LegalizeLlei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:
Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Exposició de motius
L’evolució constant de les noves tecnologies, que afecta tots els àmbits d’actuació de les societats del segle XXI, té també el seu reflex específic en el funcionament de les grans corporacions, entre les quals s’inclou l’Administració pública definida a l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
L’aplicació d’aquestes noves tecnologies s’ha introduït sistemàticament en l’àmbit del funcionament intern de l’Administració pública i es pot afirmar, en aquest moment, que gairebé totes les institucions públiques del país estan altament informatitzades i apliquen sistemes de treball en els quals les noves tecnologies tenen cada vegada una presència més important.
Fins avui, Andorra disposava d’una normativa de caràcter reglamentari, essencialment en l’àmbit d’actuació de l’Administració general, que havia iniciat la regulació d’aquesta matèria. Amb tot, aquesta forma d’actuació parcial deixava sense cobertura normativa l’Administració pública en el seu conjunt, que en absència d’una llei relativa a la utilització dels mitjans electrònics, no tenia una cobertura jurídica general que li era aplicable.
Aquesta iniciativa legislativa té per finalitat regular la utilització de les noves tecnologies que, sota la genèrica denominació d‘Administració electrònica, engloba un seguit de mesures normatives que impulsen la modernització dels serveis públics, i dota l’ordenament jurídic d’un marc normatiu per ordenar la utilització d’aquests mitjans, tant en l’àmbit intern com en el de les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública.
Aquesta nova ordenació s’articula mitjançant la creació d’un nou capítol, ubicat a la part final del Codi de l’Administració, que introdueix vuit nous preceptes (articles 133 a 140) que regulen aspectes essencials del funcionament electrònic de l’Administració pública, i fixen conceptes clau com ara el Portal Electrònic de l’Administració pública; la Seu Electrònica; els sistemes de signatura electrònica admesos; i l’arxiu electrònic de documents i el sistema de gestió documental.
Un altre aspecte essencial relacionat amb la utilització dels mitjans electrònics per part de l’Administració pública és la possibilitat d’aconseguir la interconnexió dels arxius públics, així com la seva interoperabilitat.
Per aconseguir aquest propòsit, que es fonamenta en el principi constitucional d’eficàcia en l’actuació de l’Administració pública, s’ha introduït una mesura normativa que permet la cessió de dades de caràcter personal entre administracions públiques. Aquesta cessió no es podrà realitzar de forma indiscriminada, sinó d’acord amb l’exercici de les potestats públiques encomanades per l’ordenament jurídic, i en el transcurs de la tramitació dels procediments legalment establerts que requereixin necessàriament l’aportació d’aquestes dades informant el seu titular, sense ser necessari el seu consentiment havent, l’Administració pública requerida, de justificar que les dades són necessàries i proporcionals per a l’exercici de les seves competències. Per una qüestió de tècnica normativa, i amb la finalitat d’assegurar el compliment del principi de seguretat jurídica, aquesta mesura legal es du a terme mitjançant la introducció d’una Disposició final que modifica la norma que regula aquesta matèria al nostre ordenament: la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Per garantir al màxim l’ús correcte d’aquesta prerrogativa, la Llei, mitjançant la modificació prevista de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, introdueix una sèrie de mecanismes, com són la identificació necessària de la traçabilitat de l’accés a les dades; la possibilitat dels titulars de les dades de consultar, en qualsevol moment, com es gestionen i s’utilitzen aquestes dades; i la potestat de l’Administració pública requerida per analitzar l’exercici de la competència de l’Administració pública requeridora de les dades.
Considerant la naturalesa especial d’aquesta matèria, la Disposició final introduïda en l’article 22 estableix que tant la disposició final segona com l’article 18 que addiciona un nou article 137 al Codi de l’Administració tenen la condició de llei qualificada.
Però la principal finalitat perseguida per aquesta iniciativa descrita en els paràgrafs anteriors requereix, per a la seva completa aplicació i desenvolupament, la modificació d’una sèrie de preceptes continguts en el Codi de l’Administració, i la introducció d’alguna novetat que, relacionada de manera indirecta amb l’Administració electrònica, exigeix una atenció especial.
La regulació necessària del concepte de notificació electrònica com a mitjà de comunicació entre els interessats i l’Administració pública per mecanismes d’aquesta naturalesa, ha comportat, al seu torn, una actualització del règim jurídic de les notificacions.
D’aquesta manera, es modifica l’article 47 del Codi de l’Administració. S’introdueixen elements nous (47 bis i 47 ter) que regulen els mitjans utilitzats per a la pràctica de les notificacions i els seus efectes, així com els efectes de la pràctica de notificacions per mitjans no electrònics.
Al seu torn, l’article 47 quater regula el règim jurídic de les notificacions practicades per mitjans electrònics.
Aquesta Llei preveu la utilització dels mitjans electrònics com a únic mecanisme de comunicació de l’Administració pública amb les persones jurídiques i les persones físiques que exerceixin una activitat professional, mercantil, comercial, industrial o de naturalesa anàloga; així com amb altres persones físiques, jurídiques i entitats identificats de forma determinada en aquesta Llei. Respecte a les persones físiques que no exerceixin aquestes activitats o no estan expressament identificades en aquesta Llei, es preveu la possibilitat d’utilitzar mecanismes electrònics en la seva relació amb l’Administració pública, de manera voluntària.
La segona modificació del Codi de l’Administració, quant a aspectes relacionats amb la regulació de l’Administració electrònica, afecta la matèria dels registres de l’Administració pública.
Aquesta iniciativa inclou tres nous preceptes que regulen els registres de l’Administració pública (article 106 bis); el sistema de finestra única (article 106 ter); i les regles per determinar el còmput de terminis en els registres de l’Administració pública (article 106 quater).
D’aquests tres nous preceptes, convé fer una menció especial al reconeixement legal del sistema de finestra única de l’Administració pública, que possibilita la presentació de qualsevol document destinat a les Administracions públiques, a qualsevol oficina d’aquestes administracions, sense necessitat que sigui l’Administració pública competent per al seu coneixement o resolució. No obstant això, aquest sistema de finestra única només és d’aplicació al Govern i als Comuns.
Es tracta d’una mesura d’agilització burocràtica adoptada a favor dels ciutadans, els quals poden gaudir d’un sistema molt més senzill i proper en la seva relació amb l’Administració pública.
El tercer bloc de mesures legals, introduïdes com a conseqüència de la regulació de l’Administració electrònica, el componen tres nous preceptes (articles 108 bis, 108 ter i 108 quater) que regulen les formes d’identificació de la persona interessada o del seu representant; els sistemes de signatura admesos, i els drets i les obligacions derivats de l’aplicació de mitjans electrònics a l’Administració pública.
La implantació d’aquest nou sistema de funcionament, que ha de procurar, a més, d’avançar en els sistemes d’interoperabilitat i interconnexió de l’Administració pública, requereix un temps prudencial d’implantació per ser operatiu, per la qual cosa es preveu una Disposició final que permeti l’aplicació plena de les mesures establertes en aquesta iniciativa normativa.
Article 1. Modificació de l’article 42
Es modifica l’apartat 4 de l’article 42 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 42. Consulta de documents
[…]
Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa, que puguin afectar la seguretat de les persones, el seu honor, la intimitat de la seva vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge, només podran ésser comunicats amb el consentiment exprés dels afectats o quan hagin transcorregut 25 anys de la seva mort o, si no se’n coneix la data, 50 anys a partir de la producció del document, o per manament judicial.”
Article 2. Modificació de l’article 47
Es modifica l’article 47 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47. Notificació
La notificació és l’actuació mitjançant la qual l’òrgan que dicta un acte administratiu ho comunica a la persona que resulta afectada en els seus drets o interessos pel dit acte, o al seu representant.
La notificació ha de contenir el text íntegre de l’acte, l’expressió del recurs que sigui procedent, l’òrgan davant del qual s’ha d’interposar el recurs, i el termini per a fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa.
En els supòsits d’omissió d’algun dels requisits que estableix l’apartat anterior, si l’acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs.
Les notificacions estan vàlidament efectuades si permeten tenir constància de la seva posada a disposició de la persona interessada o facultada per aquesta llei, de la seva recepció, i de la data en què es practica.
Si la persona interessada rep una notificació per diversos mitjans, es considera notificada en la data de l’última notificació.
L’absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis de recurs.
L’Administració pública ha de fomentar la utilització dels mitjans electrònics per practicar les notificacions.”
Article 3. Addició d’un article 47 bis
S’introdueix un nou article 47 bis al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47 bis. Mitjans utilitzats per a la pràctica de les notificacions i efectes
Les notificacions es practiquen:
De forma presencial, pel personal de l’Administració pública;
Mitjançant correu certificat amb acusament de recepció. S’hi inclou el lliurament per part dels serveis postals;
Mitjançant empreses privades de serveis postals o serveis anàlegs;
d)Mitjançant serveis electrònics, oferts per entitats públiques o privades prestadores de serveis de confiança, que compleixin el previst a l’article 47 quater d’aquesta llei;
Mitjançant una publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra;
Mitjançant altres formes establertes per llei.
Les notificacions efectuades pel personal de l’Administració pública, gaudeixen de presumpció de veracitat. A aquest efecte, els tràmits, escrits o diligències que descriuen les circumstàncies en què s’ha practicat la notificació, efectuats pel personal de l’Administració pública, tenen la consideració de documents públics.
Les notificacions practicades per altres agents, l’activitat dels quals està regulada per una normativa específica, tenen la qualificació i els efectes que els atorgui la normativa esmentada.
En absència d’una norma que reguli l’activitat de les empreses privades prestadores de serveis postals o anàlegs, les notificacions practicades per aquestes empreses tenen la consideració i els efectes dels documents privats.”
Article 4. Addició d’un article 47 ter
S’introdueix un nou article 47 ter al Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47ter. Pràctica de notificacions per mitjans no electrònics
Quan la notificació es practica en el domicili de la persona interessada, o en altre que hagi indicat a aquest efecte, si en el moment d’intentar la notificació aquesta no s’hi troba, es pot fer càrrec de la notificació qualsevol familiar o persona major de setze anys amb qui convisqui que es trobi en dit domicili, i s’ha de deixar constància de la identitat i de la relació que té amb la persona interessada. La persona diferent de la persona interessada pot refusar-ne la recepció, i en tal cas, la notificació no es considera vàlidament efectuada. Si no es pot procedir a la notificació per absència o per refús de la persona diferent de la persona interessada, l’encarregat de la notificació deixa un avís al domicili en el que informa la persona interessada de la data en la que s’ha intentat la notificació, i que disposa d’un termini de 8 dies hàbils per personar-se a les oficines de l’Administració pública, del servei de Correus o de l’empresa privada que ha deixat l’avís, per recollir la notificació. Si l’esmentat termini s’esgota sense que la notificació hagi estat practicada, aquesta es considera fallida. L’encarregat de la notificació ha de deixar constància escrita de les actuacions practicades.
Per practicar la notificació a les dependències de l’Administració pública, el personal de l’Administració pública ha de contactar telefònicament amb la persona interessada i l’ha de citar un dia concret per a fer-ho. Si la comunicació telefònica no té èxit, el personal de l’Administració pública ha d’intentar, durant els dos dies següents, efectuar la comunicació indicada en horaris alternatius, i ha de deixar constància escrita de les actuacions practicades. Si dins d’aquest termini no es pot contactar amb la persona interessada, o si, malgrat haver-hi contactat, aquesta no es persona el dia assenyalat, s’ha de practicar la notificació en el domicili de la persona interessada, segons el que estableix l’apartat precedent. Això no obstant, quan es tracti de la notificació de sancions derivades d’infraccions al Codi de la Circulació, i en els altres supòsits especials que prevegi una Llei, es podrà procedir directament en la forma prevista per l’apartat 3, sense necessitat d’intentar prèviament la notificació presencial en el domicili.
Si en aplicació del que disposen els apartats anteriors, la notificació no es pràctica vàlidament o es considera fallida, dins del termini dels quinze dies naturals següents es publica un avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra a efectes de notificar a la persona interessada que l’Administració pública ha dictat un acte administratiu que afecta els seus interessos. En aquest avís es concedeix a la persona interessada un termini de 8 dies hàbils perquè es personi a les dependències de l’Administració pública, a fi de procedir a la notificació, que haurà de complir els requisits regulats a l’art. 47.2. Si dins d’aquest termini la persona interessada no es persona a les dependències de l’Administració pública, es considera que la notificació ha estat correctament efectuada.
Independentment que la notificació es realitzi al domicili de la persona interessada o a les dependències de l’Administració pública, aquesta es considera vàlidament efectuada si la persona interessada en refusa expressament la recepció. En aquest supòsit, es deixa constància de l’intent de notificació, s’entén que s’ha completat el tràmit, i es continua la tramitació de l’expedient. En el cas que l’acte notificat sigui el de resolució del procediment, es considera que la persona interessada ha rebut la notificació a tots els efectes.
El termini de tramitació del procediment queda suspès pel transcurs del temps entre la notificació fallida o l’esgotament infructuós dels terminis previstos a l’apartat 2, i la personació de la persona interessada. No obstant això, si no es publica l’avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra dins del termini establert a l’apartat tercer, es produeix la suspensió del termini de tramitació del procediment.
Les disposicions dels apartats precedents només s’apliquen a les persones físiques i jurídiques previstes a l’apartat 2 de l’article 108 quater en relació a la notificació de la inclusió al servei de notificació electrònica, i en aquells casos en què resulta aplicable l’apartat 7 de l’article 47 quater, amb les especialitats següents:
Es pot fer càrrec de la notificació qualsevol treballador o membre de la persona jurídica present a l’adreça de notificació; cal deixar constància a l’expedient d’aquesta circumstància, així com de la identitat de la persona que rep la notificació i del seu càrrec o funció dins de l’entitat o empresa. Si la persona diferent del representant que es trobi a l’adreça de l’empresa en refusa la recepció, la notificació es considera vàlidament efectuada.
Si la notificació es practica a les dependències de l’Administració pública i el representant de la persona jurídica, empresari o professional individual refusa recollir la notificació, la notificació es considera vàlidament efectuada.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.