LegalizeLlei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 25 de maig del 2020 ha aprovat la següent:
Llei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2
Exposició de motius
Amb la finalitat de fer front als reptes plantejats per la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, el Govern va promoure i el Consell General va aprovar la Llei 3/2020, del 3 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
Entre les mesures inicialment previstes per la Llei 3/2020 i posteriorment represes per la Llei 5/2020, s’hi troben la suspensió, amb determinades excepcions, dels terminis processals i dels terminis per tramitar tota classe de procediments i expedients prop de les administracions públiques, amb efectes des del 14 de març del 2020, i la suspensió dels terminis de prescripció i de caducitat de tota classe d’accions i drets a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei 3/2020. Aquestes suspensions mantenen els seus efectes fins al dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària. Tenint en compte aquestes mesures i amb l’objectiu de garantir el principi de seguretat jurídica, esdevé necessari establir les regles aplicables al còmput dels terminis processals suspesos en virtut de la Llei 3/2020 i, posteriorment, de la Llei 5/2020, per al moment en què es declari la finalització de la situació d’emergència sanitària. L’establiment d’aquestes regles ha de permetre, a més, garantir la represa ordenada de l’activitat jurisdiccional i que els professionals que es relacionen amb l’Administració de justícia disposin del temps necessari per a la preparació dels escrits processals, de manera que així queda protegit el dret a la defensa dels seus representats.
D’altra banda, amb la mateixa finalitat de preservar el principi de seguretat jurídica pel que fa a la relació entre els administrats i l’Administració pública, convé establir les regles de còmput dels terminis administratius suspesos en aplicació de les lleis referides anteriorment. Així, en funció de la naturalesa del termini suspès de què es tracti, aquesta Llei preveu regles específiques pel que respecta al prosseguiment o la represa del seu còmput, diferenciant en aquest darrer cas les regles de còmput en funció de si el termini de què es tracta està establert en dies, naturals o hàbils, o de data a data, per mesos o anys.
A més, tenint en consideració que els efectes econòmics de la situació d’emergència sanitària poden afectar la viabilitat de les empreses establertes al nostre país, cal establir mesures en l’àmbit concursal i societari que atenuïn, temporalment i excepcionalment, les conseqüències que té l’aplicació de les normes generals en matèria de cessació de pagaments i de dissolució de societats mercantils. Aquestes mesures, conjuntament amb les que es van aprovar mitjançant la Llei 3/2020 i la Llei 5/2020, han de permetre evitar la desaparició de part del teixit productiu i la consegüent pèrdua de llocs de treball.
De la mateixa manera, s’ha volgut aprofitar aquesta iniciativa legislativa per precisar la redacció de determinades disposicions de la Llei 5/2020 als efectes d’evitar dubtes interpretatius i d’ampliar o millorar algunes de les mesures que s’hi preveien, particularment les que estan destinades a les persones que realitzen una activitat per compte propi.
Aquesta Llei està estructurada en cinc capítols, desglossats en set articles, una disposició addicional i tres disposicions finals.
El capítol primer, integrat per un únic article, regula les normes de còmput dels terminis processals suspesos. El capítol segon, que es desglossa en dos articles, regula el còmput d’altres terminis suspesos durant l’emergència sanitària. Els capítols tercer i quart, integrats per un sol article cadascun, fan referència a la represa del termini de caducitat en els expedients previs a la celebració de matrimonis civils o d’unions civils, i a l’exempció dels comerciants que es trobin en el supòsit de cessació de pagaments de sol·licitar a l’òrgan judicial la declaració corresponent. I el capítol cinquè, que conté dos articles, preveu mesures relatives a les societats mercantils.
La Llei es clou amb una disposició addicional i tres disposicions finals. La disposició addicional permet que més enllà de les carències establertes en la Llei 5/2020, el sector financer pugui desenvolupar un acord sectorial amb l’objectiu d’eixamplar la base d’aquestes carències seguint criteris reconeguts internacionalment, i permetre que aquestes carències no hagin de plasmar-se obligatòriament en un instrument públic.
La disposició final primera modifica diversos articles de la Llei 5/2020, amb l’objectiu de fer extensiu el permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec a les persones que realitzen una activitat per compte propi, i d’incloure com a destinatàries de la prestació establerta per a aquestes persones les que s’acullen a les bases de cotització del 125% i del 137,5%, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, les persones que han iniciat una activitat per compte propi entre l’1 i el 13 de març del 2020, i les persones menors de 35 anys que s’han acollit al règim especial de l’article 223 quinquies de la Llei de la seguretat social. També es fa palesa la retroactivitat fins al mes d’abril d’enguany pel que fa a la percepció d’aquesta prestació, la seva compatibilitat amb la reducció o la suspensió temporal de la cotització, i es millora la redacció dels articles que regulen la reducció i la suspensió esmentades per evitar dubtes interpretatius.
A més, es precisa la redacció de l’article de la Llei 5/2020 relatiu a la reducció de la renda dels locals per a negoci per deixar clar, entre altres aspectes, que les activitats suspeses voluntàriament es poden beneficiar d’aquesta reducció i, alhora, han de tornar a satisfer la renda d’acord amb la progressió que correspongui en funció del moment en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària. I també es fa palès que la reducció del termini de preavís per renunciar al contracte d’arrendament d’un local per a negoci inclou la supressió de la indemnització que es preveia fins ara, de forma que no s’acumula a la indemnització a què fa referència l’article que ens ocupa de la Llei 5/2020.
La disposició final segona ratifica les mesures adoptades pel Govern d’ençà del 30 d’abril del 2020 i fins al dia en què s’aprovi aquesta Llei, i llevat que la mateixa Llei en suposi la modificació, mentre que la disposició final tercera preveu l’entrada en vigor de la Llei de forma imminent en el moment que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Còmput dels terminis processals suspesos
Article 1. Còmput dels terminis processals suspesos
Els terminis previstos en les normes processals per a tots els ordres jurisdiccionals, per al Tribunal Constitucional i per al saig, que hagin estat suspesos per aplicació de l’article 49 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, es reprenen des de l’inici; és a dir, tornen a computar-se íntegrament a partir de l’endemà del dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
El que disposa l’apartat 1 anterior no és aplicable als procediments exceptuats del règim de suspensió, segons el que preveu l’apartat 2 de l’article 49 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
El còmput dels terminis per interposar recursos, en via jurisdiccional, contra actes administratius i en matèria fiscal i tributària es regula per les disposicions de l’article 2 d’aquesta Llei.
El còmput dels terminis de prescripció extintiva i caducitat per a la interposició de tota classe d’accions es regula per les disposicions de l’apartat 3 de l’article 3 d’aquesta Llei.
Capítol segon. Còmput d’altres terminis suspesos durant l’emergència sanitària
Article 2. Còmput dels terminis per recórrer contra actes administratius i en matèria fiscal i tributària
Els terminis per interposar recursos contra actes administratius i en matèria fiscal i tributària, tant en via administrativa com en via jurisdiccional, que no hagin finalitzat abans del 14 de març del 2020, es reprenen des de l’inici; és a dir, tornen a computar-se íntegrament a partir de l’endemà del dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. S’exceptuen d’aquesta norma els terminis per interposar recursos en via jurisdiccional contra actes tàcits que es regeixin per l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, els quals queden sotmesos a les previsions de l’apartat 3 següent.
Les disposicions de l’apartat 1 anterior s’apliquen també a la interposició de recursos, tant en via administrativa com en via jurisdiccional, contra actes administratius i en matèria fiscal i tributària notificats entre el 14 de març del 2020 i el dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ambdós inclosos.
Els terminis per interposar recursos en via jurisdiccional contra actes tàcits que es regeixin per l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, i que haguessin hagut de finalitzar entre el 14 de març del 2020 i el dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ambdós inclosos, s’entenen ampliats en dos mesos a comptar de l’endemà de la data en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, amb independència de la part del termini que hagués transcorregut abans del dia 14 de març del 2020.
Fora d’aquest supòsit, el còmput dels terminis per interposar recursos en via jurisdiccional contra actes tàcits que es regeixin per l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, s’ha de reprendre, pel temps que resti perquè s’exhaureixin, l’endemà del dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, de conformitat amb les regles previstes a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 3 d’aquesta Llei.
Les disposicions dels apartats anteriors s’entenen sense perjudici de l’eficàcia i l’executorietat de l’acte objecte de recurs o impugnació.
Article 3. Còmput d’altres terminis suspesos durant l’emergència sanitària
El còmput dels terminis administratius que hagin estat suspesos en virtut de l’apartat 1 de l’article 50 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, s’ha de reprendre, pel temps que resti perquè s’exhaureixin, l’endemà del dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, de conformitat amb les regles següents:
En els terminis establerts per dies, els dies restants es computen com a hàbils o naturals segons que el termini objecte de la suspensió estigui establert en dies hàbils o naturals, respectivament, per la normativa que hi resulti aplicable.
En els terminis establerts per mesos o anys, per determinar el dia final del termini, s’addicionen al dia de venciment inicial els dies naturals del període de suspensió, és a dir, els dies transcorreguts entre el 14 de març del 2020 i el dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ambdós inclosos.
Les disposicions de l’apartat 1 anterior s’entenen sense perjudici de les regles específiques de còmput previstes a l’article 2 d’aquesta Llei, en matèria de recursos contra actes administratius i en matèria fiscal i tributària, i de la represa del termini de caducitat en els expedients previs a la celebració de matrimonis civils o d’unions civils, regulat a l’article 4 d’aquesta Llei.
El còmput dels terminis de prescripció extintiva i de caducitat de tota classe d’accions i de drets suspesos en virtut de l’article 51 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, s’ha de reprendre, pel temps que resti perquè s’exhaureixin, l’endemà del dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, de conformitat amb les regles següents:
En els terminis establerts per dies, els dies restants es computen com a hàbils o naturals segons que el termini objecte de la suspensió estigui establert en dies hàbils o naturals, respectivament, per la normativa que hi resulti aplicable.
En els terminis establerts per mesos o anys, per determinar el dia final del termini, s’addicionen al dia de venciment inicial els dies naturals del període de suspensió, és a dir, els dies transcorreguts entre l’1 d’abril del 2020 i el dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ambdós inclosos.
Capítol tercer. Mesura relativa als terminis en l’àmbit del Registre Civil
Article 4. Represa del termini de caducitat en els expedients previs a la celebració de matrimonis civils o d’unions civils
En els expedients previs a la celebració de matrimonis civils o d’unions civils a Andorra en què la resolució estimatòria del registrador civil no hagi caducat abans del 14 de març del 2020, el termini de caducitat previst a l’article 105 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, es reprèn des de l’inici, és a dir, torna a computar-se íntegrament a partir de l’endemà del dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
Capítol quart. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides
Article 5. Règim especial per a la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments
Fins al 31 de desembre del 2020, els comerciants, siguin persones físiques o jurídiques, que es trobin en el supòsit de cessació de pagaments previst als articles 7 i 8 del Decret del 4 d’octubre de 1969, de cessació de pagaments i fallides, no tenen l’obligació de sol·licitar a l’òrgan judicial la declaració de cessació de pagaments, sense que es pugui exigir cap tipus de responsabilitat pel fet de no haver dut a terme aquesta sol·licitud.
Capítol cinquè. Mesures relatives a les societats mercantils
Article 6. Suspensió de la causa de dissolució per pèrdues
Als sols efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a la lletra c de l’apartat 5 de l’article 85 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, no s’han de prendre en consideració les pèrdues de l’exercici 2020.
Si en el resultat de l’exercici 2021 o posteriors s’evidencien pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, els administradors han de procedir a convocar la junta general dins el termini de dos mesos, a comptar del tancament de l’exercici, als efectes que adopti l’acord de dissolució o, si escau, les mesures adequades per evitar la dissolució, de conformitat amb les disposicions de l’article 86 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
El que disposa l’apartat 2 anterior s’entén sense perjudici del deure de sol·licitar la declaració de concurs de conformitat amb la normativa aplicable.
Article 7. Adopció d’acords dels òrgans col·lectius de les societats mercantils
D’acord amb l’article 37, apartat 2, i l’article 56, apartat 2, de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i fins al 31 de desembre del 2020, les societats mercantils andorranes poden adoptar els acords de les juntes generals i dels consells d’administració de les societats esmentades per escrit i sense sessió, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts.
En el supòsit que estableix l’apartat 1 anterior, el vot es pot emetre per correu ordinari o per qualsevol mitjà de telecomunicació electrònica, sempre que la identitat del soci o el conseller i la integritat del sentit del seu vot quedin garantides suficientment. Els acords assolits, d’acord amb els quòrums establerts estatutàriament, s’han de consignar en una acta escrita pel secretari, que ha d’indicar igualment el sistema seguit per formar la voluntat de l’òrgan social.
Disposició addicional única
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.