LegalizeLlei 15/2019, del 15 de febrer, qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat
Les visites amb els familiars, tutors o representants legals i els advocats tenen lloc en una sala habilitada a aquest efecte, sense vidre de separació i que permeti, si escau, l’estudi de documents.
Article 58. Comunicacions amb l’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal i l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia
La comunicació de les persones menors d’edat internades amb el tribunal o el batlle competent, o amb el Ministeri Fiscal, s’ha de fer sempre que aquestes autoritats ho demanin.
La comunicació dels menors d’edat internats amb l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia s’ha de portar a terme, com a mínim, una vegada a la setmana.
Les visites amb el tribunal o el batlle competent, el Ministeri Fiscal o l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia es fan en locals adequats que facilitin al màxim la comunicació i permetin, si escau, l’estudi de documents.
Article 59. Comunicacions telefòniques
Les comunicacions orals es poden fer telefònicament en els casos i les condicions que es determinin per la via reglamentària, a través dels mitjans que el centre posi a disposició les persones menors d’edat internades.
Els menors d’edat internats o els seus progenitors, tutors o representants legals han d’abonar l’import de les trucades telefòniques d’acord amb les tarifes públiques vigents.
Es prohibeix l’ús de telèfons mòbils als menors d’edat internats.
Article 60. Intervenció i restricció de les comunicacions
Les comunicacions orals i escrites només poden ser intervingudes o restringides quan ho determini el tribunal o el batlle competent.
Les cartes que entrin al centre i vagin adreçades a una persona menor d’edat internada s’han d’obrir en presència seva, a l’únic efecte de verificar que no s’utilitzen per introduir al centre articles o productes prohibits. Aquesta comprovació ha de respectar en tot cas el secret de les comunicacions.
La Direcció del centre pot demanar al tribunal o el batlle competent que decideixi, mitjançant un aute motivat, la intervenció o la restricció de les comunicacions quan hi hagi indicis raonables per creure que les persones que es comuniquen poden estar preparant una actuació delictiva o que pugui comprometre la seguretat i la convivència dins el centre.
Article 61. Mesures de vigilància i seguretat
Les actuacions de vigilància i seguretat interior en el centre poden comportar la inspecció de les dependències i l’escorcoll de les persones menors d’edat internades, i també de la seva roba i els seus efectes.
Els escorcolls dels menors d’edat internats han de respondre a criteris de necessitat i proporcionalitat, i han de consistir en la utilització de mitjans de detecció electrònica i, només en cas que sigui necessari, en escorcolls per palpació. Els escorcolls integrals o interns dels menors d’edat únicament els pot fer personal mèdic, amb l’autorització prèvia del tribunal o el batlle competent.
Només es pot fer ús dels mitjans de contenció que s’estableixin per reglament, en la forma que també s’hi estableixi. En qualsevol cas, l’ús dels mitjans de contenció només pot estar motivat per evitar actes d’evasió, amotinaments, baralles i altres situacions extremament greus; per evitar danys dels menors d’edat internats a si mateixos o a altres persones, o per vèncer la resistència activa i passiva a les instruccions del personal del centre en l’exercici legítim de les seves funcions.
Article 62. Incentius
S’ha d’establir per reglament un sistema d’incentius adequat per premiar els actes de bona conducta i el sentit de la responsabilitat en el comportament de les persones menors d’edat internades.
Capítol segon. Règim disciplinari
Article 63. Disposicions generals
El règim disciplinari dels centres on es troben persones menors d’edat internades té com a objectiu preservar la seguretat interna i la convivència entre elles, i entre els menors d’edat i el personal que treballa al centre o les altres persones que hi accedeixen legalment.
El règim disciplinari es regeix pel que estableix aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen, i s’ha d’aplicar amb respecte de la dignitat dels menors d’edat expedientats. En cap cas, però, se’ls pot privar dels drets d’alimentació, d’ensenyament obligatori i de comunicacions i visites que preveu aquesta Llei.
Article 64. Responsabilitat disciplinària
Les persones menors d’edat internades estan sotmeses a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes que la desenvolupen.
La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els menors d’edat internats pels mateixos fets.
Si en el decurs de la tramitació d’un procediment sancionador a l’empara d’aquest capítol es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la persona o l’òrgan que es determini reglamentàriament ho ha de fer saber al tribunal o el batlle competent; no obstant això, la persona o l’òrgan competent per iniciar el procediment o, si escau, l’instructor no han de suspendre la tramitació del procediment esmentat. En aquest cas, la persona o l’òrgan que es determini reglamentàriament ha de comunicar al tribunal o el batlle competent la resolució sancionadora o d’arxivament de l’expedient disciplinari, i la sanció disciplinària eventualment imposada i complerta s’ha de tenir en compte a l’hora d’imposar les mesures que escaiguin per part del tribunal o el batlle competent.
Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment de les obligacions a les quals estan sotmeses els menors d’edat internats.
La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en aquesta Llei.
És responsable disciplinàriament el menor d’edat internat que sigui autor de la falta i els altres menors d’edat que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:
Es considera autor qui comet la falta personalment, conjuntament amb altri o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o a cooperar-hi amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement de la comissió d’una falta i tenint l’obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.
Es considera encobridor qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, ajudi l’autor a aprofitar-se’n.
Article 65. Drets de les persones menors d’edat expedientades
Les persones menors d’edat internades que són objecte d’un expedient disciplinari tenen els drets següents:
Dret a ser informades dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona o l’òrgan competent per imposar la sanció.
Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.
Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.
Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixes.
Dret a ser assistides per un advocat durant la tramitació de l’expedient.
Dret a obtenir una resolució motivada.
Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.
Article 66. Faltes disciplinàries
Les faltes disciplinàries comeses per les persones menors d’edat internades es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Es consideren faltes molt greus:
Agredir, amenaçar o coaccionar els altres menors d’edat internats, el personal del centre, i les autoritats i les altres persones que s’hi trobin.
Calumniar o injuriar els altres menors d’edat internats, el personal del centre, i les autoritats i les altres persones que s’hi trobin.
Participar en motins, insubordinacions o desordres col·lectius.
Intentar, facilitar o consumar la pròpia evasió o la dels altres menors d’edat internats.
Resistir-se d’una manera activa i greu al compliment de les directrius o les instruccions del personal que treballa en el centre i que es rebin en l’exercici legítim de les seves funcions.
Causar danys dolosos greus a les instal·lacions, els materials o els efectes del centre, o a les pertinences d’altres persones.
Sostreure materials o efectes del centre, o pertinences d’altres persones.
Introduir al centre, cedir, posseir, consumir o fer sortir del centre drogues tòxiques o productes estupefaents, o traficar-hi.
Introduir al centre, cedir o posseir o fer sortir del centre, o traficar-hi, armes o objectes prohibits per les normes de funcionament o de règim intern i que comportin un perill per a les persones.
Oferir gratificacions al personal del centre amb la finalitat d’obtenir favors.
La comissió de dos faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
Encobrir o consentir la comissió d’una falta molt greu, o induir i cooperar a cometre-la.
Es consideren faltes greus:
Mancar al respecte de forma greu als altres menors d’edat internats, al personal del centre, i a les autoritats i les altres persones que s’hi trobin, sempre que no es pugui considerar una falta molt greu.
Desobeir les directrius i les instruccions que es rebin pel personal que treballa en el centre en l’exercici legítim de les seves funcions, o resistir-se passivament a complir-les, sempre que no es pugui considerar un falta molt greu.
Causar danys dolosos lleus o danys per negligència a les instal·lacions, els materials o els efectes del centre, o a les pertinences d’altres persones.
Introduir al centre, cedir, posseir o fer sortir del centre, o traficar-hi, objectes prohibits per les normes de funcionament o de règim intern, sempre que no es pugui considerar una falta molt greu.
Introduir al centre, cedir, posseir, consumir o fer sortir del centre begudes alcohòliques o medicaments no autoritzats, o traficar-hi.
La comissió de dos faltes lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
Encobrir o consentir la comissió d’una falta greu, o induir o cooperar a cometre-la.
Es consideren faltes lleus:
Mancar al respecte de forma lleu als altres menors d’edat internats, al personal del centre, i a les autoritats i les altres persones que s’hi trobin.
Fer un ús impropi i perjudicial en el centre d’objectes i substàncies no prohibits per les normes de funcionament o de règim intern.
Causar danys d’una quantia elevada a les instal·lacions, els materials o els efectes del centre, o a les pertinences d’altres persones, per manca de cura o de diligència.
Practicar jocs no autoritzats per les normes de funcionament o de règim intern.
Pertorbar les activitats educatives, formatives, culturals o de lleure que es facin en el centre.
Comunicar-se sense respectar els conductes reglamentaris amb els altres menors d’edat internats o amb qualsevol altra persona.
Llençar objectes des del pati o des de les finestres del centre.
Qualsevol altra acció o omissió que suposi un incompliment de les obligacions del menor d’edat internat d’acord amb les normes de funcionament o de règim intern i que produeixi una alteració de la convivència del centre, sempre que no estigui tipificada com una falta greu o molt greu.
Encobrir o consentir la comissió d’una falta lleu, o induir o cooperar a cometre-la.
Article 67. Prescripció de les faltes
Les faltes lleus prescriuen al cap d’un mes; les faltes greus, al cap de sis mesos, i les faltes molt greus, al cap d’un any. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de la persona menor d’edat interessada i del seu representant legal que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona menor d’edat interessada o al seu representant legal. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
Article 68. Sancions
Per la comissió de les faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents:
La separació de la resta de menors d’edat internats durant un període d’entre tres i set dies.
La separació de la resta de menors d’edat internats durant un període d’entre tres i cinc caps de setmana.
La privació de sortir els caps de setmana durant un període d’entre dos i quatre caps de setmana.
La privació de fer sortides de caràcter recreatiu durant un període d’entre un i dos mesos.
La privació de fer ús d’aparells electrònics o audiovisuals durant un període d’entre set i quinze dies.
La privació de participar en les activitats recreatives del centre durant un període d’entre quinze dies i un mes.
Per la comissió de les faltes greus es pot imposar alguna de les sancions següents:
La separació de la resta de menors d’edat internats durant un període d’entre un i dos dies.
La separació de la resta de menors d’edat internats durant un període d’entre un i dos caps de setmana.
La privació de sortir els caps de setmana durant un període d’entre un i dos caps de setmana.
La privació de fer sortides de caràcter recreatiu durant un període d’entre un dia i un mes.
La privació de fer ús d’aparells electrònics o audiovisuals durant un període d’entre dos i sis dies.
La privació de participar en les activitats recreatives del centre durant un període d’entre set dies i catorze dies.
Per la comissió de les faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents:
La privació de participar en totes o algunes de les activitats recreatives del centre durant un període d’entre un dia i sis dies.
L’amonestació.
No obstant el que estableixen els apartats anteriors, quan la falta comesa pel menor d’edat internat no revesteixi una gravetat especial, es pot imposar una o unes quantes de les activitats de reparació següents, les quals requereixen en tot cas l’acceptació del menor d’edat i del seu representant legal:
Presentar verbalment les excuses a la víctima de la falta.
Redactar una carta d’excusa.
Redactar un escrit sobre la falta comesa i sobre el perjudici que ha ocasionat.
Fer un treball de neteja, d’arranjament o de reparació dels locals del centre durant un període màxim de setze hores, sense sobrepassar les sis hores diàries, i sempre que el treball no comprometi l’ensenyament obligatori i les comunicacions i les visites a què té dret el menor d’edat.
La sanció de separació de la resta de menors d’edat internats només es pot aplicar en els casos en què en la comissió de la falta s’hagi manifestat una agressivitat o violència evidents, o una alteració greu de la convivència, o en els casos en què després de la comissió de falta persisteixi l’agressivitat, la violència o l’alteració esmentades. Aquesta sanció suposa que el menor d’edat romangui a la seva habitació o en una altra habitació amb característiques anàlogues, durant l’horari d’activitats del centre, llevat per assistir a l’ensenyament obligatori, per rebre visites i per disposar d’una hora al dia a l’aire lliure. Durant el compliment de la sanció el menor d’edat no pot fer ús en cap cas del televisor.
La sanció de separació de la resta de menors d’edat internats no es pot aplicar als malalts o a les embarassades, o durant els sis mesos posteriors a la terminació de l’embaràs. Si en algun moment durant el compliment de la sanció s’aprecia que afecta la salut física o mental del menor d’edat, la sanció esmentada s’ha de deixar sense efecte.
Article 69. Graduació de les sancions
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
Violència exercida.
Intencionalitat.
Pertorbació de la convivència en el centre.
Danys i perjudicis causats.
Antecedents i reiteració o reincidència.
Grau de participació.
Article 70. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap d’un mes; les sancions per faltes greus, al cap de sis mesos, i les sancions per faltes molt greus, al cap d’un any. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.
El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal de la persona menor d’edat sancionada i del seu representant legal, de l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable al menor d’edat sancionat o al seu representant legal. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Article 71. Inici del procediment disciplinari
El procediment disciplinari contra una persona menor d’edat internada s’inicia, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació, en virtut de la incoació d’un expedient disciplinari, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
La competència per incoar un expedient disciplinari contra un menor d’edat internat correspon a la persona o l’òrgan que es determini reglamentàriament. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per incoar l’expedient disciplinari la persona o l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu.
La persona o l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor entre les persones que es determinin reglamentàriament.
L’instructor ha d’abstenir-se d’actuar en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:
Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de conducta per a l’Administració pública, l’instructor ho ha de comunicar a la persona o l’òrgan que l’ha designat, en el termini màxim de dos dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels dos dies hàbils següents, la persona o l’òrgan que ha designat l’instructor resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs.
En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament la persona o l’òrgan que l’ha designat, en el mateix termini assenyalat a la lletra a anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest aspecte en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària.
La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al menor d’edat expedientat i al seu representant legal, al tribunal o el batlle competent, al Ministeri Fiscal i al ministre encarregat de la justícia.
Article 72. Instrucció de l’expedient disciplinari
L’instructor ha de formular, en el termini màxim de deu dies hàbils per a les faltes lleus, i d’un mes per a les faltes greus i molt greus, des del dia en què es notifiqui a la persona menor d’edat expedientada i al seu representant legal la resolució assenyalada a l’apartat 5 de l’article 71, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.
El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al menor d’edat expedientat i al seu representant legal, els quals disposen d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entenguin necessàries per a la seva defensa.
Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades i les altres proves que consideri oportunes i siguin admissibles en dret, en el termini de deu dies hàbils. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al menor d’edat expedientat i al seu representant legal perquè en el termini de deu dies hàbils formulin les conclusions que estimin convenients.
Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.
Article 73. Resolució de l’expedient disciplinari
La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari, correspon a la persona o l’òrgan que es determini reglamentàriament. En tot cas, però, la persona o l’òrgan que ha instruït l’expedient disciplinari no pot ser el mateix que el resolgui i, si escau, imposi les sancions oportunes.
La resolució disciplinària s’ha de dictar en el termini de deu dies hàbils per a les faltes lleus, i d’un mes per a les faltes greus i molt greus, un cop transcorregut el darrer dels terminis concedits a la persona menor d’edat expedientada i al seu representant legal per formular les conclusions.
La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.
Les sancions d’amonestació arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel director del centre sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del menor d’edat expedientat i del seu representant legal, en el termini màxim d’un mes a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.
En els altres casos, si així ho sol·licita el menor d’edat expedientat i el seu representant legal, i alhora es mostren conformes amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i la persona o l’òrgan competent que es determini reglamentàriament pot dictar la resolució disciplinària que correspongui.
La resolució disciplinària es notifica al menor d’edat expedientat i al seu representant legal, al tribunal o el batlle competent, al Ministeri Fiscal i al ministre encarregat de la justícia. Aquesta resolució es pot impugnar per la via administrativa prop del ministre encarregat de la justícia i, un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar un recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 74. Mesura cautelar
A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona o l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar la mesura cautelar de separació de la persona menor d’edat expedientada de la resta de menors d’edat internats. Aquesta mesura cautelar només es pot adoptar quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorren, i sempre que sigui estrictament necessari per mantenir l’ordre i la seguretat del centre.
La mesura cautelar de separació de la resta de menors d’edat internats no pot excedir dos dies naturals i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció eventual de separació de la resta de menors d’edat internats que es pugui imposar al terme del procediment disciplinari.
La resolució mitjançant la qual s’adopta la mesura cautelar de separació de la resta de menors d’edat internats ha de ser motivada i es notifica al menor d’edat expedientat i al seu representant legal, al tribunal o el batlle competent, al Ministeri Fiscal i al ministre encarregat de la justícia. Aquesta resolució es pot impugnar en els termes que estableix l’apartat 6 de l’article 73.
Article 75. Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció de la persona menor d’edat expedientada, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.
Si durant la tramitació de l’expedient disciplinari el menor d’edat expedientat deixa d’estar internat en el centre, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el menor d’edat va estar internat en el centre.
Disposició addicional. Formacions
Els batlles i els magistrats que siguin competents per instruir i jutjar els processos penals que se segueixen contra persones menors d’edat, i els secretaris judicials i els membres del Ministeri Fiscal i del Cos de Policia que intervinguin i participin en aquests processos, han de rebre formacions inicials i continuades específiques. Aquestes formacions han de tenir com a objectiu garantir que la interacció i la comunicació amb les persones menors d’edat esmentades, i les decisions que s’adoptin, ho siguin amb respecte dels drets que els reconeix aquesta Llei i la normativa restant, i que es tinguin sempre en compte els interessos prevalents d’aquestes persones i la inclusió en el seu àmbit educatiu, familiar i social, i evitar així que pateixin perjudicis afegits o que se’ls ocasioni una estigmatització secundària.
Disposició transitòria primera. Normes processals
Les disposicions d’aquesta Llei són aplicables als processos penals que s’incoïn per fets presumptament comesos a comptar de la data en què entri en vigor. No obstant això, les disposicions de l’apartat 2 de l’article 3 i dels articles 15, 16 i 18 d’aquesta Llei es poden aplicar als processos que s’hagin incoat abans de la data en què entri en vigor, sempre que aquestes disposicions siguin més favorables que les disposicions de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial el Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999.
Disposició transitòria segona. Normes de competència
El Tribunal Unipersonal de Menors, el Tribunal Col·legiat de Menors, el batlle de menors i la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia segueixen sent competents per tramitar, resoldre i, si escau, executar els processos penals la competència dels quals tinguin atribuïda a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999.
Disposició final primera. Supletorietat legal
En defecte d’aquesta Llei, s’apliquen a les persones menors d’edat que han comès una infracció penal i als processos penals que se segueixen contra aquestes persones les disposicions del Codi penal i de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal.
Disposició final segona. Modificació de la Llei qualificada del Codi penal
Es modifica l’article 26 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat com segueix:
“Article 26. Minoria d’edat penal
A les persones menors d’edat que no hagin complert divuit anys i que hagin comès una infracció penal els és aplicable el que disposa la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat.
A les persones que no hagi complert vint-i-un anys i que hagin comès una infracció penal els poden ser aplicades totes les mesures que preveu la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat, sigui com a mesures substitutives d’entre les mesures previstes en matèria de substitució de penes, sigui com a obligacions de la suspensió condicional qualificada. Si no és el cas, s’apliquen les reduccions de pena previstes a l’article 54 d’aquesta Llei.”
Disposició final tercera. Modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal
Es modifica l’article 258 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix:
“Article 258
Al Llibre de condemnes penals s’hi registren les resolucions condemnatòries dictades pels tribunals i els batlles, i es fan constar en cada anotació els cognoms i el nom del condemnat, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, els noms del pare i de la mare, la data de la sentència o l’ordenança penal condemnatòria, les penes imposades i el número del procés penal corresponent. Les anotacions es formalitzen en vista de les resolucions respectives i són signades pel secretari judicial que correspongui.
No obstant el que estableix l’apartat anterior, no poden ser objecte d’anotació les resolucions dels tribunals en el marc dels processos penals que se segueixin contra persones menors d’edat, sense perjudici del que estableixi la Llei de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat.”
Es modifica el títol del títol tretzè de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix:
“Títol tretzè. Processos penals contra persones menors d’edat”
Es modifica l’article 273 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix:
“Article 273
El procediment aplicable per a l’enjudiciament de les persones menors d’edat és el que estableix la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei qualificada penitenciària
Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 53 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, la qual queda redactada com segueix:
“Article 53. Sancions
La comissió d’una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents:
Aïllament en cel·la, que no pot excedir catorze dies.
[…].”
Es modifica l’apartat 2 de l’article 56 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 56. Mesura cautelar
[…]
La mesura cautelar, a la qual són aplicables en tot cas les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 54, no pot excedir tres dies. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció eventual d’aïllament en cel·la que es pugui imposar al terme del procediment disciplinari.”
Disposició final cinquena. Desenvolupament reglamentari
S’habilita el Govern perquè dicti les normes reglamentàries necessàries per desenvolupar i aplicar degudament les disposicions d’aquesta Llei.
Disposició final sisena. Textos consolidats
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal; de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes tres lleis.
Disposició final setena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 15 de febrer del 2019
Vicenç Mateu Zamora / Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.