Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d'actius mitjançant l'ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain

Exposició de motius

L’11 de febrer de 1419, Francesc de Tovià, bisbe d’Urgell, a petició dels prohoms de les Valls d’Andorra, legitima l’òrgan politicoadministratiu del poble andorrà, el Consell de la Terra, més endavant anomenat “el Consell General de les Valls d’Andorra”, que farà possible l’elecció anual de certes persones perquè es facin càrrec dels assumptes de les Valls del Principat d’Andorra.

Al 1580 el Principat d’Andorra adquireix l’Armari de les Sis Claus, a fi de contenir i custodiar un fons documental manuscrit de sentències dels veguers, llibres d’actes, llibres de comptes, llibres de privilegis, llibres d’arrestos, conductes de metges i apotecaris, escriptures, ordinacions i resolucions. Llibres tan importants per a Andorra com el Còdex Miscel·lani (s. XII-XV), el Manual Digest (1748), el Politar andorrà (1763) i el de la Lleuda de la Cerdanya (1493-1529) foren custodiats, per consens, dins de l’Armari de les Sis Claus, que en la seva concepció fou el precursor físic del que avui coneixem com a tecnologia blockchain i del llibre registre distribuït, així com de l’essència dels seus atributs: l’encriptació, la distribució de registres, les claus de pany, els contractes intel·ligents, la immutabilitat, la descentralització, el consens i la funció hash per encadenar blocs. Tots ells han fet possible la nova tecnologia, basada en els llavors atributs físics, però desenvolupats i agrupats en tot un compacte format digital. L’Armari de les Sis Claus va néixer a fi de garantir que l’accés als documents importants de cada una de les sis parròquies originàries, així com l’addició de nous documents a l’arxiu, només fos possible si hi havia un consens unànime previ entre tots els cònsols principals de les parròquies (avui anomenats “consellers majors”) per obrir-lo, validar, afegir i modificar el seu contingut.

La cadena de blocs o blockchain es basa en la criptografia asimètrica o criptografia de dues claus o de clau i pany per enviar missatges. La clau pública representa cadascun dels panys de la porta de l’Armari, i és accessible a tothom. La clau privada és cadascuna de les úniques i diferents claus de què disposen els cònsols, i que les han de guardar de tal manera que ningú més no hi tingui accés. Si els cònsols rebien un missatge per obrir l’Armari, només les claus de pany privades podien obrir-lo simultàniament, mantenint així la confidencialitat dels documents arxivats. El càrrec de cònsol determina el dret de disposar-ne i fer-ne ús a fi de validar el moment de l’obertura de la porta, així com d’alterar-ne el seu contingut, com si es tractés d’un node de blockchain. L’encriptació està representada per cadascuna de les diferents formes i configuracions de les dents que té cada clau. La distribució es fa palesa en el fet que tots els cònsols tenien alhora la mateixa informació i la potestat d’afegir o treure contingut documental de l’Armari, fent-lo immutable en tornar-lo a tancar i segellar, com si es tractés d’un bloc.

L’Armari estava integrat dins d’un moble més gran, que representaria la configuració del bloc com a compendi de transaccions. La setena clau fou introduïda amb posterioritat, concretament al 1978, en agregar una nova parròquia al sistema politicoadministratiu andorrà, la d’Escaldes-Engordany, i així esdevingué el nou Armari de les Set Claus, fet que vindria a representar la versió 2.0 de l’Armari, com una mostra més del valor que representa per a blockchain el concepte de distribució de la informació. En tant que els set cònsols, alhora i simultàniament (marca de temps o time stamp) per consens unànime (Proof-of-stake, 51% attack), han d’introduir les set claus a cadascun dels panys de l’Armari per obrir-lo i poder-hi accedir, la integritat del seu contingut es manté preservada i immutable. Es pot dir, per tant, que les set claus obren i tanquen el bloc, i cada modificació del contingut esdevé així un bloc nou.

Un altre precursor conceptual de blockchain palès al Principat d’Andorra té relació amb la descentralització i els mecanismes de consens i els sistemes de governança. Així, al 1882 un consorci de 102 pagesos del Comú de Canillo creà un sistema cooperatiu d’assegurança contra incendis, conegut amb el nom de “la Crema”, mitjançant el qual, un cop l’any, el segon diumenge abans de Carnaval, tots els membres del consorci feien una assemblea general, anomenada “el Consell de la Crema”, que era d’assistència obligatòria. En aquesta assemblea cada propietari feia públic verbalment el valor de cadascuna de les propietats que integrarien el consorci assegurador, la qual cosa suposava que cada propietari deia, a priori, la veritat envers el valor de l’actiu, ja que, en cas contrari, podria veure’s exclòs de l’assegurança pel fet de ser superior a la mitjana dels valors integrats en el consorci. Tot un símbol de transparència i informació descentralitzada. En cas d’incendi, uns comissionats feien una taxació dels danys i el propietari que havia sofert el dany rebia una compensació, a repartir a prorrata de cadascun dels mutualistes integrants del consorci, de fins al valor de la propietat igual a l’anotat al seu nom, pel corrent any, en el llibre registre o llibre major. Dos secretaris vitalicis prenien nota dels valors anunciats verbalment de cadascuna de les propietats i en distribuïen tres llibres registre idèntics, dos que els custodiarien els secretaris i un tercer que es mantindria en custòdia en els arxius parroquials, a fi d’evitar que, en cas que un dels tres llibres es malmetés o desaparegués, la informació es perdés. Aquest mecanisme encarna la teoria dels jocs, l’equilibri de Cournot i Nash o equilibri de la por i el dilema dels presoners, així com el de l’eficiència de Pareto, i recull el dilema dels miners en blockchain de dir o no la veritat en incloure transaccions invàlides, agregar blocs aleatòriament sense fer la Prova de treball (Proof of work - PoW) o minar blocs no vàlids per obtenir més compensacions. Totes les regles del joc estaven prèviament definides, hi havia un sistema de càstig recursiu i si el risc d’incendi es materialitzava, com si es tractés d’un contracte intel·ligent, es rebia la indemnització corresponent. Tot un sistema descentralitzat i distribuït basat en la moral i la integritat d’una persona, pioner i inspirador de la tecnologia blockchain en el món de les assegurances i del llibre registre distribuït, amb aplicació concreta de la teoria de jocs (equilibri de Cournot i Nash i de Pareto), de la paradoxa de declarar o no el valor real de mercat del risc assegurat i els incentius per actuar honestament, i de l’aplicació manual de les condicions i les seves conseqüències del que avui coneixem com a contractes intel·ligents digitals.

Aquests ginys conceptuals de l’edat mitjana i els seus atributs de funcionament en la vida quotidiana són les nostres arrels com a país creatiu i innovador, ja que constitueixen, sense cap mena de dubte, tot un compendi de la base conceptual i són el precedent físic i organitzacional del que avui coneixem com a tecnologia blockchain i de llibre registre distribuït.

El consens ha estat i és una de les virtuts que han definit al llarg del temps el Principat d’Andorra com a país, i una de les seves proclames, que des de 1580 l’abandera, és Virtus Unita Fortior, un altre dels pilars que han definit la nova tecnologia de llibre registre distribuït: la col·laboració entre competidors ens fa més forts. Avui més que mai, aquest consens ha de fer del Principat d’Andorra un país més fort i més competitiu per encarar el nou repte tecnològic que suposa la incorporació de la nova tecnologia blockchain a les nostres vides, així com les noves eines per intercanviar valor en els propers anys.

La tecnologia de llibre registre distribuït (LRD) o distributed ledger technology (DLT) i la tecnologia blockchain són de les més remarcables i amb més potencial en el desenvolupament i en la interacció entre partícips de la digitalització, amb un potencial d’innovació exponencial i d’eficiència en tots els sectors públics i privats de l’economia, que permeten un innovador mètode de dipòsit compartit i d’actualitzacions de dades, entre diferents organitzacions i dins de la mateixa organització, amb interessos contraposats entre elles, i que ens facilitaran l’evolució com a societat avançada cap a un capitalisme més conscient i responsable.

La tecnologia DLT/blockchain ens ofereix unes dades immutables en un registre que, a priori, és segur i es preserva íntegre durant la seva vida, la qual cosa representa l’assoliment d’un acord del seu contingut entre els participants, i els nodes o interlocutors són capaços d’interactuar directament sense la necessitat d’un tercer intermediari de confiança i sense el control central d’un sol participant.

El Principat d’Andorra ha estat capdavanter en la gestió de la pandèmia de la COVID-19, entre d’altres, presentant-se al món com una jurisdicció àgil, segura, transparent i amb voluntat d’estar al capdavant de les noves tecnologies i de les seves aplicacions, i ho ha fet en un temps relativament curt i de forma eficaç.

En la mateixa línia d’actuació i amb aquest propòsit d’avantguarda, el Principat d’Andorra vol crear les millors condicions per establir i evolucionar com a emplaçament especialment idoni per a les empreses d’innovació exponencial conscient, en especial per a aquelles vinculades estretament amb la tecnologia blockchain i LRD/DLT. Aquesta Llei té la vocació de facilitar les condicions de seguretat jurídica que serveixin de garant del seu desenvolupament tecnològic.

La Llei neix amb l’objectiu de facilitar un òptim entorn d’equilibri entre la innovació, el mercat, les preferències de la societat, el desenvolupament tecnològic i el marc legal, i sota la màxima de ser tecnològicament neutra en termes normatius i de competència, alhora que permetre-hi la participació amb certesa i seguretat jurídica, i així garantir l’estricte compliment dels pilars bàsics de les normes de funcionament de mercat de capitals, quant a protecció de les dades de caràcter personal, contractació electrònica, protecció de l’inversor, abús de mercat, normativa de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, entre d’altres.

Aquesta innovadora tecnologia ha de permetre millorar significativament les pràctiques empresarials i reduir-ne els costos operacionals, en un nou entorn de més resiliència en els sistemes transaccionals i en els d’aplicacions, com la identitat digital, els contractes intel·ligents i altres tecnologies que utilitzaran els registres distribuïts (intel·ligència artificial, robòtica, realitat virtual, realitat augmentada, quàntica, biomedicina, investigació farmacèutica, data mining, etc.), a fi de permetre nous sistemes d’intercanvi de valor i noves formes de finançament empresarial més àgils i adaptades als nous desenvolupaments tecnològics.

La Llei ha identificat uns estàndards que poden superar els reptes amb què ens enfrontem com a societat avançada i que donen suport a la innovació, el creixement i la competitivitat dins l’ecosistema de DLT i blockchain mitjançant la seva interoperabilitat i la integritat de dades entre múltiples implementacions de DLT/blockchain, reduint la fragmentació i la incertesa jurídica de l’ecosistema.

La Llei ofereix una taxonomia i una nomenclatura precisa que permeten millorar la comprensió de la tecnologia i facilitar-ne l’acceptació, implementació i participació en el mercat digital andorrà. També estableix estàndards que atorguen seguretat jurídica i resiliència als participants en un marc de confiança en la nova tecnologia, on el paper de la identitat digital, els contractes intel·ligents, les noves formes de finançament empresarial, la traçabilitat i la provinença de la integritat de les dades és molt rellevant, amb l’objectiu final de permetre intercanviar valors d’una forma nova, molt més segura, molt més eficient, amb menys costos i amb avantatges clars per als participants en l’ecosistema tecnològic andorrà dins del nou entorn de DLT/blockchain.

La implementació d’aquesta tecnologia per part de les empreses del Principat ens proporcionarà, sens dubte, un avantatge competitiu significatiu envers altres països dins el nou entorn digital en què interactuarem com a societat, alhora que permetrà atreure inversions privades estrangeres importants, talent qualificat, nous models de negoci i finançament del nou mercat, a fi de liderar el nou canvi de paradigma amb totes les garanties de validesa i reconeixement legal del seu desplegament pràctic.

En la seva conceptualització s’han tingut en compte aspectes estratègics (transparència, evitar el frau i la manipulació, reduir la corrupció), organitzacionals (increment de la confiança, transparència i auditabilitat, increment de controls, traçabilitat), econòmics (claredat de propietat, reducció de costos), informacionals (resiliència a spams o atac DDOSs, integritat de dades i més qualitat, reducció d’errors humans, accés a la informació, preservació i protecció de la privacitat) i tecnològics (resiliència, seguretat, persistència, irreversibilitat i reducció del consum d’energia). Aquesta reflexió prèvia ens ha de dur a crear unes condicions de mercat que atorguin un valor afegit reputacional al Principat d’Andorra, que ens situïn a la primera línia d’interacció en un mercat digital global amb la seguretat jurídica necessària per constituir un entorn de referència que permeti desenvolupar les activitats que aquesta Llei regula.

La Llei s’estructura en tretze capítols i té trenta-quatre articles, tres disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries i sis disposicions finals.

El capítol primer fa referència a les disposicions generals, estableix l’àmbit d’aplicació de la Llei, defineix els conceptes bàsics i la taxonomia d’aplicació a la Llei, i finalment en regula l’àmbit subjectiu.

El capítol segon fa referència als actius digitals, regula les emissions públiques i privades d’actius digitals, la representació digital d’actius, els tokens o avatars digitals, les diferents categories d’actius digitals i el règim de la seva disposició.

El capítol tercer fa referència a les entitats regulades dels participants en l’ecosistema blockchain, a la seva autorització, supervisió i control en la representació digital d’actius, al capital apropiat que han de tenir desemborsat en efectiu per exercir l’activitat, i a les assegurances de responsabilitat civil professional i d’administradors i directius necessaris per exercir l’activitat, i finalment determina els mecanismes de control intern per als diferents tipus d’activitat.

El capítol quart regula la llicència d’activitat, el procediment per al registre previ de l’activitat, el procediment de resolució de l’expedient de registre, l’obligatorietat de començar l’activitat, la revocació de la llicència d’activitat i l’exercici en si de l’activitat.

El capítol cinquè configura el règim jurídic de l’emissió de representacions digitals d’actius, la informació bàsica i addicional per a l’emissió, el prospecte o fulletó harmonitzat i el fulletó reduït, el règim del tancament oficial de l’emissió, les modificacions i vigència del fulletó, la publicitat i comunicacions del fulletó, la responsabilitat de l’emissió i el règim transitori dels fons obtinguts mitjançant l’oferta pública de tokenització digital d’actius.

El capítol sisè regula el règim jurídic dels partícips en la representació digital d’actius, concretament el de les plataformes de compravenda d’actius representats digitalment, el de les empreses de custòdia de representació digital d’actius i el règim jurídic d’altres activitats, amb especial menció als organismes d’inversió col·lectiva (OIC).

El capítol setè fa referència a la configuració i emissió del diner digital sobirà programable.

El capítol vuitè regula la descentralització d’ecosistemes i les noves formes de finançament descentralitzades o DeFi, i configura un règim particular de les activitats considerades com a especials.

El capítol novè regula els contractes legals intel·ligents o smart legal contracts, així com els smart contracts amb implicacions legals, i fa referència als sistemes de governança que hauran de tenir els participants en la representació digital d’actius.

El capítol desè regula l’AndorraDex o Andorra Digital Exchange com a plataforma de negociació d’actius digitals basats en la tecnologia blockchain i DLT i el seu organisme rector.

El capítol onzè regula la supervisió de les activitats per part de l’AFA, per part del Departament de Policia i pel ministeri encarregat d’Interior.

El capítol dotzè regula les infraccions i la seva classificació.

El capítol tretzè regula les sancions i la valoració de circumstàncies rellevants per a la seva ponderació.

La disposició addicional primera considera subjectes obligats quant a deures i obligacions les persones físiques i jurídiques que realitzen activitats financeres que operin amb actius digitals en els termes que ho són les entitats operatives del sistema financer, així com el veedor digital registrat en els termes que ho són els comptables externs, els assessors fiscals i els auditors.

La disposició addicional segona regula el règim tributari dels actius digitals.

La disposició addicional tercera té per objectiu protegir el sistema elèctric nacional, sense perjudicar la integració dels criptoactius dins dels seus usos i activitats particulars, és a dir, atendre al control específic de l’activitat de mineria sense perjudicar la integració general dels criptoactius dins dels diversos sectors (financer, industrial, de consum i altres).

La disposició transitòria primera regula les activitats iniciades amb anterioritat a la Llei i al seu termini de regularització corresponent.

La disposició transitòria segona estableix el termini transitori per facilitar l’estudi i anàlisi de les sol·licituds d’entitats noves i d’entitats que s’han de regularitzar, així per l’adaptació dels procediments de l’AFA i per la complexitat de la matèria.

La disposició transitòria tercera estableix el termini per a la creació d’un Registre de Veedors.

La disposició transitòria quarta insta al Govern a elaborar un Projecte de llei de les emissions i la prestació de serveis vinculats als actius digitals que puguin considerar-se instruments financers.

La disposició final primera regula el termini per al desenvolupament reglamentari de la Llei.

La disposició final segona fa referència al desenvolupament reglamentari dels requisits i obligacions dels veedors digitals.

La disposició final tercera introdueix un nou capítol sisè a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

La disposició final quarta preveu un règim supletori d’acord amb el Codi de l’Administració.

La disposició final cinquena estableix la necessitat de presentar el projecte de consolidació sobre les matèries regulades en la present Llei.

La disposició final sisena fa referència a l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació objectiu

És objecte de regulació de la Llei: