Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Les persones que realitzen una activitat per compte propi al Principat d’Andorra com a titulars d’un comerç o indústria amb activitat efectiva, com a titulars d’una autorització de professió liberal o com a titulars d’una explotació agrícola o ramadera, i que han suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estan sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social només mentre la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència segueixin sent vigents.

La persona interessada ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari facilitat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans de la data límit per pagar la cotització del mes corresponent, i la suspensió de la cotització s’aplica a la mensualitat natural completa.

El període de suspensió de l’activitat a què fa referència l’apartat 1 anterior computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motius de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i al capital de defunció, sempre que la persona que realitza una activitat per compte propi estigui al corrent del pagament de les seves cotitzacions o doni compliment a les condicions d’ajornament sol·licitat prèviament.

El període en què una persona que realitza una activitat econòmica per compte propi s’hagi acollit a la suspensió de la cotització no es té en compte per determinar la base de càlcul de les prestacions. En aquest cas, la base de càlcul es determina en funció de la mitjana mensual de les bases de cotització dels dotze darrers mesos, dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

El Govern assumeix el pagament de la part empresarial de la cotització de les persones assalariades que han hagut de deixar de treballar temporalment degut a la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària, sempre que es tracti de persones donades d’alta amb anterioritat al 15 de març del 2020 i que aquestes persones no estiguin concernides per la suspensió del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral.

L’empresa ha d’ingressar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les aportacions de les persones assalariades dins els terminis legalment establerts.

Per poder accedir a aquesta mesura, l’empresa ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari facilitat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a què ha d’adjuntar els butlletins de salari amb el compte d’hores que preveu l’article 59 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, degudament signats per les persones assalariades. Les sol·licituds presentades abans del 14 de maig del 2020 tenen efectes des del 14 de març del 2020. Les sol·licituds presentades amb posterioritat a la data esmentada tenen efectes per a la cotització del mes en curs, o la part de mes que correspongui, sempre que aquesta mesura excepcional continuï en vigor.

En tots els contractes d’arrendament de locals per a negoci, la renda contractual vigent queda reduïda en els percentatges que s’estableixen a continuació, per ministeri de la Llei, durant el període comprès entre la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el dia en què la suspensió obligatòria de l’activitat o el règim de guàrdia o permanència que s’esmenten seguidament deixin de ser vigents:

Un cop la suspensió obligatòria de l’activitat o el règim de guàrdia i permanència deixin de ser vigents, i, per tal d’acompanyar la represa de l’activitat econòmica d’una forma progressiva, la renda aplicable esdevé la següent:

No es poden acollir a les mesures de reducció de la renda contractual establertes als apartats 1 i 2 anteriors les empreses que només porten a terme l’activitat durant la temporada d’hivern.

En cas que la part arrendadora hagués cobrat per endavant l’import de la renda afectada per la reducció, això genera un crèdit a favor de la part arrendatària que s’ha de descomptar de la primera factura o document similar que la part arrendadora emeti sense aplicar la reducció a què es refereix l’apartat 1 anterior, salvat que les parts acordin una altra cosa.

La part arrendadora ha d’emetre les factures de l’arrendament d’acord amb les disposicions dels apartats 1 i 2 anteriors. En cas que no ho faci, la part arrendatària pot fer el pagament per la quantitat que resulti de l’aplicació de les disposicions dels apartats esmentats i quedar alliberada de l’obligació de pagament. Tanmateix, correspon a la part arrendatària acreditar a la part arrendadora la tipologia d’activitat que dona dret a una determinada reducció de la renda contractual vigent.

Tots els contractes d’arrendament d’immobles, construïts o sense construir, a les administracions públiques segueixen quedant subjectes a les disposicions de l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, encara que hagin estat derogades per aquesta Llei.

Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una reducció del 20% de la renda que qualsevol de les persones que formen part de la seva unitat familiar de convivència satisfacin en concepte de lloguer del seu habitatge. La suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral han de ser degudament justificades prèviament a l’arrendador de l’habitatge, segons el cas.

La reducció a què fa referència l’apartat 1 anterior, amb el mateix abast i en la mateixa forma que s’hi preveu, també és aplicable a les persones assalariades que hagin estat acomiadades com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació esmentada, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estigui sotmesa a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, fins que el Govern decideixi altrament per decret, amb el benentès que un cop la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència deixin de ser vigents, cal justificar una davallada significativa de la xifra de negoci.

Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o els préstecs personals, o una extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris que tinguin contractats amb les entitats bancàries amb la finalitat de finançar l’adquisició del seu habitatge habitual o el seu vehicle propi, sempre que l’import mensual de la quota d’amortització dels préstecs i els crèdits esmentats, més les despeses i els subministraments bàsics de la unitat familiar, sigui igual o superior al 30% dels ingressos nets resultants de la suspensió temporal del contracte de treball. Quan es tracti d’un crèdit en compte corrent, cal que el crèdit arribi a venciment durant el període comprès entre la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 31 de desembre del 2020.

Per tenir dret a la carència de les quotes del préstec o a l’extensió del termini d’amortització del crèdit, la persona assalariada ha de justificar prèviament a l’entitat bancària creditora el compliment de les condicions previstes a l’apartat 1 anterior.

Les persones físiques propietàries de locals per a negoci i d’un màxim de de dos habitatges destinats al lloguer o a la seva explotació afectades per la reducció de la renda establerta als articles 36 i 38, que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari destinat a l’adquisició del local o dels habitatges esmentats, i que compleixin les condicions previstes a l’apartat 1 d’aquest article, poden sol·licitar i obtenir una carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o una extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris que tinguin contractats amb les entitats bancàries amb la finalitat de finançar l’import de l’adquisició del local o dels habitatges mencionats. Aquesta reducció ha de ser degudament justificada prèviament a l’entitat bancària.

La carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris i als préstecs personals, i l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris a què fan referència els apartats anteriors també són aplicables, en la mateixa forma que s’hi estableix i amb la mateixa limitació temporal fixada, a les persones assalariades que hagin estat acomiadades com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació esmentada, i a les persones físiques que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa obligatòriament per decret del Govern, o que estigui sotmesa a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern, fins que el Govern decideixi altrament per decret, amb el benentès que un cop la suspensió obligatòria o el règim de guàrdia o permanència deixin de ser vigents, cal justificar una davallada significativa de la xifra de negoci.

Sense perjudici de la documentació que l’entitat bancària pugui requerir per acreditar que concorren les circumstàncies a què es refereixen els apartats 1 a 3 anteriors, la persona interessada ha de lliurar a l’entitat esmentada una declaració responsable degudament signada en la que manifesta, de forma expressa, el compliment de les condicions subjectives previstes en els apartats esmentats.

Una vegada hagi cessat la situació que motiva la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o als préstecs personals, o l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, l’entitat bancària pot exigir a la persona interessada la finalització de la carència o l’amortització del crèdit el termini d’amortització del qual hagi estat prorrogat, a comptar del darrer dia del mes natural següent al de la finalització de la situació esmentada.

Una vegada s’ha presentat la sol·licitud de carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o als préstecs personals, o d’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, l’entitat bancària analitza la documentació aportada per la persona interessada i, si escau, hi dona curs en el termini màxim dels quinze dies hàbils següents al dia en què s’hagi lliurat, a satisfacció de l’entitat, la documentació esmentada. Una vegada s’ha concedit la carència o l’extensió, l’entitat bancària en comunica a l’Autoritat Financera Andorrana l’existència i la durada. Els imports que haguessin estat exigibles a la persona deutora en cas de no aplicar-se la carència no es consideren vençuts. Es faculta l’Autoritat Financera Andorrana perquè pugui, mitjançant comunicats tècnics, emetre guies i desenvolupar les mesures i els requisits aplicables que siguin necessaris en relació amb la carència i l’extensió esmentats, en el marc de les seves funcions de supervisió i en base als estàndards internacionals i, en particular, en base a les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria.

La concessió de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o personals, o de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, comporta l’extensió del calendari d’amortització del préstec o del venciment del crèdit, i la inaplicació durant el seu període de vigència de la clàusula de venciment que consti en el contracte de préstec o de crèdit. Durant el període de vigència de la carència o de l’extensió l’entitat bancària no pot exigir el pagament de la quota ni de cap dels conceptes que en formen part (amortització del capital o pagament d’interessos).

Els efectes de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o personals, o de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, es limiten als establerts en aquest article, sense que la seva concessió impliqui la modificació de la resta de termes i condicions dels contractes de préstec o de crèdit corresponents. En tot cas, el període màxim de vigència de la carència o de l’extensió no pot superar el 31 de desembre del 2020.

Les parts han d’establir per escrit els termes i les condicions, inclosa la seva eventual modificació o terminació anticipada, de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris i de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, sense que es requereixi la forma pública encara que el préstec o el crèdit s’hagi atorgat mitjançant un instrument públic, i sense perjudici de la facultat de l’entitat bancària d’instar l’atorgament d’aquest instrument públic si ho considera oportú. L’aplicació de la carència o l’extensió no afecta en cap cas l’efectivitat de les garanties reals constituïdes per la part interessada o per terceres persones, ni els avals prestats per terceres persones. Aquestes garanties es mantenen vigents en els termes establerts en el seu dia per les parts fins al pagament definitiu del deute segons resulti dels nous terminis derivats de l’aplicació de la carència o de l’extensió, i sense necessitat de consentiment o d’acceptació quan la garantia hagi estat constituïda o prestada per una tercera persona.

En relació amb les obligacions incloses en l’article 19.2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera; en l’article 36.3 de la Llei 8/2010, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, i en l’article 121.3 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, relatius a l’obligació de trametre a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), com a molt tard el 31 de març de cada any, els estats financers auditats de les entitats i dels organismes d’inversió col·lectiva, es prorroga la data límit d’aquestes trameses a l’AFA fins al 30 d’abril del 2020. Aquest nou termini pot ser prorrogat novament per l’AFA, si ho considera necessari, mitjançant un comunicat tècnic o una comunicació a les entitats concernides.

Aquesta pròrroga no impedeix la presentació puntual dels estats financers auditats a les entitats que estiguin en disposició de fer-ho.

L’import del pagament fraccionat de la liquidació de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al període impositiu iniciat l’1 de gener del 2020 que han d’efectuar els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques es calcula aplicant el percentatge del 20% sobre la quota de liquidació del període impositiu immediatament anterior.

No obstant això, l’obligat tributari pot determinar l’import del pagament fraccionat aplicant un percentatge del 2% sobre les rendes netes procedents d’activitats econòmiques obtingudes en l’exercici del 2019. L’exercici d’aquesta opció es fa en el moment de presentar la declaració corresponent al pagament fraccionat i no vincula per a futurs períodes impositius.

Els òrgans col·lectius de totes les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, es poden convocar per mitjà de correu electrònic, missatgeria electrònica o un altre sistema similar que permeti tenir constància de la tramesa i del seu contingut, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores.

Els òrgans col·lectius de totes les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, es poden constituir i poden adoptar vàlidament acords per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre els membres que no es troben físicament en el mateix indret, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores, sempre que tots els seus membres puguin tenir accés al sistema. S’han de respectar les regles en matèria de quòrums i majories que en cada cas siguin aplicables.

Quan s’utilitzi el sistema previst a l’apartat 2 anterior, el secretari de l’òrgan de govern ha d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.

Les disposicions que estableixen els apartats 1, 2 i 3 anteriors són vigents fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Els acords assolits per videoconferència, mentre sigui vigent la declaració de la situació d’emergència sanitària, s’hauran de consignar en actes escrites pel secretari o el càrrec encarregat de dur a terme aquesta tasca, les quals hauran de ser signades per tots els membres de l’òrgan col·legiat un cop finalitzada la situació d’emergència sanitària.

Se suspèn el còmput dels terminis previstos en les normes processals per a tots els ordres jurisdiccionals, per al Tribunal Constitucional i per al saig, amb efectes des del dia 14 de març del 2020, inclòs, i fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Tots els dies compresos en aquest període tenen la consideració de dies no hàbils a efectes processals.

La suspensió de terminis no afecta els procediments d’habeas corpus ni els altres procediments preferents i urgents de protecció de drets fonamentals, les actuacions amb persones detingudes o preses, les actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària, l’adopció de mesures cautelars i l’adopció de mesures per a les persones en situació de risc.

Com a excepció al que disposen els apartats 1 i 2 anteriors, l’òrgan jurisdiccional competent pot acordar la pràctica de qualssevol actuacions que consideri necessàries per evitar perjudicis irreparables als drets i interessos legítims de les parts. Així mateix, en fase d’instrucció, l’òrgan jurisdiccional competent pot acordar la pràctica de les actuacions que consideri inajornables.

Sense perjudici de la suspensió, totes les actuacions processals que s’hagin fet durant el període de suspensió de terminis són vàlides i eficaces.

Se suspenen els terminis per tramitar tota classe d’expedients i per complir obligacions de qualsevol naturalesa, en totes les administracions públiques, amb efectes des del dia 14 de març del 2020, inclòs, i fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Tots els dies compresos en aquest període tenen la consideració de dies no hàbils a efectes del procediment.

Com a excepció al que disposa l’apartat 1 anterior, l’òrgan competent pot acordar, mitjançant una resolució motivada, les mesures d’ordenació i d’instrucció necessàries per evitar perjudicis greus en els drets i interessos de les persones interessades en el procediment, sempre que aquestes persones hi manifestin la conformitat.

Aquesta disposició no s’aplica als procediments i resolucions que estiguin directament relacionats amb la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 i amb l’aplicació de les mesures excepcionals establertes per fer-hi front. Tanmateix, les notificacions d’aquestes resolucions es poden portar a terme per mitjans electrònics, o per missatge SMS o per telèfon quan els administrats no disposin d’altres dispositius telemàtics. Cal deixar constància en l’expedient dels enviaments o de les trucades realitzades, que han de ser enregistrats. Els recursos contra aquestes resolucions també es poden presentar per via telemàtica a l’adreça que indiqui l’Administració, en els termes previstos a l’article 124 del Codi de l’Administració.

Sense perjudici de la suspensió, tots els tràmits i actuacions que s’hagin fet durant el període de suspensió de terminis són vàlids i eficaços.

Totes les actuacions davant dels batlles i tribunals es poden fer per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre dos persones o grups de persones que no es trobin físicament en el mateix indret, sempre que quedin assegurats el dret a la defensa i la possibilitat de contradicció de les parts, quan així ho acordi el batlle o el tribunal.

Quan s’utilitzi aquest sistema, el secretari judicial o el mateix òrgan jurisdiccional han d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió prèvia o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.

S’aprova un crèdit extraordinari per fer front a la concessió de la prestació de garanties mitjançant avals, destinats a finançar les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 130 milions d’euros. Aquesta despesa es finança mitjançant un nou endeutament previst a la disposició final tercera.

S’aprova un crèdit extraordinari per fer front a les despeses no incloses en el pressupost derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. S’autoritza el Govern a habilitar les partides pressupostàries escaients pel que fa al subconcepte i als projectes de despesa necessaris.

S’aprova un suplement de crèdit per fer front a les despeses la dotació de les quals no sigui suficient per fer front a la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. S’autoritza el Govern a suplementar les partides pressupostàries escaients pel que fa al subconcepte i als projectes de despesa necessaris.

El crèdit extraordinari i el suplement de crèdit esmentats es destinen en part a finançar o regularitzar les obligacions que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària ha hagut de contreure sense dotació pressupostària a causa de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, d’acord amb el procediment previst a l’article 17, apartat 4, de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000.

S’autoritza el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària a habilitar o ampliar els crèdits necessaris amb càrrec al seu pressupost de despesa que es financen mitjançant la dotació pressupostària suplementària del Govern provinent del suplement de crèdit esmentat a l’apartat 3 d’aquesta disposició addicional.

L’import total màxim del crèdit extraordinari i del suplement és de 158.765.914,35 euros i es finança amb l’import disponible del compte de compensació, d’acord amb l’article 19, apartat 1, de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i mitjançant part del nou endeutament previst a la disposició final tercera.

S’aprova el pla d’equilibri financer, d’acord amb els articles 17, apartat 2, i 14, apartat 3, de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, que s’annexa a aquesta Llei.

S’introdueix un nou article 32 bis a la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que queda redactat en els termes següents:

Són vàlids els actes administratius adoptats a través d’actuacions administratives automatitzades, sempre que s’ajustin al que estableix aquest article.

S’entén per actuació administrativa automatitzada qualsevol acte o actuació fet íntegrament a través de mitjans electrònics per una Administració pública en el marc d’un procediment administratiu i en què no hagi intervingut de manera directa un empleat públic.

Per identificar i autenticar l’exercici de la competència en l’actuació administrativa automatitzada, l’autoritat de l’article 29 ha de disposar d’un segell electrònic de què és titular, d’acord amb l’article 135 i la resta de normativa aplicable.

A l’efecte de l’exercici en suport electrònic de les funcions reservades a les autoritats individuals o als funcionaris regulats en aquest Codi, els llocs a ells reservats tenen la consideració d’òrgans als efectes d’aquest article.”

S’introdueix un nou paràgraf a l’apartat 1 de l’article 135 de la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que queda redactat en els termes següents:

[…]

La base de càlcul de les prestacions per a una persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi correspon a la mitjana mensual de les bases de cotització dels darrers dotze mesos dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

Es modifica la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat en els termes següents:

S’afegeix una nova lletra i) a l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat de la manera següent:

Els funcionaris i treballadors públics de les administracions públiques i de qualsevol altra entitat pública als quals s’hagi de modificar, atenent una suspensió temporal del seu contracte treball o una reducció de la seva jornada laboral, les condicions de la seva relació estatutària o del seu contracte de treball, o de la seva jornada laboral com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, estan sotmesos a les disposicions de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i a les normes que la desenvolupen, i a les altres normes que regeixen les relacions estatutària o laboral d’aquests funcionaris o treballadors públics.

S’encomana al Govern que en el termini màxim de quinze dies a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti un projecte de llei que estableixi mesures de reducció o contenció dels salaris dels càrrecs electius o de lliure designació que treballin prop de les administracions públiques i altres entitats públiques.

Es ratifiquen les mesures excepcionals adoptades pel Govern mitjançant els decrets aprovats a partir de l’11 de març del 2020 i fins al dia en què s’aprovi aquesta Llei, excepte en allò en què hagin estat modificades per aquesta Llei.

El Govern pot acordar, per decret, la modificació de les mesures excepcionals adoptades en els decrets esmentats a l’apartat 1 anterior, en funció de l’evolució de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i ha d’acordar-ne l’aixecament, quan les circumstàncies ho permetin.