LegalizeLlei 21/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada del Tribunal Constitucional
Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 23 d’octubre del 2023, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:
Llei 21/2023, del 23 d’octubre, de text consolidat qualificada del Tribunal Constitucional
Títol I. Naturalesa del Tribunal Constitucional i àmbit de les seves competències
Capítol primer. Naturalesa del Tribunal Constitucional
Capítol segon. Competències i funcions del Tribunal Constitucional
Secció primera. Competències jurisdiccionals del Tribunal
Secció segona. Funcions internes de govern i administració
Títol II. Composició del Tribunal i estatut jurídic dels seus membres
Títol III. Funcionament del Tribunal Constitucional
Capítol primer. Òrgans del Tribunal i llurs competències i funcions
Capítol segon. Personal al servei del Tribunal
Capítol tercer. Règim de sessions i distribució de les causes
Títol IV. Procediments i processos constitucionals
Capítol primer. Disposicions comunes a tots els procediments i processos
Capítol segon. Processos d’inconstitucionalitat
Secció primera. Recurs o procés directe d’inconstitucionalitat
Secció segona. Procés incidental d’inconstitucionalitat iniciat pels tribunals ordinaris
Capítol tercer. Procediment previ de control de constitucionalitat dels tractats internacionals
Capítol quart. Procediment de dictamen previ sobre l’adequació de les lleis a la Constitució instat pels coprínceps
Capítol cinquè. Conflictes de competències entre els òrgans constitucionals de l’Estat
Secció primera. Conflictes de competències constitucionals entre el Consell General i el Govern i els comuns o dels comuns entre si
Secció segona. Conflictes de competències entre els coprínceps, el Consell General, el Consell Superior de la Justícia i el Govern
Capítol quart. Recurs d’empara
Disposició addicional
Disposició derogatòria
Disposició final
Exposició de motius
El 3 de setembre de 1993, el Consell General va aprovar la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Des que es va aprovar, la Llei qualificada del Tribunal Constitucional ha estat objecte de diverses modificacions amb l’objectiu d’ajustar el seu contingut a les necessitats emergents amb el pas del temps i corregir certes deficiències detectades.
Concretament, la Llei qualificada del Tribunal Constitucional ha estat modificada per la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, del 22 d’abril de 1999, amb la finalitat d’ampliar l’àmbit de defensa dels drets i les funcions del Ministeri Fiscal. Així, es va modificar el règim d’accés al Tribunal Constitucional, equiparant-lo al règim general de les demandes d’empara, i s’hi va afegir la possibilitat d’accés directe dels interessats i que el Ministeri Fiscal pugui interposar el recurs corresponent. Aquesta modificació va introduir també una nova causa d’inadmissió de les demandes.
Posteriorment, la Llei qualificada del Tribunal Constitucional ha estat modificada per la Llei de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, del 28 de juny del 2002. Mitjançant aquesta modificació, entre d’altres, es va prorrogar la legitimació dels consellers generals a l’efecte del control de constitucionalitat, així com per interposar una sol·licitud de dictamen de constitucionalitat dels tractats internacionals aprovats pel Consell General.
La Llei 5/2006, del 19 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional també va reformar la Llei qualificada del Tribunal Constitucional a fi de modificar el procediment de designació del president del Tribunal. Aquesta Llei va derogar les disposicions transitòries primera, segona i tercera de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, del 3 de setembre de 1993.
Finalment, la Llei qualificada del Tribunal Constitucional va ser modificada per la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, per tal d’adaptar-la a la nova normativa en matèria de procediment civil.
Amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent, i en compliment de la disposició final vint-i-vuitena de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, i d’acord amb l’article 116 del Reglament del Consell General, es promou aquest text consolidat de la llei qualificada del Tribunal Constitucional, que incorpora totes les modificacions esmentades, cosa que ha implicat la renumeració de l’articulat del text i efectuar les remissions internes corresponents. A més, aquesta Llei deroga totalment o parcialment algunes lleis, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que en contradiguin el contingut.
Aquesta Llei de text consolidat qualificada del Tribunal Constitucional entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Títol I. Naturalesa del Tribunal Constitucional i àmbit de les seves competències
Capítol primer. Naturalesa del Tribunal Constitucional
Article 1
El Tribunal Constitucional, òrgan jurisdiccional col·legiat, és l’intèrpret suprem de la Constitució i en garanteix la jerarquia normativa superior sobre la resta de l’ordenament jurídic mitjançant resolucions i sentències dictades en els procediments i processos regulats per aquesta Llei qualificada.
Article 2
La jurisdicció del Tribunal Constitucional s’estén a tot el territori de l’Estat andorrà, és superior en el seu ordre i, en l’exercici de les seves competències determinades per la Constitució i aquesta Llei, les seves decisions vinculen els poders públics i els particulars i les seves sentències tenen el valor de cosa jutjada.
La doctrina interpretativa de la Constitució elaborada pel Tribunal i que serveixi de fonament a les seves sentències vincula també els diferents òrgans de la jurisdicció ordinària.
Article 3
El Tribunal Constitucional està sotmès únicament a la Constitució i a aquesta Llei. Els precedents que el Tribunal estableixi constitueixen criteris interpretatius autovinculants, llevat que decideixi per majoria absoluta dels seus membres que han de ser modificats i ho expressi en forma motivada.
Als efectes de l’apartat anterior, es presumeix l’existència d’un precedent quan almenys dos supòsits idèntics hagin estat resolts amb la mateixa decisió i amb fonament en la mateixa doctrina.
Article 4
Sens perjudici del que disposin les convencions i els tractats internacionals vàlidament ratificats per Andorra, les resolucions i sentències del Tribunal Constitucional no són recurribles davant d’un altre òrgan jurisdiccional.
La jurisdicció del Tribunal Constitucional és preferent. Cap causa de què conegui no pot ser substanciada simultàniament davant d’un altre òrgan jurisdiccional; en el supòsit que s’hagués iniciat un litigi davant d’un altre òrgan jurisdiccional ordinari i es plantegés la mateixa causa davant del Tribunal Constitucional, si aquest l’admet a tràmit, aquell cessa de conèixer-la.
Article 5
Les resolucions i sentències del Tribunal Constitucional es dicten en nom del poble andorrà i són publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol segon. Competències i funcions del Tribunal Constitucional
Secció primera. Competències jurisdiccionals del Tribunal
Article 6
El Tribunal Constitucional d’Andorra té competència per conèixer de:
El procés directe de constitucionalitat contra lleis, decrets legislatius i el Reglament del Consell General.
El procés incidental d’inconstitucionalitat instat per la jurisdicció ordinària contra les normes esmentades en el paràgraf anterior.
El procediment de control previ de constitucionalitat dels tractats internacionals.
El procediment de dictamen previ d’adequació de les lleis a la Constitució instat pels coprínceps.
El conflicte de competències constitucionals entre el Consell General i el Govern, com a òrgans generals de l’Estat, i els comuns, com a òrgans de les parròquies, o d’aquests darrers entre si.
El conflicte positiu i negatiu de competències constitucionals entre els coprínceps, el Consell General, el Consell Superior de la Justícia i el Govern.
El recurs d’empara.
Article 7
Les resolucions i sentències del Tribunal Constitucional adoptades en el decurs d’un procediment o procés dels assenyalats a l’article anterior són sempre motivades.
La motivació de les resolucions i sentències que posin fi a un procediment o procés ha d’expressar amb claredat i precisió el contingut interpretatiu dels preceptes constitucionals aplicables i les raons del pronunciament sobre l’adequació a la Constitució de l’acte o norma objecte del litigi.
La resolució o sentència que posi fi a una causa admesa a tràmit no pot contenir pronunciaments diferents dels plantejats per alguna de les parts en les seves pretensions respectives.
Article 8
El Tribunal Constitucional, en pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l’acte o norma impugnats, aplica la Constitució d’acord amb els mandats i valors que expressament s’hi contenen i decideix sobre llur validesa o nul·litat, sense efectuar judicis d’oportunitat sobre l’actuació dels poders públics restants.
Si, impugnada una norma jurídica general o alguns dels seus preceptes, hi hagués només una interpretació d’acord amb la Constitució i una altra o més de contràries, en declara la inaplicabilitat provisional fins que l’òrgan que l’ha dictada en repari els sentits inconstitucionals. La nova norma emesa corregeix l’anterior, sens perjudici de seguir sotmesa al règim general de control de constitucionalitat.
Secció segona. Funcions internes de govern i administració
Article 9
Són funcions internes de govern i administració:
Declarar les incompatibilitats originàries o sobrevingudes dels membres del Tribunal.
Exercir la funció disciplinària sobre els membres del Tribunal.
Constatar els supòsits de cessament dels magistrats i declarar l’existència d’incapacitació física d’acord amb el que disposa l’article 15.2 d’aquesta Llei.
Efectuar les comunicacions i, si és el cas, els requeriments als òrgans amb competència per a això a fi que es nomenin nous magistrats.
Disposar l’organització i la distribució de funcions de les persones al servei del Tribunal Constitucional.
Instruir, si és el cas, els expedients disciplinaris per les faltes comeses per les persones esmentades en l’exercici de llurs càrrecs.
Administrar el pressupost destinat al Tribunal.
Dirigir informes al Consell General i al Govern sobre el funcionament i les necessitats del Tribunal.
Aprovar el reglament de funcionament intern.
Títol II. Composició del Tribunal i estatut jurídic dels seus membres
Article 10
El Tribunal Constitucional es compon de quatre magistrats, designats un per cada copríncep i dos pel Consell General d’entre persones més grans de vint-i-cinc anys i amb experiència reconeguda i coneixements acreditats en el camp jurídic o institucional.
Els magistrats designats pel Consell General són elegits per majoria de tres cinquenes parts del nombre dels consellers generals de dret, en la forma que determini el Reglament de la cambra.
En tots els casos, la designació d’un magistrat ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec.
El nomenament dels magistrats constitucionals s’efectua per part dels coprínceps i es publica en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 11
Si, per raons de necessitat, és nomenada com a magistrada una persona mancada de la nacionalitat andorrana, aquesta persona posseeix durant el seu mandat l’estatut de nacionalitat de funció, en els termes previstos en la Llei qualificada de la nacionalitat.
Article 12
El càrrec de magistrat constitucional és incompatible:
Amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Estat o de les parròquies, sigui de naturalesa electiva, funcionarial o contractual.
Amb l’exercici d’activitats de representació, gestió, assessorament o defensa d’interessos privats de tercers dins del territori d’Andorra.
Amb qualsevol càrrec directiu en partits polítics, sindicats i associacions, siguin nacionals o estrangers.
Amb qualsevol altra activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en el compliment de les seves obligacions.
Article 13
Durant l’exercici de llurs càrrecs, els magistrats constitucionals són independents i inamovibles i no poden ser sancionats si no és per alguna de les causes i en la forma determinades en aquesta Llei. Si se sentissin menyscabats en llur independència o pertorbats en llurs funcions per l’acció de qualsevol òrgan públic o pels particulars, han de fer avinent el fet al president del Tribunal, perquè aquest últim sol·liciti l’auxili de la jurisdicció ordinària en la reparació del menyscabament o pertorbació.
Article 14
El mandat dels magistrats constitucionals és de vuit anys comptats a partir de la data de publicació del nomenament.
Segons el torn rotatori regulat per aquesta Llei, cada dos anys cessa un dels magistrats constitucionals i és substituït per un altre designat pel mateix òrgan que va elegir el cessant.
El magistrat constitucional que substitueixi un altre el cessament del qual s’hagi produït abans de la finalització del seu mandat, és nomenat pel temps que resta del mandat esmentat.
Havent quedat vacant un lloc de magistrat, l’òrgan designador ha d’elegir el substitut en el termini màxim d’un mes.
Llevat el que disposa l’apartat 3 d’aquest article, cap magistrat constitucional no pot ser reelegit per a un mandat consecutiu.
Article 15
Els magistrats constitucionals cessen en el càrrec per finalització del temps de mandat, per renúncia voluntària, per defunció, per incórrer en alguna causa d’incapacitació personal o legal, per condemna penal per delicte dolós i per imposició pel mateix Tribunal d’una sanció disciplinària com a conseqüència d’una falta qualificada de molt greu.
Qualsevol de les causes d’incapacitació a què es refereix l’apartat anterior és apreciada pel Ple del Tribunal i comunicada a l’òrgan designador del magistrat incurs en aquestes causes a fi que procedeixi a un nou nomenament. En tot cas, s’entén com a causa d’incapacitació física el no exercici de les funcions pròpies durant un termini superior a sis mesos consecutius.
Article 16
Els magistrats constitucionals són responsables, civilment, penalment i disciplinàriament.
Article 17
La responsabilitat civil i penal per accions o omissions comeses en l’exercici del càrrec dels magistrats se substancia davant el Tribunal Superior de Justícia d’acord amb les lleis substantives i processals que siguin aplicables als membres de la jurisdicció ordinària.
Article 18
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.