LegalizeLlei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de desembre del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Exposició de motius
Internet i la consegüent aparició de les noves tecnologies han propiciat que també apareguin noves modalitats d’infraccions i delictes que no estaven previstes en el nostre ordenament jurídic. En els darrers anys s’ha detectat un creixement exponencial dels delictes relacionats amb les noves tecnologies. En aquest sentit, es considera necessari adaptar el marc normatiu existent a aquestes noves formes delictives per tal de protegir els ciutadans i les empreses del país de qualsevol tipus d’atac cibernètic, així com garantir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat dels sistemes d’informació.
D’aquesta manera, aquesta Llei incorpora els delictes previstos a la Directiva 2013/40/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 d’agost del 2013, relativa als atacs contra els sistemes d’informació, a la vegada que adapta el marc normatiu penal andorrà al Conveni sobre la cibercriminalitat, obert a la signatura a Budapest el 23 de novembre del 2001.
D’altra banda, el 24 de novembre del 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, el qual va acompanyat d’un annex que s’ha anat actualitzant de manera periòdica i que assenyala els actes jurídics i les disposicions normatives de la Unió Europea que l’Estat andorrà s’ha compromès a implementar en el seu ordenament jurídic en els termes establerts a l’article 8 de l’Acord esmentat.
Així, en virtut d’aquest Acord monetari, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres aspectes, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2019/713 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 d’abril del 2019, sobre la lluita contra el frau
i la falsificació dels mitjans de pagament diferents de l’efectiu i per la qual se substitueix la Decisió marc 2001/413/JAI del Consell, així com la Directiva (UE) 2018/1673 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre del 2018, relativa a la lluita contra el blanqueig de capitals mitjançant el dret penal.
Addicionalment, el Principat d’Andorra va signar el Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans el 17 de novembre del 2005 ratificat pel Consell General el 14 d’octubre del 2010. El Consell d’Europa, a través del Grup d’Experts sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA), s’encarrega de supervisar la implementació del Conveni per les parts i de redactar els informes que avaluen les mesures preses per cada estat part. El segon informe sobre la implementació del Conveni per part d’Andorra va ser adoptat pel GRETA en la 34a reunió plenària, que va tenir lloc el primer trimestre del 2019. En relació amb aquest informe, el GRETA constata que, des de l’adopció del primer informe el 2014, Andorra ha fet importants progressos en diverses àrees, i fa una sèrie de recomanacions per millorar la implementació del Conveni al país, les quals requereixen modificar el Codi penal.
Així mateix, en aquesta matèria també es dona resposta a la necessitat d’adherir-se al Protocol per prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i infants, que complementa el Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, el qual es configura com un instrument universal que aborda tots els aspectes del tràfic d’éssers humans.
Altrament, la necessitat d’adequar la normativa penal andorrana per ratificar el Protocol addicional del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme també fa que calgui aquesta modificació legislativa.
Així, d’acord amb tot el que s’ha exposat, l’adequació de la normativa nacional vigent als convenis internacionals esmentats, així com a la normativa europea, obliga a fer modificacions del marc jurídic penal andorrà.
D’altra banda, s’aprofita aquesta modificació per introduir en el text canvis a determinats delictes contra la seguretat del trànsit.
Finalment, es modifica l’article 484 de conformitat amb l’establert per la sentència del Tribunal Constitucional, del 17 de gener del 2022, que declara inconstitucional i nul l’article 484 del Codi penal en la redacció atorgada per la disposició final primera de la Llei 13/2020, del 29 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública.
Aquesta Llei està dividida en 51 articles, que modifiquen, en tot o en part, 41 articles i incorporen 10 articles nous. Finalment, s’estableixen tres disposicions finals.
La disposició final primera estableix la substitució dels termes “incapacitat” o “incapaç” per “discapacitat” o “persona amb discapacitat”, respectivament, la disposició final segona encomana al Govern que presenti al Consell General els projectes dels textos consolidats corresponents i la disposició final tercera determina la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Article 1. Modificació de l’article 30 de la Llei 9/2005
Es modifica l’article 30 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal el qual queda redactat de la següent manera:
“Article 30. Circumstàncies agreujants
Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal:
Executar el fet amb acarnissament, augmentant intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l’execució del delicte.
Executar el fet amb traïdoria, emprant mitjans tendents directament a assegurar l’acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de l’ofès.
Abusar de l’autoritat, la superioritat o la confiança
Buscar o aprofitar-se de les circumstàncies de lloc, de temps o de la concurrència d’altres persones que facilitin l’execució o augmentin el greuge sobre la víctima.
Ser la víctima especialment vulnerable tenint en compte l’edat, la condició física o psíquica, la incapacitat o una altra circumstància semblant.
Cometre el fet per un mòbil discriminatori. Constitueix mòbil discriminatori el tracte desfavorable, d’inferioritat o excloent que es dona a una persona o un col·lectiu per raó de naixement, nacionalitat o manca de nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe o gènere femení, religió, convicció o opinió filosòfica, política o sindical, llengua, edat, discapacitat, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
La reincidència. Hi ha reincidència quan, en el moment de cometre el delicte, el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa. No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions legalment establertes per a la rehabilitació del reu.
En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, els relatius a la prostitució, els de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, i en els esmentats a la lletra d de l’apartat 6 de l’article 8, els antecedents per condemna a l’estranger per fets constitutius dels mateixos delictes previstos en aquest Codi s’han d’equiparar als antecedents nacionals per a l’aplicació d’aquesta circumstància.
Cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa.
Que el subjecte passiu sigui funcionari o autoritat i la infracció penal s’hagi comès quan aquest subjecte es trobava en l’exercici del seu càrrec o per raó del mateix càrrec.
L’ostentació o la difusió de la infracció a través de qualsevol mitjà de comunicació o xarxa social.”
Article 2. Modificació de l’article 33 de la Llei 9/2005
Es modifica l’article 33 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 33. Discapacitat
Als efectes penals, es considera discapacitat aquella situació en la que es troba una persona amb deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini, que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions amb les altres persones, amb independència que estigui proveïda de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.”
Article 3. Addició d’un nou article 34 bis a la Llei 9/2005
S’addiciona un nou article 34 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 34 bis. Dada informàtica
Als efectes d’aquest Codi, es considera dada informàtica tota representació de fets o d’informació de manera adequada per a la comunicació, la interpretació o el seu processament que permet el seu tractament per un sistema d’informació.”
Article 4. Addició d’un nou article 34 ter a la Llei 9/2005
S’addiciona un nou article 34 ter a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 34 ter. Sistema d’informació
Als efectes d’aquest Codi, es considera sistema d’informació el conjunt d’unitats físiques (maquinari i comunicacions) i lògiques (programari), que mitjançant la interacció, l’emmagatzematge i el processament automàtic de dades informàtiques, tractades, recuperades o distribuïdes produeix els resultats necessaris per al seu funcionament, utilització, protecció i manteniment.”
Article 5. Modificació de l’article 36 de la Llei 9/2005
Es modifica l’article 36 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la següent manera:
“Article 36. Penes principals per als delictes menors
Les penes que es poden imposar per delicte menor són:
Presó fins a dos anys.
Arrest de temps festiu fins a vint-i-quatre caps de setmana o unitats de temps equivalents.
Arrest domiciliari fins a sis mesos.
Arrest parcial diari fins a sis mesos.
Multa fins a 60.000 euros o fins al triple del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o del benefici obtingut o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.
Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un any, tret del que derivi de l’aplicació de l’article 65.
Inhabilitació fins dos anys per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.
Suspensió fins a dos anys per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.
Privació del permís de conduir fins a sis anys.
Privació del permís d’arma fins a sis anys.
Privació de la llicència de caça o pesca fins a sis anys.
Prohibició d’emetre xecs o d’utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys.
Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.
Les que derivin de l’aplicació de les normes de substitució de penes previstes a l’article 65.”
Article 6. Modificació de l’article 105 de la Llei 9/2005
Es modifica l’article 105 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 105. Inducció i cooperació al suïcidi
El qui indueix al suïcidi una altra persona ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a vuit anys.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi d’una persona. Quan la cooperació arriba a l’extrem d’executar la mort s’ha de castigar amb pena de presó de cinc a deu anys.”
Article 7. Addició d’un nou article 118 ter a la Llei 9/2005
S’addiciona un nou article 118 ter a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 118 ter. Delictes contra la integritat moral
El qui tracta una altra persona de forma degradant, menyspreant greument la seva integritat moral, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa de fins a 6.000 euros.
Amb la mateixa pena s’ha de castigar el qui de forma reiterada porta a terme actes hostils o humiliants que suposen un greu assetjament contra la víctima.
Si els fets es cometen contra una de les persones definides a l’article 114 o un menor d’edat o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, la pena ha de ser de presó de fins a dos anys.
En cas que les conductes previstes en els apartats anteriors es facin de forma sostinguda en el temps, la pena augmenta fins a la meitat superior.
Amb la mateixa pena que l’establerta als apartats 1 i 2 ha de ser castigat el qui utilitza un mitjà de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació per espiar o assetjar una altra persona, o publicitar o difondre de qualsevol altra manera missatges o gravacions d’assetjaments o agressions, i alterar greument el desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima. Si la víctima és una de les persones definides a l’article 114 o un menor d’edat o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, la pena ha de ser de presó de fins a dos anys.
Si amb els supòsits referits als apartats anteriors hi concorre l’agreujant sisè de l’article 30 o un perjudici per a la salut física o psíquica de la víctima que, per curar-se, requereixi el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible si hi concorre l’agreujant sisè de l’article 30.”
Article 8. Modificació de l’article 121 bis de la Llei 9/2005
Es modifica l’apartat 3 i s’addiciona un nou apartat 5 a l’article 121 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, els quals queden redactats en els termes següents:
“Article 121 bis. Tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans
[…]
En els supòsits establerts a l’apartat 2, i a l’apartat 1 si la víctima és menor d’edat o és especialment vulnerable per la seva malaltia o una discapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.
[…]
La víctima de tràfic d’éssers humans queda exclosa de responsabilitat criminal per les infraccions penals que hagi comès en la situació d’explotació sempre que la seva participació hagi estat conseqüència directa de la situació de violència, intimidació, engany o abús a què hagi estat sotmesa o hi concorri alguna de les circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal previstes a l’article 27 d’aquest Codi.”
Article 9. Modificació de l’article 128 de la Llei 9/2005
Es modifica l’article 128 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 128. Experimentació i comercialització
El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb una finalitat no autoritzada en la legislació vigent ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica de fins a vuit anys.
La pena prevista en el paràgraf anterior s’ha d’imposar en la meitat superior si la comercialització amb òvuls humans fecundats amb una finalitat diferent de la procreació s’ha fet a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comercialització es fes accessible a un elevat nombre de persones.
La temptativa és punible.”
Article 10. Modificació de l’article 134 de la Llei 9/2005
Es modifica l’article 134 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 134. Treball o serveis forçats, esclavatge i servitud
Qui sotmeti una persona a treball o serveis forçats, esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.
La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la víctima sigui menor d’edat o una persona amb discapacitat.
La temptativa és punible.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.