LegalizeLlei 43/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada de partits polítics i finançament electoral
Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 12 de desembre del 2022, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:
Llei 43/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada de partits polítics i finançament electoral
Exposició de motius
L’article 26 de la Constitució reconeix el dret dels andorrans a crear lliurement partits polítics. En un primer moment es varen regir en gran part per la normativa general aplicable a les associacions, fins a l’aprovació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, que va concretar el règim de creació, organització i funcionament dels partits polítics, d’acord amb les previsions constitucionals. L’esmentada Llei establia la llibertat de creació de partits polítics pels nacionals andorrans majors d’edat i en plena possessió dels seus drets civils i polítics i la llibertat d’afiliació dels andorrans i els estrangers residents legalment a Andorra; els procediments de constitució d’un partit; el registre de partits polítics, que té caràcter constitutiu; les regles mínimes referents a l’organització i el funcionament dels partits polítics per assegurar el compliment d’allò que exigeix la Constitució; els drets i deures dels membres; el finançament dels partits polítics, i el règim d’infraccions i sancions. El sistema de control que estableix assigna un paper central al Tribunal de Comptes. Així mateix, aquesta Llei va modificar parcialment el Codi penal i la Llei qualificada del Tribunal de Comptes.
Posteriorment, la Llei 4/2017, del 16 de març, qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral va efectuar un conjunt de canvis puntuals i algunes clarificacions a la Llei anterior per tal d’adequar la Llei a les recomanacions efectuades pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. Les modificacions més importants es concreten a fer constar expressament els grups parlamentaris com a ens que no poden fer donacions als partits polítics ni a les candidatures. Així mateix, es va aprofitar per clarificar i simplificar algunes disposicions i perfeccionar-ne la redacció; establir un sistema de finançament públic de partits polítics efectiu diferenciat del finançament de campanyes electorals, i, finalment, va modificar novament la Llei del Tribunal de Comptes.
En compliment del que establia la disposició final segona de la referida Llei 4/2017, es va aprovar, per Decret del 27 de setembre del 2017, la publicació del text refós de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, però no un text consolidat, d’acord amb l’article 116 del Reglament del Consell General.
La Llei 33/2021, del 2 de setembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert, a la disposició transitòria tercera i la disposició final quarta determina noves modificacions a l’esmentada Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral. Així mateix, a la disposició final setena encomanava al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de la data d’entrada en vigor de la dita Llei, presentés al Consell General el Projecte de llei de text consolidat de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, que inclogués les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei.
Per tot això, aquest text consolidat, a més d’incorporar les modificacions més recents dalt esmentades, cosa que ha implicat la renumeració d’alguns dels articles de la Llei inicial i efectuar les modificacions de les remissions internes corresponents, deroga totalment o parcialment algunes lleis, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que en contradiguin el contingut.
Aquesta Llei de text consolidat de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Creació de partits polítics
Article 1. Concepte i finalitat dels partits polítics
Els partits polítics són associacions voluntàries de ciutadans dotades de personalitat jurídica, la finalitat de les quals és contribuir al legítim funcionament del règim democràtic constitucional amb la finalitat d’aconseguir el bé comú servint a l’interès nacional.
Els partits polítics són instruments necessaris de la política nacional, de tal manera que no es podrà limitar la seva activitat excepte en els casos i mitjançant els procediments previstos en la present Llei.
Els partits polítics nomenaran candidats als càrrecs públics electius, podent presentar candidatures de ciutadans no afiliats sempre que aquesta possibilitat estigui admesa en els seus estatuts.
Article 2. Llibertat de creació
Els andorrans tenen dret a la lliure creació de partits polítics, d’acord amb la Constitució. Aquest dret s’exercirà en els termes que preveu aquesta Llei qualificada.
Poden constituir-se com a promotors de partits polítics les persones físiques de nacionalitat andorrana que siguin majors d’edat i que estiguin en plena possessió dels seus drets civils i polítics.
Els partits polítics poden formar unions i federacions.
Els partits polítics poden crear seccions juvenils. Els membres o militants d’aquestes seccions juvenils han de tenir almenys 16 anys d’edat.
Els partits polítics poden federar-se o associar-se a partits i unions de partits de caràcter internacional.
Article 3. Llibertat d’afiliació
Els andorrans i els estrangers legalment residents a Andorra tenen dret a afiliar-se als partits polítics.
Per afiliar-se a un partit polític cal ser major d’edat i disposar de plena capacitat d’obrar.
Per afiliar-se a una secció juvenil d’un partit cal tenir almenys 16 anys d’edat.
L’afiliació i la permanència en un partit polític és voluntària. Ningú pot ser obligat a afiliar-se o a romandre afiliat a un partit polític.
No poden estar afiliats a partits polítics ni els batlles ni els magistrats ni els membres del Ministeri Fiscal. Els qui, estant afiliats a un partit polític ingressin a les institucions indicades, cessaran de ple dret en la seva condició d’afiliats i en els seus drets i obligacions com a tals.
Article 4. Constitució
Per constituir un partit polític cal l’acord de tres o més persones que compleixin els requisits de l’article 2.2, que manifestin en una acta fundacional la seva voluntat de constituir-lo, presentin uns estatuts provisionals i l’inscriguin en el Registre de partits polítics.
Article 5. Denominació
La denominació d’un partit polític no pot:
Coincidir amb la d’un altre registrat prèviament ni ser tan similar que indueixi a confusió.
Incloure expressions contràries a les lleis o a l’honor i als altres drets de les persones.
Reproduir la d’un altre dissolt judicialment.
Article 6. Acta fundacional
L’acta fundacional ha de contenir:
La identificació de les persones que el promouen, mitjançant l’expressió del seu nom i cognoms, número de passaport o de qualsevol altre document oficial d’identificació, data de naixement i domicili.
La voluntat de constituir el partit polític, que s’acredita mitjançant la firma de l’acta.
La denominació del partit polític que es proposa constituir.
L’aprovació dels estatuts provisionals pels quals es regirà el partit polític, que han de contenir les dades que assenyala l’article 7.
Les persones que formaran els òrgans directius provisionals.
El lloc i la data on s’estén el document.
L’acta fundacional s’ha d’elevar a escriptura pública davant Notari autoritzat a Andorra.
Article 7. Estatuts
Els estatuts han de contenir, almenys:
La denominació del partit, d’acord amb l’article 5.
El domicili social, que ha de radicar-se a Andorra.
L’ideari o el programa general del partit.
La composició, l’estructura, les competències i el funcionament dels òrgans del partit, segons els criteris generals que estableix el capítol segon. En especial, establiran els procediments de designació dels candidats electorals.
Els drets i els deures dels afiliats, d’acord amb els articles 14 i 15, i en particular, el deure d’efectuar les declaracions de patrimoni corresponents en cas de resultar subjectes a aquesta obligació de conformitat amb la Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert.
La pèrdua de la condició d’afiliat, els procediments sancionadors contra els afiliats i el sistema de garanties.
El règim econòmic i patrimonial, d’acord amb les previsions d’aquesta Llei.
Les causes de dissolució i l’aplicació, si és el cas, dels drets i del patrimoni del partit.
Els estatuts que acompanyin l’acta fundacional és suficient que continguin les matèries indicades en les lletres a), b) i c) de l’apartat anterior. En aquest cas, la comissió promotora convocarà una assemblea general dels afiliats en el termini de sis mesos des de la inscripció, en la qual s’aprovaran els estatuts definitius i s’elegiran els òrgans directius.
Article 8. Registre
Els partits adquireixen personalitat jurídica mitjançant la seva inscripció en el Registre de partits polítics, a partir del dia següent a la seva inscripció. Fins aquest moment, els promotors responen personalment i de manera solidària per les actuacions que realitzin en nom del partit polític en procés de constitució.
Els promotors han de presentar la sol·licitud d’inscripció al Registre, acompanyada de l’acta fundacional i els estatuts que en tot cas hauran de satisfer els requisits que contempla l’article 7.
El responsable del Registre inscriurà el partit en el termini de 30 dies des de la presentació de la sol·licitud, llevat que consideri que concorre alguna de les causes de denegació de la inscripció que determina l’article següent.
El Registre de partits polítics depèn del ministeri responsable de l’interior. El ministre responsable d’interior nomena i cessa el responsable del Registre de partits polítics.
El Registre de partits polítics és públic i es regeix per aquesta Llei, el reglament que aprovi el Govern i, subsidiàriament, per la normativa d’associacions.
Article 9. Causes de denegació de la inscripció
La inscripció d’un partit polític en el Registre de partits polítics només pot denegar-se per una de les causes següents:
Manca o defectes de la documentació necessària per a la inscripció segons els articles 6 i 7.
No preveure un funcionament o una organització de caràcter democràtic, d’acord amb el que disposa el capítol segon.
Indicis d’il·licitud penal.
Successió d’un partit dissolt judicialment.
Article 10. Procediment
Si el responsable del Registre, dins del termini que estableix l’article 8.3, considera que la documentació presentada per a la inscripció del partit polític és incompleta o té defectes, ho comunicarà als promotors perquè esmenin les deficiències observades dins del termini dels 30 dies següents, amb suspensió del termini per inscriure. Transcorregut el termini d’esmena sense que els promotors hagin esmenat les deficiències advertides, l’expedient es considera caducat i el responsable del Registre en declararà l’arxiu.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs administratiu davant del ministre responsable d’interior. Aquest recurs té caràcter potestatiu. Els promotors poden presentar demanda judicial directa contra la resolució administrativa pel procediment urgent i preferent de tutela dels drets i les llibertats fonamentals.
Si el responsable del Registre, dins del termini que estableix l’article 8.3, considera que el partit polític presenta una organització o un funcionament que no respon als criteris democràtics que estableix el capítol segon, en donarà compte al ministre responsable d’interior, amb suspensió del termini per inscriure.
El ministre responsable d’interior, en el termini de 30 dies, resoldrà inscriure el partit polític en el Registre o bé requerirà els promotors perquè modifiquin, en el termini de 30 dies, els estatuts o l’altra documentació presentada a fi de complir els criteris d’organització i funcionament democràtics que estableix el capítol segon. Transcorregut aquest termini sense haver comunicat la modificació dels estatuts o altra documentació, l’expedient es considera caducat i el responsable del Registre en declararà l’arxiu, sense perjudici dels recursos que es puguin interposar.
Transcorregut el termini de 30 dies de què disposa el ministre per dictar la resolució a què fa referència el paràgraf anterior sense que l’hagi adoptada, s’inscriurà el partit polític en el Registre de partits polítics.
Contra la resolució del ministre responsable d’interior els promotors poden presentar demanda judicial pel procediment urgent i preferent de tutela dels drets i les llibertats fonamentals.
Si el responsable del Registre, dins del termini que estableix l’article 8.3, considera que la sol·licitud d’inscripció presenta indicis d’il·licitud penal, en donarà compte al ministre responsable d’interior, que ho comunicarà al Ministeri Fiscal, que en el termini de 30 dies podrà exercir les accions judicials que corresponguin o bé retornar l’expedient al ministre de l’interior, per a la seva inscripció. Si el Ministeri Fiscal no exerceix accions judicials en aquest termini, s’inscriurà el partit polític en el Registre de partits polítics.
Si el responsable del Registre, dins del termini que estableix l’article 8.3, considera que els sol·licitants pretenen succeir un partit dissolt judicialment, en donarà compte al ministre responsable d’interior, que sol·licitarà informe al Fiscal General de l’Estat. El ministre, en el termini de 60 dies des de la presentació de la sol·licitud d’inscripció, resoldrà inscriure el partit o denegar la inscripció. En aquest cas, els promotors podran recórrer davant la Sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior, en els termes de l’article 20.
Capítol segon. Organització i funcionament
Article 11. Principis generals
D’acord amb el que estableix l’article 26 de la Constitució, el funcionament i l’organització dels partits polítics han de ser democràtics i les seves actuacions, conformes a la llei.
Article 12. Organització democràtica
L’òrgan superior de cada partit polític estarà constituït per una assemblea general on podran participar tots els seus membres, directament o per mitjà de representants, segons fixin els estatuts.
L’assemblea general, amb la denominació que rebi als estatuts de cada partit, elegirà els òrgans generals de govern del partit i podrà destituir-los, en els termes que fixin els estatuts.
Els estatuts determinaran les altres competències de l’assemblea general, que en tot cas comprendran l’aprovació i modificació dels estatuts, l’aprovació del programa o ideari general del partit, la incorporació del partit a federacions i unions de partits i la seva dissolució.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.