Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2022 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2022 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2022 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2022 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2022, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l’acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l’exercici del 2022, s’ha posat al dia d’acord amb el Pla d’equilibri financer 2020-2025, que s’annexa a aquesta Llei i que correspon, alhora, al Pla d’equilibri actualitzat del pressupost extraordinari, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2 –aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020.

Cal fer avinent que les mesures econòmiques per fer front a la crisi pel nou coronavirus SARS-CoV-2 que s’han desenvolupat al 2020 i al 2021 han provocat un incompliment de les obligacions que estableix la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors. El pla d’equilibri financer preveu tornar a la situació d’equilibri pressupostari abans no s’acabi l’exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d’alguns paràmetres del marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023 provocades per l’aprovació dels pressupostos extraordinaris per la crisi del coronavirus.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2022 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2022, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dos vegades el salari mínim establert per a l’any 2022 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, que es revaloren durant l’any 2022 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2021.

La Llei del pressupost general per a l’exercici del 2022 conté dos disposicions addicionals, una disposició derogatòria i disset disposicions finals.

La disposició addicional primera aprova l’actualització del Pla d’equilibri financer 2020-2025 del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència causada per la pandèmia del SARSCoV-2, que s’annexa a aquesta Llei.

En concret, el Consell General va aprovar –mitjançant la Llei 3/2020, del 23 de març; la Llei 5/2020, del 18 d’abril; la Llei 18/2020, del 17 de desembre, i la Llei 18/2021, del 8 de juliol– un pressupost extraordinari i les seves actualitzacions, que supera els límits de deute i de despesa permesos, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.

Aquest pressupost extraordinari i les seves actualitzacions s’acompanyen d’un Pla d’equilibri financer –la darrera actualització del qual s’annexa a aquesta Llei– per tornar a la situació d’estabilitat pressupostària abans de la finalització de l’exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d’alguns paràmetres del marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023, provocades per l’aprovació del pressupost extraordinari per fer front a la crisi causada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cal destacar que en el cas concret de la Llei del pressupost del 2022 tan sols es superarà el nivell d’endeutament de l’Estat ja que el nivell de despesa permesa ja es torna a alinear amb el que preveu la normativa.

La disposició addicional segona desenvolupa un nou mecanisme potestatiu de flexibilització de la gestió de les concessions amb l’objectiu de tenir més eines per a poder minimitzar els impactes econòmics de la pandèmia en les empreses concessionades.

La disposició derogatòria aixeca amb caràcter permanent unes mesures de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal que van limitar el desenvolupament professional dels professionals que formen part del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària fins a la data d’avui. Considerant que farà gairebé deu anys que el personal d’aquesta entitat de dret públic està sotmès a aquestes restriccions, i tenint en compte la situació d’emergència sanitària, que té una incidència especial atès que posa en situació de pressió contínua el sistema sanitari, i especialment el seu personal, es considera convenient aixecar la suspensió pel que fa a la progressió d’aquest personal en el pla de carrera del SAAS. La finalitat és incentivar-lo, fidelitzar-lo i aconseguir més compromís, amb el desenvolupament i la millora dels objectius i la missió d’aquesta entitat, l’objectiu principal de la qual és millorar el sistema sanitari andorrà i la qualitat dels serveis assistencials que es presten a la ciutadania.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la dissetena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2022, i una disposició final divuitena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, i matisa que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

La disposició final tercera modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques (LGFP), del 19-12-1996.

En primer lloc, modifica l’apartat 5 de l’article 33, “Ordenació de pagaments: pagaments en ferm i a justificar”, de l’LGFP i estableix que, excepcionalment, en el cas de les subvencions amb pagaments a la bestreta, el termini de justificació –que és abans del 15 de gener de l’exercici següent per a la resta de pagaments que s’han de justificar– serà el que es determini en les bases reguladores. L’objectiu d’aquesta modificació és facilitar la tasca de gestió de les entitats subvencionades.

En segon lloc, modifica l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, de l’LGFP per encabir-hi, principalment, els supòsits de caràcter permanent –pel fet que s’han previst de manera reiterada en l’articulat de les lleis del pressupost dels exercicis anteriors– en què l’òrgan competent pot autoritzar transferències de crèdit.

En tercer lloc, modifica l’article 29, “Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals”, en concret l’apartat 4, per clarificar el procediment administratiu de l’execució dels crèdits de despeses pluriennals, i els apartats 8 i 9, per concretar que els contractes de concessió són els que poden requerir aportacions (en concepte de despeses corrents o de capital) per part de l’Administració que s’estenguin més de enllà del límit d’anualitats de cinc anys i que aquest supòsit, amb la quantitat màxima i les anualitats de les aportacions, ha de quedar establert en la llei del pressupost general.

La disposició final quarta modifica els articles següents de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal (LSFP). D’una banda, modifica l’article 19, amb la modificació de l’apartat 4 i l’addició de dos nous apartats –el cinquè i el sisè–, que estableixen els requisits d’inversió i de dipòsit dels fons de compensació. De l’altra, modifica l’article 12, amb l’addició d’un nou paràgraf a l’apartat 5, per clarificar la limitació de l’endeutament pel que fa a les entitats que estan vinculades a l’Administració general.

La disposició final cinquena modifica els articles 6 i 13 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, anomenats “Naturalesa, règim jurídic i econòmic”, en concret l’apartat primer de cadascun dels articles, amb l’objectiu de clarificar el caràcter privat del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), respectivament.

La disposició final sisena modifica els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social:

• La lletra b) de l’article 19 on s’afegeix que la demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació d’una acta de la junta general de la societat on s’estableix que el càrrec d’administrador no és retribuït, sempre que no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari.

• L’article 93, amb la finalitat d’establir un nou règim de recàrrecs que presenti un caràcter més dissuasiu i, alhora, que faciliti la gestió dels deutes.

• Els apartats 1 i 4 de l’article 96, per tal d’esclarir el període de liquidació de les quotes corresponents a indemnitzacions reconegudes per sentència judicial, mediació o arbitratge. En tot cas, la presentació dels documents de cotització és sempre obligatòria. En aquest document l’empresa ha d’especificar, de manera individual per cada treballador, les hores de treball efectiu realitzades durant el període de liquidació.

• L’apartat 1 de l’article 174, per tal de precisar que en el moment de transformar una pensió d’invalidesa en pensió de jubilació s’ha de considerar com a període cotitzat tot el període durant el qual la persona interessada ha percebut la pensió d’invalidesa.

• L’apartat 2 de l’article 181, per tal de precisar un dels requisits per atorgar una pensió de viduïtat a les persones que han estat vinculades a la persona assegurada difunta per matrimoni o unió estable de parella, quan aquest vincle s’ha extingit o s’ha produït la separació abans de la defunció. També se suprimeix el requisit de convivència prèvia amb la parella per generar dret a pensió de viduïtat.

• L’apartat 2 de l’article 195, que flexibilitza els requisits perquè una persona que té dret a percebre una pensió de jubilació pugui optar per substituir-la per un capital de jubilació.

• L’article 204, que fa possible que, en determinades circumstàncies, les persones que en arribar a l’edat ordinària de jubilació no reuneixen les condicions necessàries per obtenir una pensió de jubilació s’acullin al règim de jubilació retardada per complir aquestes condicions.

• L’apartat 2 de l’article 205, per establir que la incompatibilitat entre la percepció d’una pensió de jubilació anticipada i l’exercici d’una activitat laboral o professional deixa d’existir a partir del moment en què la persona que percep la prestació de jubilació anticipada arriba a l’edat de jubilació ordinària.

• L’article 219, amb la inclusió de dos nous règims especials: els corresponents als esportistes d’alt nivell de 25 a 30 anys, a banda dels estudiants d’aquesta franja d’edat; i les persones beneficiàries d’un ajut econòmic ocasional per protecció sanitària mínima.

• L’article 220 ter, de nova creació, que té per objecte establir un nou règim especial per a les persones beneficiàries d’un ajut econòmic ocasional per protecció sanitària mínima, regulat reglamentàriament.

• L’article 222, que regula el règim especial de les persones amb discapacitat subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.