LegalizeLlei 19/2022, del 9 de juny, reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, de modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic i de modificació de la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de juny del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 19/2022, del 9 de juny, reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, de modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic i de modificació de la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA
Exposició de motius
En els darrers anys, la normativa reguladora del sector turístic al Principat d’Andorra ha evolucionat sensiblement amb la finalitat de millorar la qualitat de l’oferta d’allotjament i adaptar-se als nous comportaments de viatge dels turistes, tenint en compte l’evolució del sector turístic tant a Andorra com a escala internacional.
Amb l’aprovació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, es van reformular les bases del sector dels allotjaments turístics, i amb elles alguns dels pilars fonamentals del nostre sector turístic, donant resposta a l’evolució internacional d’aquest sector.
D’ençà de l’aprovació de la Llei 16/2017 tots els sectors econòmics del país, en especial el sector turístic, han hagut de fer front a les diferents circumstàncies esdevingudes en un món cada vegada més globalitzat.
Més concretament, l’aparent inici d’un cicle alcista de l’economia andorrana un cop superada la crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle ha quedat bruscament truncat per les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia global de SARS-CoV-2, sent-ne el sector turístic un dels més perjudicats. Addicionalment, hi ha limitacions estructurals pròpies d’aquest sector, com són l’increment de la reflexivitat dels consumidors, fruit de la reducció dels pressupostos dedicats a viatges turístics de les famílies de molts països europeus, o com l’extrema competitivitat del sector, potenciada per l’aparició de noves destinacions turístiques, l’abaratiment dels mitjans de transport de llarga distància i l’auge d’Internet, i el creixement del comerç electrònic. Per tot això, es fa necessari adoptar mesures tendents a garantir la sostenibilitat del sector a mitjà i llarg termini.
Per tal de potenciar i garantir la sostenibilitat del turisme, molts països, tant de la Unió Europea com a escala global, han integrat un impost que grava l’estada de turistes en una localitat concreta. En aquest sentit, i donant continuïtat al procés d’harmonització del nostre sistema tributari al dels països de l’entorn, es creen el Fons per a l’impuls del turisme i l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics.
El Fons per a l’impuls del turisme es configura com un mecanisme destinat a finançar polítiques per potenciar la competitivitat del Principat d’Andorra com a destinació turística i garantir-ne la sostenibilitat. Aquest fons, gestionat directament pel Govern, que es nodreix dels ingressos obtinguts de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics, es destina a finançar projectes o actuacions que persegueixin els objectius següents:
- La promoció turística del Principat d’Andorra.
- L’impuls del turisme sostenible, responsable, inclusiu i de qualitat.
- La protecció, la preservació, la recuperació i el millorament dels recursos turístics.
- El foment, la creació i el millorament dels productes turístics.
- El desenvolupament d’infraestructures i serveis relacionats amb el turisme.
- Accions per a la desestacionalització del turisme.
- La promoció d’activitats formatives dirigides a les persones dels sectors relacionats directament amb el turisme.
No obstant l’anterior, i en cas de pressupòsits definits a la Llei qualificada dels estats d’alarma i d’emergència, el Govern pot destinar, totalment o parcialment, el Fons a altres finalitats d’interès general per mitigar l’impacte de l’activitat turística.
En el disseny del Fons per a l’impuls del turisme i de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics es parteix, en primer lloc, de la realitat econòmica d’Andorra i del seu sector turístic. També s’ha tingut en compte la normativa dels estats membres de la Unió Europea en la matèria, per tal d’evitar desequilibris excessius i perjudicials en l’estructura dels preus dels productes objecte de tributació.
L’Impost sobre les estades en allotjaments turístics sotmet a imposició la singular capacitat econòmica que es posa de manifest amb les estades en els diferents allotjaments turístics previstos en la normativa vigent.
En matèria de base de tributació, s’ha optat per un model d’acord amb el qual aquesta base es calcula partint del nombre de dies de què consta cada període d’estades del contribuent en un allotjament turístic. A l’hora de determinar la quota de tributació, a aquesta base se li aplica un coeficient multiplicador associat a la categoria de l’allotjament turístic.
Tal com passa en altres àmbits, és voluntat garantir la transparència i la informació de l’impacte resultant d’aquestes noves figures. Per tot això, i prenent com a exemple el contingut de la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, pel que fa al Fons verd, s’encomana al Govern que, amb caràcter biennal, encarregui una auditoria de l’impacte de la implementació de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics i del Fons per a l’impuls del turisme, per tal que en valori la recaptació i l’impacte sobre el turisme al Principat d’Andorra, entre altres indicadors que es considerin d’interès. L’informe final de l’auditoria es publica a la web del ministeri de turisme i es tramet al Consell General per tal que l’examini la comissió legislativa corresponent. Un cop rebut per la comissió, la persona titular del ministeri de turisme ha de comparèixer davant d’aquesta comissió, cada dos anys, per presentar el dit informe.
La Llei introdueix una sèrie de modificacions en el redactat de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, tendents a adaptar les definicions dels establiments de la modalitat de càmping, de les àrees d’acollida d’autocaravanes, dels establiments complementaris d’allotjament turístic, dels habitatges d’ús turístic (HUT) i de les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), així com les obligacions de tots els allotjaments turístics, necessàries per al càlcul de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics. Així mateix, es modifica la Llei 16/2017 pel que fa a l’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o els certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic.
Finalment, es modifiquen la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA i els seus Estatuts per afegir-hi la indicació de la seva condició d’“unipersonal”, tal com consta en el Registre de Societats. A més, es modifica pel que fa als membres del Consell d’Administració designats pel Govern, i s’adapten dos articles, un al que diu la legislació vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, sobre el deute d’una societat, i l’altre al que diu la legislació vigent en matèria de societats anònimes i de responsabilitat limitada, sobre els beneficis socials i el fons de reserva de les societats.
La present Llei consta de tres capítols, quaranta-set articles, dues disposicions addicionals i tres disposicions finals.
Capítol primer. Regulació de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics
Article 1. Objecte de la Llei
La Llei té per objecte crear i regular els elements essencials de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics i del Fons per a l’impuls del turisme, i adaptar la normativa dels allotjaments turístics i de la societat pública Andorra Turisme, SA.
Article 2. Naturalesa i objecte de l’impost
L’Impost sobre les estades en allotjaments turístics és un tribut de naturalesa directa que grava la capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest de manera singular amb l’estada en els allotjaments a què fa referència l’article 3.
Article 3. Fet generador
Constitueixen el fet generador de l’impost les estades, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que facin els contribuents en qualsevol dels allotjaments turístics previstos en la legislació vigent en matèria d’allotjament turístic, i en els grups d’allotjaments turístics que es puguin establir per Llei, exceptuant les àrees d’acollida d’autocaravanes.
Article 4. Exempcions
Estan totalment exemptes d’aquest impost les estades següents en allotjaments turístics:
Les estades de residents andorrans.
Les estades de menors de 16 anys.
Per a les estades d’una durada superior a 7 dies en un mateix allotjament turístic, la superació de l’esmentat termini de 7 dies.
Les estades que es facin en mèrits d’una decisió dels serveis socials de Govern.
Les estades que es facin per causa de força major, dictada a proposta del ministeri encarregat del turisme i aprovada pel Govern.
Les estades en allotjaments categoritzats com a cases de colònies i albergs d’acord amb la legislació vigent en matèria d’allotjament turístic, quan estiguin organitzades o promocionades, totalment o parcialment, per entitats públiques andorranes.
Per al gaudiment i aplicació de les exempcions establertes a l’apartat 1 cal acreditar documentalment la concurrència de les circumstàncies que hi donen dret, d’acord amb el que sigui establert reglamentàriament.
L’aplicació de l’exempció prevista a l’article 4.1.b) queda condicionada a l’exhibició dels documents que acreditin l’edat del menor, com el document d’identitat, el passaport, el llibre de família o altres documents anàlegs, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret. En el cas de menors de 16 anys que no disposin de document identificatiu, s’admet també la declaració responsable del progenitor o progenitora, tutor o tutora o acompanyant major d’edat.
Article 5. Obligats tributaris
Són contribuents d’aquest impost totes les persones físiques que facin una estada en els allotjaments turístics a què es refereix l’article 3.
En les estades en allotjaments turístics a què es refereix l’article 3 efectuades per persones físiques que formin part d’una entitat o organització, es consideren contribuents d’aquest impost les persones jurídiques a càrrec de les quals s’expedeixi la factura o un document anàleg.
Té la condició de substitut del contribuent la persona física o jurídica, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició definides com a obligats tributaris per la Llei de bases de l’ordenament tributari, que sigui titular de l’explotació de qualsevol dels allotjaments turístics a què es refereix l’article 3.
Es presumeix, llevat de prova en contrari, que la persona titular de la llicència de turisme és qui explota l’allotjament turístic.
Els substituts del contribuent són els encarregats de complir amb les obligacions materials i formals previstes en la present Llei.
Article 6. Responsables solidaris
Responen solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents a les quotes meritades pels contribuents d’aquest impost totes les persones físiques o jurídiques que contracten directament en nom dels contribuents i fan d’intermediàries entre aquests i els allotjaments turístics a què es refereix l’article 3.
Aquesta responsabilitat s’ha d’entendre al marge de la possibilitat que les persones físiques o jurídiques intermediàries actuïn com a representants dels contribuents pel que fa al pagament de l’impost, als efectes del que preveu l’article 8, en les condicions que s’estableixin per reglament.
Article 7. Meritació de l’impost
L’impost es merita a l’inici de l’estada en els allotjaments turístics a què es refereix l’article 3.
S’entén per inici de l’estada el moment en què el substitut del contribuent enregistra el contribuent i posa a la seva disposició l’estada en l’allotjament turístic.
Article 8. Exigibilitat de l’impost
El substitut ha d’exigir l’impost al contribuent en qualsevol moment des de la seva meritació fins a la finalització de l’estada en l’allotjament turístic, llevat que l’impost hagi estat satisfet prèviament per una persona o entitat intermediària actuant com a representant de l’obligat tributari, en els termes i les condicions que s’especifiquin reglamentàriament.
El contribuent ha de comunicar al substitut els elements necessaris per determinar la quota tributària, i li ha de facilitar, si escau, la documentació justificativa de l’aplicació de qualsevol de les exempcions previstes a l’article 4.
Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació
La base de tributació està constituïda pel nombre de dies de què consta cada període d’estades del contribuent en els allotjaments turístics a què es refereix l’article 3.
La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode d’estimació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
En el mètode de determinació directa, s’entén que són dies d’estada els dies o les fraccions que comporta l’estada continuada del contribuent en el mateix allotjament turístic, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
L’Administració tributària pot aplicar el mètode d’estimació indirecta en els casos en què el substitut del contribuent no presenta l’autoliquidació de l’impost o presenta autoliquidacions incompletes o inexactes i no aporta les dades d’ocupació de l’establiment o equipament turístic que explota. En aquest cas, el nombre de dies d’estada es determina, preferentment, i sens perjudici de la utilització dels altres mitjans establerts per la legislació vigent, pels mitjans següents:
A partir de les dades estadístiques d’ocupació dels allotjaments turístics del mateix tipus situats al Principat d’Andorra.
A partir de les dades procedents d’estudis del sector fets per organismes públics o per organitzacions privades d’acord amb tècniques estadístiques adequades.
Les dades obtingudes per fer l’estimació indirecta del nombre de dies d’estada s’han de referir, preferentment, a l’any del període de declaració que es pretén regularitzar.
Article 10. Quota de tributació
La quota de tributació s’obté de multiplicar el nombre de dies d’estada o fracció pel tipus de gravamen corresponent segons el tipus d’allotjament turístic, d’acord amb les tarifes següents:
| Categoria de l’allotjament turístic | Tarifa (euros) |
|---|---|
| Allotjaments turístics de 5 estrelles | 3,00 |
| Allotjaments turístics de 4 estrelles / 4 espigues | 2,00 |
| Habitatges d’ús turístic | 2,00 |
| Allotjaments turístics de 2 o 3 estrelles / 2 o 3 espigues o en procés de classificació | 1,50 |
| Resta d’allotjaments turístics | 1,00 |
Article 11. Facturació i trasllat de l’impost
El substitut del contribuent ha de consignar en la factura que emeti als seus clients, de manera diferenciada de la contraprestació pels seus serveis, l’import de la quota de l’impost amb indicació del nombre de dies d’estada i del tipus de gravamen aplicat.
Article 12. Autoliquidació i ingrés de l’impost
El substitut del contribuent està obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost i a fer-ne l’ingrés corresponent, en el termini, el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament.
El ministeri encarregat de les finances emet una proposta de liquidació en què informa de la quota de l’impost, calculada d’acord amb les regles establertes als articles 9 i 10, i ho comunica al substitut del contribuent per tal que en faci l’ingrés, en els termes que es determinin reglamentàriament.
Per fer el càlcul de la proposta de liquidació, el ministeri encarregat de les finances parteix de la informació subministrada pels substituts del contribuent al Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics mitjançant les diferents modalitats de tramesa d’informació previstes en el Reglament del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics. A aquest efecte, les dades incloses en les diferents modalitats de tramesa d’informació han de ser accessibles pel ministeri encarregat de les finances i s’utilitzaran únicament i exclusivament a efectes tributaris per a la gestió d’aquest impost.
Article 13. Devolució d’ingressos indeguts
La legitimació per sol·licitar les devolucions d’ingressos indeguts que resultin d’aplicació correspon a qualsevol dels obligats tributaris, en els termes que es determinin reglamentàriament.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.