Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública

L’adjudicatari té el dret que se li aboni el preu dels subministraments entregats, d’acord amb les condicions establertes en el contracte i respectant els terminis definits en l’article 55.5. Si el preu es fixa per preus unitaris i es determina el nombre d’unitats que cal subministrar, es poden incrementar en un 10% les unitats que cal subministrar sense necessitat de modificar el contracte, sempre que així s’hagi previst en les clàusules administratives particulars i s’acrediti el finançament en el contracte original.

Si concorren raons tècniques o econòmiques justificades, es pot establir en el plec de clàusules administratives particulars el pagament en diners i en béns de la mateixa classe en concepte de represa, que no suposin en cap cas més del 50% del preu total.

Els contractes de serveis tenen per objecte, entre altres aspectes:

De manera excepcional es poden gestionar els serveis públics també a través de la concertació amb una persona física o jurídica que ja efectuï prestacions anàlogues, creant una societat pública de capital mixt.

No poden ser objecte d’aquests contractes els serveis que impliquin l’exercici de l’autoritat inherent als poders públics.

Els contractes a què es refereix aquest capítol no comporten cap mena de relació funcionarial o laboral entre el poder adjudicador i el contractista. En cap cas, l’entitat contractant no pot utilitzar-los per instrumentar la contractació de personal. En el moment que s’extingeixen no es pot produir la consolidació de les persones que hagin dut a terme els treballs objecte del contracte com a personal de l’entitat contractant.

Els contractes de serveis que tenen per objecte el desenvolupament i la posada a disposició de productes protegits per un dret de propietat intel·lectual o industrial comporten la cessió de l’exercici d’aquest dret a l’entitat contractant. Fins i tot si s’exclou aquesta cessió, l’òrgan de contractació pot autoritzar l’ús del producte corresponent als ens, organismes i entitats pertanyents al sector públic.

Es pot establir el pagament parcial anticipat de l’import de l’encàrrec, amb els límits i les condicions que reglamentàriament es determinin.

El plec de clàusules administratives particulars estableix la subrogació dels treballadors a l’adjudicatari, quan així ho fixin les normes laborals o els convenis aplicables.

Els contractes de serveis no poden tenir un termini de vigència superior a quatre anys. Si es preveuen en el contracte la modificació i la pròrroga per mutu acord, la durada del contracte, incloses les pròrrogues, no pot excedir els sis anys. Els contractes de serveis que siguin complementaris de contractes d’obres o de subministraments poden tenir un termini superior de vigència, que en cap cas no pot excedir el termini de duració del contracte principal.

El contracte s’executa amb subjecció al que s’estableix en les seves clàusules i en els plecs de clàusules administratives, i d’acord amb les instruccions que el responsable del contracte doni al contractista per interpretar-lo.

El contractista és responsable de la qualitat tècnica dels treballs que desenvolupi i de les prestacions i els serveis efectuats, així com de les conseqüències que es dedueixin per al poder adjudicador o per a tercers de les omissions, els errors, els mètodes inadequats o les conclusions incorrectes en l’execució del contracte.

Si durant el termini de garantia s’acredita l’existència de vicis o defectes en els treballs efectuats, l’òrgan de contractació té dret a reclamar al contractista que els esmeni. Transcorregut el termini de garantia sense que hagi formalitzat cap objecció o denúncia, el contractista queda exempt de responsabilitat per raó de la prestació.

El preu en el contracte de serveis pot estar referenciat en components de la prestació, unitats d’execució o unitats de temps, o bé pot establir-se a tant alçat. Pot combinar diverses d’aquestes modalitats.

Si el preu es determina per unitats d’execució, no es considera modificació, si així s’ha establert en el plec de clàusules administratives particulars, la variació en les unitats realment executades respecte a l’estimació màxima del nombre d’unitats que figuri en el plec, sempre que no representi un increment superior al 10% del preu i mentre es disposi de pressupost addicional i internament es comprometin els crèdits.

Els poders adjudicadors poden optar per encarregar a un operador econòmic la prestació de serveis públics, sense transferir-li el risc operacional.

Abans de contractar un servei d’aquesta naturalesa s’ha d’haver establert el seu règim jurídic, que declari expressament que l’activitat de què es tracta queda assumida per l’Administració respectiva com a pròpia de la mateixa Administració, determini l’abast de les prestacions a favor dels administrats i reguli els aspectes de caràcter jurídic, econòmic i administratiu relatius a la prestació del servei. L’Administració conserva els poders de policia necessaris per garantir el bon funcionament del servei.

Els béns afectats a un contracte d’aquesta naturalesa no poden ser embargats.

L’adjudicatari queda obligat a prestar el servei amb la continuïtat convinguda i garantir als particulars el dret a utilitzar-lo en les condicions que hagin estat establertes i mitjançant l’abonament, si escau, de la contraprestació econòmica fixada, i a tenir cura del bon ordre del servei.

Si de l’incompliment del contractista se’n deriva una pertorbació greu i de difícil reparació, a més de resoldre el contracte, l’Administració pot optar per la intervenció del servei fins que no se’n garanteixi el funcionament adequat.

Quan el contracte de serveis consisteix en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, l’òrgan de contractació exigeix l’esmena pel contractista dels defectes, insuficiències tècniques, errors materials, omissions i infraccions de preceptes legals o reglamentaris que li siguin imputables en el termini màxim de dos mesos. En el cas que no ho faci, l’òrgan de contractació pot optar per atorgar un nou termini improrrogable d’un mes o resoldre el contracte, amb pèrdua de la garantia i el pagament d’una indemnització.

Quan el pressupost d’execució de l’obra prevista en el projecte es desvia en més d’un 20%, tant per excés com per defecte, del cost real de la mateixa obra, com a conseqüència d’errors o omissions imputables al contractista consultor, es minora el preu del contracte d’elaboració de projecte, en concepte d’indemnització, en funció del percentatge de desviació, i fins a un màxim equivalent a la meitat de la desviació.

Els contractes d’obres, de concessions d’obres i de concessions de serveis de valor estimat inferior a 40.000 euros, i els contractes de serveis i subministraments de valor estimat inferior a 15.000 euros, poden adjudicar-se directament a qualsevol operador econòmic amb capacitat d’obrar i que compta amb l’habilitació professional necessària per dur a terme la prestació objecte del contracte. Per adjudicar aquests contractes es demanen, sempre que sigui possible, tres pressupostos diferents.

Els contractes d’obres, de concessions d’obres i de concessions de serveis de valor estimat igual o superior a 40.000 euros, i els contractes de serveis i subministraments de valor estimat igual o superior a 15.000 euros, s’adjudiquen per qualsevol dels procediments previstos al capítol segon del títol II.

En qualsevol cas, s’haurà de comunicar a tots els licitadors la identitat de l’adjudicatari així com l’import pel que s’hagués fet l’adjudicació.

Els efectes i l’extinció dels contractes concertats pels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per normes de dret privat. No obstant això, els és aplicable el que disposa la Llei sobre obligacions en matèria mediambiental, social o laboral; sobre condicions especials d’execució que els plecs puguin establir; sobre supòsits de modificació del contracte; sobre cessió i subcontractació; sobre condicions de pagament, i sobre contractació electrònica i racionalització tècnica de la contractació.

En aquests contractes és en tot cas causa de resolució, entre altres, la impossibilitat d’executar la prestació en els termes inicialment pactats, quan no és possible modificar el contracte.

Als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis els són aplicables les causes de resolució establertes en la Llei. La intervenció de l’obra o el servei i la supressió de la seva explotació les ha d’acordar l’òrgan de l’Administració general o comunal del qual depèn el poder adjudicador.

En els contractes de serveis consistents en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, s’exigeix la responsabilitat del contractista d’acord amb l’article 115.

Els òrgans de contractació són assistits per una mesa de contractació en els procediments obert, restringit, negociat, de diàleg competitiu, d’associació per a la innovació i de concurs de projectes.

Són funcions de la mesa, a més de les altres que la Llei li atribueix:

La mesa de contractació la presideix la direcció de l’òrgan de contractació corresponent, o el representant de l’entitat contractant que la direcció designi. A més, està integrada per un mínim de dos vocals, en representació de l’entitat contractant i designats per la direcció, un dels quals actua com a secretari.

En cap cas, no poden formar part de la mesa càrrecs públics representatius ni els càrrecs de relació especial.

La mesa pot sol·licitar, amb l’autorització de l’òrgan de contractació, l’assessorament de tècnics o experts independents amb coneixements acreditats en les matèries relacionades amb l’objecte del contracte. Així mateix, en els procediments de diàleg competitiu o d’associació per a la innovació, l’òrgan de contractació designa com a membres de la mesa persones especialment qualificades en la matèria sobre la qual versi el diàleg o l’associació per a la innovació.

La Junta de Contractació Administrativa s’adscriu al ministeri encarregat de les finances.

La Junta està presidida per un representant del ministre encarregat de les finances. En formen part, a més, un representant de la Intervenció General del Govern, dos dels comuns i un dels directors o les persones que deleguin d’organismes autònoms, entitats parapúbliques o de dret públic com també dos representants dels operadors econòmics andorrans que es determinin per la via reglamentària.

La Junta té les funcions següents:

Es crea, en el ministeri encarregat de les finances, el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, dependent de la Junta de Contractació Administrativa.

El seu objecte és la inscripció de les dades i les circumstàncies que resultin rellevants per acreditar les condicions d’aptitud dels empresaris per contractar amb les administracions públiques i altres organismes i entitats del sector públic, incloses les facultats dels seus representants i apoderats, i donar fe d’aquestes dades i circumstàncies davant de qualsevol òrgan de contractació del sector públic que consulti el Registre.

S’hi fan constar d’ofici les dades relatives a les classificacions atorgades als empresaris i a les prohibicions de contractar, en particular els deutes en matèria tributària, de la seguretat social o amb les administracions públiques per qualsevol altre concepte.

A petició de l’interessat, s’hi poden inscriure també les dades i les circumstàncies seves següents:

Els poders adjudicadors referits a l’article 2 tindran accés a totes les dades contingudes en aquest Registre.

Els empresaris estan obligats a posar en coneixement del Registre qualsevol variació que es produeixi en les seves dades, i en particular qualsevol circumstància sobrevinguda que determini la concurrència d’una prohibició de contractar.

L’accés al Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades és públic per a la informació que reglamentàriament es determina.

Els poders adjudicadors referits a l’article 2 disposen, cadascun d’ells, d’un registre oficial de contractes públics.

En el Registre Oficial de Contractes Públics es pren nota, amb les precisions que reglamentàriament s’assenyalen, dels aspectes següents:

L’accés als registres oficials de contractes públics és públic.

L’Administració general ha de posar a disposició de tots els òrgans de contractació del sector públic una plataforma electrònica que permeti la difusió a través d’Internet dels seus perfils de contractant, així com prestar altres serveis complementaris associats al tractament informàtic d’aquestes dades.

Els perfils de contractant dels òrgans de contractació de l’Administració general i de les seves entitats dependents han d’allotjar-se de manera obligatòria a la Plataforma de contractació del sector públic. La gestió i la difusió de la informació s’han de fer exclusivament a través de la Plataforma. A les pàgines web institucionals d’aquests òrgans s’hi inclou un enllaç al seu perfil de contractant situat a la Plataforma de contractació del sector públic.

Els comuns han d’establir serveis d’informació similars als de la Plataforma de contractació del sector públic per allotjar els seus perfils de contractant de manera obligatòria, tant els seus propis òrgans de contractació com els dels seus ens, organismes i entitats vinculats o dependents. La gestió i la difusió de la informació s’han de fer exclusivament a través dels mateixos serveis, que han de constituir un punt d’accés únic als perfils de contractant dels ens, organismes i entitats adscrits al comú corresponent.

Els comuns que no optin per establir els seus propis serveis d’informació i allotgin, per tant, els seus perfils de contractant directament a la Plataforma de contractació del sector públic poden utilitzar tots els serveis que ofereix la Plataforma, així com participar en la seva gestió en els termes i les condicions que s’estableixin i d’acord amb els convenis que a aquest efecte se subscriguin entre el Govern i els comuns.

En qualsevol cas, i independentment de l’opció triada pels comuns d’entre les assenyalades en els apartats 3 i 4, aquestes administracions locals han de publicar, bé directament o per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació en el cas que comptin amb els seus propis serveis d’informació, la convocatòria de totes les licitacions i els seus resultats en la Plataforma de contractació del sector públic.

En relació amb la publicació a la qual es refereix el paràgraf anterior, bé es dugui a terme directament o bé per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació, en cas d’una eventual discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació del comú i la de la Plataforma de contractació del sector públic, preval la primera.

La Plataforma ha de tenir un sistema de segellament de temps que permeti acreditar fefaentment l’inici de la difusió pública de la informació que s’inclou en la mateixa Plataforma.

La publicació d’anuncis i altra informació relativa als contractes en els perfils de contractant té els efectes previstos en aquesta Llei quan els mateixos perfils estan allotjats a la Plataforma de contractació del sector públic o en els serveis d’informació similars que s’estableixen per als comuns d’acord amb l’apartat 3, i sempre que es compleixi el que disposa l’apartat 5.

L’accés dels interessats a la Plataforma de contractació del sector públic s’efectua a través d’un portal únic.

S’estableixen mitjançant reglament les especificacions relatives a l’operació i utilització dels serveis prestats per la Plataforma de contractació del sector públic.

El Govern i els comuns han d’aprovar, coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei, els plecs de clàusules administratives generals previstos a l’article 25.

El Govern i els comuns han d’aprovar, coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei, els plecs de prescripcions tècniques generals previstos a l’article 26.

El Govern i els comuns han d’elaborar en relació a l’economia circular una Guia de bones pràctiques inspirada en les guies d’organismes internacionals.