats a l’apartat i anterior, i, alhora, no poden o no volen tornar, a causa del mateix temor que s’hi esmenta, a aquest país.
iii) Persones que es troben en zones de conflicte armat o de violència endèmica.
iv) Persones que són víctimes de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans.
No tenen la consideració de persones beneficiàries, i, per tant, no se’ls pot atorgar la protecció temporal i transitòria, quan hi ha motius seriosos per creure que aquestes persones es troben en algun dels casos següents:
Si han comès un crim contra la pau, un crim de guerra o un crim contra la humanitat, tal com els defineixen els convenis internacionals que formen part de l’ordenament jurídic andorrà.
ii) Si han comès algun delicte greu de dret comú fora del territori andorrà abans de ser-los atorgada la protecció temporal i transitòria.
iii) Si han estat declarades culpables d’actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides.
iv) Si la presència d’aquestes persones en territori andorrà pot suposar de forma fonamentada una amenaça per a l’ordre públic, o la seguretat pública o de l’Estat.
Menors no acompanyats i menors separats: els menors no acompanyats són els menors que han estat separats dels seus dos progenitors i d’altres familiars o parents, i no es troben sota la responsabilitat i la cura de cap persona adulta. Els menors separats són els que han estat separats dels seus dos progenitors o dels seus tutors o representants legals, però no d’altres familiars o parents.
Persones amb discapacitat: les persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions amb les altres.
Autorització de sojorn o de sojorn i treball: autorització lliurada pel Govern com a conseqüència de l’atorgament de la protecció temporal i transitòria que permet a la persona que n’és beneficiària d’acreditar, si escau, la seva identitat, de residir i eventualment treballar a Andorra legalment, i de beneficiar-se dels altres drets que preveu aquesta Llei.
Representant de la protecció temporal i transitòria: persona designada per l’Administració entre el personal de la mateixa Administració o entre els membres d’una entitat sense ànim de lucre inscrita degudament en el registre andorrà corresponent, com a referent de la persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria, que l’assisteix i l’acompanya per fer tràmits, procediments i gestions i per establir els contactes amb la societat civil, i, al mateix temps, l’aconsella en tot el que escaigui des del moment en què la persona arriba al territori andorrà fins al moment en què en marxa.
Capítol segon. Durada, atorgament i finalització de la protecció temporal i transitòria
Article 3. Durada
La durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria és de dos anys.
Excepcionalment, quan la situació al país d’origen o de residència habitual no permeti el retorn de la persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria, i amb la consulta prèvia a l’ACNUR, els altres organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits, l’autorització de sojorn o de sojorn i treball es pot prorrogar sis mesos més com a màxim, durant els quals la persona beneficiària ha de sol·licitar d’acollir-se a les disposicions de la normativa d’immigració aplicable, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa aplicable sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg.
Si la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball finalitza durant el període escolar, es pot atorgar de forma excepcional als representants o tutors legals que ho sol·licitin, la possibilitat de romandre al Principat d’Andorra fins que s’acabi el període esmentat.
Article 4. Atorgament de la protecció temporal i transitòria
El Govern decideix cada dos anys, com a mínim, el nombre de persones que es poden beneficiar de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, i ho comunica a l’ACNUR, els altres organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits.
El Govern, amb la col·laboració de l’ACNUR, els altres organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits, determina en cada convocatòria el perfil de les persones beneficiàries de la protecció temporal i transitòria, d’acord amb les disposicions de l’article 2, lletra b, d’aquesta Llei, i segons les necessitats que s’hagin pogut constatar de manera urgent en el terreny i a les quals el Principat d’Andorra pot donar una resposta satisfactòria en interès de les persones beneficiàries esmentades. En qualsevol cas i sempre que sigui possible, a l’hora de determinar el perfil de les persones beneficiàries, cal tenir en compte les persones que estiguin en una situació de vulnerabilitat, com ara els menors d’edat, especialment els menors no acompanyats, les persones amb discapacitat, les persones d’edat avançada, les dones embarassades, els membres de famílies monoparentals amb fills menors d’edat, les víctimes del tràfic d’éssers humans, les víctimes de la violència de gènere i domèstica, les persones amb malalties greus, i les persones que hagin patit tortures, violacions o altres formes de violència psicològica, física o sexual.
A partir de les propostes fetes per l’ACNUR, els organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits, el Govern els comunica les persones que poden ser beneficiàries d’autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria. Posteriorment, un cop el Govern rep la confirmació de la voluntat ferma d’aquestes persones de beneficiar-se de les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball esmentades, publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acord mitjançant el qual atorga aquestes autoritzacions, amb el detall del nombre de persones beneficiàries, i tot seguit adopta totes les mesures previstes en aquesta Llei per acollir les persones esmentades.
En cas que, durant la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, aparegui un membre de la família d’una persona beneficiària que no s’havia localitzat en el moment en què es va atorgar aquesta autorització, s’ha d’avaluar amb totes les parts implicades la possibilitat d’atorgar també a aquest membre una autorització de sojorn o de sojorn i treball, en els termes que estableix aquesta Llei, amb independència del nombre de persones que s’hagin determinat en la convocatòria corresponent. Tenen la consideració de membres de la família les persones esmentades a l’article 103 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració (d’ara endavant, “la Llei 9/2012”).
La persona susceptible de ser beneficiària d’una autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria que no estigui en possessió d’un passaport o un document de viatge reconegut internacionalment, vigent i expedit vàlidament pel país d’origen o de procedència, tal com estableix l’article 11 de la Llei 9/2012, només pot ser admesa al Principat d’Andorra si disposa del document de viatge oficial lliurat per una organització internacional reconeguda i habilitada a aquest efecte.
Article 5. Finalització de la protecció temporal i transitòria
En el termini de tres mesos abans de la finalització de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga, el representant de la protecció temporal i transitòria comunica a la persona beneficiària aquesta finalització i la informa de les opcions que es plantegen, com ara el retorn al país d’origen o de residència habitual en cas que sigui possible, el trasllat a un altre país d’acollida, o l’aplicació del règim d’asil o del règim d’immigració de dret comú, i també la informa de les conseqüències que pot suposar el fet de no acollir-se a cap de les opcions esmentades.
En cas que l’opció plantejada comporti abandonar el territori andorrà, en el termini d’un mes abans de la data fixada a aquest efecte, la persona beneficiària i el representant de la protecció temporal i transitòria fan el balanç sobre la situació relativa a l’allotjament, el treball, els serveis contractats, les prestacions i els ajuts rebuts, i qualsevol altra qüestió esdevinguda o que porti causa de l’estada de la persona beneficiària al Principat d’Andorra.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.