Llei 1/2024 de l’1 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2024

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 1 de febrer del 2024 ha aprovat la següent:

Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici del 2024 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2024 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici del 2024 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici del 2024 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici del 2024, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors (LSEFP).

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici del 2024 a l’exercici del 2027, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat.

Cal fer avinent que el pressupost de l’Administració general per a l’exercici del 2024 i el marc pressupostari del Govern –en el qual s’inclou– respecten i compleixen el límit d’endeutament i de despesa màxima permesa de l’Administració general establerts en l’LSEFP, si bé no respecta, per motius conjunturals i d’evolució natural de l’economia andorrana, les normes sobre la despesa corrent i la imposició directa contingudes en la mateixa Llei. Cal remarcar que aquests darrers són dos criteris pels quals l’LSEFP no preveu mecanismes correctius.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s’actualitzaran durant l’exercici del 2024 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal interí. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici del 2024, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’aplicació progressiva de la variació de l’índex de preus de consum (IPC), en funció d’uns intervals que comprenen els imports de la pensió. I el tercer determina que l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l’índex de preus de consum.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2023.

La Llei del pressupost general per a l’exercici del 2024 conté tres disposicions transitòries i dinou disposicions finals.

La disposició transitòria primera estableix que les persones que no han pogut accedir a certes prestacions, i que amb les modificacions que inclou aquesta Llei en matèria de seguretat social hi tindrien dret, puguin sol·licitar-les en el termini d’un any. Mentre que la disposició transitòria segona regula la cotització de les persones prejubilades que s’han acollit a la jubilació anticipada abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Amb la disposició transitòria tercera es pretén resoldre la cobertura sanitària per a les persones no obligades a afiliar-se abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions efectuades, amb caràcter permanent, de diverses normes legals; una disposició final, la divuitena, que encomana al Govern presentar el projecte de consolidació que integri

la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei del pressupost per a l’exercici del 2024, i una disposició final dinovena, sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

La disposició final segona modifica els articles 15, 22 i 31 de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors. S’addiciona un apartat als articles 15 i 31, el qual preveu –per motius tècnics i funcionals– agrupar les fases de gestió pressupostària de les despeses que autoritzi la Llei del pressupost en un sol acte administratiu, en el supòsit en què els actes administratius que autoritzen la despesa i els actes que en dicten el compromís es produeixin en moments processals molt distants en el temps als de liquidació, ordre de pagament i pagament material de la despesa. Altrament, es modifica l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, el qual considera els crèdits en concepte de subvencions per a projectes d’igualtat de gènere i de subvencions per a projectes i activitats de l’àmbit social a entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment al Principat d’Andorra dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària.

La disposició final tercera modifica els articles 30, 41, 42, 107, 122 de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública i addiciona a la Llei referida un nou article 55 bis relatiu al portal de factures electròniques i Registre de factures electròniques del sector públic.

La disposició final tercera modifica també la disposició transitòria desena de l’LCP, per ampliar el termini –de sis mesos a un màxim d’un any– de què disposen les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes.

La disposició final quarta modifica diversos articles de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. En concret, els articles que es modifiquen són els següents:

L’article 13, amb la finalitat de clarificar en cada supòsit el límit d’edat de les persones que es consideren assegurades indirectes, i per adaptar la terminologia a la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família. S’elimina el supòsit del fill o la filla més gran de divuit anys d’una persona assegurada directa, que no treballa i té cura d’un o més germans o germanes menors d’edat, en disposar de cobertura fins als 25 anys.

La lletra b de l’article 19, per establir les condicions que han de complir els socis per poder cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi.

L’article 101, amb la finalitat de definir el concepte de renda neta, que serveix per determinar la base de cotització de les persones que duen a terme una activitat per compte propi.

L’apartat 5 de l’article 120, per assimilar com a períodes cotitzats els períodes en què una persona assegurada ha figurat com a assegurada indirecta, als efectes del dret a les prestacions de reembossament.

L’apartat 2 de l’article 147, per modificar el càlcul de la prestació econòmica per incapacitat temporal establert per a les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal que perceben alhora una pensió per invalidesa o per jubilació.

L’apartat 1 de l’article 163, per precisar la condició de persona beneficiària als efectes de la pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional.

L’apartat 1 de l’article 167, per precisar la condició de persona beneficiària als efectes de la pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna.

L’apartat 1 de l’article 177, per ampliar la generació del dret al capital per defunció per part de les persones beneficiàries de pensions de Govern i de la CASS que cotitzen a la branca general.

L’apartat 1 de l’article 180, per modificar el requisit de cotització per als titulars d’una pensió de jubilació, a l’efecte de generar el dret a pensió de viduïtat.

L’apartat 1 de l’article 224, amb la finalitat de determinar les condicions per figurar en el règim especial de les persones assalariades amb un salari inferior al salari mínim mensual oficial i que són assegurades indirectes.

L’apartat 5 de l’article 225, amb l’objectiu de modificar la base de cotització de les persones prejubilades que s’han acollit a la pensió de jubilació anticipada prevista a l’article 202 de la Llei de la seguretat social.

L’article 257, per adaptar el termini de recurs jurisdiccional establert a la nova Llei del procediment contenciós administratiu.

Finalment, s’addiciona una disposició addicional setzena a la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, per donar resposta a l’absència a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de mecanismes per la reducció automatitzada de la pensió d’invalidesa quan es produeixen els supòsits previstos al precepte legal de referència, que ha suposat a algunes persones pensionades la generació d’una obligació de retorn parcial de pensions percebudes. Aquesta disposició addicional suposarà alliberar les persones pensionades afectades del deute que han generat involuntàriament i, en ares al principi d’igualtat que inspira el sistema andorrà de seguretat social, se’n podran beneficiar també les persones pensionades que han vist efectivament reduïda la seva pensió d’invalidesa per aquesta causa.

La disposició final cinquena modifica dos articles de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de Reserva de Jubilació, text refós aprovat per decret legislatiu del 4 de març del 2020, modificat posteriorment per la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022; per la Llei 14/2022, de contractació pública, i per la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023. En concret, es modifiquen els articles 23 i 26.

La modificació de l’article 23 persegueix dos finalitats essencials: per una part, introduir la possibilitat que la Comissió Gestora delegui les seves facultats de contractació a la Direcció del Fons en relació amb els contractes menors, per tal de fer-la equivalent a la potestat atribuïda per la legislació vigent als directors d’altres entitats de dret públic, i que alhora ha de permetre a la Comissió Gestora deslliurar-se de les qüestions administratives menors i focalitzar la seva activitat en la gestió del patrimoni del Fons. Per altra part, establir d’una forma més clara i precisa que els contractes amb les entitats gestores i dipositàries del Fons estan subjectes a la Llei de contractació pública únicament en relació amb els processos de selecció i adjudicació dels contractistes i no en els altres aspectes, i, en particular, deixar perfectament clar que els contractes subscrits entre el Fons de reserva i les entitats gestores i dipositàries són sempre contractes privats. Al mateix temps, s’ha perfilat la redacció d’altres apartats d’aquest article.

La modificació de l’article 26 s’efectua per mitjà de l’addició de cinc lletres a l’apartat 3. Aquestes lletres, e, f, g, h i i, contenen disposicions generals relatives als actius immobiliaris del Fons, que fins ara estaven orfes de regulació. En concret, el primer d’ells precisa que el Fons pot invertir en immobles tant en forma directa com a través de vehicles d’inversió; el segon estableix que els actius immobiliaris del Fons són béns patrimonials però queden exclosos del règim jurídic ordinari d’aquests béns, atesa la funció d’inversió a la qual serveixen, i sense perjudici que les operacions que els afecten romanguin sotmeses als principis generals de publicitat i concurrència; el tercer regula la competència del Consell d’Administració per acordar l’alienabilitat dels immobles del Fons; el quart determina la competència de la Comissió Gestora per gestionar la venda i acordar i gestionar l’adquisició i l’arrendament d’aquests béns, amb possibilitat de delegar l’arrendament en la direcció del Fons en alguns supòsits puntuals; i el cinquè preveu l’aprovació d’un reglament intern que reguli de forma transparent els procediments de determinació del preu i d’adjudicació dels contractes de compra, venda i arrendament d’immobles, així com la publicitat d’aquest reglament.

La disposició final sisena modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, que va ser afegida per la disposició final desena de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023, per establir les condicions per a partícips i funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia per poder finalitzar anticipadament la seva etapa laboral i percebre una prestació de jubilació voluntària. Vist que aquella disposició creava desigualtats a l’hora d’establir el càlcul de la prestació a càrrec del Govern, que no ha tingut en compte els partícips en situació de suspens i que, en general, es va atorgar poc temps per permetre als partícips acollir-se a les noves condicions, es revela convenient tornar-la a modificar.

La disposició final setena modifica l’article 5 de la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris, amb l’addició d’un paràgraf que preveu l’actualització d’aquests ajuts en funció de l’índex de preus de consum (IPC). D’aquesta manera s’equiparen als ajuts vinculats a la Llei d’agricultura i ramaderia –en conseqüència, tots els ajuts destinats al sector primari es poden revisar anualment i, si escau, incrementar en funció de l’evolució de l’IPC–, d’acord amb la modificació que es va introduir a l’article 10 per mitjà de la disposició final quarta de la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola.