Llei 24/2021, del 14 d’octubre, de les taxes d'intercanvi aplicades a les operacions de pagament amb targeta
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 d’octubre del 2021 ha aprovat la següent:
Llei 24/2021, del 14 d’octubre, de les taxes d’intercanvi aplicades a les operacions de pagament amb targeta
Exposició de motius
A mesura que el món va avançant cap a la digitalització dels serveis, el comerç electrònic, la seguretat, l’eficiència, la competitivitat i el caràcter innovador dels pagaments electrònics són fonamentals per als consumidors, els comerciants i les empreses.
Els sistemes de pagament i, en concret, els esquemes de targetes de pagament, desenvolupen funcions essencials per al conjunt de l’economia del país. És per això que les autoritats públiques han d’establir el marc estructural i fixar les normes bàsiques que han de facilitar el bon funcionament del sistema financer, afavorir la seva transparència i solidesa a l’encalç d’assegurar la salvaguarda dels interessos generals del país, i, alhora, l’enfortiment de la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. A aquest efecte sorgeix la necessitat de regular les taxes d’intercanvi i establir requisits uniformes per a les operacions de pagament amb targeta realitzades en territori andorrà.
Aquesta legislació pretén regular les taxes d’intercanvi que fixen els esquemes de targetes de pagament, abastant diferents qüestions, entre elles els límits màxims aplicables a les taxes d’intercanvi a diversos nivells.
Les taxes d’intercanvi són un mecanisme de retribució que aplica entre els proveïdors de serveis de pagament adquirents d’operacions amb targeta i els proveïdors de serveis de pagament emissors de targetes, pertanyents a un esquema de targetes de pagament determinat. Les taxes d’intercanvi tendeixen a constituir una part molt important de les taxes que els proveïdors de serveis de pagament adquirents apliquen als comerciants per cada operació de pagament amb targeta. Els comerciants, al seu torn, incorporen aquests costos de la targeta als preus generals de béns i serveis, com fan també amb tota la resta de costos.
Un nivell de taxes d’intercanvi per operacions de pagament al territori d’Andorra excessiu o desproporcionat té una incidència negativa per als comerciants i consumidors, ja que, tal com ho confirma la doctrina econòmica més qualificada, incrementa artificialment els preus minoristes no només per als titulars de les targetes, sinó també per als consumidors en general.
En concret, el nivell de taxes d’intercanvi a les operacions de pagament a Andorra no ha de ser, en cap cas, superior al que existeix a l’entorn europeu. En particular, les taxes d’intercanvi que s’apliquen a Andorra per operacions de pagament amb targetes emeses a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) han d’estar en línia amb els nivells aplicables a les operacions en aquest EEE, en què és d’aplicació el Reglament UE 2015/751 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2015, sobre les taxes d’intercanvi aplicades a les operacions de pagament amb targeta (“Reglament europeu sobre les taxes d’intercanvi”). Per la resta, la diferència pel que fa al nivell de taxes d’intercanvi a les operacions realitzades a Andorra respecte de les taxes d’intercanvi aplicables a les operacions realitzades a l’EEE no es justifica, atès que les condicions, el processament tècnic i els riscos de l’operació són essencialment idèntics.
L’objectiu d’aquesta Llei és assegurar que l’establiment de les taxes d’intercanvi per part dels esquemes de targetes, com també de qualsevol altra transferència o tarifa que aquests imposin i que tingui un objecte o efecte equivalent a les taxes d’intercanvi a qualsevol dels esquemes de targetes de pagament, sigui transparent i promogui l’eficiència de les transaccions de pagament amb targeta que es produeixin al territori d’Andorra.
Totes les operacions de pagament amb targeta de dèbit o crèdit de consumidors han d’estar subjectes a un tipus màxim de taxa d’intercanvi.
Els nivells màxims establerts a la Llei es basen en aquells establerts mitjançant el Reglament UE 2015/751. Aquests pretenen estimular l’ús d’instruments de pagament eficients promocionant aquelles targetes que ofereixen més avantatges operatius, evitant, alhora, unes taxes de descompte desproporcionades, la qual cosa imposaria costos ocults a la resta de consumidors. Si no s’actués així, els comerciants podrien haver de suportar taxes excessives pels acords col·lectius sobre taxes d’intercanvi, atès que són reticents a rebutjar instruments de pagament costosos per por a perdre negoci. L’experiència ha demostrat que aquests nivells són proporcionats.
Aquesta Llei ha d’abastar totes les operacions en què el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari i el punt de venda estiguin localitzats a Andorra, independentment que el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant estigui a Andorra o a qualsevol país de l’EEE.
Aquesta Llei s’ha d’aplicar a les operacions de pagament amb targeta independentment de l’entorn en què tingui lloc l’operació, fins i tot mitjançant instruments i serveis de pagament al detall que poden ser o no en línia o mòbils.
A efectes tant tècnics com comercials, els proveïdors de serveis de pagament han d’establir una distinció clara entre les targetes de particulars i les targetes d’empresa. En aquest sentit, és important definir la targeta d’empresa com a instrument de pagament utilitzat únicament per a despeses professionals directament carregades al compte de l’empresa o entitat del sector públic o de la persona física que treballi per compte propi.
Article 1. Objecte de la Llei
L’objecte d’aquesta Llei és establir estàndards tècnics i comercials uniformes, raonables i proporcionals per a la regulació de les taxes d’intercanvi per a operacions de pagament amb targeta de dèbit o crèdit de consumidors, realitzades dins del Principat d’Andorra, afavorint així el manteniment de les condicions òptimes de competència del país.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquesta Llei s’aplica a les operacions de pagament que es realitzin en terminals de punt de venda situats al Principat d’Andorra, utilitzant una targeta de dèbit o crèdit, amb independència del canal de comercialització utilitzat, quan el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari estigui establert al territori d’Andorra, i sempre que el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant estigui establert al Principat d’Andorra o a qualsevol país de l’EEE.
Sota aquesta Llei, són subjectes obligats els esquemes de targetes de pagament, és a dir, aquelles entitats que (i) directament o a través dels seus membres autoritzats, processadors o agents, proporcionin els serveis, la infraestructura i el programari per dur a terme l’autorització, la compensació i la liquidació de les transaccions amb targetes de dèbit o crèdit, i que una persona utilitza per acceptar com a forma de pagament una marca de targeta de dèbit, crèdit o qualsevol altre tipus dispositiu que pugui utilitzar-se per realitzar operacions de dèbit o crèdit i que (ii) estableixen les normes, regles o procediments que regeixen els drets i les obligacions dels emissors i adquirents que participen en el processament de transaccions de crèdit o dèbit a través del sistema.
Aquesta Llei no és aplicable als serveis basats en instruments de pagament específics que només es poden utilitzar de manera limitada i que recullen algun dels requisits següents:
instruments que permeten al titular adquirir béns o serveis únicament als locals de l’emissor o dins d’una xarxa limitada de proveïdors de serveis en virtut d’un acord comercial directe amb un emissor professional;
instruments que únicament poden utilitzar-se per adquirir una gamma molt limitada de béns o serveis;
instruments la validesa dels quals està limitada al Principat d’Andorra, facilitats a petició d’una empresa o entitat del sector públic i regulats per una autoritat pública d’àmbit nacional per a finalitats socials o fiscals específiques, i que serveixen per adquirir béns o serveis concrets de proveïdors que han subscrit un acord comercial amb l’emissor.
La present Llei no és aplicable a:
les operacions amb targetes d’empresa;
les retirades d’efectiu a caixers automàtics o a la finestreta d’un proveïdor de serveis de pagament, i
les operacions amb targetes de pagament emeses per esquemes de targetes de pagament tripartits, excepte en els casos en què concedeixin llicències a d’altres proveïdors de serveis de pagament per a l’emissió o adquisició de targetes de pagament.
Article 3. Definicions
A l’efecte de la present Llei, s’entén per:
Càrrec domiciliat: servei de pagament destinat a efectuar un càrrec al compte de pagament de l’ordenant, en què l’operació de pagament és iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant al beneficiari, al proveïdor de serveis de pagament del beneficiari o al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant mateix.
Adquirent: un proveïdor de serveis de pagament que ha subscrit un contracte amb un beneficiari per a l’acceptació i el processament d’operacions de pagament amb targeta que reportin una transferència de fons al beneficiari.
Emissor: un proveïdor de serveis de pagament que ha subscrit un contracte per proporcionar a un ordenant un instrument de pagament per a l’inici i el processament d’operacions de pagament amb la targeta de l’ordenant.
Consumidor: una persona física que, en el cas dels contractes de serveis de pagament objecte d’aquesta llei, actua amb finalitats alienes a la seva activitat comercial, empresarial o professional.
Operació amb targeta de dèbit: una operació de pagament amb targeta, incloses les realitzades amb targetes de prepagament, que no sigui una operació amb targeta de crèdit.
Operació amb targeta de crèdit: una operació de pagament amb targeta en què l’import de les operacions es carrega totalment o parcialment a l’ordenant, en una data específica de cada mes natural convinguda prèviament, d’acord amb una línia de crèdit preestablerta, amb o sense interessos.
Punt de venda: l’adreça dels locals físics del comerciant on s’inicia una operació de pagament. No obstant això:
si es tracta d’una venda a distància o d’un contracte a distància (és a dir, de comerç electrònic), el punt de venda és l’adreça del centre d’activitats fix en què el comerciant exerceix la seva activitat, sigui quina sigui la ubicació del lloc web o del servidor a través del qual s’iniciés l’operació de pagament;
si el comerciant no té cap centre d’activitats fix, el punt de venda és l’adreça per a la qual el comerciant disposa d’una llicència comercial vàlida, a través de la qual es va iniciar l’operació de pagament;
si el comerciant no té ni un centre d’activitats fix ni una llicència comercial vàlida, el punt de venda és l’adreça assenyalada per a la correspondència relativa al pagament dels impostos corresponents a les seves activitats de venda, a través de la qual es va iniciar l’operació de pagament.
Targeta d’empresa: qualsevol instrument de pagament basat en una targeta emesa a empreses, a entitats del sector públic o a persones físiques que treballin per compte propi, la utilització de la qual estigui restringida a despeses professionals i els pagaments de la qual es carreguin directament al compte de l’empresa, entitat del sector públic o persona física que treballi per compte propi.
Operació de pagament amb targeta: servei basat en la infraestructura i les normes empresarials d’un esquema de targetes de pagament per efectuar una operació de pagament mitjançant qualsevol targeta, dispositiu o programa de telecomunicació, digital o informàtic que doni lloc a una operació amb targeta de dèbit o crèdit. Queden excloses d’aquestes operacions aquelles basades en d’altres tipus de serveis de pagament.
Taxa d’intercanvi: una comissió pagada directament o indirectament (és a dir, a través d’un tercer) per cada operació efectuada entre l’emissor i l’adquirent que intervenen en una operació de pagament amb targeta. La compensació neta o qualsevol altra remuneració acordada forma part de la taxa d’intercanvi.
Compensació neta: l’import net total dels pagaments, descomptes o incentius abonats a un emissor per l’esquema de targetes de pagament, l’adquirent o qualsevol altre intermediari en relació amb operacions de pagament amb targeta o activitats connexes.
Beneficiari: la persona física o jurídica que és el destinatari previst dels fons objecte d’una operació de pagament.
Ordenant: la persona física o jurídica titular d’un compte de pagament que autoritza una ordre de pagament a partir d’aquest compte, o, en cas que no hi hagi cap compte de pagament, la persona física o jurídica que dicta una ordre de pagament.
Esquema de targetes de pagament: conjunt únic de disposicions, pràctiques, normes o directrius d’aplicació per a l’execució d’operacions de pagament amb targeta, que és independent de qualsevol infraestructura o sistema de pagament en què se sustenti el seu funcionament i en el qual s’inclouen qualssevol òrgans, organitzacions o entitats decisoris específics que siguin responsables del seu funcionament.
Targeta de pagament: categoria d’instruments de pagament que permeten a l’ordenant iniciar una operació amb targeta de dèbit o crèdit.
Instrument de pagament: qualsevol instrument de pagament, inclosa una targeta, un telèfon mòbil, un ordinador o qualsevol altre dispositiu tecnològic proveït de l’aplicació de pagament adequada, que permet a l’ordenant iniciar una operació de pagament amb targeta de dèbit o crèdit, que no sigui ni una transferència ni un càrrec domiciliat.
Proveïdor de serveis de pagament: qualsevol persona física o jurídica autoritzada per prestar serveis de pagament o reconeguda com a emissor de diners electrònics. Un proveïdor de serveis de pagament pot ser un emissor, un adquirent o tots dos.
Operació de pagament: una acció iniciada per l’ordenant mateix o en el seu nom, o pel beneficiari dels fons d’una transferència, amb independència de qualssevol obligacions subjacents entre l’ordenant i el beneficiari.
Targeta de dèbit: categoria d’instruments de pagament que permeten a l’ordenant iniciar una operació amb targeta de dèbit, excloses les targetes de prepagament.
Instrument de pagament basat en una targeta de crèdit: qualsevol instrument de pagament, inclosa una targeta, un telèfon mòbil, un ordinador o qualsevol altre dispositiu tecnològic proveït de l’aplicació de pagament adequada, que permeti a l’ordenant iniciar una operació de pagament amb targeta que no sigui ni una transferència ni un càrrec domiciliat.
Targeta de prepagament: categoria d’instruments de pagament en què s’emmagatzemen diners electrònics.
Transferència: servei de pagament destinat a efectuar un abonament en un compte de pagament d’un beneficiari mitjançant una operació de pagament o un seguit d’operacions de pagament amb càrrec a un compte de pagament d’un ordenant pel proveïdor de serveis de pagament que manté el compte de pagament de l’ordenant, i prestat sobre la base de les instruccions donades per l’ordenant.
Usuari de serveis de pagament: la persona física o jurídica que utilitza un servei de pagament, ja sigui com a ordenant, beneficiari o tots dos.
Règim de targetes de pagament tripartit: un règim de targeta en què el règim mateix presta els serveis d’adquisició i emissió, i en el qual les operacions de pagament amb targeta s’efectuen des del compte de pagament d’un ordenant al compte de pagament d’un beneficiari dins del règim.
Article 4. Taxes d’intercanvi aplicables a les operacions amb targeta
Les taxes d’intercanvi aplicables a les operacions amb targeta de crèdit quan l’usuari de serveis de pagament sigui un consumidor no han d’excedir el 0,3% per operació.
Les taxes d’intercanvi aplicables a les operacions amb targeta de dèbit o prepagament quan l’usuari de serveis de pagament sigui un consumidor no han d’excedir el 0,2% per operació.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.