LegalizeLlei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:
Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019
Exposició de motius
El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2019 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; el Decret legislatiu del 20-05-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2019 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.
En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2019 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2019 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2019, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.
Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici 2016 a l’exercici 2019, ambdós inclosos, suporta el programa de govern del mandat legislatiu que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Aquest marc pressupostari respecta i compleix el límit d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei 32/2014, d’acord amb la disposició transitòria tercera de la mateixa Llei.
Es fa palès que el marc pressupostari és un document dinàmic que, en definir-se per un període de quatre anys, és necessari que es vagi actualitzant d’acord i a mesura que es disposa de dades més recents de les bases de càlcul. En aquest sentit, el Govern ha tingut en compte les previsions del producte interior brut expressat en termes nominals per posar al dia el seu marc per al període corresponent al mandat 2016-2019.
El pressupost general per a l’exercici 2019 i el marc pressupostari en què s’encabeix persegueixen el mateix objectiu dels pressupostos del mandat anterior de garantir la sostenibilitat financera de l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades i enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia andorrana. L’assoliment d’aquests objectius permet consolidar el marc d’una política econòmica orientada al creixement econòmic i al manteniment i a la creació de llocs de treball. En aquesta línia, el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2019 i el marc pressupostari corresponent tenen com a objectiu prioritari continuar mantenint el percentatge d’endeutament respecte al producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, per sota del límit del 40%, en un context de consolidació fiscal i d’optimització i bona gestió de la despesa pública. Es fa palès que l’import de la despesa pública no financera s’ajusta i compleix en l’exercici 2019, que correspon al final del mandat, els límits establerts en els termes que determina la disposició transitòria tercera de la Llei 32/2014, de constant referència.
La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.
En aquest capítol, i igual que en l’exercici anterior, la Llei estableix que el cap de Govern, en el marc de les seves competències, a banda d’autoritzar –a proposta dels ministeris afectats– les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris, també pot autoritzar, a proposta del ministre encarregat de les finances, les transferències de crèdits pressupostaris que també resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents, fruit de l’aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP) que s’apliquen amb el caràcter de Pla marc per al sector públic estatal del Principat d’Andorra.
El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.
En relació amb les retribucions del personal i igual que en els exercicis 2016, 2017 i 2018, es preveu l’augment de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial només amb l’índex de preus de consum (IPC). Per a l’exercici 2019, però, la Llei fixa aquest percentatge fins a un màxim de l’1,7%, que és l’índex estimat en el moment de l’elaboració de la mateixa Llei.
Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017 i 2018, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal eventual o de durada determinada es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o del l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius.
La Llei del pressupost general de l’Estat, en línia amb l’anterior Llei del pressupost, determina també que amb els límits i requisits establerts en el mateix precepte, durant l’exercici 2019 es podrà cobrir amb personal fix o eventual les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades. S’estableix una taxa de reposició del 75% amb caràcter general i que afecta les places vacants no ocupades per personal eventual. Excepcionalment, també en l’exercici 2019 s’augmenta fins al 100% la taxa de reposició permesa a diversos sectors i administracions considerats prioritaris.
Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda el Govern amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública o dels òrgans competents de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.
El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un article el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2019, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval –dins del límit màxim del 40% del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals que és preceptiu en l’exercici 2019, que correspon al final del mandat, en virtut de la disposició transitòria tercera de la Llei 32/2014 ja esmentada–, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari. I en un segon article, la Llei fixa aspectes dels dipòsits de reserves en garantia que concreten i permeten aplicar la norma que regula aquesta qüestió.
Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut del Decret legislatiu del 25-04-2018 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2019, es revaloren durant l’any 2019 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). I el tercer fixa l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació. Cal destacar la incorporació d’un article bis, que impulsa una sèrie de mesures adreçades a millorar el poder adquisitiu de les persones amb menys ingressos.
Els tres darrers articles d’aquest capítol tercer són els referents a la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori; a les decisions que el Govern pot adoptar en situació de pròrroga pressupostària; i a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2018.
La Llei del pressupost general per a l’exercici 2019 conté quatre disposicions addicionals i dotze disposicions finals.
Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, la disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei. Pel que respecta a la disposició addicional segona, modifica l’article 86 de la llei de la seguretat social perdonar cobertura al nou l’article 25 bis de la present Llei. La disposició addicional tercera, introdueix una mesura urgent transitòria per fer front a la problemàtica de l’increment dels preus del lloguer. Finalment, la disposició addicional quarta, impulsa una mesura per millorar el poder adquisitiu de les persones menys afavorides, a través del increment del IPC per als treballadors que percebin un salari global brut que, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior a 24.000 euros.
La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, la onzena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la llei de pressupost de l’exercici 2019; i la disposició final dotzena sobre l’entrada en vigor de la norma.
La disposició final primera reprèn la modificació següent en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017 i 2018: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, tot matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del Projecte de la nova llei de la funció pública.
La disposició final segona modifica el punt 3 de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, amb la finalitat merament operativa i de millora de control intern. En concret, considera els crèdits del subconcepte “Promoció cultural” destinats a l’organització i realització d’activitats culturals, dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària.
La disposició final tercera modifica l’article 54 de la Llei de la contractació pública del 9 de novembre del 2000 amb la finalitzat de clarificar l’aplicació de la modificació de la Llei de la contractació pública que fa la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2008, tot acotant els supòsits de contractació directa pels contractes de treballs tècnics i de serveis.
La disposició final quarta, modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 33/2014 del 27 de novembre, de creació de la societat pública Andorra Telecom, SA. Pel fet que les oportunitats d’èxit de les iniciatives de diversificació es poden veure condicionades per la limitació en el percentatge de concentració màxim individual del 5%, es modifica el percentatge de concentració del 5 al 10%, sense alterar la exposició màxima d’Inversions prevista per la Llei del 15% del capital social en el moment de la inversió, amb l’objectiu de permetre evitar riscos de dilució del control davant ampliacions de capital necessàries a efectuar per part de les societats participades, i assegurar un major control en les societats participades i maximitzar el revertiment dels fruits del seu creixement cap a Andorra Telecom.
La disposició final cinquena modifica els articles 11 i 15 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. La modificació de l’article 11 pretén evitar que el marc pressupostari debatut i aprovat pel Consell General a l’inici de legislatura, i que cobreix tot el període del mandat, hagi de ser debatut novament cada cop que es debat el Projecte de llei del pressupost d’un dels exercicis compresos en la legislatura. El marc pressupostari és una eina de referència dins dels paràmetres de la qual s’hauran de moure els projectes de pressupost. Per tant, un cop aprovat només cal anar-lo modificant a mesura que el tancament dels exercicis pressupostaris permet passar de dades previsibles a dades certes. La modificació de l’article 15 té la finalitat de simplificar l’elaboració del pressupost, tot respectant la voluntat d’evitar dèficits de caixa anuals elevats i fixant-los en un màxim de l’1% del PIB, i al mateix temps mantenint els límits de l’endeutament que ja preveu la Llei.
La disposició final sisena modifica l’article 2 de la Llei 15/2016, del 20 d’octubre, de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric perquè, en coherència amb la Llei de foment del vehicle elèctric, es vol deixar de premiar el vehicle dièsel respecte al vehicle gasolina, en quant al càlcul de la potència fiscal que determina la quota tributària de la taxa, per aquells vehicles en la carta groga dels quals no hi figuri la informació del grau d’emissions de CO2.
La disposició final setena addiciona un article 11 bis a la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que preveu el rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, a causa de la imprudència o la pràctica d’una activitat de risc per part de la persona que n’és beneficiària.
La disposició final vuitena preveu tres modificacions puntuals de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. La primera modifica el règim de les despeses deduïbles de les rendes del treball per tal de permetre la deduïbilitat de les cotitzacions a sistemes públics de seguretat social, en la part que correspon al treballador, i no només les contribucions a la Caixa Andorra de Seguretat Social, tenint en compte que a Andorra hi ha obligats tributaris que tot i desenvolupar la seva activitat remunerada al Principat d’Andorra, cotitzen en altres sistemes públics de seguretat social diferents de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. D’aquesta manera s’equipara la capacitat de deducció de les despeses de les rendes del treball de tots els treballadors que desenvolupen la seva activitat remunerada al Principat d’Andorra. La segona modificació introdueix una nova disposició addicional a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per tal de permetre al ministeri encarregat de les finances l’accés a les dades dels fulls de cotització de la Caixa Andorrana de Seguretat Social necessàries per valorar i determinar correctament les rendes del treball de tots els obligats tributaris. Finalment, la tercera modificació respon a la demanda del raonador del ciutadà respecte a la possibilitat de poder aplicar la reducció per càrregues familiars en cas de tutela o acolliment d’una persona que no sigui ascendent o dependent de l’obligat tributari. I d’altra banda, substituir el llindar per poder beneficiar-se de la reducció per càrregues familiar de 12.000 euros de renda anual per el del salari mínim.
La disposició final novena modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, per tal de considerar com a no subjectes a l’impost les transmissions mortis causa de béns immobles afectes a l’activitat d’arrendament o de promoció, urbanització, construcció o rehabilitació d’edificacions, per homogeneïtzar el tractament fiscal que rebrien les mateixes operacions per l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.”
Per acabar, la disposició final desena modifica els apartats 1 i 2 de l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, aquesta modificació ve a col·lació del conjunt de mesures impulsades per millorar el poder adquisitiu de les persones menys afavorides, que en aquest cas es busca introduir una tercera licitació amb el 90% del valor del be.
Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions
Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei
En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2019 s’hi integren:
El pressupost de l’Administració general.
Els pressupostos de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes:
- Caixa Andorrana de Seguretat Social
- Fons de Reserva de Jubilació
- Autoritat Financera Andorrana
- Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
- Forces Elèctriques d’Andorra
- Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya
- Institut d’Estudis Andorrans
- Universitat d’Andorra
- Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra
- Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra
- Consell Regulador Andorrà del Joc
- Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries
- Agència Antidopatge d’Andorra
Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general:
- Andorra Telecom SAU
- Ràdio i Televisió d’Andorra SA
- Ramaders d’Andorra SA+
- Andorra Turisme SAU
- Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA
- Andorra Desenvolupament i Inversió SAU
- FEDA Solucions SAU
- Capçalera d’Infraestructures Energètiques SAU
Article 2. Estat d’ingressos i despeses
En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 457.908.499,83 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 357.102.756,32 euros.
El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:
Amb els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici, especificats en l’estat d’ingressos ordinaris, estimats en 444.771.051,15 euros;
Amb l’import de les operacions d’endeutament que s’assenyalen a l’article 22.
Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b) de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:
En el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 317.846.997,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 317.846.997,00 euros.
En el pressupost del Fons de Reserva de Jubilació s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 42.191.057,20 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 42.191.057,20 euros.
En el pressupost de l’Autoritat Financera d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 38.578.360,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 38.578.360,00 euros.
En el pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 68.329.336,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici sumen 68.329.336,00 euros.
En el pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 98.863.060,37 euros. Els recursos previstos durant l’exercici sumen 98.863.060,37 euros.
En el pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 400.575,60 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 400.575,60 euros.
En el pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 1.038.367,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 1.038.367,00 euros.
En el pressupost de la Universitat d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 3.574.855,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 3.574.855,00 euros.
En el pressupost del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 35.664,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 35.664,00 euros.
En el pressupost de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 494.183,48 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 494.183,48 euros.
En el pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 421.000,63 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 421.000,63 euros.
En el pressupost de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 2.203.730,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 2.203.730,00 euros.
En el pressupost de l’Agència Antidopatge Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 108.385,09 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 108.385,09 euros.
Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c) de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:
En el pressupost d’Andorra Telecom SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 131.573.502,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 131.573.502,00 euros.
En el pressupost de Ràdio i Televisió d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 3.897.675,89 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 3.897.675,89 euros.
En el pressupost de la societat Ramaders d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import 1.656.115,00 d’euros. Els recursos previstos durant l’exercici són 1.656.115,00 d’euros.
En el pressupost de la societat Andorra Turisme SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 17.887.938,18 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 17.887.938,18 euros.
En el pressupost de la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 10.715.438,00 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 10.715.438,00 euros.
En el pressupost de la societat Andorra Desenvolupament i Inversió SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 1.586.519,44 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 1.586.519,44 euros.
En el pressupost de la societat FEDA Solucions, SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 2.785.642,50 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 2.785.642,50 euros.
En el pressupost de la societat Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 8.611.068,83 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 8.611.068,83 euros.
Article 3. Transferències de crèdit
D’acord amb els articles 23 i 24 de la Llei general de les finances públiques, no es consideren crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit les transferències de crèdit de despeses corrents a partides també de despesa corrent no assignades inicialment en el pressupost, però previstes com a concepte en la secció pressupostària o el ministeri.
Per habilitar crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en cas que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no s’hi hagin recollit expressament amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar la nova habilitació per un import igual a la dotació dels nous conceptes.
El ministre encarregat de les finances pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències entre crèdits dintre d’un mateix programa per a les despeses corrents.
El Govern pot aprovar transferències de crèdit de despeses d’inversió real fins a un límit màxim de l’1% dels crèdits per a despeses d’inversió real del pressupost de l’exercici.
El Govern pot, a proposta del ministre que correspongui, autoritzar transferències de crèdit dintre d’un mateix programa per a les despeses de capital i d’actius financers.
El Govern pot, a proposta del ministre corresponent, autoritzar transferències de crèdit, dintre d’un mateix programa, entre els capítols anomenats “Transferències corrents”, “Transferències de capital” i “Actius financers”.
El Govern pot autoritzar, a proposta del ministre que correspongui, transferències de crèdit entre els subconceptes “41111 SAAS” i “41112 Caixa Andorrana de Seguretat Social”.
Les limitacions de l’article 26 de la Llei general de les finances públiques no són aplicables als crèdits ampliables que es poden cancel·lar mitjançant transferència de crèdit provinent d’altres crèdits del pressupost de despesa que s’estimin reduïbles.
No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits.
El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a la modificació esmentada.
Article 4. Crèdits ampliables
En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:
Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.
Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries.
Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.
Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.
Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.
Les partides de retribució del personal següents:
El concepte 100, anomenat “Retribucions bàsiques i altres remuneracions d’alts càrrecs”.
El concepte 110, anomenat “Remuneracions bàsiques i altres remuneracions de personal fix”, a excepció del subconcepte 11080, anomenat “Noves contractacions de personal fix”.
El concepte 130, anomenat “Remuneracions bàsiques i altres remuneracions de personal eventual”, del Departament d’Escola Andorrana i Formació Andorrana del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior.
El concepte 130, anomenat “Remuneracions bàsiques i altres remuneracions de personal eventual”, per fer front a les remuneracions del personal contractat en el marc del Programa de millora de l’ocupabilitat mitjançant el sector públic.
El concepte 160, anomenat “Quotes seguretat social”, a excepció del subconcepte 16050, anomenat “Quotes seguretat social, agent administratiu de caràcter eventual”, que només serà ampliable si correspon al Departament d’Escola Andorrana i Formació Andorrana del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i si correspon a les cotitzacions del personal contractat en el marc del Programa de millora de l’ocupabilitat mitjançant el sector públic.
El concepte 161, anomenat “Prestacions socials”.
El concepte 163, anomenat “Despeses socials del personal”.
Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials i de la salut:
El subconcepte 22160, anomenat “Productes farmacèutics i sanitaris”, per atendre les necessitats de l’aparició d’una pandèmia de grip.
El subconcepte 41112, anomenat “Caixa Andorrana de Seguretat Social”, per fer front a les despeses a càrrec del Govern del sistema de seguretat social, d’acord amb l’article 86.3 del Decret legislatiu del 19-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.
El subconcepte 48240, anomenat “Institucions sense finalitat de lucre, associacions col·laboradores”.
El subconcepte 48255, anomenat “Ajudes a la cobertura sanitària”.
El subconcepte 48260, anomenat “Pensions adults discapacitats i de beneficència”.
El subconcepte 48263, anomenat “Pensions de solidaritat”.
El subconcepte 48265, anomenat “Ajudes inserció sociolaboral”.
El subconcepte 48266, anomenat “Ajuts a l’habitatge de lloguer”.
El subconcepte 48267, anomenat “Ajuts a fills a càrrec”.
El subconcepte 48290, anomenat “A famílies”.
El subconcepte 22630, anomenat “Jurisdicció i contenciosos”, del projecte general del Gabinet Jurídic de la Secretaria General del Govern.
Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:
El subconcepte 22630, anomenat “Jurisdicció i contenciosos”, per fer front a les despeses derivades de l’assistència lletrada per torn de guàrdia i d’ofici davant del Cos de Policia i dels batlles i tribunals.
El subconcepte 22790, anomenat “Altres treballs a l’exterior”, del projecte “Justícia juvenil i mesures penals alternatives” destinat a fer front a les despeses derivades de les condemnes de menors en aplicació de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril del 1999.
El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses derivades de proves pericials, altres peritatges, autòpsies i reconeixements mèdics, del Departament de Justícia i Interior.
El subconcepte 22150, anomenat “Productes alimentaris”, per fer front a la manutenció dels interns del Centre Penitenciari; el subconcepte 22160, “Productes farmacèutics i sanitaris”, per fer front al subministrament de medicaments no proveïts pel Centre Hospitalari, i el subconcepte 22640, anomenat “Despeses serveis sanitaris”, per fer front a les visites mèdiques als interns del Centre Penitenciari, tots del Departament d’Institucions Penitenciàries.
El subconcepte 48290, anomenat “A famílies”, per realitzar les cotitzacions a la CASS dels interns del Centre Penitenciari, tal com preveu l’article 221 del Decret legislatiu del 16-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.
El subconcepte 22640, anomenat “Despeses serveis sanitaris”, del Departament d’Immigració, per fer front a les despeses de les revisions mèdiques del Servei d’Immigració.
El subconcepte 22900, anomenat “Imprevistos o insuficiències”, del Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, per fer front a despeses derivades de situacions d’emergència.
Els subconceptes següents del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, per fer front a despeses derivades de situacions d’emergència o imprevistos:
- 22900, anomenat “Imprevistos o insuficiències”
- 60380, anomenat “Maquinària i equipament industrial”
- 60390, anomenat “Altra maquinària i equipament”
- 60410, anomenat “Vehicles pesants”
- 60870, anomenat “Equipaments de seguretat”
El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.
Les partides següents del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior:
Els subconceptes destinats al pagament dels ajuts atorgats en el marc de la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi.
El subconcepte 22320, anomenat “Col·lectiu persones”, del Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Ajuts a l’Estudi, per fer front a les despeses derivades del projecte “AbonAndBus”.
El subconcepte 22684, anomenat “Promoció social”, per fer front a les despeses derivades de l’activitat d’esquí escolar.
El subconcepte 48238, anomenat “Beques esquí escolar”, per fer front al pagament de les beques d’esquí escolar, d’acord amb els articles 13, 14 i 16 del Reglament de modificació del Reglament de l’esquí escolar, del 24 d’octubre del 2012, respectivament.
Els subconceptes 22320, anomenat “Col·lectiu persones”, i 48231, anomenat “Subvencions bus lliure”, del Departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars, per fer front a les despeses derivades del bus lliure.
Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2019.
El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.
El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:
El subconcepte 22635, anomenat “Repatriació de nacionals”, del Departament d’Afers Bilaterals i Consulars.
El subconcepte 49206, anomenat “A organismes internacionals”, del Departament d’Afers Multilaterals i Cooperació, per atendre les quotes obligatòries derivades de possibles adhesions a organismes internacionals.
El subconcepte 49210, anomenat “Consell d’Europa”, del Departament d’Afers Multilaterals i Cooperació, per atendre les contribucions obligatòries al Consell d’Europa.
El subconcepte 49220, anomenat “ONU”, del Departament d’Afers Multilaterals i Cooperació, per atendre les contribucions obligatòries a les Nacions Unides.
El subconcepte 49245, anomenat “Retorn taxes diplomàtiques”, del Departament d’Afers Bilaterals i Consulars, destinat al retorn d’impostos al personal diplomàtic segons les disposicions de les convencions de Viena sobre relacions diplomàtiques i sobre relacions consulars.
El subconcepte 49270, anomenat “Cooperació per al desenvolupament i altres”, del Departament d’Afers Multilaterals i Cooperació, per prestar ajuda en casos de catàstrofes.
Els subconceptes del projecte “Cooperació Andorra-UE”, del Departament d’Afers Bilaterals i Consulars, destinats a finançar les despeses derivades de la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.
Les partides següents del Departament d’Agricultura:
El subconcepte 21300, anomenat “Reparació i conservació de maquinària, instal·lacions i equipament” per fer front a les despeses derivades d’eventuals intervencions d’urgència en qualsevol de les finques agràries de Casa Rossell que el Govern té arrendades a tercers.
El subconcepte 22160, anomenat “Productes farmacèutics i sanitaris”, per atendre les necessitats urgents de vacunació o tractament massiu de part o de la totalitat de la cabana ramadera nacional en cas d’alerta sanitària, en aplicació de les decisions preses pel Govern i les obligacions contretes per Andorra amb els organismes internacionals de salut animal.
El subconcepte 22700, anomenat “Treballs realitzats per empreses de neteja i sanejament”, per procedir al finançament de les despeses d’intervenció en cas d’alerta sanitària, en aplicació de les decisions preses pel Govern, la legislació vigent i les obligacions contretes per Andorra amb els organismes internacionals de salut animal.
El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, per finançar les accions de desenvolupament del Programa d’ajuts indirectes en benefici de les produccions agroalimentàries locals o de les produccions alimentàries artesanes, en aplicació de les decisions preses pel Govern en matèria de foment de les produccions locals.
El subconcepte 47290, anomenat “Altres empreses privades”, del projecte “Sanitat animal”, per fer front a les indemnitzacions als titulars d’explotacions ramaderes en cas d’haver de sacrificar part o la totalitat dels animals d’una o diverses explotacions a causa de la detecció de malalties infeccioses o altres processos de risc per a la salut, en aplicació de la normativa vigent en matèria de vigilància sanitària del bestiar de renda.
El subconcepte 48210, anomenat “Federacions i clubs esportius”, de la Secretaria d’Estat d’Esports, per fer front al pagament dels ajuts als esportistes i als tècnics inclosos dins del programa d’alt rendiment (beques ARA), d’acord amb l’article 48.2.b de la Llei de l’esport, del 30 de juny del 1998.
Les partides següents del Departament d’Ordenament Territorial:
El subconcepte 21400, anomenat “Reparació i conservació. Material de transport”, del projecte “Obres públiques” per fer front a les despeses imprevistes de reparació de vehicles de la flota del Govern.
El subconcepte 22190, anomenat “Altres subministraments”, del projecte “Viabilitat hivernal”, per fer front al subministrament de sal de desgel per a la temporada d’hivern.
El subconcepte 47290, “A altres empreses privades”, per fer front a la subvenció en concepte de compensació a l’empresa concessionària per no cobrar peatge en cas de fortes nevades pel tancament del port d’Envalira.
El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; i els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” del Departament de Finances, respectivament.
El subconcepte 41120, anomenat “Consell Regulador Andorrà del Joc”, destinat a la transferència corrent al Consell Regulador Andorrà del Joc per fer front a les seves despeses de funcionament. En qualsevol cas, aquest subconcepte solament és ampliable si hi ha un decalatge en el temps quant a la liquidació dels ingressos previstos en concepte de les taxes de la llicència de classe A, o bé, en el cas que esdevingui necessari finançar despeses en concepte de “treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics” relacionats amb la redacció de la legislació en matèria de joc.
El subconcepte 94100 Fiança de concursos i subhastes dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc, que queda habilitat per fer front al retorn de les fiances provisionals dipositades pels concursants en la licitació d’una llicència de classe A per instal·lar i explotar un casino de joc al Principat d’Andorra que no resultin adjudicataris un cop finalitzat el concurs.
L’ampliació d’aquest subconcepte es finança amb el romanent de tresoreria de l’entitat que correspon als ingressos liquidats i cobrats en l’exercici 2017 en concepte de fiances provisionals.
Les partides següents del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat:
El subconcepte 20100, anomenat “Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA”, per fer front a la despesa de gestió de fang de les depuradores.
Els subconceptes 22700, anomenat “Treballs realitzats per empreses de neteja i sanejament”, i 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, per fer front a treballs de descontaminació de sòls amb caràcter d’emergència, tal com preveu el Reglament de sòls contaminats, del 17 de febrer del 2010.
El subconcepte 20103, anomenat “Estacions depuradores d’aigües residuals”.
El subconcepte 48240, anomenat “Institucions sense finalitat de lucre, associacions col·laboradores”, per fer front al reemborsament de les quotes de caça i pesca de la Federació Andorrana de Caça i Pesca.
Les partides següents del Departament de Transports:
El subconcepte 47290, anomenat “A altres empreses privades”, del “Projecte d’administració del transport”, per fer front a l’eventual dèficit ocasionat per l’explotació de la concessió de les línies de transport (bus exprés).
El subconcepte 47290, anomenat “A altres empreses privades”, del projecte “Conveni aeroport Andorra- La Seu”, per fer front a les despeses de promoció de l’aeroport en el cas d’existir una aerolínia comercial.
Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra, destinades a respondre a la demanda dels clients:
El subconcepte 21391, “Reparacions per avaries”.
El subconcepte 21392, “Modificacions a demanda”.
El subconcepte 22630, “Jurisdicció i contenciosos”.
El subconcepte 22810, “Compra d’energia”.
Subconcepte 60366, “Línies mitja tensió” (petició abonats)
Subconcepte 60367, “Estació transformadora” (petició abonats)
Subconcepte 60369, “Quadres i comptadors” (petició abonats)
Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:
El subconcepte 22630, “Jurídic i contenciós”.
El concepte 227, “Treballs realitzats per empreses”, per a estudis i treballs tècnics relacionats amb la implementació i modificacions normatives derivades de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de las persones físiques, i del Decret legislatiu del 16-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, així com els que es derivin de la reforma sanitària.
El concepte 421, “Transferències corrents per prestacions de branca general”.
El concepte 423, “Transferències corrents per prestacions de branca jubilació”.
El concepte 711, “Transferències al Fons de reserva de jubilació”
El concepte 831, “Préstecs a mitjà i llarg termini”, per a despeses derivades dels convenis amb les seguretats socials espanyola, francesa i portuguesa i per a préstecs financers.
Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:
El subconcepte 22601, “Serveis bancaris”
El concepte 349, “Altres despeses financeres”
El concepte 811, “Aportacions a fons de reserves”
El subconcepte 89000, “Altres variacions d’actius financers”
Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:
El concepte 213, “Reparació i conservació. Maquinària, instal·lacions”.
El concepte 216, “Reparació i conservació d’equipaments informàtics”.
El concepte 218, “Reparació i conservació d’aparells i instruments mèdics”.
El concepte 227, “Treballs realitzats per altres empreses”.
Sempre que les despeses associades als conceptes esmentats afectin o puguin afectar el desenvolupament normal de l’activitat hospitalària.
El subconcepte 22160, “Productes farmacèutics i sanitaris”, per atendre les necessitats derivades de l’activitat hospitalària.
El subconcepte 47290, “Transferències corrents a empreses privades”, per fer front a la subvenció a l’explotació per garantir el servei de transport sociosanitari intern programat, individual i col·lectiu, que realitza la Creu Roja Andorrana.
El subconcepte 22140, “Vestuari”, per cobrir de forma adient les necessitats d’uniformitat del personal assistencial i sociosanitari.
Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):
El subconcepte 10010, “Consell d’Administració”, per fer front a les remuneracions derivades de la implementació de les modificacions legals en relació amb el Consell d’Administració de l’AFA.
El subconcepte 22760, “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, per fer front a les despeses d’assessoraments legals per a defensa de l’AFA en el cas de litigis derivats de demandes judicials o reclamacions administratives no notificades en la data d’elaboració del pressupost, així com a les despeses per a estudis i treballs tècnics derivades de la implementació de l’Acord monetari.
Les partides destinades a optimitzar els rendiments dels saldos de tresoreria:
El concepte 800, “Adquisició de deute del sector públic a curt termini”.
El concepte 801, “Adquisició de deute del sector públic a llarg termini”.
Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2019, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre.
El concepte 841, d’actius financers per fer front al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval en el marc dels programes següents:
Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, d’acord amb el Decret del 10 de març del 2010. Programa de crèdits destinat al finançament privilegiat d’empreses de valor afegit i/o de caràcter innovador, i programa de microcrèdits destinat al finançament privilegiat d’empreses o negocis de nova creació o establerts al país, d’acord amb el Decret del 13 de març del 2013, respectivament.
Programa de finançament preferent d’acord amb la Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, amb el Reglament regulador d’aquest programa, anomenat “Renova”, i amb el Decret del 16 de març del 2011.
La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser: recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o disminució de tresoreria.
El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.
Article 5. Competències del cap de Govern
El cap de Govern, a proposta dels ministeris afectats, pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris.
A proposta del ministeri encarregat de les finances, el cap de Govern també pot autoritzar les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents, fruit de l’aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP) que s’apliquen amb el caràcter de Pla marc per al sector públic estatal del Principat d’Andorra.
Aquestes operacions no poden comportar, en cap cas, un increment de crèdit dins el pressupost i s’han de comunicar al Consell General en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen l’autorització.
Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública
Article 6. Contractació d’obres
L’Administració pot contractar, mitjançant la forma d’adjudicació de contractació directa, les despeses corresponents a obres d’urgència reconeguda, per un import màxim de 24.000 euros.
En el cas de despeses per obres ordinàries, l’import màxim de les despeses que pot contractar directament l’Administració és de 12.000 euros.
L’Administració pot disposar la realització directa d’obres de petita conservació per un import màxim de 7.500 euros.
En tot cas, per a les contractacions compreses entre 7.500 euros i 12.000 euros cal fer una consulta, sempre que sigui possible, per tenir tres pressupostos diferents.
Article 7. Contractes de subministrament
No es poden desagregar els subministraments que, sent de la mateixa naturalesa, s’adquireixen en el mateix mes de cada exercici pressupostari.
Els contractes de subministrament no poden tenir un termini de vigència superior a dos anys. Excepcionalment, els contractes de subministrament relatius a: l’equipament tècnic i a la vestimenta dels cossos especials –la uniformitat de la qual hagi estat declarada necessària per l’administració contractant–; els productes farmacèutics i el material mèdic; i el subministrament de sal per al desgel de carreteres –per poder garantir la seguretat viària en cas de baixes temperatures i nevades– es poden renovar per un període de dos anys.
Article 8. Contractes menors
S’entén per “contractes menors” els contractes que tenen un import igual o inferior a 7.500 euros. En els contractes menors, la tramitació de l’expedient solament exigeix la incorporació de la factura a la liquidació.
En aquests contractes la factura corresponent ha de substituir el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament, la recepció de les obres o dels treballs tècnics i serveis, i d’altres, segons correspongui.
Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.
Article 9. Convenis entre entitats del sector públic
Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.
D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat amb l’entitat adjudicatària.
Article 10. Contingut dels projectes
Els projectes d’obres d’un import superior a 600.000 euros han d’incloure un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims. I en el cas d’obres objecte d’explotació retribuïda, els projectes han d’incloure els estudis econòmics i administratius respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.
Article 11. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives
Les licitacions i les adjudicacions definitives acordades pel Govern o pels consells d’administració de les entitats parapúbliques i de dret públic, i de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a tots els contractes inclosos en la Llei de contractació pública, quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior a 7.500 euros, es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En el cas de les adjudicacions definitives s’hi ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte -que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos- i el termini d’execució.
També es faran públiques aquelles sumes de contractes amb un mateix adjudicatari que superin anualment els 7.500 Euros.
Article 12. Autorització de la despesa
L’autorització de la despesa és competència:
Del Govern o els consells d’administració o, si escau, els òrgans de govern previstos en les lleis de creació corresponents, de les entitats parapúbliques i de dret públic, per a les despeses superiors a 7.500 euros.
Del cap de Govern i els ministres del Govern, segons la secció pressupostària o el ministeri respectiu pel que fa al pressupost de l’Administració general, i dels directors de les entitats parapúbliques o de dret públic pel que fa als pressupostos respectius, per a les despeses inferiors o iguals a 7.500 euros.
Article 13. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos
El Govern pot decretar despeses plurianuals corrents per a subministraments, prestació de serveis, assistència tècnica, gestió de serveis públics, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts. L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:
- En l’exercici immediatament següent, el 30% dels ingressos reals de l’exercici 2019.
- En el segon exercici, el 30% dels ingressos reals de l’exercici 2019.
- En el tercer exercici, el 40% dels ingressos reals de l’exercici 2019.
Article 14. Obres subjectes a noves formes de contractació
D’acord amb la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes d’obra pública finançats mitjançant el procediment establert en la Llei de referència que precisa les modalitats contractuals escollides, el règim jurídic dels contractes formalitzats corresponents a les obres acabades els anys 2012 i 2013 i dels nous contractes proposats, i els terminis previstos per al finançament de les obres.
Article 15. Contractes de gestió de serveis públics mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008
D’acord amb l’article 29.8 del Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, amb l’article 2 i la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes que tenen per objecte les actuacions previstes a l’article 34 de la Llei de contractació pública –“Contracte de gestió de serveis públics” –, finançats mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008, que precisa les modalitats contractuals escollides i el règim jurídic dels contractes formalitzats amb anterioritat al 31 de desembre del 2018 i que són vigents.
Article 16. Excepcions al tràmit de fiscalització
D’acord amb els articles 33.1 i 37.3 de la Llei general de les finances públiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, s’exceptuen del tràmit de fiscalització prèvia o crítica els expedients relatius a les despeses següents:
Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.
Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.
Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.
Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.
Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.
Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació; les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu) i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.
Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.
Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses de la mateixa naturalesa i s’adquireixin el mateix mes de cada exercici pressupostari.
Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia.
El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.
Article 17. Règim de concessió de transferències
Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.
De manera mensual, el Govern comunica al Consell General la informació referent tant a les transferències lliurades com a les demandes denegades.
Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari. El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.
Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.
Aquestes subvencions poden ser:
Subvencions corrents: El ministeri que atorga la subvenció ha d’establir, abans d’adoptar els acords d’atorgament, les bases reguladores d’aquest atorgament; com a mínim s’ha de fixar quina és l’activitat o el programa objecte de la subvenció i quina és la forma de justificació que els beneficiaris han de presentar per demostrar el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat la subvenció.
Aquestes subvencions són per fer front a despeses de funcionament que comportin un pagament.
Subvencions de capital: El ministeri que atorga la subvenció ha d’aprovar prèviament les inversions que cal fer. La liquidació d’aquesta subvenció només es fa efectiva amb la presentació de la factura o els documents justificatius corresponents. Queda exempt d’aquesta justificació el Consell General.
Els crèdits per a despeses de subvencions de capital, amb caràcter plurianual o no, compromeses fins al 31 de desembre i que no s’hagin pogut liquidar durant l’exercici en no haver pogut l’entitat beneficiària de la subvenció presentar la factura o els documents justificatius corresponents, s’incorporen al pressupost de l’exercici següent.
Les transferències de capital als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.
El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.
En aplicació de l’article 13, del Projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Industria i Serveis d’Andorra, aprovat per assentiment en la sessió ordinària del Consell General del dia 18 d’octubre de 2018, s’estableix un quantum de 600.000 euros per finançar les seves activitats.
Article 18. Ajuts per a l’accés a l’habitatge
Les partides del Departament d’Afers Socials destinades al pagament d’ajuts a l’arrendament s’atorguen sobre la base dels criteris i barems establerts en el Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, que ha de tenir en compte de manera prioritària la situació econòmica de la llar que n’és beneficiària. Tota demanda denegada ho és de manera raonada d’acord amb criteris preestablerts.
Article 19. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.
El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 de novembre del 2002, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.
Article 20. Retribucions del personal
D’acord amb el que disposa l’apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei de la funció pública, es fixen els augments de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial establerta a l’article 63 de la mateixa Llei, només amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%. Aquest increment s’aplica a les retribucions dels funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit.
Per a l’exercici 2019, les retribucions íntegres dels agents de l’Administració de caràcter eventual i del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral només s’incrementen amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%.
Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general només poden incrementar durant l’exercici 2019 amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%.
Igualment, les retribucions del president i els altres membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general i dels fiscals adjunts només poden augmentar durant l’exercici 2019 amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2018, fins a un màxim de l’1,7%.
Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.
Es faculta el Govern per actualitzar i publicar els annexos 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 que figuren en la Llei de la funció pública, segons l’increment de l’índex de preus de consum (IPC), fins a un màxim de l’1,7%.
Es deixa de retribuir l’import corresponent a l’IPC dels anys 2011 i 2012 a les noves contractacions de l’Administració general i de l’Administració de Justícia.
Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’índex de preus de consum (IPC), fins a un màxim de l’1,7%. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei6. Els apartats 1, 2, 3, 4 5 i 6 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics, i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.
Article 21. Contractació de personal
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.