Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2023 ha aprovat la següent:

Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2023 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2023 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2023 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2023 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2023, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP).

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l’acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l’exercici del 2023, s’ha posat al dia.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2023 compleix els límits de deute públic i de dèficit que preveuen els articles 12 i 15.1 de l’LSEFP. Per aquest motiu, aquest pressupost recupera la consideració d’ordinari i, en conseqüència, ja no s’acompanya d’un pla d’equilibri financer. Cal recordar que degut a la crisi provocada l’any 2020 pel SARS-CoV-2 va ser necessari, aquell any, el 2021 i el 2022, incomplir el llindar d’endeutament públic i, durant el 2020 i el 2021, el del màxim de despesa permesa a fi de dotar l’Estat dels recursos necessaris per donar suport a la ciutadania i el teixit econòmic en l’àmbit sanitari, econòmic i social. Així doncs, els tres exercicis van revestir el caràcter de pressupostos extraordinaris i es va desenvolupar un pla d’equilibri financer 2020-2025, que s’ha anat actualitzant, en què es mostraven les perspectives de recuperació de la normalitat de l’Administració general. Finalment, vist el creixement econòmic observat i la gestió conservadora de l’endeutament públic, aquest retorn a la normalitat ja es fa efectiu a finals de l’exercici 2022.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2023 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC), amb algunes excepcions.

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2023, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dos vegades el salari mínim establert per a l’any 2023 i no siguin objecte d’increment en aplicació de la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, es revaloren durant l’any 2023 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2022.

La Llei del pressupost general per a l’exercici del 2023 conté una disposició transitòria i tretze disposicions finals.

La disposició transitòria estableix que les persones que no han pogut accedir a certes prestacions, i que amb les modificacions que inclou aquesta Llei en matèria de seguretat social hi tindrien dret, puguin sol·licitar-les en el termini d’un any.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la dotzena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2023, i una disposició final tretzena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, i matisa que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

La disposició final tercera modifica l’apartat 8 de l’article 29 (Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals) de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors, per concretar que els contractes i els convenis es poden estendre més de enllà del límit d’anualitats de cinc anys sempre que la Llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

La disposició final quarta modifica l’article 8, apartat 1, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats i les seves modificacions posteriors –amb l’addició d’una lletra–, per tal que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària quedi exempt d’aquest impost, igual que ho estan la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de Reserva, tenint en compte que l’objectiu d’aquesta entitat de dret públic és prestar serveis sanitaris de caràcter públic.

La disposició final cinquena modifica la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) per tal de desvincular la retribució de l’electricitat injectada a la xarxa de la tarifa majorista esmentada i per facultar el Govern per establir les condicions de retribució, mitjançant decret, que permetin una amortització raonable dels costos d’inversió i explotació. L’objectiu d’aquesta modificació és garantir la retribució de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica a un preu raonable i no afectar de manera negativa el cost de l’energia a Andorra.

La disposició final sisena modifica l’article 11 bis de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments i les seves modificacions posteriors, amb l’addició de cinc apartats en relació amb el rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors, així com altres actuacions pròpies del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

La disposició final setena modifica els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social:

L’article 13.2, amb la finalitat d’establir que la condició de persona assegurada indirecta finalitza el dia en què la persona compleix l’edat de 25 anys, sense que sigui necessari el compliment de cap requisit entre els 18 i els 25 anys.

L’article 18 i l’addició d’una nova disposició transitòria a l’efecte de regular la situació dels administradors de societats que representen a una administració pública, i de les persones que representen a una administració pública en el consell d’administració d’una societat en la que aquesta administració pública té representació.

L’article 37, per tal d’ampliar el supòsit de situació assimilada a l’alta als efectes de la prestació d’invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral, de la prestació d’invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia professional i de la pensió d’orfenesa.

L’article 80, per tal d’atorgar base legal per a la transferència de dades amb els països on hi ha un conveni de seguretat social, d’acord amb la Llei andorrana de protecció de dades.

L’article 84, per tal de clarificar quines han de ser les reserves tècniques que s’han de mantenir per a la branca de jubilació.

L’article 90.7, per tal de permetre a la CASS tenir coneixement de totes les causes i les sentències amb lesions per poder exercir, si escau i en tots els casos, l’acció de rescabalament prevista per la Llei.

L’article 149, per tal de regular els requisits per generar dret a una prestació econòmica, en els casos de noves patologies constatades durant el període d’incapacitat temporal o en el termini de sis mesos de l’alta mèdica.

L’article 180.1, per tal d’ampliar la casuística que permeti la generació del dret a pensió de viduïtat.

L’article 181.1, per tal de suprimir el requisit de dos anys de matrimoni quan no hi ha fills en comú per generar el dret a la pensió de viduïtat.

L’article 221.10, amb l’objectiu de clarificar la cotització a la branca de jubilació de les persones internades en establiments penitenciaris.

L’article 240.1, per tal de qualificar com a falta la no presentació dels fulls de cotització.

La disposició final vuitena afegeix l’apartat 2 a l’article 19 de la Llei del Fons de Reserva de Jubilació amb la finalitat de clarificar el que s’entén per reserva no disponible en coherència amb la quantificació de la reserva tècnica prevista a la normativa de seguretat social.

La disposició final novena modifica l’article 18 ter a la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, en relació amb els incidents de nul·litat de les resolucions no fermes per evitar el perllongament indegut dels procediments que produeix la interposició successiva d’incidents de nul·litat contra resolucions de mer tràmit, amb la demora que això comporta en la decisió final. Amb aquesta modificació l’incident de nul·litat recobra la seva naturalesa pròpia com a mecanisme extraordinari per esmenar els defectes substancials que puguin presentar les resolucions fermes, sense que això suposi cap menyscapte respecte dels mitjans de defensa de les parts, que podran fer valer els motius de nul·litat en el moment processal oportú, és a dir, en l’incident plantejat contra la resolució que posi terme al procés.

La disposició final desena afegeix la disposició addicional vuitena a la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per complir amb la prescripció inclosa en la disposició final tercera de la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final onzena modifica tant la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública com la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública per aclarir el règim dels treballadors públics interins.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost general de l’Estat

En el pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2023 s’hi integren:

• Caixa Andorrana de Seguretat Social

• Fons de Reserva de Jubilació

• Autoritat Financera Andorrana

• Servei Andorrà d’Atenció Sanitària

• Forces Elèctriques d’Andorra

• Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya

• Universitat d’Andorra

• Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra

• Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra

• Consell Regulador Andorrà del Joc

• Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries

• Agència Andorrana Antidopatge

• Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra

• Institut Nacional de l’Habitatge

• Institut Andorrà de les Dones

• Andorra Telecom SAU

• Ràdio i Televisió d’Andorra SA

• Ramaders d’Andorra SA

• Andorra Turisme SAU

• Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA

• Andorra Desenvolupament i Inversió SAU

• FEDA Solucions SAU

• Capçalera d’Infraestructures Energètiques SAU

• Diquital SAU

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança: