Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l'inversor, l'abús de mercats i els acords de garantia financera

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de novembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que assenyala les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre d’altres, a la legislació en matèria bancària i financera. Entre d’altres, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic els reglaments europeus següents:

• Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions (DO L 201, 27-7-2012, p. 1-59).

• Reglament (UE) núm. 2015/2365 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre del 2015, sobre transparència de les operacions de finançament de valors i de reutilització (DO L 337, 23-12-2015, p. 1-34).

• Reglament (UE) núm. 2016/1011 del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2016, sobre els índexs emprats com a referència en els instruments financers i en els contractes financers o per mesurar la rendibilitat dels fons d’inversió, i pel qual es modifiquen les directives 2008/48/CE i 2014/17/UE i el Reglament (UE) núm. 596/2014 (DO L 171, 29-06-2016, p. 1-65).

Aquests reglaments europeus es coneixen com els reglaments EMIR, SFTR i BMR, respectivament (per les sigles en anglès).

També s’aprofita aquesta modificació legislativa per incorporar-hi les modificacions posteriors d’aquests reglaments europeus aprovades a Europa fins ara:

• Reglament delegat núm. 1002/2013 de la Comissió, del 12 de juliol del 2013, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions pel que respecta a la llista d’entitats exemptes (DO L 279, 19-10-2013, p. 2-3).

• Reglament (UE) 2019/834 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 pel que fa a l’obligació de compensació, la suspensió de l’obligació de compensació, els requisits d’informació, les tècniques de reducció de riscos en els contractes derivats OTC no compensats per una contrapart central, el registre i la supervisió dels registres d’operacions i els requisits aplicables als registres d’operacions (DO L 141, 28-05-2019, p. 42-63).

• Reglament (UE) 2021/168 del Parlament Europeu i del Consell, del 10 de febrer del 2021, pel qual es modifica el Reglament (UE) 2016/1011 pel que fa a l’exempció de determinats índexs de referència de tipus de canvi al comptat de tercers països i a la designació d’índexs substitutius de determinats índexs de referència en cas de cessació, i pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 (DO L 49, 12-2-2021, p. 6-17).

La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera té una importància significativa al Principat d’Andorra i, en particular, estableix les condicions aplicables a totes les entitats operatives del sistema financer que presten serveis financers, incloent-hi la realització d’operacions basades en derivats financers o la intervenció en operacions de finançament de valors (OFV) per part de les contraparts financeres. Els derivats extraborsaris («contractes de derivats extraborsaris») no tenen transparència, ja que es tracta de contractes negociats amb caràcter privat i només les parts contractants disposen en general d’informació sobre aquests contractes. Aquests contractes creen una xarxa d’interdependències complexa que pot dificultar la determinació de la naturalesa i el nivell dels riscos en joc. Com ha demostrat la crisi financera, aquestes característiques incrementen la incertesa en moments de tensió en els mercats i, en conseqüència, comprometen l’estabilitat financera.

Aquesta modificació legislativa estableix les condicions que han de complir les contraparts financeres d’un contracte de derivats financers que facin principalment amb una contrapart establerta a la UE. Una de les mesures acordades el 26 de setembre del 2009 en la Cimera de Pittsburgh del G20 fou l’obligatorietat que tots els contractes de derivats extraborsaris normalitzats es compensessin a través d’una entitat de contrapartida central (ECC) i que els contractes de derivats extraborsaris es notifiquessin a un registre d’operacions. Resulta necessari, per tant, establir, per a les contraparts financeres andorranes que subscriguin contractes de derivats extraborsaris amb contraparts d’un estat membre de la UE, l’obligació de compensació a través d’una ECC reconeguda per la UE respecte dels contractes de derivats extraborsaris que a més puguin compensar-se de forma centralitzada.

Els contractes de derivats extraborsaris que no es consideren aptes per a la compensació a través d’una ECC per part de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) comporten un risc de crèdit de contrapart i un risc operatiu, així que és procedent dictar normes amb vista a la gestió d’aquests riscos. Per atenuar el risc de crèdit de contrapart, els participants en el mercat que estiguin subjectes a l’obligació de compensació han de comptar amb procediments de gestió de risc que requereixin un intercanvi de garanties oportú i exacte i amb una segregació adequada.

Resulta oportú que les normes relatives a la compensació de contractes de derivats extraborsaris, a la notificació d’operacions amb derivats i a les tècniques de reducció de risc en relació amb contractes de derivats extraborsaris no compensats per una ECC s’apliquin a les contraparts financeres, és a dir, a les entitats financeres d’inversió, les entitats bancàries, les entitats asseguradores i reasseguradores, els organismes d’inversió col·lectiva (OIC) i, si escau, les seves societats gestores (SGOIC), així com als fons de pensions d’ocupació. Algunes contraparts financeres compten amb un volum d’activitat en els mercats de derivats extraborsaris massa reduït per presentar un risc sistèmic per al sistema financer i massa baix perquè la compensació centralitzada sigui econòmicament viable. Aquestes contraparts, a les quals s’anomena comunament contraparts financeres de petita dimensió, han de quedar exemptes de l’obligació de compensació alhora que segueixen estant sotmeses al requisit d’intercanvi de garanties per reduir qualsevol risc sistèmic. No obstant això, quan la posició adoptada per una contrapart financera sobrepassi el llindar de compensació, calculat a nivell de grup, encara que sigui en relació amb una categoria de derivats extraborsaris ha d’activar l’obligació de compensació per a totes les categories de derivats extraborsaris, donada la interconnexió de les contraparts financeres i el risc sistèmic per al sistema financer que pot sorgir si aquests contractes de derivats no es compensen de manera centralitzada.

Les contraparts financeres andorranes que subscriguin, modifiquin o rescindeixin un contracte de derivats amb contraparts d’un estat membre de la UE han de garantir que els detalls d’aquests contractes es notifiquin a un registre d’operacions reconegut oficialment d’acord amb el Reglament (UE) núm. 648/2012.

També ha de determinar-se qui té la responsabilitat de notificar contractes de derivats extraborsaris en què una o dos contraparts siguin un OIC. Per tant, cal especificar que la societat gestora d’un OIC ha d’assumir la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar en nom d’aquest OIC els contractes de derivats extraborsaris que aquest últim hagi subscrit amb contraparts d’un estat membre de la UE i de garantir l’exactitud dels detalls notificats.

Altrament, s’ha posat de manifest la necessitat de millorar la transparència i la supervisió no només en el sector bancari tradicional, sinó també en àmbits en què es duen a terme activitats d’intermediació de crèdit similars a les que efectuen les entitats bancàries, que constitueixen el que es coneix com a «banca paral·lela». Qualsevol deficiència relacionada amb aquestes activitats, que són similars a les que desenvolupen les entitats bancàries, té el potencial d’afectar la resta del sector financer. Les operacions de finançament de valors (OFV) possibiliten l’augment del palanquejament, la prociclicitat i la interconnexió en els mercats financers. En particular, la manca de transparència en el recurs a les OFV ha impedit que les autoritats de regulació i supervisió a escala europea, igual que els inversors, avaluïn i controlin correctament els riscos corresponents, assimilables als dels bancs, i el grau d’interconnexió amb el sistema financer. Aquesta modificació de la Llei respon a la necessitat de millorar la transparència dels mercats de finançament de valors i, per tant, del sistema financer, així com de donar a conèixer informació sobre OFV i de permutes de rendiment total als inversors d’organismes d’inversió col·lectiva. Aquestes noves obligacions de transparència en relació amb les OFV han de preveure, doncs, la comunicació de dades sobre les OFV efectuades per tots els participants en el mercat, ja siguin entitats financeres o no financeres, dades que inclouran la composició de la garantia real, la circumstància que la garantia real pugui reutilitzar-se o s’hagi reutilitzat, la substitució de les garanties reals a la fi del dia i els descomptes aplicats.

Les societats gestores d’OIC poden recórrer a les OFV o a les permutes de rendiment total per a una gestió eficaç de carteres. Aquest recurs pot tenir un impacte significatiu sobre el funcionament d’aquests OIC. Les OFV poden servir per assolir els objectius d’inversió o per millorar el rendiment. El recurs a OFV i a permutes de rendiment total podria augmentar el perfil de risc general de l’OIC, si no s’informa d’això adequadament els inversors. És fonamental garantir que els inversors d’aquests OIC puguin triar amb coneixement de causa i avaluar el perfil general de risc i remuneració dels OIC. Efectuar inversions a partir d’informació incompleta o incorrecta sobre l’estratègia d’inversió d’un OIC pot suposar pèrdues importants per als inversors. Per això, és essencial que els OIC facilitin de forma detallada tota la informació pertinent en relació amb el seu recurs a OFV i permutes de rendiment total. Per tal que els inversors puguin tenir coneixement dels riscos associats al recurs a OFV i a permutes de rendiment total, les societats gestores d’OIC han d’incloure en els informes periòdics informació detallada sobre el possible recurs a aquestes tècniques.

Resulta oportú que la política d’inversió d’un OIC, pel que fa a les OFV i a les permutes de rendiment total, es doni a conèixer clarament en els documents precontractuals, com el prospecte complet d’un OIC. D’aquesta manera es garantirà que els inversors comprenguin i valorin els riscos inherents abans de decidir invertir en un determinat OIC.

Per altra banda, la reutilització de garanties reals proporciona liquiditat i permet a les contraparts reduir els costos de finançament. No obstant això, sol generar complexes cadenes de garantia entre la banca tradicional i la banca paral·lela i dona lloc a riscos per a l’estabilitat financera. La manca de transparència sobre el grau de reutilització dels instruments financers aportats com a garantia real, i els riscos corresponents en cas de fallida, pot soscavar la confiança en les contraparts i amplificar els riscos per a l’estabilitat financera. Per augmentar la transparència de les operacions de reutilització, convé establir unes obligacions mínimes de notificació. La reutilització s’ha de produir únicament amb el coneixement i el consentiment expressos de la contrapart aportant, i s’ha de comptabilitzar en el seu compte de valors. L’aplicació dels requisits en matèria de reutilització ha d’ajornar-se sis mesos després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei perquè les contraparts tinguin temps suficient per adaptar els seus acords de garantia, inclosos els acords marc, i perquè els nous acords de garantia siguin conformes a aquesta Llei.

Per una altra part, els preus fixats en molts instruments financers i contractes financers depenen de l’exactitud i la integritat dels índexs de referència. Una sèrie de casos greus de manipulació dels índexs de referència de tipus d’interès, com el líbor i l’euríbor, i denúncies en tercers països sobre la manipulació d’índexs de referència en els sectors de l’energia, el petroli i les divises demostren que els índexs de referència poden estar subjectes a conflictes d’interessos. Els índexs de referència són vitals per fixar els preus de les operacions financeres i afavorir així un funcionament eficaç dels mercats financers en relació amb una àmplia gamma d’instruments i serveis financers. Molts índexs utilitzats al Principat d’Andorra com a tipus de referència en els contractes financers s’elaboren en un estat membre de la UE. A més, les entitats bancàries i financeres andorranes sovint cobreixen els seus riscos o obtenen el finançament necessari per subscriure aquests contractes financers en el mercat interbancari transfronterer. Així mateix, el sector financer també depèn dels índexs de referència per mesurar la rendibilitat d’un OIC amb l’objectiu de fer un seguiment del rendiment, determinar l’assignació òptima d’actius d’una cartera o calcular les taxes de rendiment obtingudes. És per tots aquests motius, així com per donar compliment als compromisos adquirits amb la signatura de l’Acord monetari, que cal transposar les disposicions rellevants per a Andorra del Reglament (UE) 2016/1011. En aquest sentit, és necessari regular la utilització d’índexs de referència en contractes financers i instruments financers, així com per mesurar la rendibilitat de l’OIC, perquè les entitats operatives del sistema financer que facin servir un índex de referència o una combinació d’índexs de referència utilitzin un dels índexs de referència autoritzats i inscrits en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM.

La metodologia de la Llei de modificació no altera l’estructura actual de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, si bé s’hi incorporen dos capítols nous, el capítol sisè, relatiu a les operacions en derivats extraborsaris, i el capítol setè, relatiu a les operacions de finançament de valors, i s’introdueixen articles nous al capítol cinquè i es fan modificacions als articles ja existents. En primer lloc, el capítol primer, relatiu a les disposicions generals, es modifica mitjançant la inclusió de definicions noves.

En el capítol segon, relatiu als requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, s’hi afegeix dos articles nous i es modifica un article. El primer article que s’hi afegeix és referent a la utilització d’índexs de referència reconeguts a la UE per les entitats operatives del sector financer, així com a l’obligació d’elaborar i tenir plans rigorosos en cas de modificació significativa o cessació d’un índex de referència que s’utilitzarà. El segon article afegit regula la substitució normativa d’índexs de referència per als quals els seus administradors han cessat l’administració o s’han liquidat, de tal manera que no requereixi la renegociació per incloure una clàusula contractual supletòria abans de la cessació d’aquest índex de referència en els contractes financers i instruments financers. A l’últim, es modifica l’article 5, relatiu a les normes de conducta de les entitats operatives del sector financer, per tal d’evitar possibles represàlies als empleats que comuniquin possibles infraccions d’acord amb el que estableix l’article 4 ter de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

En el capítol quart, relatiu a l’abús de mercat, es trasllada la definició de entitat financera al capítol primer perquè aquest terme s’empra en altres capítols de la mateixa Llei 8/2013, i es corregeix un error de referència a l’apartat 4 de l’article 45.

Pel que fa al capítol cinquè, relatiu als acords de compensació contractual i garantia financera, en la secció primera, de disposicions generals, es modifica l’article 74, de l’objecte i l’àmbit d’aplicació, per especificar l’àmbit territorial de les obligacions de transparència en relació amb les operacions de reutilització dels instruments financers rebuts en el marc d’un acord de garantia financera, així com l’article 76 per introduir-hi la definició de reutilització. En la secció segona, relativa al règim dels acords de compensació contractual i de les garanties financeres, es modifica l’article 81 i s’hi insereix l’article 81 bis per establir els requisits de transparència de les reutilitzacions dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia financera pignorativa o amb canvi de titularitat.

S’hi incorpora el capítol sisè, relatiu als derivats extraborsaris, que conté tres seccions amb divuit articles nous. La secció primera estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació dels requisits en matèria de derivats extraborsaris, així com la definició de termes rellevants i el tractament de les operacions intragrup. En la secció segona, s’estableixen les obligacions de compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris. Així doncs, s’estableix l’obligatorietat de compensació de derivats extraborsaris subscrits per les contraparts financeres andorranes amb contraparts d’un estat membre de la Unió Europea, així com amb contraparts de tercers països que puguin tenir un efecte directe, important i predictible dins de la Unió Europea. Per una altra part, s’estableix l’obligació de notificar els detalls de tot contracte de derivats que hagin subscrit les contraparts financeres andorranes amb una contrapart d’un estat membre de la Unió Europea, així com les modificacions i resolucions de contractes, i, a l’últim, l’obligació d’aplicar tècniques de reducció del risc als contractes de derivats extraborsaris no compensats en una entitat de contrapartida central. En la secció tercera s’estableix el règim sancionador relatiu a les operacions amb derivats financers aplicable a les contraparts financeres.

També s’hi incorpora el capítol setè, relatiu a la transparència de les operacions de finançament de valors, que conté tres seccions i quinze articles nous. En la secció primera, de disposicions generals, s’estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació dels requisits de transparència en relació amb les operacions de finançament de valors, així com la definició de termes rellevants referents a aquest tipus d’operacions. En la secció segona, s’estableix l’obligació de notificació i conservació respecte de les operacions de finançament de valors. A l’últim, en la secció tercera, s’estableix el règim sancionador relatiu a les operacions de finançament de valors aplicable a les contraparts financeres.

Addicionalment, s’introdueixen dos disposicions transitòries a la Llei 8/2013. La disposició transitòria quarta estableix l’exempció temporal de l’obligació de notificar operacions de finançament de valors per als diferents tipus de contraparts, així com en relació amb les obligacions de transparència respecte a la reutilització dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia financera. La disposició transitòria cinquena estableix l’exempció temporal d’utilització d’índexs de referència preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei que no es trobin autoritzats i inscrits en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM, així com per a la utilització d’índexs de referència elaborats per un administrador radicat en un tercer país no estat membre de la UE no inclòs en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM, i per a l’elaboració de plans documentats per part de les entitats que especifiquin les mesures que prendrien si l’índex de referència que utilitzen variés de forma important o deixés d’elaborar-se.

La Llei de modificació de la Llei 8/2013 té cinc disposicions finals.

La disposició final primera modifica parcialment el títol preliminar de definicions de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, així com l’article 56, sobre el contingut mínim del prospecte complet i el prospecte simplificat, perquè s’hi indiqui si els OIC recorren a operacions de finançament de valors i permutes de rendiment total, així com la utilització d’índexs de referència. Consegüentment, es modifiquen els annexos I i II de la mateixa Llei 10/2008 per concretar la informació que s’ha de detallar en relació amb el recurs a aquest tipus d’operacions per part de les OIC en el prospecte complet i en els informes periòdics. També s’hi introdueix una disposició transitòria segona perquè les societats gestores d’OIC i les societats d’inversió actualitzin el contingut del prospecte complet, així com dels informes periòdics.

La disposició final segona modifica la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per complementar el règim d’infraccions i sancions en relació amb la utilització d’índexs de referència.

Les disposicions finals tercera i quarta regulen la publicació dels textos consolidats de les lleis modificades i el desenvolupament reglamentari.

La disposició final cinquena regula l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Article 1. Modificació del títol de la Llei

Es modifica el títol de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que passa a anomenar-se Llei 8/2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors.

Article 2. Modificació de l’article 2

S’afegeixen els punts 7 bis, 11 bis, 11 ter, del 32 bis al 32 quinquies i del 46 al 53 a l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats de la manera següent:

“Article 2. Definicions

[…]

7 bis) Entitat financera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

[…]

11 bis) Derivat o contracte de derivats: un instrument financer dels enumerats a les lletres d) a k) del punt 11.

11 ter) Derivat extraborsari o contracte de derivats extraborsaris: un contracte de derivats, l’execució dels quals no té lloc en un mercat regulat, tal com es defineix al punt 12.

[…]

32 bis) Préstec de valors o matèries primeres o presa de valors o matèries primeres en préstec: una operació per la qual una contrapart cedeix valors o matèries primeres amb la condició que el prestatari retorni valors o matèries primeres equivalents en una data futura o quan així ho sol·liciti la part cedent; aquesta operació constitueix un préstec de valors o matèries primeres per a la contrapart que cedeixi els valors o les matèries primeres i una presa de valors o matèries primeres en préstec per a l’entitat que els rebi.

32 ter) Operació simultània de compra-retrovenda o operació simultània de venda-recompra: qualsevol operació en la qual una contrapart compra o ven valors, matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres i acorda, respectivament, vendre o recomprar valors, matèries primeres o drets garantits de la mateixa descripció a un preu especificat en una data futura, operació que és una operació simultània de compra-retrovenda per a la contrapart que adquireixi els valors, les matèries primeres o els drets garantits o una operació simultània de venda-recompra per a la contrapart que els vengui, sense que aquestes operacions simultànies de compra-retrovenda o de venda-recompra estiguin regulades per un acord de recompra ni per un acord de recompra inversa, en el sentit del punt 32 quater.

32 quater) Operació de recompra: tota operació regida per un acord pel qual les transferències d’una contrapart de valors o de matèries primeres o de drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres quan aquesta garantia hagi estat emesa per un mercat organitzat que tingui els drets sobre els valors o matèries primeres i per als quals l’acord no autoritzi l’entitat a fer cessions o pignoracions d’un valor o matèria primera determinada amb més d’una contrapart simultàniament, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres, o valors o matèries primeres substitutius de les mateixes característiques a un preu estipulat i en una data futura i estipulada o per estipular per la part cedent; aquesta cessió constituirà un pacte de recompra per a l’entitat que vengui els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els compri.

32 quinquies) Operació de préstec amb reposició de la garantia: les transaccions en les quals una contrapart concedeix un crèdit relacionat amb la compra, la venda, la transferència o la negociació de valors, excepte altres préstecs garantits mitjançant garanties reals en forma de valors.

[…]

46) Contraparts: a efectes dels capítols sisè i setè, s’entén com a contrapart tant les contraparts financeres com les contraparts no financeres.

47) Contrapart financera: s’entén per contrapart financera els tipus d’entitats o institucions següents:

48) Contrapart no financera: empresa, establerta al Principat d’Andorra o en un tercer país, diferent de les entitats esmentades al punt 47 d’aquest article i al punt 5 de l’article 91.

49) Administrador (d’índex de referència): la persona física o jurídica sota el control de la qual s’elabora un índex de referència.

50) Índex: tota xifra:

ii) sobre la base del valor d’un o més actius subjacents o preus, inclusivament preus estimats, tipus d’interès reals o estimats, cotitzacions i cotitzacions fermes i altres valors o enquestes.

A efectes de la lletra a), s’entén que una xifra s’ha posat a disposició del públic quan hi tingui accés un nombre potencialment indeterminat de persones físiques i jurídiques diferents del proveïdor de l’índex o un nombre determinat de destinataris relacionats o vinculats amb aquest proveïdor, ja sigui directament o indirectament com a conseqüència, entre altres coses, de la seva utilització per una o diverses entitats supervisades com a referència per a un instrument financer que emetin, o per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC o facilitar un tipus deutor calculat com a diferencial o increment respecte a aquesta xifra.

51) Índex de referència: tot índex que s’utilitzi com a referència per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o el valor d’un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC, per fer un seguiment del rendiment d’aquest índex o definir l’assignació d’actius d’una cartera o calcular les taxes de rendiment.

52) Utilització d’un índex de referència: comprèn els casos següents:

A l’efecte del que s’estableix a la lletra d), la determinació, per part de persones físiques o jurídiques, d’un tipus deutor fix o variable, fixat mitjançant decisions internes i aplicables únicament als contractes financers subscrits per elles o per empreses del mateix grup amb els clients respectius, de cara a la concessió o la promesa de concessió de crèdits en l’exercici de l’activitat comercial o professional, no es considera utilització d’un índex de referència subjecte a les obligacions establertes en els articles 15 bis o 15 ter.

53) Contracte financer: als efectes dels articles 15 bis i 15 ter, comprèn els tipus de contractes següents:

Article 3. Modificació de l’article 5

S’afegeix un paràgraf segon a l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Normes de conducta

[…]

La notificació d’informació a l’AFA en el marc del procediment de comunicació de possibles infraccions d’acord amb el que estableix l’article 4 ter de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que ho notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació.”

Article 4. Addició dels articles 15 bis i 15 ter

S’afegeixen els articles 15 bis i 15 ter a la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats de la manera següent:

“Article 15 bis. Utilització d’índexs de referència

La utilització d’un índex de referència administrat, elaborat o controlat per una autoritat pública andorrana o d’un tercer país o per un banc central no està subjecta al compliment dels requisits del paràgraf primer.

Article 15 ter. Substitució normativa d’un índex de referència

Article 5. Modificació de l’article 42

S’elimina el punt 4 de l’article 42 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda sense contingut.

Article 6. Modificació de l’article 45

Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 4 de l’article 45 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat de la manera següent:

“Article 45. Autoritat competent en matèria d’abús de mercat

[…]

La notificació d’informació a l’AFA d’acord amb aquest capítol no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que ho notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació.”

Article 7. Modificació de l’article 74

Es modifica l’apartat 3 i s’afegeix l’apartat 4 a l’article 74 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat de la manera següent:

“Article 74. Objecte i àmbit d’aplicació

[…]

ii) Quan la reutilització es refereixi a instruments financers aportats en virtut d’un acord de garantia per una contrapart establerta al Principat d’Andorra o per una sucursal al Principat d’Andorra d’una contrapart establerta en un tercer país.”

Article 8. Modificació de l’article 76

S’afegeix la lletra o) a l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Article 76. Definicions

[…]

Article 9. Modificació de l’article 81

S’afegeixen els apartats 1 bis i 2 bis a l’article 81 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Article 81. Dret de substitució i utilització de l’objecte de la garantia pignorativa

[…]

1 bis. Tot dret del beneficiari a la reutilització dels instruments financers rebuts en garantia queda sotmès almenys a les dos condicions següents:

[…]

2 bis. Tot exercici per les contraparts del seu dret a la reutilització queda sotmès almenys a les dos condicions següents:

No obstant el que es disposa en la lletra b) del paràgraf primer, en cas que una contrapart en un acord de garantia estigui establerta en un tercer país i que el compte del garant estigui obert en un tercer país i subjecte a la seva legislació, la reutilització ha d’acreditar-se bé mitjançant una transferència des del compte del garant, o bé per altres mitjans adequats.”

Article 10. Addició de l’article 81 bis

S’afegeix l’article 81 bis a la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Article 81 bis. Transparència en la reutilització dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia amb canvi de titularitat

No obstant el que es disposa en la lletra b) del paràgraf primer de l’apartat 2, en cas que una contrapart en un acord de garantia estigui establerta en un tercer país i que el compte del garant estigui obert en un tercer país i subjecte a la seva legislació, la reutilització ha d’acreditar-se bé mitjançant una transferència des del compte del garant, o bé per altres mitjans adequats.”

Article 11. Addició d’un capítol sisè, relatiu als derivats extraborsaris

S’introdueixen tres seccions a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, els enunciats de les quals queden redactats en els termes següents:

“Secció primera. Disposicions generals”

“Secció segona. Compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris”

“Secció tercera. Règim sancionador relatiu a les operacions amb derivats financers”

S’afegeixen els articles 89 a 106 al nou capítol sisè de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats en els termes següents:

“Capítol sisè. Derivats extraborsaris

Secció primera. Disposicions generals

Article 89. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 90. Autoritat competent

L’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions de derivats extraborsaris subscrits per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra.

Les facultats conferides a l’AFA en virtut del que disposen els articles 4 i 4 bis de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances són aplicables a les contraparts financeres indicades en la lletra e) del punt 47 de l’article 2. Consegüentment, aquestes contraparts financeres queden obligades a posar a disposició de l’AFA tots els llibres, registres i documents, sigui quin sigui el seu suport, que aquesta última consideri necessaris, inclosos els programes informàtics i els arxius magnètics, òptics o de qualsevol altra classe, incloses les converses telefòniques, quant a les seves actuacions en els mercats de derivats financers.

Article 91. Definicions

A efectes d’aquest capítol s’entén per:

ii) amb treballadors per compte propi, quan així ho estableixi simultàniament la legislació;

I que el dit acord tingui el seu origen en la dita relació laboral.

ii) tinguin per objectiu primari proporcionar prestacions de jubilació.

Article 92. Operacions intragrup

ii) Que l’altra contrapart sigui una contrapart financera, una societat financera de cartera, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars establerta al Principat d’Andorra o en la Unió subjecta als requisits prudencials apropiats;

iii) Que totes dos contraparts estiguin íntegrament compreses en la mateixa consolidació, i

iv) Que totes dos contraparts estiguin subjectes a procediments adequats i centralitzats d’avaluació, mesurament i control del risc.

Secció segona. Compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris

Article 93. Obligació de compensació

ii) Una contrapart no financera d’un estat membre de la UE que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 10 del Reglament (UE) núm. 648/2012;

iii) Una contrapart financera o no financera amb seu en un tercer país no estat membre que estaria subjecta a l’obligació de compensació si tingués la seva seu a la UE, sempre que el contracte tingui un efecte directe, important i predictible dins de la Unió Europea d’acord amb les normes tècniques reglamentàries que s’aproven per part de la Comissió Europea en virtut de l’apartat 4 de l’article 4 del Reglament (UE) núm. 648/2012.

L’exempció establerta al paràgraf primer del segon apartat solament s’aplica a contractes de derivats extraborsaris subscrits entre dos contraparts pertanyents al mateix grup, però establertes al Principat d’Andorra i en un tercer país, quan la contrapart financera establerta al Principat d’Andorra hagi estat autoritzada a aplicar aquesta exempció per l’AFA en els 30 dies naturals següents a la notificació efectuada, sempre que es compleixin les condicions establertes en l’article 92.

A aquest efecte, la contrapart financera s’ha de convertir en membre compensador o en client, o ha d’establir acords de compensació indirectes amb un membre compensador, sempre que aquests acords no incrementin el risc de contrapart i que garanteixin que els actius i les posicions de la contrapart es beneficien d’una protecció d’efecte equivalent a la prevista en els articles 39 i 48 del Reglament (UE) núm. 648/2012.

Article 94. Contraparts financeres subjectes a l’obligació de compensació

Quan la contrapart financera no calculi les seves posicions o quan el resultat d’aquest càlcul superi qualsevol dels llindars de compensació determinats segons l’apartat 4, la contrapart financera:

La contrapart financera ha de poder demostrar a l’AFA que el càlcul de la posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors no condueix a una infravaloració sistemàtica de la posició.

No obstant el que es disposa al paràgraf primer, per als OIC, les posicions a què es refereix l’apartat 1 s’han de calcular per a cada OIC.

Les societats gestores d’OIC que gestionin més d’un OIC han de poder demostrar a l’AFA que el càlcul de posicions per a cada OIC no suposa:

Article 95. Obligació d’informació

No obstant el que disposa l’article 92, l’obligació de notificació no s’aplica als contractes de derivats extraborsaris dins del mateix grup quan almenys una de les contraparts sigui una contrapart no financera o si, en cas d’haver estat establerta a la UE, hauria estat considerada una contrapart no financera, sempre que:

Les contraparts financeres han de notificar a l’AFA la intenció d’aplicar l’exempció a què es refereix el paràgraf tercer. L’exempció és vàlida tret que l’AFA hagi indicat, en el termini de tres mesos a partir de la data de la notificació, que considera que no es compleixen les condicions esmentades en el paràgraf tercer.

Aquest registre ha de ser accessible en qualsevol moment per l’AFA.

La divulgació d’aquesta informació no implica cap mena de responsabilitat per a l’entitat notificant o per als seus directors o treballadors.

Article 96. Tècniques de reducció del risc aplicables als contractes de derivats extraborsaris no compensats per una ECC