LegalizeLlei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de maig del 2018 ha aprovat la següent:
llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic
Exposició de motius
El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex (la darrera versió actualitzada va ser publicada al Diari Oficial de la Unió Europea el 25 de gener del 2017) que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives a la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera i la recopilació d’informació estadística.
En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar, entre d’altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les directives 97/7/CE, 2002/65/CE, 2005/60/CE, així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE. Aquesta Directiva relativa a la prestació de serveis de pagament va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’estimular la competència en els mercats nacionals i assegurar la igualtat d’oportunitats per competir, augmentar la transparència en el mercat, tant per als prestadors de serveis com per als usuaris, així com establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament.
Així mateix, entre les disposicions jurídiques europees a implantar en virtut de l’Acord monetari també hi ha la Directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre l’accés a l’activitat de les entitats de diner electrònic i al seu exercici, així com a la supervisió prudencial d’aquestes entitats, que modifica les directives 2005/60/CE i 2006/48/CE i que deroga la Directiva 2000/46/CE. L’objectiu d’aquesta norma era crear un marc jurídic clar i harmonitzat que enfortís el mercat interior europeu i estimulés la competència en el sector de l’emissió de diner electrònic a la vegada que garantís un nivell de supervisió prudencial adequat.
En aquest sentit, s’ha considerat oportú aprovar una nova llei que implementi de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per incorporar les dos directives esmentades a l’ordenament jurídic andorrà, posant al dia aquesta normativa per incloure les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb un règim jurídic propi, i regular els drets i les obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic.
La Llei s’estructura en divuit articles, una disposició addicional i set disposicions finals.
El títol I (articles 1 a 5) estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, les definicions aplicables a la norma, les activitats reservades i l’accés als sistemes de pagament.
El títol II (articles 6 a 13) regula el règim jurídic dels serveis de pagament i n’estableix les condicions de transparència i els requisits d’informació. En aquest sentit, es fixen les condicions per autoritzar operacions de pagament, per notificar operacions de pagament no autoritzades o incorrectament executades, els principis de responsabilitat del proveïdor de serveis de pagament per a operacions no autoritzades, l’execució d’operacions de pagament i el règim de responsabilitat aplicable.
El títol III (articles 14 i 15) tracta del règim jurídic del diner electrònic, en regula el règim d’emissió i reemborsament i la prohibició que es meriti un interès remuneratori.
El títol IV (articles 16 i 17) estableix les bases de la regulació dels procediments de reclamació i els procediments extrajudicials aplicables en aquests casos.
El títol V (article 18) determina el règim disciplinari aplicable a les noves entitats de pagament i les entitats de diner electrònic.
La disposició addicional estableix les regles generals per al desenvolupament reglamentari de les normes d’implementació SEPA.
Les disposicions finals (primera a cinquena) modifiquen les normes actualment vigents a Andorra que regulen el sistema financer andorrà per adaptar-les a la incorporació de les noves entitats operatives del sistema financer, les entitats de pagament i les de diner electrònic: la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, modificada per les Lleis 14/2003, 35/2010, 1/2011, 7/2013 i 10/2013; la Llei 35/2010, del 3 de juny, del règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, modificada per la Llei 10/2013; la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, modificada per la Llei 18/2013; i la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, modificada per les Lleis 7/2015, 2/2016 i 16/2016.
Per acabar, la Llei dedica les disposicions finals sisena i setena a autoritzar el Govern a dictar el subsegüent desenvolupament reglamentari i a l’entrada en vigor de la Llei.
Títol I. Àmbit, objecte i definicions
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és regular la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic i la supervisió per part de l’INAF de les activitats de serveis de pagament i d’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra, incloent-hi algunes disposicions relatives al règim jurídic i sense perjudici de l’aplicació de la legislació de protecció del consumidor, els drets i obligacions relacionats amb la disposició i ús dels serveis de pagament i la transparència de les condicions i requisits d’informació per als serveis de pagament.
Article 2. Àmbit d’aplicació
En l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, s’entén per serveis de pagament:
Serveis que permeten el dipòsit d’efectiu en un compte de pagament, així com totes les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.
Els serveis que permeten la retirada d’efectiu d’un compte de pagament, així com les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.
L’execució d’operacions de pagament, incloent-hi transferències de fons mitjançant un compte de pagament al proveïdor del servei de pagament de l’usuari o un altre proveïdor de servei de pagament:
- Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;
- Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;
- Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.
L’execució d’operacions de pagament en què els fons es cobreixen amb una línia oberta de crèdit per a un usuari de servei de pagament:
- Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;
- Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;
- Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.
L’emissió i l’adquisició d’instruments de pagament.
Enviament de diners.
Execució d’operacions de pagament en què el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament es transmeti mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o informàtic, i el pagament es realitzi a l’operador de la xarxa o sistema de telecomunicacions o informàtic, que actua únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor de béns i serveis.
La llista anterior es pot ampliar o ajustar mitjançant decret.
Els serveis següents no tenen la consideració de serveis de pagament en el sentit previst en aquesta Llei:
Les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari.
Les operacions de pagament de l’ordenant al beneficiari a través d’un agent comercial autoritzat per negociar o concloure la compra o la venda de béns o serveis per compte de l’ordenant o del beneficiari.
El transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, incloent-hi la recollida, el tractament i el lliurament.
Les operacions de pagament consistents en la recollida i el lliurament no professionals de diners en efectiu fets amb motiu d’activitats no lucratives o caritatives.
Els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l’ordenant com a part d’una operació de pagament, a instància expressa de l’usuari del servei de pagament immediatament abans de l’execució d’una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis.
El negoci de canvi de divises, és a dir, les operacions d’efectiu per efectiu, quan els fons no es mantinguin en comptes de pagament.
Les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels documents següents emesos per un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:
(i) Xecs en paper d’acord amb el Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931 que estableix una llei uniforme sobre xecs;
(ii) Xecs en paper similars als previstos en el punt (i) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931 que estableix una llei uniforme sobre xecs;
(iii) Efectes en paper d’acord amb el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930 que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
(iv) Efectes en paper similars als que es refereix el punt (iii) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930 que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
(v) Vals en paper;
(vi) Xecs de viatge de paper; i
(vii) Girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal.
Les operacions de pagament fetes per mitjà d’un sistema de liquidació de pagaments o valors entre agents de liquidació, entitats de contrapartida central, cambres de compensació i/o bancs centrals i altres participants del sistema, i proveïdors de serveis de pagaments, sense perjudici del que preveu l’article 5.
Les operacions de pagament relacionades amb la gestió de carteres, amb inclusió de dividends, rèdits o altres distribucions, o amb amortitzacions o vendes, realitzades per persones esmentades en la lletra h) o per entitats financeres d’inversió, entitats bancàries, organismes d’inversió col·lectiva o societats gestores de patrimonis que prestin serveis d’inversió i qualsevol altra entitat autoritzada a custodiar instruments financers.
Els serveis prestats pels proveïdors de serveis tècnics, com a suport a la prestació de serveis de pagament, sense que aquests proveïdors arribin a estar en cap moment en possessió dels fons que hagin de transferir-se, inclosos el tractament i la conservació de dades, serveis de confiança i de protecció de la intimitat, autenticació de dades i entitats, la tecnologia de la informació (TI) i el subministrament de xarxes de comunicació, subministrament i manteniment de terminals i dispositius emprats per als serveis de pagament.
Els serveis que es basin en instruments que puguin utilitzar-se per adquirir béns o serveis únicament en les instal·lacions de l’emissor o, en virtut d’un acord comercial amb l’emissor, bé en una xarxa limitada de proveïdors de serveis o bé per a un conjunt limitat de béns o serveis.
Les operacions de pagament executades per mitjà de dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, quan els béns o serveis adquirits es lliuren i utilitzen mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, sempre que l’operador de serveis de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, no actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis.
Les operacions de pagament realitzades per compte propi entre proveïdors de serveis de pagament i entre agents o filials per compte propi.
Les operacions de pagament entre una empresa matriu i la seva filial o entre filials de la mateixa empresa matriu, sense cap intervenció d’intermediaris a través d’un proveïdor de servei de pagament que no sigui una empresa que pertany al mateix grup.
Els serveis de proveïdors de retirada de diners en caixers automàtics que actuïn en nom d’un o diversos expedidors de targetes que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d’un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no realitzin altres serveis de pagament tal com s’esmenta en l’apartat 1.
Article 3. Definicions
A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:
Agent: Persona física o jurídica que proveeix serveis de pagament en nom d’una entitat de pagament.
Beneficiari: Persona física o jurídica que sigui el destinatari previst dels fons que han estat objecte d’una operació de pagament.
Comissió: Comissió aplicada per un proveïdor del servei de pagament a l’usuari del servei de pagament, directament o indirectament relacionada amb una operació de pagament.
Compte de pagament: Compte a nom d’un o de diversos usuaris de serveis de pagament i utilitzat per executar operacions de pagament.
Consumidor: Consumidor en el sentit de l’article 2.f) de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.
Contracte marc: Contracte de serveis de pagament que regeix la futura execució d’operacions de pagament tant individuals com successives i que pot estipular l’obligació d’obrir un compte de pagament i les seves condicions corresponents.
Dia hàbil: Dia d’obertura comercial, als efectes necessaris per executar una operació de pagament, per als proveïdors de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari que intervenen en l’execució d’una operació de pagament.
Diner electrònic: Valor monetari emmagatzemat per mitjans electrònics o magnètics que representa un crèdit sobre l’emissor, que s’emet en rebre els fons amb el propòsit d’efectuar operacions de pagament i que és acceptat per una persona física o jurídica distinta de l’emissor de diner electrònic.
Domiciliació de pagaments: Servei de pagament destinat a realitzar un càrrec al compte de pagament de l’ordenant en el qual l’operació de pagament és iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant al beneficiari, al proveïdor de serveis de pagament del beneficiari o al proveïdor de serveis de pagament del mateix ordenant.
Emissor de diner electrònic: Són les entitats que segons l’article 4.2 poden emetre diner electrònic.
Entitat de diner electrònic: Tal com es defineix a l’article 61.3 de la Llei 7/2013, és una persona jurídica a la qual l’INAF ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010 per emetre diner electrònic.
Entitat de pagament: Tal com es defineix a l’article 61.1 de la Llei 7/2013, és una persona jurídica a la qual l’INAF ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010 per fer serveis de pagament.
Fons: Bitllets i monedes, diner anotat en compte i diner electrònic.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.